Avet del Torrent de la Font Tosca (Campelles)

Avet del Torrent de la Font Tosca

Espècie: abies alba

Declarat Arbre Monumental: l'any 2005
Propietari: Ajuntament de Campelles
Terme municipal: Campelles
Coordenades UTM ED50 (m):
Alçària total: 32 m
Volt de canó: 3,23 m 
Capçada mitjana: 12,3 m
Edat estimada: ?

L'Avet del Torrent de la Font Tosca es troba relativament a prop de l'Avet de la Baga de la Berruga, amb la qual cosa és fàcil visitar-los tots dos en un mateix matí. De fet, per anar fins a l'Avet de la Baga de la Berruga passarem prèviament pel costat de l'Avet del Torrent de la Font Tosca, així que podem visitar-lo a l'anar o bé al tornar.

Així doncs, l'accés serà el mateix: des de Ribes de Freser agafarem la carretera que surt del costat de l'estació del cremallera i anirem fins a Campelles. Creuarem el poble i seguirem per la pista asfaltada en direcció a Baell. 

Dos quilòmetres més endavant trobarem un trencall a mà dreta, una pista no asfaltada en força bones condicions, que ens conduirà fins al refugi del Pla de Prats (que és on hem d'anar per trobar l'Avet de la Baga de la Berruga). 

A uns 650 metres de l'inici de la pista, després d'un tram recte, trobarem un revolt força pronunciat cap a l'esquerra. Aquí és on hem de parar (de fet, uns metres abans hi ha un molt bon lloc on deixar el cotxe).

Des del mateix revolt, anirem cap a la dreta, seguint el que sembla una pista desdibuixada. Anirem avançant per aquesta "pista" fins que es va fent més petita i acaba sent com un corriol que s'endinsa al bosc. Més o menys en aquest punt ja podrem entreveure la copa del nostre avet. 

Com a punt de referència (tot i que no puc assegurar que hi sigui durant molt temps) trobem el tronc d'un avet mort, que ens pot indicar que anem en bon sentit. Des del costat d'aquest tronc, ara sí, podem veure clarament el nostre objectiu.

A partir d'aquí, seguirem avançant uns metres més per dins del bosc. No hi ha sender marcat, però és relativament fàcil arribar-hi, ja que hi ha poc sotabosc i caminant en aquella direcció de seguida arribarem fins a la soca del gran arbre.

Malgrat que no té placa identificativa, quan ens trobem als seus peus sabrem del cert que l'hem trobat. Havíem llegit en algun lloc que d'una banda a l'altra de la seva soca hi ha com dos metres de desnivell i, des del sofà de casa, allò ens havia semblat impossible...fins que el vam veure en persona i vam entendre què volia dir aquell text.

Com passa amb la majoria dels avets monumentals, al trobar-se dins d'un bosc, rodejat d'altres avets igualment espectaculars, es fa difícil apreciar-ne la magnitud quan es veu des de baix. 

Per això, ens quedem amb la imatge de la preciosa copa vista des de certa distància, que ens permet confirmar que es troba ple de vitalitat. Creuem els dits perquè els llamps el respectin i pugui seguir creixent durant molts anys més.

Avet del Torrent de la Font Tosca (juny de 2019) 

Auró del Remei (Camprodon)

Auró del Remei

Espècie: acer campestre

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: Josep M. Pujol
Terme municipal: Camprodon (Creixenturri, Santuari del Remei)
Coordenades UTM ED50 (m): X 448587  Y 4682463
Alçaria total: 18 m
Volt de canó: 3,22 m
Capçada mitjana: 18,7 m
Edat estimada: ?

Per localitzar l'Auró del Remei, el primer que haurem de fer és, òbviament, localitzar l'ermita del Remei, a Creixenturri. Per arribar-hi, hem d'agafar la carretera C-38 des de Sant Pau de Segúries en direcció Camprodon. En un moment que la carretera fa una corba força tancada, veurem a mà dreta l'entrada d'una pista amb molts cartells indicadors, el més vistós dels quals diu "Can Peric" (si arribem a veure el càmping Vall de Camprodon ens haurem passat de llarg...).

Anirem seguint aquesta pista, seguint els cartells, un pèl descolorits, que ens guiaran fins a l'ermita del Remei. La pista està en força bon estat, tot i que a partir de l'última bifurcació que trobarem la cosa canvia. Nosaltres vam arribar fins a l'ermita amb el cotxe, però els últims metres ens van fer patir una mica, havent de passar entre roques i bassals que feien la conducció una mica més complicada. S'hi pot passar bé amb el vehicle, però si no ho veieu clar, millor deixeu el cotxe a l'encreuament i continueu els últims metres a peu.

L'ermita del Remei ens va semblar preciosa, situada en un lloc molt agradable i tranquil. L'únic inconvenient és que el terra està ple de "mines" de les vaques que pasturen per la zona, algunes mig amagades entre l'herba, així que s'ha d'anar en compte amb on posem els peus si no volem tornar cap a casa amb un regalet a les sabates.

Ermita del Remei

Al costat de l'ermita hi ha un petit prat i, al seu lateral, el nostre objectiu, l'Auró.

Auró del Remei (agost de 2014)

Just a tocar de l'ermita, però a la banda dreta en aquest cas, hi trobem un altre auró de dimensions molt més reduïdes, però que té la particularitat que el seu tronc ha crescut en horitzontal en lloc d'anar vertical, així que les branques, verticals, van perpendiculars al tronc. Per això se l'anomena l'Auró "Tombat".

Auró Tombat (agost de 2014)

Avet del Torrent de la Comella (Planoles)

Avet del Torrent de la Comella

Espècie: abies alba

Declarat Arbre Monumental: l'any 2005
Propietari: Ajuntament de Planoles
Terme municipal: Planoles (Torrent de la Comella)
Coordenades UTM ED50 (m): X 425228  Y 4683067
Alçaria total: 28,5 m
Volt de canó: 3,43 m
Capçada mitjana: 15,2 m
Edat estimada: ?

L'Avet del Torrent de la Comella, també anomenat Avet del Forn de la Calç, és un dels avets més espectaculars que hem vist fins ara. Després d'uns dies veient arbres morts (Avet de Canejan, del que gairebé no en queden ni les restes) i altres més morts que vius (Avet de la Baga de la Berruga), trobar-nos amb aquest preciós exemplar en ple creixement i amb tanta vitalitat, ha estat un veritable plaer. A més, se li suma el fet que es pot arribar fins a ell sense massa dificultats, fent una petita caminada d'un parell d'hores llargues entre anar i tornar.

Avet del Torrent de la Comella (agost de 2014)

Potser la part complicada del dia és localitzar la pista asfaltada que va des de Campelles fins a Planoles, pista que hem d'agafar per arribar fins al lloc on deixarem el cotxe abans de posar-nos a caminar. Aquí us proposo dues opcions:

a) Agafar la pista des de Campelles en direcció a Planoles. Això ho recomano si abans de passar a veure l'Avet del Torrent de la Comella voleu passar a visitar, prèviament, els dos avets de Campelles. Si només voleu fer l'excursioneta que ara explicaré, llavors us recomano l'opció b).

b) Agafar la pista des de Planoles en direcció Campelles. Per arribar a la pista asfaltada, s'ha de creuar el poble per dins i dirigir-se cap a l'estació de tren. Quan gairebé arribem a l'estació, veurem un cartell on diu "Les casetes"; seguim aquest camí i, passada la depuradora i un abocador clausurat, trobarem a mà dreta l'inici de la pista (hi ha un indicador on diu "Campelles", però està amb lletra petita i costa de veure). 

Ara toca seguir aquesta pista una estona fins que trobarem a mà dreta una pista senyalitzada com a itinerari per córrer, amb el nom de "Roca Aguda". Agafem aquesta pista, que ens deixarà en una àrea recreativa, amb taules de fusta on podrem dinar quan acabem l'excursió. Deixarem aquí el cotxe, malgrat que la pista continua endavant, perquè està barrada amb una tanca, ja que la resta de la pista està pensada per a fer corrent o, com en el nostre cas, caminant.

Aquesta és la part més còmoda del camí i, alhora, la més avorrida, ja que consisteix en anar seguint els tres quilòmetres de pista fins arribar a Roca Aguda. Si teniu sort, com nosaltres, potser veureu algun esquirol creuant el camí per davant vostre, dirigint-se al bosc de pi roig que hi ha al costat. És un recorregut totalment pla i en molt bon estat, així que la dificultat és nul·la.

Dic això perquè un cop acabada la pista, la cosa canvia radicalment. Quan arribem al final d'aquest recorregut, on trobarem un cartell indicatiu de l'excursió que anem a fer (que no té pèrdua, només cal anar seguint els indicadors cap al "Montgrony"), agafarem el corriol que surt a mà dreta d'aquest cartell. Creuarem el rierol i agafarem aire, perquè comença la pujada. Per sort, només són uns 25 minuts de puja i baixa, creuant un altre rierol, fins arribar al cim de la Serra de Malcastell. 

Quan trobem l'indicador que marca "Montgrony" cap a una banda i "Serra de Malcastell" cap a l'altra, nosaltres hem de seguir cap al Montgrony, Ara bé, si pugem fins al cim de la Serra, que és allà mateix, podrem veure ja a distància el nostre objectiu, traient el nas per sobre de la resta d'arbres del seu voltant.

Seguim avançant pel corriol, ara més planer, passem pel costat d'una petita pedrera i, pocs metres més enllà, ens trobarem amb el nostre Avet just al costat dret del camí. Ara bé, si el volem veure des de dalt, tal com apareix a la primera fotografia d'aquesta entrada, haurem de seguir avançant una mica més pel corriol, perquè des de sota és impossible veure'l tot sencer.

Si teniu ganes de seguir caminant, podeu acabar de fer tot el recorregut circular fins a retornar a Roca Aguda. Nosaltres ens vam donar per satisfets havent localitzat l'Avet, així que, fetes les fotos de rigor, vam desfer de tornada el camí que havíem fet d'anada.

Avet de la Baga de la Berruga (Campelles)

Avet de la Baga de la Berruga

Espècie: abies alba

Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: Ajuntament de Campelles
Terme municipal: Campelles (prop del refugi del Pla dels Prats)
Coordenades UTM ED50 (m): X 427353  Y 4681236
Alçaria total: 33,5 m
Volt de canó: 3,9 m
Capçada mitjana: 11,8 m
Edat estimada:

L'any 1990 un llamp va caure de ple sobre l'Avet i el va deixar molt malmès, li va fer caure part del tronc i va quedar ferit de mort. Es va parlar de tallar-lo, però a dia d'avui encara segueix dempeus ja que, malgrat que els quinze metres superiors de l'arbre són ben morts, els altres 8 metres inferiors restants segueixen vius, amb algunes branques una mica tocades, però altres amb plena vitalitat. Així doncs, es tracta d'un arbre que es considera decrèpit des de fa més de vint anys, però que segueix resistint tossudament el pas del temps.

Per arribar fins a l'Avet de la Baga de la Berruga primer de tot hem d'anar fins a la població de Campelles (a sis quilòmetres de Ribes de Freser, passant per sobre les vies del tren i del cremallera de Núria). Passem el poble i ens dirigim cap al Pla dels Prats. Per no perdre'ns, només cal que anem seguint contínuament els indicadors de la travessa de la transhumància cap al Montgrony. 

Primer anirem seguint una pista asfaltada i a mig camí, agafarem el trencall cap a la dreta, una altra pista que no està asfaltada, però que es troba en molt bon estat, tot i que els còdols que entapissen el terra fan que no sigui recomanable per a qualsevol tipus de cotxe.

Quan arribem a l'àrea recreativa del Pla dels Prats deixarem el cotxe al seu aparcament i seguirem deu minutets a peu fins a trobar l'Avet monumental (o el que queda d'ell). Seguim la pista rodejant l'àrea recreativa i, a pocs metres, trobarem a mà esquerra una pista no apta per a vehicles. Anem pujant per aquesta pista uns minuts, fins que observem que el camí s'aclareix. És a dir, els primers metres d'aquesta pista queden coberts amb les branques dels avets del seu entorn; de sobte, les copes dels arbres deixen de tapar tota la vista i es pot veure el cel. 

En aquest moment, quan trobem un accés decent, ens hem d'endinsar a l'avetosa que hi ha a la banda esquerra del camí. Si no portem GPS tocarà fer voltes per l'arbreda, fins que aconseguim localitzar l'Avet. Com que es tracta d'una zona d'explotació forestal, trobarem moltes traces per terra, però n'hi ha per totes bandes, fetes pels llenyataires que recullen la fusta, així que no hi ha un camí senyalitzat clar que ens condueixi fins al nostre objectiu. Hem de mirar enlaire i intentar localitzar, entre avets, el tronc, inconfusible, del nostre Avet. 

Avet de la Baga de la Berruga (agost de 2014)

Reconec que nosaltres, que no portem més tecnologia a les mans que un paper amb les quatre referències que trobem per Internet, hi vam estar fent voltes una estona, però va ser una mica per tossuderia, perquè insistíem en voler-lo localitzar prop del camí i s'ha d'anar més endins de l'avetosa per a trobar-lo.  

 

 

 

Roure Glanic (Les Llosses)

Roure Glanic

Espècie: quercus pubescens

Declarat Arbre Monumental: l'any 1995
Propietari: Ramon Llimós Vilaseca
Terme municipal: Les Llosses (mas Llimós)
Coordenades UTM ED50 (m): X 423368  Y 4667620
Alçaria total: 17,5 m
Volt de canó: 3,65 m
Capçada mitjana: 19,8 m
Edat estimada: ?

Per arribar al Roure Glanic primer de tot hem de localitzar el mas Llimós, un dels molts masos situats dins del terme municipal de Les Lloses. Més o menys, a l'alçada del quilòmetre 176 de la carretera C-26, que ens portaria de Ripoll cap a Berga. 

Deixem el cotxe a l'entrada de l'accés a la masia, en compte de no molestar, i travessem la carretera, on veurem un petit prat. Creuem el prat i al fons divisarem ràpidament el nostre objectiu.

Malgrat que el Roure es ramificava en quatre grans besses, actualment una de les quatre es troba a terra, així que n'hi queden tres. Malgrat aquest fet, sembla que l'arbre gaudeix de bona vitalitat.

Roure Glanic (abril de 2014)

Roure d'Engelats (Campelles)

Dins el terme municipal de Campelles hi podem trobar tres arbres declarats Monumentals, dos avets i un roure.

Roure d'Engelats (o Angelats)

Espècie: quercus petraea

Declarat Arbre Monumental: l'any 1997
Propietari: Germans Batlló Canadell
Terme municipal: Campelles (mas Angelats)
Coordenades UTM ED50 (m): X 430330  Y 4682102
Alçaria total: 20 m
Volt de canó: 5,19 m
Capçada mitjana: 15,8 m
Edat estimada: ?

Localitzar el Roure d'Engelats (o Angelats, tal com ho escriuen els propietaris de la casa rural) és fins i tot més fàcil que trobar el Roure de Perramon. Els dos arbres es troben situats força a prop un de l'altre, amb un riu Freser i una N-260 entremig dels dos, a part d'una petita via de tren. Si per arribar al Roure de Perramon havíem de deixar el cotxe al quilòmetre 126 (davant del balneari de Ribes), per anar fins al Roure d'Engelats haurem de recórrer un parell de quilòmetres més, fins el 128 i, en el nostre cas almenys, deixar el cotxe al costat de la benzinera que hi ha en aquest punt. L'accés al mas Angelats es troba pràcticament al davant de la benzinera (a l'altra banda de carretera), així que creuem la carretera i agafem el camí d'accés al mas.

Per arribar a l'arbre, just passar per sota de la via del tren, ens hem de desviar cap a l'esquerra, passant pel pont que creua la riera. Seguirem avançant per la pista (clarament poc transitada, malgrat que a peu es pot fer força bé), entapissada amb pedretes de granit sospitosament semblants a les utilitzades per assentar les vies del tren. Tres corbes ben pronunciades i arribarem a un petit pla i, ràpidament, a l'esquerra, una esplanada. Hem de travessar aquest prat i endinsar-nos al bosc.

Ens adonarem de seguida que els propietaris del terreny tenen una gran estimació per aquest Arbre Monumental, ja que fins i tot hi ha graonets fets a la terra per tal de poder-hi arribar amb més comoditat. 

El Roure es troba en bones condicions, ja que s'han podat totes les branques seques i s'han deixat aquelles que tenen més vitalitat. Nosaltres el vam veure a mitjans d'abril, quan l'arbre encara estava ben peladet de l'hivern, així que potser haurem de fer-hi una segona visita a ple estiu per tal de poder-lo contemplar en tot el seu esplendor.

Roure d'Engelats (abril de 2014)

Roure de Perramon i Grèvol de Ventolà (Ribes de Freser)

Dins del terme municipal de Ribes de Freser s'hi troben tres arbres declarats Monumentals. D'aquests, un és un arbust, concretament un grèvol, i d'un altre, el roure de Vilardell, tan sols en queda la soca, després que les ventades del cicló Klaus, del gener de 2009, van acabar de fer malbé les branques que li quedaven.

Roure de Perramon

Espècie: quercus pubescens

Declarat Arbre Monumental: l'any 1995
Propietari: T. de Montagut Estradés
Terme municipal: Ribes de Freser (mas Perramon)
Coordenades UTM ED50 (m): X 431699  Y 4680022
Alçaria total: 19 m
Volt de canó: 4,7 m
Capçada mitjana: 15,3 m
Edat estimada: ?

Trobar el Roure de Perramon és força senzill. Primer de tot hem de localitzar el balneari Montagut, situat a l'alçada del quilòmetre 126 de la N-260, poc després (anant en direcció de Ripoll a Ribes de Freser) de passar la planta embotelladora de l'Aigua de Ribes.

Balneari Montagut

Davant del balneari, a l'altre costat de la carretera, hi trobarem una petita esplanada on podrem deixar el cotxe sense problemes. De la mateixa esplanada surt un pont que creua el riu Freser, amb un clar cartell de no circulació de vehicles, excepte per a veïns de la zona. L'únic que hem de fer és anar seguint (ara a peu) la pista, en suau ascens i totalment asfaltada, fins a trobar-nos, després d'una mitja hora llarga, amb la masia de Perramon. Del costat dret de la petita ermita de Sant Esteve de Perramon surt un sender on, a pocs metres, localitzarem ràpidament el Roure.

Roure de Perramon vist des de lluny, junt amb dos altres roures

Roure de Perramon (abril de 2014)

 

Nosaltres el vam visitar a mitjans d'abril, quan les fulles dels roures tot just començaven a despuntar. Potser per aquest motiu, el Roure de Perramon ens va fer una sensació no massa agradable: de les diverses branques que sortien del seu gran tronc, algunes estaven clarament seques i les altres no sabem si seguien vives o no (al no tenir encara fulles, es fa difícil saber-ho). A la fitxa de la Generalitat diu que l'arbre es troba "decrèpit", així que em temo que no només devia ser la nostra impressió.

Grèvol de Ventolà

Espècie: ilex aquifolium

Declarat Arbre Monumental: l'any 2005
Propietari: Ajuntament
Terme municipal: Ribes de Freser (Ventolà)
Coordenades UTM ED50 (m): X 428891  Y 4685627
Alçaria total: 11 m
Volt de canó: té diversos troncs, alguns de 20 cm
Capçada mitjana: 8,5 m
Edat estimada:

Localitzar el Grèvol Monumental de Ventolà és encara més fàcil. Només cal agafar la carretera N-260, travessar Ribes de Freser i entrar a la collada de Toses. Uns quilòmetres més enllà trobarem la desviació a mà dreta que ens portarà al poble de Ventolà, encara dins el terme municipal de Ribes. Vaja, que si arribem a Planoles, ja podem fer la volta i recular, perquè ens l'haurem passat de llarg.

Tres quilòmetres carretera amunt i el Grèvol ens donarà la benvinguda a Ventolà tot just trobar les primeres cases del poble, així que és pràcticament impossible no veure'l.

Grèvol de Ventolà (abril de 2014)

 

Arbres Monumentals del Ripollès

La comarca del Ripollès té nou arbres declarats Monumentals, malgrat que un d'ells (roure de Vilardell) és mort i en queda tan sols la soca:

- Avet de la Baga de la Berruga (Campelles)
- Roure d'Engelats (Campelles)
- Avet del Torrent de la Font Tosca (Campelles)
- Roure Glanic (Les Llosses)
- Avet del Torrent de la Comella (Planoles)
- Roure del Vilardell (Ribes de Fresser) - mort el 2009 pel cicló Klaus
- Roure de Perramon (Ribes de Fresser)
- Grèvol de Ventolà (Ribes de Fresser)
- Auró del Remei (Camprodon)