dijous, 22 d’agost de 2013

Freixe de l'Aulet, Suro de can Magre, Suro de l'Hort de Caulés (Vidreres)

Freixe de l'Aulet

Declarat Arbre Monumental: l'any 2000
Propietari: M. T. Aulet Fàbregas
Terme municipal: Vidreres (can Aulet)
Coordenades UTM ED50 (m): X  485468  Y 4627597
Alçaria total: 21 m
Volt de canó: 5,9 m
Capçada mitjana: 23 m
Edat estimada:

Dels tres arbres de Vidreres, el freixe és el més senzill de trobar, ja que és perfectament visible des de la C-35, així que queda ben a prop de la carretera i no cal fer quilòmetres de pista forestal per arribar-hi. Si venim de Barcelona, anant per la C-35, sortim per la sortida 92 (Can Carbonell) i reculem com si anéssim a buscar el restaurant (a la rotonda, agafem la primera sortida a la dreta i a uns 80 metres un trencall a la dreta que ens porta a la pista-carretera paral·lela a la C-35, però en sentit contrari). 

Hem de seguir aquesta pista asfaltada, ignorant trencalls, fins a trobar un cartell de "propietat privada". Allà deixarem el cotxe i farem els últims metres a peu, ja que entrem en terreny privat del mas Aulet. Anirem seguint la pista com si ens dirigíssim al mas i des del pas entre els camps de conreu ja podrem observar el gran freixe. Per arribar als seus peus, seguirem avançant fins al pont sobre el Rec Clar i allà baixarem al lateral del camp de conreu i seguirem caminant pel costat (sense trepitjar els sembrats) fins a trobar l'arbre.


 
 
Freixe de l'Aulet (agost de 2013)

Suro de can Magre

Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: I. Babot Blanch
Terme municipal: Vidreres (can Magre)
Coordenades UTM ED50 (m): X 485909  Y 4626445
Alçaria total: 19 m
Volt de canó: 4,16 m
Capçada mitjana: 20,1 m
Edat estimada: 300 anys

Per arribar al Suro de can Magre, masia actualment en ruïnes, s'ha de fer una bona caminada o bé portar un bon cotxe. Les indicacions de la web de la Generalitat diuen: Sortir de Vidreres pel carrer de la Costa Blava. A la rotonda, 2a sortida. Seguir per la carretera, la C-35 queda a la banda esquerra. Al cap de 1,5 km, just passat el pont de la urbanització de la Goba, desviament a la dreta. A 140 m, camí a la dreta. A uns 85 m trencall a l'esquerra. Seguint tota l'estona per la dreta trobem Cal Magre a uns 2,5 km. L'Arbre es troba a 15 m SE de la casa en ruïnes."

Nosaltres vam trobar que la pista era poc apta per al nostre vehicle, així que, posats a caminar, vam decidir provar per una altra banda, passant pel costat dels petits pantans d'en Llobet. Vam deixar el cotxe prop de la hípica i vam començar a caminar per la pista (més o menys apta per a cotxes, però vam preferir no arriscar) seguint els indicadors de sender cap als dos pantans d'en Llobet i l'ermita de Caulés (on, per cert, es troba el suro que trobareu a continuació, així que és un altre camí possible per anar-hi).

A l'alçada del primer pantà, la pista de Caulés se'n va cap a la dreta, però nosaltres vam seguir la pista ascendent, passant pel costat esquerra del pantà (si mireu el Google maps, veureu que la pista que he marcat jo no hi surt, però és un error seu, la que no existeix és la que ells marquen travessant els camps).

Al segon pantà novament ens vam dirigir cap a l'esquerra, separant-nos de l'aigua. Vam anar seguint aquesta pista forestal un bon tros en ascens lleuger, passant pel costat d'alzines, pins i sureres, fins que a mà esquerra vam trobar un trencall força marcat (n'havíem vist altres, però no tan visibles) i a la dreta un pal indicador, tot i que sense l'indicador, que algú es devia haver endut cap a casa com a record.

Uns metres endins per l'altra pista i vam localitzar ràpidament les ruïnes de cal Magre (per si no n'estiguéssim segurs, algú ha tingut el detall de posar-hi una placa identificativa a la façana de la casa) i al seu davant una bonica alzina que de seguida ens va cridar l'atenció. Càmera a la mà fins que el Mohawk va preguntar: "No buscàvem una surera?" Doncs sí, estàvem buscant un suro monumental i aquella era una alzina molt bonica, però no surera. No era el nostre arbre! Ara, tampoc va ser gaire difícil trobar el suro, ja que de seguida vam veure que treia el nas per sobre la banda esquerra de la masia. Vam seguir avançant uns metres per la pista i tot seguit, darrere el mas, vam localitzar, ara sí, el preciós suro que havíem anat a buscar.

Fetes les fotos de rigor, ja només faltava iniciar el descens, fent una agradable parada tècnica al costat del primer pantà abans de retornar al cotxe.
Pantà d'en Llobet
Ruïnes de can Magre
Suro de can Magre (agost de 2013)
 

Suro de l'Hort de Caulés

Declarat Arbre Monumental: l'any 1995
Propietari: J. M. Mundet de Pol
Terme municipal: Vidreres (Caulés)
Coordenades UTM ED50 (m): X 487196  Y 4624725
Alçaria total: 15,5 m
Volt de canó: 4,48 m
Capçada mitjana: 17 m
Edat estimada: 500 anys

Masia i ermita de Caulés
Suro de l'Hort de Caulés (juliol de 2013)
Per arribar a la masia Caulés ho podem fer per diversos llocs, agafant una banda o altra de la pista forestal que hi passa pel costat. Les indicacions de la Generalitat diuen: "Des de Vidreres, ctra. de Vidreres a Tossa de Mar fins al Bosc d'en Puig. Des d'aquí, camí a l'esquerra que passa pel costat del mas de Can Castelló. A 4,4 km, Església de Santa Susanna de Caulés. Des de Caulés i en direcció a Can Mundet, a 50 m camí a la dreta que en 10 minuts ens porta al suro." 

Nosaltres, però, hi vam anar des de l'altra banda, aprofitant que érem a Tossa de Mar, agafant la pista des de la carretera de Tossa de Mar a Llagostera (GI- 681), on trobem, a l'esquerra, un cartell indicador de la casa de colònies Mundet. Per anar a Caulés hem de passar de llarg la casa de colònies i al trobar una cruïlla, agafar la pista de la dreta fins a trobar l'ermita. Deixarem el cotxe a la pista i, uns 50 metres abans d'arribar a l'ermita, a mà esquerra, trobarem una pista que baixa cap al fons de la vall, que seguirem a peu. Al trobar una cruïlla, agafarem el corriol de la dreta, que va descendint, i en uns minuts trobarem el suro al marge dret del camí. Cal estar atents, perquè el corriol està en força bon estat, però els marges no tant i la surera està envoltada d'esbarzers i altres plantes que en tapen la visió i dificulten l'accés per arribar a la soca.