divendres, 30 d’agost del 2013

Alzina Grossa del Querol (Fonollosa), Lledoner de l'Estació (Rajadell), Plàtan d'en Gibert (Monistrol de Montserrat)

Alzina Grossa del Querol

Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari:
Terme municipal: Fonollosa (Mas Querols)
Coordenades UTM ED50 (m): X 389910  Y 4624104
Alçaria total: 14.5 m
Volt de canó: 3,65 m 
Capçada mitjana: 22,8 m
Edat estimada:

Trobar l'Alzina Grossa del Mas Querol no costa molt, ja que trobem rètols indicadors que ens guien fins a ella. Des de Manresa, agafem la BV-3008 fins a Fonollosa, creuem el petit poble i just a la sortida trobarem una carretera a mà esquerra on ja veurem un primer indicador de l'alzina. Seguim aquesta carretera fins a uns 700 metres, on trobarem un trencall a l'esquerra, on també veurem un altre indicador del mas Querol (tot i que hi està escrit com a Carol). A l'agafar aquest camí, de seguida veurem a la dreta un indicador de sender per anar caminant fins a l'alzina. Nosaltres teníem poques ganes de caminar, així que vam seguir per la pista amb el cotxe, ara sense asfaltar. Anem seguint el camí principal fins que ens trobarem de cop i volta davant de l'imponent alzina.  


És probablement la més bonica de totes les alzines que hem vist fins ara, tot i que no deu ser la més grossa. Això es deu al fet que tant l'alzina com el seu entorn estan molt ben cuidats: el terra net, amb bancs per seure sota la seva ombra i contemplar el paisatge des d'allà estant i, fins i tot, una taula de pícnic per poder-hi dinar. Una agradable visita.

Alzina Grossa del Mas Querol (agost de 2013)

Lledoner de l'Estació

Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: Ajuntament de Rajadell
Terme municipal: Rajadell (Estació del tren)
Coordenades UTM ED50 (m): X 391888  Y 4621075
Alçaria total: 18 m
Volt de canó: 3 m 
Capçada mitjana: 20,6 m
Edat estimada:

Lledoner de l'Estació (agost de 2013)
El Lledoner de l'estació de Rajadell és molt senzill de trobar: anem a Rajadell, busquem la seva estació de tren (que està a les afores del poble) i allà mateix hi trobarem l'espectacular lledoner. Aquest arbre s'havia d'anar podant cada any, ja que quan creixien les seves branques arribaven fins a la catenària del tren; el 2009 el cicló Klaus va trencar algunes de les seves branques i es va haver de fer una poda dràstica. Per això actualment no presenta l'aspecte espectacular que havia tingut en altres èpoques, però se'l veu amb plena vitalitat, així que tan sols és qüestió de temps que les seves branques tornin a ser el que eren.

Plàtan d'en Gibert

Declarat Arbre Monumental: l'any 1997
Propietari:
Terme municipal: Monistrol de Montserrat
Coordenades UTM ED50 (m): X 403862  Y 4607325
Alçaria total: 33 m
Volt de canó: 4,45 m 
Capçada mitjana: 26,1 m
Edat estimada: plantat el 1856

Plàtan d'en Gibert (març de 2013)

Aquest plàtan deu ser l'arbre monumental al costat del qual he passat més vegades al llarg de la meva vida, però curiosament fins que no vam començar amb la recerca dels Arbres Monumentals de Catalunya no em vaig adonar de la seva existència. El plàtan queda en un lateral de la carretera que va des de Monistrol cap al santuari de Montserrat, just a l'inici de la carretera, passada la primera corba. Com que l'arbre ha quedat atrapat entre la carretera, camps de conreu i alguna edificació, passa força desapercebut si no ens hi fixem, sobretot a l'hivern, quan no té ni una fulla. Amb fulles és una altra història...

Plàtan d'en Gibert (agost de 2013)

dimecres, 28 d’agost del 2013

Alzina del Mas Pujol (Artés)



Declarat Arbre Monumental: l'any 1995
Propietari:
Terme municipal: Artés (Mas Pujol Nou, entre la riera Gabarresa i l'Eix transversal)
Coordenades UTM ED50 (m): X 411561  Y 4629046
Alçaria total: 16 m
Volt de canó: 3,2 m 
Capçada mitjana: 22,3 m
Edat estimada:


L'Alzina del Mas Pujol és una alzina molt coneguda a la zona, al voltant de la qual cada 11 de setembre s'hi celebra una trobada de poetes. Els propietaris de la finca intenten mantenir l'entorn molt ben cuidat, sense herbes al voltant, amb una paperera per a les deixalles i alguns bancs per seure sota la seva ombra. Malgrat el seu esforç, el lloc en el que es troba l'arbre actualment no l'afavoreix gaire, ja que ha quedat entre la riera de la Gabarresa i l'Eix Transversal, que hi passa molt a prop i això fa que desllueixi tot l'esplendor del lloc idíl·lic que devia haver estat en altres temps. 

Per arribar-hi, hem de sortir d'Artés per la carretera B-430 en direcció Cabrianes (com si anéssim a agafar l'Eix) i just abans de passar per sobre de la riera Gabarresa trobarem una pista a la nostra dreta. Seguim aquesta pista, passem per sota l'Eix i arribem en pocs metres fins a l'alzina monumental.

Alzina del Mas Pujol Nou (agost de 2013)

dissabte, 24 d’agost del 2013

Arbres Monumentals del Bages

La comarca del Bages té cinc arbres amb la declaració de Monumentals:

- Alzina del mas Pujol (Artés)
- Alzina Grossa del Querol (Fonollosa)

- Plàtan d'en Gibert (Monistrol de Montserrat)
- Lledoner de l'Estació (Rajadell)
- Pi del Rèvol (Cardona) - mort el 1998 per un incendi forestal


Servera del Barranc de Franxo (Horta de Sant Joan)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: Ajuntament
Terme municipal: Horta de Sant Joan (Barranc de Franxo)
Coordenades UTM ED50 (m): X 274328  Y 4528614
Alçaria total: 12 m
Volt de canó: 2,15 m
Capçada mitjana: 13,2 m
Edat estimada:

Per arribar fins a la Servera del Barranc de Franxo, des d'Horta de Sant Joan ens haurem de dirigir cap a l'àrea recreativa de la Franqueta. Si per anar a trobar l'Auró de Josepó, el Pi Ramut i el Pimpoll havíem de creuar l'àrea recreativa i agafar la pista que hi ha just a l'altra banda, en el cas de la Servera haurem de passar de llarg i continuar avançant per la mateixa pista fins a arribar al mas de Quiquet, on deixarem el cotxe.

Mas de Quiquet
Començarem a caminar per la pista empedrada. Anirem avançant fins al coll del Llop, on trobarem una bifurcació a l'esquerra, l'inici d'una antiga pista, ara en desús, que agafarem.


Anirem seguint aquesta pista, fàcilment reconeixible malgrat la vegetació que hi comença a créixer. Just uns metres abans de creuar el barranc de Franxo, podrem veure a l'esquerra un bonic roure que, malgrat no ser Monumental, es mereix que li donem un cop d'ull.


Després de creuar el barranc, ens trobarem amb un bassis amb un cartell que diu "Font de Franxo". Per tant, confirmarem que anem pel bon camí.


Seguirem avançant una estona més fins un tram en què la pista es comença a desdibuixar. En aquest punt ens hem de desviar cap a l'esquerra, deixant aquesta pista que anàvem seguint i agafant-ne una altra, aquesta sí, força més desdibuixada.


Anirem caminant uns metres més, tendint cap a la dreta, i en no res ens trobarem davant de la preciosa servera.

Servera de Franxo (març de 2016)
Al tractar-se d'un arbre fruiter, les seves mides són reduïdes en comparació amb altres arbres del seu entorn, sobretot alguns roures que haurem anat trobant pel recorregut, que fan goig de veure, però no per això desmereix la visita. Nosaltres la vam visitar a inicis de primavera, així que no tenia ni una fulla; caldrà tornar-hi algun dia d'estiu per veure-la ben vestida.

L'itinerari és fàcil i assequible, uns 45 minuts de caminada per pista còmoda i sense pèrdua des del mas del Quiquet fins a la Servera.

De tornada al mas del Quiquet, ens vam entretenir contemplant els grans roures que hi ha al seu voltant, a part de fer un cop d'ull també a l'àrea interpretativa que hi ha al seu costat, amb uns panells informatius i una mostra de carbonera i de pou de resina, dues de les formes amb què s'aprofitaven les branques dels roures de la rodalia.

 
 

divendres, 23 d’agost del 2013

Lo Pimpoll, Lo Pi Ramut (Arnes), Auró de Josepó (Horta de Sant Joan)

Lo Pimpoll

Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: Ajuntament d'Arnes
Terme municipal: Arnes (coll de Miralles)
Coordenades UTM ED50 (m): X 271200  Y 4525371
Alçaria total: 31 m
Volt de canó: 3,15 m 
Capçada mitjana: 12,5 m
Edat estimada: 500 anys

Lo Pimpoll (febrer de 2012)

Lo Pi Ramut

Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: Ajuntament d'Arnes
Terme municipal: Arnes (coll de Miralles)
Coordenades UTM ED50 (m): X 271250  Y 4525344
Alçaria total: 22 m
Volt de canó:  3,15 m
Capçada mitjana: 15,5 m
Edat estimada:

Lo Pi Ramut (febrer de 2012)

Auró de Josepó

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari:
Terme municipal: Horta de Sant Joan (pista que porta al coll de Miralles)
Coordenades UTM ED50 (m): X 272693  Y 4526818
Alçaria total: 15,5 m
Volt de canó: 3,08 m
Capçada mitjana: 13,1 m
Edat estimada:

Auró de Josepó (febrer de 2012)

Aquests quatre arbres monumentals (dos d'ells encara no declarats oficialment) es troben a poca distància uns dels altres, així que es poden visitar tots en un sol dia. De fet, per arribar als pins, prèviament passarem pel costat de l'auró, malgrat que podem passar-hi pel costat sense adonar-nos de la seva presència. 

Per trobar-los hem d'anar a l'àrea recreativa de la Franqueta, igual com havíem fet en el cas dels Pins del Collet del Fenassar, però aquesta vegada, en lloc de seguir la pista de l'esquerra, creuarem el pont i agafarem la pista que surt recta a l'altra banda del riu, en direcció al coll de Miralles. 

A mig camí, abans d'arribar al Coll de Safrà, passarem pel costat del mas de Josepó, que trobarem en una corba tancada de la pista. Uns metres més amunt, a mà esquerra i a tocar de la pista, veurem l'auró. Nosaltres hi vam ser al mes de febrer, així que l'auró tenia aquest trist aspecte sense fulles; segurament a ple estiu deu ser tota una altra història.

Seguirem pista amunt fins al Coll de Miralles i deixarem el cotxe a prop de la bassa. Des d'allà agafarem un sender molt ben senyalitzat que es dirigeix cap a l'altiplà de Terranyes, que passa pel costat del Pimpoll primer i del Pi Ramut uns metres després. D'entrada costa de veure els dos arbres monumentals, ja que estan envoltats de molts altres arbres també destacables, però tots dos tenen placa identificativa, així que no hi ha dubte de quins són.

Pins del Collet del Fenassar (Horta de Sant Joan)

Declarats Arbres Monumentals: l'any 2005
Propietari: Ajuntament d'Horta de Sant Joan
Terme municipal: Horta de Sant Joan (coll del Fenassar, vessant del torrent del Carrer Ample)
Coordenades UTM ED50 (m): X 276705  Y 4528021
Alçaria total: 24 m (I), 21 m (II)
Volt de canó:  4,32 m (I), 3,88 m (II)
Capçada mitjana: 17,8 m (I), 17,2 m (II)
Edat estimada:

Els pins del Collet del Fenassar són, almenys per ara, els arbres monumentals que més ens ha costat de trobar, primer perquè s'ha de fer una bona excursioneta per arribar-hi (aquí no hi podrem deixar el cotxe al costat...) i segon, perquè vam triar un dels dies més ventosos de febrer per fer-la!

Des d'Horta de Sant Joan ens hem de dirigir cap a l'àrea recreativa de la Franqueta. D'allà seguirem per la pista de la Vall d'Uixó, a l'esquerra. Quan aquesta pista es divideix en dos, seguim per la de la dreta, a la vora del riu, fins que trobem un petit aparcament, on deixarem el cotxe i haurem de seguir a peu. Uns metres més endavant deixarem el camí i trobarem a l'esquerra el Riu Sec, que anirem seguint un bon tros, passant pel mig d'una antiga marbrera.


A mig trajecte trobarem una bifurcació: la part de l'esquerra porta al Riu Sec de Baix; la de la dreta, al Barranc del Carrer Ample, cap a on hem d'anar.


Anirem avançant fins que, després d'un bosc, arribarem a un eixamplament notable del barranc. Des d'allà podrem veure ja al nostre davant, a la banda esquerra, el collet del Fenassar i els pins monumentals que estem buscant.


Per accedir als pins tenim dues opcions: la primera, que no aconsello, és pujar directament pedrera amunt fins a arribar-hi. La segona és seguir avançant pel Barranc del Carrer Ample uns quants metres més amunt i agafar el barranquet que trobarem a l'esquerra, després de passar una petita cova.


Just a l'entrada del barranquet, a la dreta hi trobarem la cova de la Rambla, amb les seves curioses pintures "rupestres".
 

Abans d'entrar al barranquet, val la pena seguir uns metres més pel Carrer Ample, fins a trobar les interessants formacions calcàries.


Ara sí, tornem enrere i comencem a pujar pel barranquet. De sobte trobarem que la vegetació ens impedeix seguir cap a l'esquerra, que és cap a on hem d'anar, així que seguirem pujant fins que trobem algun pas que ens permeti travessar la llera. Nosaltres anàvem seguint unes indicacions que ens havien donat uns caminants que vam trobar a la Rambla, però com que no trobàvem per on passar, vam acabar travessant les herbes de la llera com vam poder i vam començar a pujar pel vessant cap al collet del Fenassar. La referència en aquells moments eren uns grèvols que hi havia a mig vessant, ja que els pins no es veien des d'aquella posició.

Els nostres nous amics ens havien dit que, quan anéssim per aquest tram, no ens oblidéssim d'observar el terra, ja que el trobaríem ple de fòssils per tot arreu. Vam pensar que exageraven, fins que vam trobar el primer fòssil i després el segon i el tercer i vam acabar reconeixent que, efectivament, n'està ple!


Arribats al coll, ara sí, vam poder contemplar de ben a prop aquells dos fantàstics pins que havíem vist des de la distància.

Pins del Collet del Fenassar (febrer de 2012)
Fetes les fotos de rigor, als pins i també al paisatge que es pot observar des de dalt del collet, toca iniciar el retorn cap al cotxe. Desfarem el camí fet, però ara sí, almenys nosaltres vam optar per baixar recte pedrera avall en lloc de tornar a fer el barranquet. De nou a la llera del Barranc i dret cap avall.



El Pi de Balija, el Pi de Maurí, Lo Parot (Horta de Sant Joan)

Horta de Sant Joan deu ser la població amb més Arbres Monumentals de Catalunya (exceptuant el jardí botànic de Masjoan, a Espinelves): sis dins del seu terme municipal. Si hi sumem els tres arbres monumentals de la població veïna d'Arnes, podem arribar a la conclusió que la comarca de la Terra Alta és molt prolífica pel que fa a l'aparició d'arbres excepcionals. Comencem per dos dels seus monumentals pins i potser el seu arbre més conegut, Lo Parot.

Pi de Balija

Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari:
Terme municipal: Horta de Sant Joan (els Pessells)
Coordenades UTM ED50 (m): X 275022  Y 4542480
Alçaria total: 19 m
Volt de canó: 4,3 m
Capçada mitjana: 21,5 m
Edat estimada:

El Pi de Balija és un pi espectacular, no només per les seves dimensions sinó, sobretot, pel seu curiós aspecte. Les seves grans branques, amb el pes del temps, la neu i les ventades, han anat creixent cap avall, donant-li una aparença característica a l'arbre i algunes de les quals fins i tot s'han hagut d'apuntalar perquè no es trenquessin.

Pi de Balija (febrer de 2013)
 

Pi de Maurí

Declarat Arbre Monumental: l'any 2005
Propietari:
Terme municipal: Horta de Sant Joan (mas de les Monges)
Coordenades UTM ED50 (m): X 277326  Y 4542284
Alçaria total: 18,5 m
Volt de canó:  3,97 m
Capçada mitjana: 23,5 m
Edat estimada:

Aquest pi va començar a morir mig any després d'haver-li fet aquestes fotos a conseqüència de l'impacte d'un llamp, que el va deixar molt malferit i va anar assecant-se. Va morir el 2014. Tot i això, deixo aquí les imatges que en tenim i el lloc on es podia trobar.
 
Pi de Maurí (febrer de 2013)
Per poder veure aquests dos pins hem d'agafar la carretera que va d'Horta de Sant Joan a Bot (T-334) i a l'alçada del quilòmetre 10 trobarem dues pistes, una a mà dreta i l'altra a mà esquerra: una ens portarà al pi de Maurí i l'altra al pi de Balija.


Venint d'Horta, passarem el mas del Cigarrer i uns quants metres més enllà trobarem una entrada a mà dreta. Deixarem el cotxe allà mateix (on no molesti, òbviament) i caminarem uns metres fins al pi de Maurí, visible des de la carretera estant.

Per trobar el pi de Balija haurem de fer un trajecte més llarg amb el cotxe, agafant la pista que surt a mà esquerra, just davant de l'anterior. Algun quilòmetre endavant i trobarem un cartellet, a l'esquerra, indicador del Pi. Deixarem el cotxe on no molesti i farem els últims metres a peu pel costat dels camps de conreu. 


Lo Parot

Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: J. Badia Alcoverro
Terme municipal: Horta de Sant Joan
Coordenades UTM ED50 (m): X 275022  Y 4542480
Alçaria total: 8 m
Volt de canó: 7,45 m
Capçada mitjana: 8,5 m
Edat estimada: 2000 anys

Lo Parot (febrer de 2012)
 

Aquesta olivera (o oliver) es coneix amb el nom de Lo Parot perquè per les seves dimensions i edat se la considera el "pare" de totes les oliveres. La gent de la contrada compta que té més de dos mil anys i, tenint en compte que es tracta d'una varietat d'olivera desconeguda en l'actualitat, això fa que aquesta teoria agafi més força.

Lo Parot es troba a les afores de la població d'Horta de Sant Joan. Agafarem la carretera en direcció Gandesa  i al punt quilomètric 3 entrarem al camí de la dreta. Es tracta de terreny privat, així que deixarem el cotxe on no molesti i, sent molt i molt respectuosos, donarem la volta a la masia i just al seu darrera hi trobarem l'espectacular olivera.