El cinquè dia de les nostres minivacances, divendres, vam recollir els trastets del bungalow i ens vam dirigir cap a la tercera vall que visitaríem, de Boí, passant per l'Aran, i ara cap a Benasque. Hi vam arribar al migdia, vam muntar la tenda a corre-cuita, vam dinar i ens vam refugiar sota l'impermeable de la tenda, perquè a les 14h, exactament a l'hora que havia dit la previsió meteorològica, va començar a ploure. La veritat és que van ser quatre gotes, però ja ens va aigualir la tarda, literalment. Total, que vam estar una bona estona fent el mandrós al càmping i al vespre vam anar a fer la nostra visita anual al Barrabés. En vaig sortir ben contenta, amb unes sabates noves NorthFace que no tardaria gaire en estrenar i després ens vam dirigir a la pizzeria La Pirenaica, que també passem a visitar cada vegada que voltem per Benasque.
Si a la tarda van caure quatre gotetes, a la nit no se'n va estar i vam poder gaudir de la nostra tempesta anual dins de la tenda. No sé si és que a la Vall de Benasque hi plou molt o nosaltres tenim mala sort, però cada any ens en cau alguna. La primera vegada que vam sentir aquells trons que ressonen per les parets, vam acabar dormint dins del cotxe, per si de cas; ara, passats uns quants anys (i unes quantes tempestes) ja no en fem cas, ens despertem el temps just per sentir que comença a tronar i ens tornem a adormir com si res.
Al matí següent ens vam llevar amb la indecisió de no saber què fer, perquè volíem fer una excursioneta una mica llarga per camp totalment obert i al cel tornaven a haver-hi núvols amenaçadors. Després d'esmorzar ens vam armar de valor, vam creuar els dits perquè aquells núvols no continuessin creixent i ens en vam anar cap a l'Hospital de Benasque (que és un balneari, malgrat que el seu nom ens pugui confondre), on deixaríem el cotxe i agafaríem l'autocar per pujar fins a La Besurta, on s'inicia el recorregut fins al Forau d'Aigualluts.
Alguna vegada hem fet el recorregut caminant des del pàrquing mateix, però aquesta vegada vam preferir agafar el bus, perquè l'objectiu no era anar al Forau (40 minuts des de La Besurta), sinó al Coll de Toro (40 minuts des del Forau), on ens feia gràcia arribar per poder veure l'Artiga de Lin des de dalt del coll. Al final vam poder fer l'excursió que ens havíem proposat i sense pluja, però quan arribàvem al Coll va començar a bufar un ventet lleugerament molest que es va intensificar força al coll estant, així que no vam poder fer exactament la foto que volíem, però almenys vam arribar al nostre destí.
Aquella mateixa tarda, després de la migdiada de rigor, encara vam tenir temps d'anar fins a Guayente i escalar una estoneta en un sector que no coneixíem. Bé, un escalar, l'altra fer de noia gri-gri mentre intentava evitar que els mosquits s'hi posessin les botes amb ella. Al vespre vam sopar al restaurant del càmping, on ja fa temps vam descobrir que s'hi menja molt bé i a dormir sentint la nena de la tenda veïna, que li va agafar la rebequeria i no parava de plorar. Per sort, estàvem prou cansats com per ignorar-la i dormir com uns angelets...i aquesta vegada sense trons!
Al matí següent va tocar recollir-ho tot i tornar cap a caseta. Primer havíem pensat quedar-nos un dia més, però vista la rapidesa com creixien els núvols aquell matí, vam canviar d'opinió. I vam fer bé, perquè mentre fèiem camí cap a casa anàvem veient com aquells "bolets atòmics" anaven creixent a una velocitat espectacular i vam poder comprovar al radar meteorològic que, efectivament, hi va caure una bona quantitat d'aigua.
Ara toca anar pensant en què fer l'any vinent!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada