Tercer dia al Pirineu, aquesta vegada ens dirigim cap a la Vall d'Aran, a fer una excursioneta per localitzar l'Avet de Canejan, un avet espectacular, que en el seu moment havia estat el més gran de mida i d'edat de les terres catalanes, però que ja fa força anys que és mort i, malgrat que les seves restes encara perduren, l'estat en el que el vam veure nosaltres fa preveure que no aguantaran gaire temps més.
Aprofitant que érem a la Vall d'Aran, vam anar fins a l'Artiga de Lin, amb el Còth deth Hòro al fons, i els Uelhs deth Joeu uns metres més avall, naixement del riu Joeu. La part divertida i curiosa va ser que uns dies més tard veuríem la part del darrere d'aquesta mateixa zona, és a dir, la Vall de Benasque, on vam fer una excursió fins al llac de Còth deth Hòro (o Coll de Toro) i vam contemplar la sempre sorprenent cascada d'Aigualluts, amb el seu Forau per on es filtra l'aigua que després ressorgirà en aquests "ulls" de Joau.
Ja ho he dit en alguna altra ocasió, però el Pirineu no deixa mai de sorprendre'm.
Malgrat que l'any passat ja vam poder observar, a la Vall de Benasque, els efectes dels grans aiguats de fa un any a la zona, aquesta vegada hem pogut comprovar també les destrosses que hi va haver a la Vall d'Aran. Aquesta foto que veieu a sota correspon al riu Joau, un riuet que neix poquíssims quilòmetres més amunt, però que aquell dia devia fer molta por de veure.
Aprofitant que érem a la Vall d'Aran, vam anar fins a l'Artiga de Lin, amb el Còth deth Hòro al fons, i els Uelhs deth Joeu uns metres més avall, naixement del riu Joeu. La part divertida i curiosa va ser que uns dies més tard veuríem la part del darrere d'aquesta mateixa zona, és a dir, la Vall de Benasque, on vam fer una excursió fins al llac de Còth deth Hòro (o Coll de Toro) i vam contemplar la sempre sorprenent cascada d'Aigualluts, amb el seu Forau per on es filtra l'aigua que després ressorgirà en aquests "ulls" de Joau.
Ja ho he dit en alguna altra ocasió, però el Pirineu no deixa mai de sorprendre'm.
Malgrat que l'any passat ja vam poder observar, a la Vall de Benasque, els efectes dels grans aiguats de fa un any a la zona, aquesta vegada hem pogut comprovar també les destrosses que hi va haver a la Vall d'Aran. Aquesta foto que veieu a sota correspon al riu Joau, un riuet que neix poquíssims quilòmetres més amunt, però que aquell dia devia fer molta por de veure.
El quart dia ens el vam prendre de relax, ja que portàvem dos dies d'excursions llarguetes i començava a apretar la calor de valent. El matí vam pujar fins a Cavallers, a fer una matinal escalatòria (anant amb el Mohawk, el dia d'escalada no hi podia faltar), al migdia vam fer un bon dinar en un restaurant de Taüll, després d'admirar novament el preciós campanar de l'ermita de sant Climent de Taüll, migdiada al bungalow i a la tarda visita a les ermites romàniques de Durro.
 |
| Taüll |
 |
| Durro |
 |
| Durro |
 |
| Taüll |
 |
| Boí |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada