A la població de Sant Hilari Sacalm hi ha (hi havia) tres arbres declarats com a Monumentals, dos d'ells a la finca del Soler de Mansolí.
Feia molt temps que teníem pendent anar a la recerca dels arbres monumentals del Soler, tant que fins i tot un d'ells ja ni tan sols existeix. De fet, si feu un cop d'ull pel blog trobareu altres arbres que s'hi troben força a prop i que, si ens ho proposem, poden visitar-se en un mateix dia, encara que nosaltres ho hem anat fent en diverses ocasions.
El que ens havia frenat fins ara va ser un comentari que ens va fer un conegut de Sant Hilari, que ens va fer saber que als propietaris de la finca del Soler no els fa cap gràcia tenir gent voltant per la seva propietat i que, fins i tot, podien arribar a sortir escopeta en mà si trobaven algú on no pertocava. Espero que això tan sols sigui una llegenda urbana, però el que sí és cert és que hi ha senyals més que evidents d'aquesta voluntat.
Per exemple, les imatges de sota, on es veu l'entrada des de la GI-542 a la pista d'accés a la masia, són extretes de l'Street View de Google Maps i hi veiem un parell de diferències significatives respecte el que vam trobar nosaltres. En primer lloc, a l'entrada de l'esplanada que es veu a la dreta, ara mateix hi ha uns rocs que hi impedeixen l'accés. Aquests rocs queden prou endins com per a poder deixar-hi estacionats tres vehicles, però no més. En segon lloc, una cadena impedeix el pas per la pista i un parell de senyals indiquen clarament que no es permet l'entrada ni a vehicles ni a persones no autoritzats, ja que es tracta d'una propietat privada.
Nosaltres ens ho vam estar repensant, ja que no ens agrada gens tenir la sensació de ser furtius entrant en terreny privat on no som benvinguts, però finalment ens vam decidir a entrar-hi. Primer, perquè vam veure unes fites de circuit de BTT que vam anar trobant en diversos punts de la pista; segon, perquè portàvem ressenyes d'excursions que passaven per aquesta zona, fins i tot alguna informació treta de la pàgina web de l'Ajuntament de Sant Hilari; i tercer, perquè la nostra intenció era arribar tan sols fins al Pi del Soler (del Cirerer ja no en queden ni les restes) i tornar, sense fer més voltes per la zona ni acostar-nos per a res a la masia.
Pi del Soler de Mansolí
Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari:
Terme municipal: Sant Hilari Sacalm (el Soler de Mansolí)
Coordenades UTM ED50 (m): X 459975 Y 4641556
Alçaria total: 31 m
Volt de canó: 4,04 m
Capçada mitjana: 24,7 m
Edat estimada:
Per arribar al Pi del Soler, des de Sant Hilari Sacalm agafarem la carretera GI-542 en direcció Osor. Passarem pel costat del Balneari de la Font Picant (on temps enrere havíem començat l'itinerari per a trobar l'Alzina de la Coma) i seguirem algun quilòmetre més endavant, fins que veurem, a mà dreta, la pista del Soler i els rocs al costat dels quals deixarem el vehicle.
Seguirem a peu la pista principal una bona estona, fins que en una corba força tancada trobarem una pista secundària que surt a mà esquerra. Seguirem aquesta altra pista fins que trobarem una bifurcació, amb una altra pista que ens conduirà cap a la dreta (prèviament n'haurem ignorat una altra que neix a mà esquerra). A pocs metres d'agafar aquesta tercera pista, veurem el Pi.
Com que a la zona hi ha diverses bifurcacions que ens poden desorientar, us deixo l'enllaç al wikiloc que vam anar seguint, malgrat que nosaltres el vam fer en sentit contrari i retornant pel mateix lloc per on havíem anat, evitant així passar massa estona dins de la finca privada.
Cirerer del Soler de Mansolí
Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari:
Terme municipal: Sant Hilari Sacalm (el Soler de Mansolí)
Coordenades UTM ED50 (m): X 460334 Y 4641560
Alçaria total: 25 m
Volt de canó: 3,4 m
Capçada mitjana: 14 m
Edat estimada:
Aquest cirerer, el més alt de Catalunya, va caure a causa d'una ventada el gener de 2013. Actualment no en queden restes.
El tercer arbre Monumental de la població (tot i que no estic segura si era de Sant Hilari o de Riudarenes, ja que les informacions de la Generalitat són contradictòries) era el Suro de can Ferrer, de 17 metres d'alçada, al que se li calculaven uns 500 anys. Va patir una sèrie d'incendis que el van afectar d'una manera o altra i, finalment, va acabar caient l'any 1994, com a conseqüència del foc i també del seu estat de salut, en aquells moments ja no del tot bo. Actualment no en queden restes.
Feia molt temps que teníem pendent anar a la recerca dels arbres monumentals del Soler, tant que fins i tot un d'ells ja ni tan sols existeix. De fet, si feu un cop d'ull pel blog trobareu altres arbres que s'hi troben força a prop i que, si ens ho proposem, poden visitar-se en un mateix dia, encara que nosaltres ho hem anat fent en diverses ocasions.
El que ens havia frenat fins ara va ser un comentari que ens va fer un conegut de Sant Hilari, que ens va fer saber que als propietaris de la finca del Soler no els fa cap gràcia tenir gent voltant per la seva propietat i que, fins i tot, podien arribar a sortir escopeta en mà si trobaven algú on no pertocava. Espero que això tan sols sigui una llegenda urbana, però el que sí és cert és que hi ha senyals més que evidents d'aquesta voluntat.
Per exemple, les imatges de sota, on es veu l'entrada des de la GI-542 a la pista d'accés a la masia, són extretes de l'Street View de Google Maps i hi veiem un parell de diferències significatives respecte el que vam trobar nosaltres. En primer lloc, a l'entrada de l'esplanada que es veu a la dreta, ara mateix hi ha uns rocs que hi impedeixen l'accés. Aquests rocs queden prou endins com per a poder deixar-hi estacionats tres vehicles, però no més. En segon lloc, una cadena impedeix el pas per la pista i un parell de senyals indiquen clarament que no es permet l'entrada ni a vehicles ni a persones no autoritzats, ja que es tracta d'una propietat privada.
Nosaltres ens ho vam estar repensant, ja que no ens agrada gens tenir la sensació de ser furtius entrant en terreny privat on no som benvinguts, però finalment ens vam decidir a entrar-hi. Primer, perquè vam veure unes fites de circuit de BTT que vam anar trobant en diversos punts de la pista; segon, perquè portàvem ressenyes d'excursions que passaven per aquesta zona, fins i tot alguna informació treta de la pàgina web de l'Ajuntament de Sant Hilari; i tercer, perquè la nostra intenció era arribar tan sols fins al Pi del Soler (del Cirerer ja no en queden ni les restes) i tornar, sense fer més voltes per la zona ni acostar-nos per a res a la masia.
Pi del Soler de Mansolí
Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari:
Terme municipal: Sant Hilari Sacalm (el Soler de Mansolí)
Coordenades UTM ED50 (m): X 459975 Y 4641556
Alçaria total: 31 m
Volt de canó: 4,04 m
Capçada mitjana: 24,7 m
Edat estimada:
Per arribar al Pi del Soler, des de Sant Hilari Sacalm agafarem la carretera GI-542 en direcció Osor. Passarem pel costat del Balneari de la Font Picant (on temps enrere havíem començat l'itinerari per a trobar l'Alzina de la Coma) i seguirem algun quilòmetre més endavant, fins que veurem, a mà dreta, la pista del Soler i els rocs al costat dels quals deixarem el vehicle.
Seguirem a peu la pista principal una bona estona, fins que en una corba força tancada trobarem una pista secundària que surt a mà esquerra. Seguirem aquesta altra pista fins que trobarem una bifurcació, amb una altra pista que ens conduirà cap a la dreta (prèviament n'haurem ignorat una altra que neix a mà esquerra). A pocs metres d'agafar aquesta tercera pista, veurem el Pi.
Com que a la zona hi ha diverses bifurcacions que ens poden desorientar, us deixo l'enllaç al wikiloc que vam anar seguint, malgrat que nosaltres el vam fer en sentit contrari i retornant pel mateix lloc per on havíem anat, evitant així passar massa estona dins de la finca privada.
 |
| Pi del Soler (agost de 2018) |
Cirerer del Soler de Mansolí
Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari:
Terme municipal: Sant Hilari Sacalm (el Soler de Mansolí)
Coordenades UTM ED50 (m): X 460334 Y 4641560
Alçaria total: 25 m
Volt de canó: 3,4 m
Capçada mitjana: 14 m
Edat estimada:
Aquest cirerer, el més alt de Catalunya, va caure a causa d'una ventada el gener de 2013. Actualment no en queden restes.
El tercer arbre Monumental de la població (tot i que no estic segura si era de Sant Hilari o de Riudarenes, ja que les informacions de la Generalitat són contradictòries) era el Suro de can Ferrer, de 17 metres d'alçada, al que se li calculaven uns 500 anys. Va patir una sèrie d'incendis que el van afectar d'una manera o altra i, finalment, va acabar caient l'any 1994, com a conseqüència del foc i també del seu estat de salut, en aquells moments ja no del tot bo. Actualment no en queden restes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada