Carrasca Grossa de les Vallcaneres, Pi Gros, Faig Pare (La Sénia)

Contemplar aquests arbres significa fer un recorregut per la fageda del Retaule, dins del Parc Natural dels Ports. La seva particularitat radica en el fet de trobar una fageda en latituds tan càlides, ja que el faig és un arbre que prefereix el fred a la calor. De fet, el Retaule és la fageda més meridional d'Europa, cosa que ja la fa excepcional. Al tractar-se d'una fageda, i com podeu endevinar pel seu nom (Retaule), és gairebé obligat fer-hi una visita a la tardor, quan mostra tota la seva gran varietat cromàtica i fa realment honor al seu nom.

Us deixo aquest enllaç, on podreu trobar una bona explicació de l'excursió.

Carrasca Grossa de les Vallcaneres

Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari:
Terme municipal: La Sénia (les Vallcaneres, Font de la Carrasca Grossa)
Coordenades UTM ED50 (m): X 268251  Y 4515149
Alçària total: 16,5 m
Volt de canó: 2,25 m
Capçada mitjana: 17 m
Edat estimada:

Carrasca Grossa de les Vallcaneres (novembre de 2012)

 Pi Gros del Retaule

Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari:
Terme municipal: La Sénia (el Retaule)
Coordenades UTM ED50 (m): X 269164  Y 4514538
Alçària total: 31,5 m
Volt de canó: 4,6 m
Capçada mitjana: 22,5 m
Edat estimada: 700 anys

Pi Gros del Retaule (novembre de 2012)

Faig Pare del Retaule

Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari:
Terme municipal: La Sénia (el Retaule)
Coordenades UTM ED50 (m): X 270116  Y 4515004
Alçària total: 25 m
Volt de canó: 4 m
Capçada mitjana: 28 m
Edat estimada: 250 anys

Faig Pare del Retaule (novembre de 2014)

En part, aquests arbres són els culpables que el Mohawk i jo ens aficionéssim, uns quants mesos enrere ja, a anar a la recerca i captura (fotogràfica) d'Arbres Monumentals de Catalunya. Quan a l'Espai Terra, un bon dia, van estar parlant d'aquesta llista d'arbres protegits per la Generalitat, vam descobrir que, sense saber-ho, ja n'havíem fotografiat més d'un, concretament aquests tres del Montsià. 

Del Faig Pare i el Pi Gros no ens va sorprendre gaire, perquè al voltant dels dos arbres hi havia força altra gent fotografiant-los, així que ens vam limitar a imitar el que feien els altres. El que va ser tota una sorpresa va ser tenir la foto de la Carrasca Grossa, ja que li vam fer la foto per casualitat, perquè vam parar a la font de la Carrasca i vam veure un arbre molt bonic al seu costat que ens va cridar l'atenció i vam decidir fer-li una foto com a tants altres que també vam fotografiar aquell mateix dia. La sorpresa va ser fer un repàs a la llista d'Arbres Monumentals i descobrir que aquell arbre amb el que no es fixava ningú, que passaven pel seu davant sense ni tan sols veure'l, també formava part de la llista. 

A partir d'aquí vam pensar que ja que teníem la "col·lecció" començada (també teníem la foto del fantàstic Roure de Santa Maria del Montseny, que ja no existeix), podíem intentar completar-la...i en això estem, augmentant de mica en mica la quantitat de "cromos" de la nostra col·lecció particular (i ja en portem 113!). Sabem que serà impossible d'acabar-la, perquè molts dels arbres que hi apareixen ja són morts i d'alguns d'ells no en queda ni rastre; altres es troben dins de finques privades i no són accessibles a no ser que ens posem d'acord amb els seus propietaris, cosa que no sempre és fàcil. Però bé, mentre hi hagi ganes, seguirem endavant i a veure fins on podem arribar.