dissabte, 24 de novembre del 2007

Tutories vàries

Una de les coses que em fan més mandra d'aquest curs és haver de ser tutora. Malgrat que no em desagrada del tot el grup que m'ha tocat, això no vol dir que no hi tingui feina. Acadèmicament són força bons, però comportamentalment no ho són tant. No són maleducats en el sentit de faltar al respecte als professors, perquè mai contesten amb males paraules ni res d'això, però són molt i molt xerraires, amb la qual cosa sovint es fa gairebé impossible poder fer normalment una classe, perquè no hi ha manera que s'estiguin calladets.

Fins ara no m'havien portat massa feina, però des que fa unes tres setmanes els vam donar el resultat de la preavaluació, que no paro de rebre visites dels pares (mares, més aviat), que vénen a veure què tal va el seu fill. Per ara les entrevistes han anat força bé, perquè els que han vingut o bé ja saben com són els seus fills i no se sorprenen gaire del resultat, o bé els resultats són prou bons com per no tenir-hi massa problemes.

Ara bé, també he tingut alguns problemillas que, tot i no ser dels més greus, tampoc es poden passar per alt. Tinc un alumne estrella, repetidor òbviament, amb pinta de punky i futur okupa, que en el fons no és mal nano, però a l'aula no se sap aguantar, així que no para de parlar. Fins i tot m'han comentat alguns companys que de tant en tant, a part de parlar fins sota l'aigua, també es posa a cantar al mig de la classe, però jo encara no m'he trobat amb la situació. No sabem molt bé què fer amb aquest noiet, perquè ja dic que no és mala persona, però distorsiona completament la classe, així que una solució o altre hi haurem de trobar. No sé, no sé...

Després en tinc un altre, que no és repetidor, però ho serà el curs vinent, a qui també li agrada molt donar la nota, així que es passa l'estona sense fer res i parlant amb l'individu citat en el paràgraf anterior. Aquest noiet va ser elegit delegat de la classe per la resta de companys, però amb una condició molt clara: si acumulava tres faltes de disciplina deixaria de ser delegat. Doncs bé, ja té les tres faltes, així que, igual que en el futbol, en tan sols dos mesos ja he hagut de cessar el meu delegat de classe. Segons ell, no és just, perquè les faltes que li han posat no són greus (venir a classe sense el material necessari, menjar l'entrepà durant la classe, xerrar més del compte, això per no mencionar els continus retard, que encara no li han comportat cap falta, però ho faran aviat...) i té part de raó, que no ha insultat cap professor ni res d'això, però per poc greus que siguin les faltes, són faltes al capdavall, així que des de fa una setmana tenim delegat nou.

I finalment, dins del grup dels problemàtics tinc una noieta, repetidora també (curiós, no?), que el curs passat es va caracteritzar per les seves contínues absències. Doncs bé, aquest curs va començar molt bé, venia a totes les classes i em sorprenia quan deien que el curs passat era absentista. Però sembla que ja s'ha cansat de fer bé les coses i ja ha començat a faltar.

A finals d'octubre i inicis de novembre va faltar dues setmanes senceres. Quan va tornar em va portar un parell de justificants, però que cobrien tan sols tres d'aquests dies, així que la resta ves a saber on era. Segons ella, té justificants per tots els dies, però els té a casa i ja me'ls portarà demà (d'això en fa ja dues setmanes). Com que ja em començava a olorar que aquests justificants no existien, quan el dimarts vaig veure que no havia vingut a classe, vaig trucar a la seva mare, a veure si em deia que la nena estava malalta o què. La mare em va dir que la noieta havia sortit al matí cap a l'institut, amb la qual cosa li vaig haver de dir que allà no hi havia arribat. I li vaig comentar el tema dels justificants. Em vaig quedar molt sorpresa amb la seva resposta, que encara no he acabat d'entendre; em va dir: "Si la nena té justificants, doncs ja els portarà". Com interpretaríeu vosaltres una resposta així? Si aquests justificants existeixen, els ha d'haver signat ella, així que ve ha de saber si els té o no els té, no? O és que suposa que ha de ser la seva filla la qui ompli la justificació?

En conclusió em va dir que ja parlaria amb ella, a veure què passava, però el cas és que la seva filleta ha tornat a faltar altres dies (dijous al matí hi era i a la tarda ja havia tornat a desaparèixer), o sigui que o bé hi va parlar poc o la noieta li està prenent molt el pèl. No sé què més s'ha de fer en aquests casos, però per ara crec que ja he complert avisant a la seva família. Veurem com anirà la cosa...

divendres, 9 de novembre del 2007

¡Como salen de preparados!

Les 8 i pocs minuts del matí. Un institut d'ensenyament secundari. La conserge del centre rep una trucada d'una dona, amb veu de noieta de 13-14 anys, que li diu que és la mare de l'alumna X i que aquesta no anirà a classe perquè no es troba gaire bé. La conserge, que és gat vell, s'olora alguna cosa estranya i pregunta a la 'mare' el seu nom i cognom. L'interlocutora respon, però de manera poc precisa, així que la conserge li diu que s'hi posi la seva mare real i que si realment està malalta, que li digui ella. La interlocutora, al veure's descoberta, penja ràpidament el telèfon.

Les 8 i pocs minuts més tard. De nou, a l'institut d'ensenyament secundari. Nova trucada, altra vegada una veu de noieta de 13-14 anys, però diferent de l'anterior. Diu que és la mare de l'alumna X, que abans ha fet trucar a la nena, però que ara és ella la que truca i que és veritat que la noieta no es troba bé. Penja. La conserge, hàbilment, truca al mòbil de la mare autèntica, però no la localitza.

Les 8:30 del matí. Tercera trucada al centre. Aquesta vegada des del mòbil a on s'ha trucat uns minuts abans. Parla una dona amb veu de dona, així que sembla que ara sí que es tracta realment de la mare de l'alumna X. La conserge li comenta tota la situació i afegeix que no es preocupi massa, perquè sembla que la nena s'ha quedat a casa, fent campana, junt amb una amiga. La mare respòn que això no és possible, perquè a casa hi és ella i la nena no.

Segons sembla, l'alumna X deu haver sortit de casa seva, però en lloc d'anar cap al centre, s'ha dirigit cap a casa d'una amiga, des d'on han trucat a l'institut. Malgrat l'estratagema ideada, s'han oblidat del petit detall de posar un mocador davant l'auricular del telèfon per distorsionar la veu. Potser la propera vegada ho faran millor...

dijous, 8 de novembre del 2007

Algunes definicions...

Explica què volen dir les paraules següents:

Esquerdar

DIEC: Fer una esquerda (en algun cos dur); esquerda - Obertura longitudinal més o menys pregona que es produeix a la terra, en un mur, en un cos dur.
(Nota de l'editora: de vegades, les definicions del diccionari semblen una broma: esquerdar = fer una esquerda. És clar, és obvi!).

Alumnes:
- Quan hi ha en una pedra o un altre tipus de lloc una ratlla irregular a punt de trencar-se.
- Fer línies irregulars a la paret a base de terratrèmols...
- Buscar alguna cosa.
- Que la seva mà millor per escriure és l'esquerra.
- És fer-se el tonto.
- Buscar, o que escriu amb la mà esquerra.
- Quan algun objecte es comença a trencar.
- Aluna cosa que s'ha trencat o punt de trencar-se com una paret te unes linea per trencar-se.

Nosa

DIEC: Cosa que, amb la seva presència, dificulta una acció, intercepta el pas, roba espai per a fer una cosa, priva el bon funcionament o arranjament d’alguna cosa, etc.

Alumnes:
- Que li fa cosa allò el que veu o no li agrada fer aquella cosa.
- La guitza molestar.
- Dóna molta mandra fer alguna cosa.
- Fàstic.

Desplaure

DIEC: No plaure; plaure - Agradar.

Alumnes:
- No confia no caure bé a una persona.
- Que et donin una cosa i siguis desagradable.
- Moure alguna cosa.
- Que no et fa molta gràcia.
- Quan et dóna igual una cosa.

Penedir-se


DIEC: A algú, saber-li greu d’haver fet o deixat de fer alguna cosa.

Alumnes:
- Una persona penedir la cosa que ha fet o no està bé o que no volia fer.
- Arrepentirse d'alguna cosa que ha fet dolenta.
- Jurar una cosa.
- Que no ho volia fer.
- Arrepentirse per alguna cosa que has fet i dir la veritat abans de que passi.

Versemblança


DIEC: Qualitat de versemblant; versemblant - Que té l’aparença de veritat.

Alumnes:
- Que semblen una mica.
- Que dues coses s'assemblen.
- Desigual sense semblança.
- Semblarse a una altra persona o a una altra cosa.

Nota de l'editora: L'ortografia la poso jo, perquè si l'han de posar ells...Ja us asseguro que els originals no estan escrits així...

Civilització? Intel·ligència? A on?

Cada vegada que sento dir que els humans som una espècie "superior" a la resta d'animals, perquè vivim en una civilització i, a més, tenim una intel·ligència que se suposa que els altres animals no tenen, em vénen moltes ganes no sé si de riure o de plorar.

En teoria, som una espècie intel·ligent, però cada vegada ho poso més en dubte. Ja fa temps que penso que la intel·ligència, igual que la riquesa material, està molt mal repartida al món, que hi ha poca gent que en té molta, mentre la gran majoria de la població en té ben poca. No cal ser molt observador per comprovar-ho, només fa falta encendre el televisor una estoneta i veure el personal que corre per allà, que no dista gaire dels que veig transitar pels instituts.

També som, teòricament, una espècie civilitzada, que resol els seus problemes amb el raonament i el diàleg, que és tolerant i que reflexiona sobre quina és la millor opció, i l'accepta encara que no coincideixi amb la seva opinió personal. Sí, això, com dic, en la teoria, perquè en la pràctica, quants països pateixen conflictes armats pel simple fet de ser tan egoistes que no poden acceptar les opinions dels seus veïns? O més ben dit, quants països no tenen aquesta mena de conflictes? Em sembla que si comencem a comptar per aquí acabarem abans...

Quant més temps passo treballant amb adolescents (i ara també amb alguns dels seus pares) més poso en dubte aquestes teories. La intel·ligència es veu en molt pocs casos i, de fet, quan més ignorant és un, molt millor, que ara és el que està de moda! I tan orgullosos de ser-ho!! I d'això de parlar per resoldre els conflictes res de res. Civilització? Nassos! Estic cansada de sentir comentaris del tipus "¡Te voy a partir la cara!", "¿Que tu me vas a hacer qué?, "¡Espera a que salgamos a fuera y vas a ver!" i tota mena de floretes per l'estil. I no ho poso en castellà perquè li tingui mania ni res d'això, sinó perquè sempre que sento aquest tipus de comentaris solen ser en aquesta llengua. Quan els sento fer-se els "machitos" d'aquesta manera, no puc deixar d'imaginar-me un parell de cabretes (vull dir cabrons, però no quedaria gaire bé) donant-se cops amb les banyes per demostrar qui és el més fort. D'això en diuen ser civilitzats? Una espècie superior? Però si ens comportem exactament igual que els animalets!!

Tot això ho dic perquè aquesta tarda, quan he sortit de l'institut, s'estava preparant una baralla. Hi havia un grup de gent (curiosament sempre van amb grup, per què deu ser?) que estava esperant que sortís una noia per pegar-la. No he descobert encara perquè s'estan barallant, però es veu que ja fa uns dies que dura i que ahir al migdia ja es van atonyinar (clar que avui la noia que busca brega deu haver vingut amb reforços...). No sé com haurà acabat el tema, perquè jo he preferit no quedar-me gaire estona per allà, que ja hi havia prou gent (la directiva, quan ha vist el panorama, de seguida ha avisat els municipals, que ja eren allà).

El que m'ha semblat més trist i lamentable no ha estat només aquesta actitud tan poc civilitzada que tenen aquestes noies, sinó veure que la resta de nanos del centre, en lloc d'anar-se'n o bé intentar impedir-ho, han sortit corrent de classe ben il·lusionats i després s'han quedat tots allà fora, esperant a que sortís la noia i poder veure en directe i a primera fila tot l'espectacle. La noia estava a dins, plorant i ben espantada, sense atrevir-se a sortir, tot i que els seus pares estaven esperant-la a fora i hi havia també la policia. Com poden arribar a ser tan cruels i, a sobre, considerar-se tan "superiors" als animals?

Vist això, de debò creieu que som una espècie intel·ligent i civilitzada? Començo a pensar que dec venir d'un altre planeta, perquè per més que hi doni voltes no puc entendre aquesta mena de comportaments...Reconec que de vegades jo també tinc la temptació de fotre-li un parell de faves a algun nano, però fins ara mai se m'ha ocorregut fer-ho de veritat...i espero no arribar a fer-ho mai de la vida!!