Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montsià. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montsià. Mostrar tots els missatges

26 de maig 2018

Auba de la Descàrrega (Amposta)

Auba de la Descàrrega

Espècie: populus alba
Declarats Arbres Monumentals: l'any 1990
Propietari: ?
Terme municipal: Amposta (la Descàrrega)
Coordenades UTM ED50 (m):
Alçària total: 24 m
Volt de canó: 5,1 m
Capçada mitjana: 20,3 m
Edat estimada: ?

D'aquest arbre, que en el seu moment devia haver estat esplendorós, avui tan sols en queden les restes del seu immens tronc, tot i que no sembla que hagin d'aguantar molt. L'àlber va morir l'any 2009, al tombar-se com a conseqüència de les ventades del cicló Klaus, que va afectar una bona colla dels nostres arbres Monumentals. 

A la fitxa de la pàgina web de la Generalitat hi apareixen unes imatges que poc tenen a veure amb el que nosaltres ens hi vam trobar. Les herbes i arbustos a l'entorn del tronc han anat creixent ràpidament fins a envoltar-lo completament i fer-lo gairebé invisible. Si no fos perquè vam anar expressament a buscar-lo, mai l'hauríem arribat a veure, amagat com queda enmig de tanta vegetació.

Riu Ebre
 
Auba de la Descàrrega (abril de 2017)

Malgrat que lamentablement hi ha poca cosa a veure, si a algú li interessa anar-hi, les restes de l'àlber es troben al nord de la ciutat, entre el riu Ebre i el Canal de la Dreta de l'Ebre.


14 de setembre 2015

Teix de la Coscollosa (La Sénia)

Teix de la Coscollosa

Espècie: taxus baccata
Declarat Arbre Monumental: l'any 2005
Propietari: Generalitat de Catalunya
Terme municipal: La Sénia (barranc de la Coscollosa)
Coordenades UTM ED50 (m): X 265402  Y 4516240
Alçària total: 14,5 m
Volt de canó: 4,38 m 
Capçada mitjana: 16 m
Edat estimada: ?

Probablement localitzar aquest fabulós teix en una altra època hauria estat gairebé un miracle, ja que es troba al mig d'un petit barranc amb molta vegetació. Actualment, el recorregut dels Estels del Sud passa pel seu costat, així que no tan sols trobem un sender ben fressat per arribar-hi, sinó que a més anem trobant contínuament les marques blaves en forma d'estrella dels Estels que ens acompanyen en el nostre camí.

Malgrat que pertanyi al municipi de la Sénia, per trobar al teix primerament ens hem de dirigir a la població de Fredes, on hi arribarem  a través de la CV-15, passant pel costat del pantà d'Ulldecona i el monestir de Santa Maria de Benifassà.

Un cop a Fredes, agafarem la pista forestal seguint les indicacions que ens portarien cap al Caro. La pista està en un fantàstic bon estat (almenys el dia que hi vam ser nosaltres), malgrat que no és apta per a qualsevol cotxe (de fet, un cartell al seu inici recomana l'ús de vehicle 4x4). Seguirem la pista uns deu quilòmetres, fins que arribarem a un encreuament de quatre camins, lloc on deixarem el cotxe. A partir d'ara seguirem a peu. A pocs metres, trobarem una bifurcació de la pista al costat d'una bassa. Deixarem la pista del Caro i anirem per la de l'esquerra, on de seguida trobarem una cadena que barra el pas a vehicles. 

Farem uns pocs metres d'aquesta pista i de seguida veurem, a l'esquerra, el primer dels estels blaus que ens aniran assenyalant el camí. Primer el sender passa pel mig del bosc, però després arriba a una gran i idíl·lica esplanada, el Prat d'en Rovera, on es troba el "Xalet del Rei".

Xalet del Rei

Anirem avançant en línia recta, seguint el curs del petit rierol, i poc després trobarem una bassa i l'inici de l'estret del barranc de la Coscollosa. La bassa és plena d'animalons de tot tipus (espiadimonis, peixets, sabaters i granotetes, entre altres) que demostren la qualitat de la seva aigua.


En aquest moment el recorregut passa per la llera del barranc, així que cal anar en compte si hi ha perill de riuades. Nosaltres hi vam ser a mitjans de setembre i el vam trobar pràcticament sec, a excepció d'algunes petites basses amb aigua estancada, però és probable que, si es fa en alguna altra època, s'hagi d'anar preparat per mullar-se lleugerament els peus. 

Estret del barranc de la Coscollosa

Passat aquest tram de congost, el barranc s'eixampla una mica, malgrat que el sender continua passant per la seva llera. Començarem a trobar els primers teixos, cap comparable al que busquem. La densitat de la vegetació en aquest punt i els trams posteriors pel mig del bosc humit i ple de falgueres, en alguns moments ens recordaven molt les excursions canàries pels boscos de laurisilva. 

Mentre el sender continuï tan ben cuidat com el vam trobar nosaltres, el recorregut no té pèrdua ni dificultat. De fet, els aproximadament dos quilòmetres que quedaven fins a localitzar el gran teix em van semblar d'allò més agradables. 

Anàvem avançant, mirant a totes bandes, no fos cas que passéssim pel costat del teix i no el veiéssim. Fins que el vam trobar i vam descobrir que és impossible passar pel seu costat i no veure'l. Es troba al costat esquerre del camí, no cal desviar-se ni un centímetre del sender, així que quan el trobem el veurem sí o sí.  

 

Teix de la Coscollosa (setembre de 2015)
 
 

Nosaltres aquell dia anàvem amb la idea de trobar el teix i prou, així que quan vam haver fet les fotos de rigor, vam girar cua i vam desfer el camí que havíem fet. A més, el cel amenaçava pluja i comptant que ens trobàvem al bell mig d'un barranc més aviat estret, vam pensar que potser un altre dia ja ens dedicaríem a fer algun tram més d'aquest recorregut.

05 de juliol 2014

Carrasca Grossa de les Vallcaneres, Pi Gros, Faig Pare (La Sénia)

Contemplar aquests arbres significa fer un recorregut per la Fageda del Retaule, dins del Parc Natural dels Ports. La seva particularitat radica en el fet de trobar una fageda en latituds tan càlides, ja que el faig és un arbre que prefereix el fred a la calor. De fet, el Retaule és la fageda més meridional d'Europa, cosa que ja la fa excepcional. Al tractar-se d'una fageda, i com podeu endevinar pel seu nom (Retaule), és gairebé obligat fer-hi una visita a la tardor, quan mostra tota la seva gran varietat cromàtica i fa realment honor al seu nom.




Us deixo aquest enllaç, on podreu trobar una bona explicació de l'excursió que vam fer.

Carrasca Grossa de les Vallcaneres

Espècie: quercus ilex subsp. ballota
Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: ?
Terme municipal: La Sénia (les Vallcaneres, Font de la Carrasca Grossa)
Coordenades UTM ED50 (m): X 268251  Y 4515149
Alçària total: 16,5 m
Volt de canó: 2,25 m
Capçada mitjana: 17 m
Edat estimada: ?

Carrasca Grossa de les Vallcaneres (novembre de 2012)

Pi Gros del Retaule

Espècie: pinus nigra subsp. salzmannii
Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: ?
Terme municipal: La Sénia (el Retaule)
Coordenades UTM ED50 (m): X 269164  Y 4514538
Alçària total: 31,5 m
Volt de canó: 4,6 m
Capçada mitjana: 22,5 m
Edat estimada: 700 anys

Pi Gros del Retaule (novembre de 2012)

Faig Pare del Retaule

Espècie: fagus sylvatica
Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: ?
Terme municipal: La Sénia (el Retaule)
Coordenades UTM ED50 (m): X 270116  Y 4515004
Alçària total: 25 m
Volt de canó: 4 m
Capçada mitjana: 28 m
Edat estimada: 250 anys


Faig Pare del Retaule (novembre de 2012)

En part, aquests arbres són els culpables que el Mohawk i jo ens aficionéssim, uns quants mesos enrere ja, a anar a la recerca i captura (fotogràfica) d'Arbres Monumentals de Catalunya. Quan al programa  Espai Terra, un bon dia, van estar parlant d'aquesta llista d'arbres protegits per la Generalitat, vam descobrir que, sense saber-ho, ja n'havíem fotografiat més d'un, concretament aquests tres del Montsià. 

Del Faig Pare i el Pi Gros no ens va sorprendre gaire, perquè al voltant dels dos arbres hi havia força altra gent fotografiant-los, així que ens vam limitar a imitar el que feien els altres. El que va ser tota una sorpresa va ser tenir la foto de la Carrasca Grossa, ja que li vam fer la foto per casualitat, perquè vam parar a la font de la Carrasca i vam veure un arbre molt bonic al seu costat que ens va cridar l'atenció i vam decidir fer-li una foto com a tants altres que també vam fotografiar aquell mateix dia. La sorpresa va ser fer un repàs a la llista d'Arbres Monumentals i descobrir que aquell arbre amb el que no es fixava ningú, que passaven pel seu davant sense ni tan sols veure'l, també formava part de la llista. 


A partir d'aquí vam pensar que ja que teníem la "col·lecció" començada (també teníem la foto del fantàstic Roure de Santa Maria del Montseny, que ja no existeix), podíem intentar completar-la...i en això estem, augmentant de mica en mica la quantitat de "cromos" de la nostra col·lecció particular (i ja en portem 113!). Sabem que serà impossible d'acabar-la, perquè molts dels arbres que hi apareixen ja són morts i d'alguns d'ells no en queda ni rastre; altres es troben dins de finques privades i no són accessibles a no ser que ens posem d'acord amb els seus propietaris, cosa que no sempre és fàcil. Però bé, mentre hi hagi ganes, seguirem endavant i a veure fins on podem arribar.

02 de juliol 2014

Fargues de l'Arion (Ulldecona)

Fargues de l'Arion

Espècie: olea europaea subsp. europaea var. europaea
Declarades Arbres Monumentals: l'any 1997
Propietaris: J. i R. Porta Ferré
Terme municipal: Ulldecona (L'Arion)
Coordenades UTM ED50 (m): X 282233  Y 4500571
Alçària total: 6,5 m (I); 6 m (II)
Volt de canó: 7,9 m (I); 6,1 m (II)
Capçada mitjana: 16,8 m (I); 14 m (II)
Edat estimada: 2200-2300 anys

Per arribar a l'Arion, des d'Ulldecona hem d'agafar la TV-3314 en direcció la Galera o Godall. Després de passar una corba tancada a la dreta i una llarga recta, a mà dreta veurem una pista asfaltada amb un indicador de "Camí rural". Al trobar una bifurcació, agafarem el camí de la dreta i el seguirem fins a trobar-nos amb els cartells de l'entrada de l'Arion.

Les oliveres mil·lenàries de l'Arion, de la varietat farga, la més antiga que es coneix, es calcula que tenen uns 2200-2300 anys de vida i tot i això segueixen produint olives, amb les quals encara avui s'elabora i envasa oli.  

Dins la finca de l'Arion s'hi han comptat unes 400 oliveres mil·lenàries, però d'aquestes, en destaquen dues, que reben el qualificatiu de Monumentals. L'Arion és de propietat privada i, malgrat que hi ha rutes senyalitzades amb molts panells explicatius, una ruta amb BTT i un GR que el travessen, les visites a la zona s'han de fer amb guia, per evitar que es malmeti l'entorn (s'han de concertar a l'Oficina de Turisme d'Ulldecona, que es troba a l'edifici de l'estació de tren). 

Nosaltres ignoràvem aquest detallet, així que ens vam quedar amb les ganes de poder fer una visita a les oliveres; això sí, agraïm que ens permetessin entrar a fer, almenys, la foto per a la col·lecció, que teniu a sota. Sens dubte, la pròxima vegada que voltem per Ulldecona, ho programarem millor, perquè ens vam quedar amb moltes ganes de poder recórrer els voltants d'aquestes espectaculars fargues.

Farga de l'Arion I (juny de 2014)

30 de juny 2014

Xop del Barri del Castell (Ulldecona)

Xop del Barri del Castell

Espècie: populus × canadensis
Declarat Arbre Monumental: l'any 2005
Propietari: Ajuntament d'Ulldecona
Terme municipal:  Ulldecona (Barri del Castell)
Coordenades UTM ED50 (m): X 275847  Y 4498865
Alçària total: 25 m
Volt de canó: 4,13 m
Capçada mitjana: 33,8 m
Edat estimada: ?

Aquest pollancre, com el nom indica, es troba al Barri del Castell de la població d'Ulldecona, a tocar del riu La Sénia. Per arribar-hi, des d'Ulldecona agafarem la carretera T-3319 en direcció Sant Rafel del Riu. Just passat el cartell d'El Castell (que, malgrat el seu nom, es troba força lluny del castell d'Ulldecona) veurem ja a la nostra esquerra el gran xop. Una entrada a mà esquerra ens permetrà aparcar el cotxe gairebé sobre les seves arrels.

Xop del Barri del Castell (juny de 2014)


29 de juny 2014

Baladre de Balada (Sant Jaume d'Enveja)

Baladre de Balada

Espècie: nerium oleander
Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: J. Porres i Zaragoza
Terme municipal: Sant Jaume d'Enveja (Balada)
Coordenades UTM ED50 (m): X 304409  Y 4509545
Alçària total: 8 m
Volt de canó: 0,6 m
Capçada mitjana: 7 m
Edat estimada: plantat el 1923

Per arribar al Baladre de Balada des d'Amposta ens hem de dirigir cap a Sant Jaume d'Enveja per la TV-3403, que va paral·lela a la sèquia (Canal de la Dreta de l'Ebre). Abans d'arribar a Sant Jaume, veurem l'indicador de Balada, creuarem el canal i entrarem a la població. L'arbust és fàcil de localitzar, ja que es troba al mig d'una placeta. 

Baladre de Balada (juny de 2014)

28 de juny 2014

Arbres Monumentals del Montsià

A la comarca del Montsià hi podem trobar fins a vuit arbres declarats Monumentals:

- Auba de la Descàrrega (Amposta) - mort el 2009 pel cicló Klaus
- Baladre de Balada (Sant Jaume d'Enveja)
- Faig Pare del Retaule (la Sénia)
- Pi Gros del Retaule (la Sénia)
- Teix de la Coscollosa (la Sénia)
- Fargues de l'Arion (Ulldecona)
- Xop del Barri del Castell (Ulldecona)