Aquest juliol, com gairebé cada any i per no perdre el costum, amb el Mohawk hem anat a passar uns quants dies al Pirineu. Aquesta vegada les zones escollides han estat una catalana i l'altra aragonesa: la Vall de Boí i la Vall de Benasque.
A la Vall de Boí ja hi havíem estat fa uns quants anyets, fent el recorregut de les ermites romàniques. Aquesta vegada hem canviat de temàtica i hem vingut a fer què? Doncs a l'activitat que em té més ocupada últimament: buscar Arbres Monumentals!! A l'Alta Ribagorça, comarca on es troba la Vall de Boí, hi ha cinc arbres declarats monumentals, però com que gairebé tots es troben dins del Parc Nacional d'Aigüestortes, alguns d'ells envoltats de molts altres arbres gairebé igual d'espectaculars, no són tots fàcils de localitzar. Les dades relacionades amb aquests arbres ja les posaré a les "fitxes" corresponents, així que aquí em limitaré a explicar què hem estat fent aquests dies.
Tot va començar un dilluns de bon matí, quan ens vam llevar ben d'hora, ben d'hora, vam agafar els trastos (com pot ser que portem tantes coses per a tant pocs dies?!) i ens vam dirigir cap a la Vall de Boí.
.JPG)
Just arribar ens vam instal·lar al bungalow on viuríem els pròxims quatre dies, vam dinar i ràpidament ens vam dirigir cap a Pont de Suert, a fer la via ferrada del Tossal de Miravet. Feia molt temps que no havia fet cap ferrata i no estava massa segura de com aniria. Al final no em puc pas queixar, perquè em va sortir força bé.
És una via amb tres trams diferenciats, que van augmentant de dificultat, amb la possibilitat de deixar-la en diversos moments si no ho veiem clar. El primer tram és força senzill, considerat d'iniciació, així que no hi va haver cap problema per superar-lo.
.JPG)
.JPG)
Al segon tram ja s'anava complicant el tema, amb algun petit desplom, que també vam superar més o menys bé.
.JPG)
.JPG)
El tercer tram té un desplom més pronunciat ja arribant al final de la via, que sí va afegir dificultat a l'ascenció. Això, sumat a la calor i el cansament que ja portava a sobre va fer que no veiés massa clar com acabar la via,. Per sort, a part del dissipador, sempre porto una baga de suport, per si de cas, que em va ser molt útil en aquesta ocasió.
.JPG)
La veritat és que en aquesta via em va semblar més difícil baixar que pujar, ja que vam estar una hora i mitja pujant i una hora més baixant per un caminet a estones amb força pendent, sorra i pedres que no ens ho van posar gens fàcil. Però bé, ja està feta, així que en podem apuntar una més a la llista!
Just arribar ens vam instal·lar al bungalow on viuríem els pròxims quatre dies, vam dinar i ràpidament ens vam dirigir cap a Pont de Suert, a fer la via ferrada del Tossal de Miravet. Feia molt temps que no havia fet cap ferrata i no estava massa segura de com aniria. Al final no em puc pas queixar, perquè em va sortir força bé.
És una via amb tres trams diferenciats, que van augmentant de dificultat, amb la possibilitat de deixar-la en diversos moments si no ho veiem clar. El primer tram és força senzill, considerat d'iniciació, així que no hi va haver cap problema per superar-lo.
Al segon tram ja s'anava complicant el tema, amb algun petit desplom, que també vam superar més o menys bé.
El tercer tram té un desplom més pronunciat ja arribant al final de la via, que sí va afegir dificultat a l'ascenció. Això, sumat a la calor i el cansament que ja portava a sobre va fer que no veiés massa clar com acabar la via,. Per sort, a part del dissipador, sempre porto una baga de suport, per si de cas, que em va ser molt útil en aquesta ocasió.
La veritat és que en aquesta via em va semblar més difícil baixar que pujar, ja que vam estar una hora i mitja pujant i una hora més baixant per un caminet a estones amb força pendent, sorra i pedres que no ens ho van posar gens fàcil. Però bé, ja està feta, així que en podem apuntar una més a la llista!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada