divendres, 9 de novembre del 2007

¡Como salen de preparados!

Les 8 i pocs minuts del matí. Un institut d'ensenyament secundari. La conserge del centre rep una trucada d'una dona, amb veu de noieta de 13-14 anys, que li diu que és la mare de l'alumna X i que aquesta no anirà a classe perquè no es troba gaire bé. La conserge, que és gat vell, s'olora alguna cosa estranya i pregunta a la 'mare' el seu nom i cognom. L'interlocutora respon, però de manera poc precisa, així que la conserge li diu que s'hi posi la seva mare real i que si realment està malalta, que li digui ella. La interlocutora, al veure's descoberta, penja ràpidament el telèfon.

Les 8 i pocs minuts més tard. De nou, a l'institut d'ensenyament secundari. Nova trucada, altra vegada una veu de noieta de 13-14 anys, però diferent de l'anterior. Diu que és la mare de l'alumna X, que abans ha fet trucar a la nena, però que ara és ella la que truca i que és veritat que la noieta no es troba bé. Penja. La conserge, hàbilment, truca al mòbil de la mare autèntica, però no la localitza.

Les 8:30 del matí. Tercera trucada al centre. Aquesta vegada des del mòbil a on s'ha trucat uns minuts abans. Parla una dona amb veu de dona, així que sembla que ara sí que es tracta realment de la mare de l'alumna X. La conserge li comenta tota la situació i afegeix que no es preocupi massa, perquè sembla que la nena s'ha quedat a casa, fent campana, junt amb una amiga. La mare respòn que això no és possible, perquè a casa hi és ella i la nena no.

Segons sembla, l'alumna X deu haver sortit de casa seva, però en lloc d'anar cap al centre, s'ha dirigit cap a casa d'una amiga, des d'on han trucat a l'institut. Malgrat l'estratagema ideada, s'han oblidat del petit detall de posar un mocador davant l'auricular del telèfon per distorsionar la veu. Potser la propera vegada ho faran millor...

2 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Fa gràcia que passin les generacions i es repeteixin les estratagemes...

Em recorda allò de: "Sóc el meu pare, avui no podré venir a classe !", he, he.

Anònim ha dit...

Però això també reflecteix una mica el canvi, ja ni s'esforcen ni tenen vergonya, jo no crec que sigui una qüestió de limitació com diu gatsaule, sino que directament són les poques ganes d'esforçar-se ni que sigui per fer festa