dijous, 31 de gener del 2008

La mà dissecada

De què va el conte de Guy de Maupassant "La mà dissecada"?

- Doncs es un home que troba una mà dissecada i li ensenya a un senyor que la trata malament diu que no fa res i l'home es mort.

-Es un home que col·lecciona reliquies. I compra una ma dissecada per espantar a la gent que ve a demanar els impostos. I un li comença a dir que si no li fa fastig que pot ser de vritat. Ell so pren en broma, I un dia s'el troban a casa seva mort amb una marca al coll de una mà. I al enterrarlu trobe un home que no te mà.

- Que la mà dissecada dona sort.

(Aquest no s'ha llegit el text ni per casualitat)

- Un home que te una mà dissacada de timbre.

- Representa que un señor obté una má d'un mort que en vida havia sigut un criminal. La ma està maleída i mata al señor que l'havia obtingut, i a l'enterrament, on el volen enterrar, es troben amb un cadàver amb la mà dissecada.

- Un home que compra una mà dissecada que li concebrà 3 desitjos. Però la mà era d'un mag maligne. Llavors va voler matar a aquest home i als seus amics per venjar-se de què l'havien comprat. Un cop morts ofegats, la mà va tornar a la tomba del seu amo (el mag) i descansa en pau.

(La mà de la llàntia o el geni dissecat?)

- Va sobre un noi que es porta una mà dissecada de la India. I la mà dissecada la va colga a la porta de la seva casa i per la nit la mà dona golpets a la porta. I aquesta mà a l'altra dia no i era i va sortir al periodic, que van averi algunes morts, per estrangulament d'una mà.

- Va d'un home que li compra una mà a un venedor ambulant i al comprador li passen una série de coses molt estranyes i es mor.

- Un home va trobar una má dissecada un dia que hiera amb tots els seus amics és va morir.

- Doncs tracta de un noi, que fa un viatge a Normandia i porta una mà disecada, que l'intenta matar, i el fa tornar boig, perquè la mà vol recuperar al seu amo. Louis, el noi acaba morint, i la mà regresa al seu amo.

(El noi es diu Pierre, no sé d'on deu haver sortit aquest Louis...)

- Va de un noi que es compra una mà dissecada. Ell la col·loca a la porta i als seus amics no li fa cap grácia. Despres la col·loca a la porta de la seva habitació pero al pas de dos dies, troben al noi amb cinc dits marcats al coll i amb estat de xoc.
Ningú no sospita res, ni la policia, pero al final la mà es portada a la tomba del seu veritable cadaver i així ja no intenta matar més.

- El conte tracta d'un noi que estan en una festa li porten una mà dissecada. Els seus amics li diuen que la llençi ja que aquesta mà era d'un asesi i si a matat, ho pot tornar a fer. Ell no els i fa cas i se la queda, la penja a la campana de la porta.
Una nit l'ataquen, quan es lleva te la marca de la mà al coll, la seva serventa sel troba mig ofegat. Ell els i diu que a sigut la mà, però els seus amics no el creuen i el desideixen portar al cicoleg.
Al cap d'uns dies ell apareix mort. En la tumba on l'enterren, al seu costat está enterrrat un homa que no te ma.

(M'encanta això del "cicoleg", no ho hauria imaginat mai!)

- Es un noi que va a una festa i ensenyar una mà que ha comprat i diu que es la de un assesí, i li diuen que vagui en conta que pot tornar a matar. La deixa al pom de la porta aixi quan vingui el noi de l'alquiler no voldra picar. Llavors be el de l'alquiler i li diu que la tregui d'allí que fa fàstig i la posa a la tauleta i al dia següent se'l troben amb una marca al coll com si fos d'una mà i no se'l creuen i el porten a un manicomi. El visiten als seus amics i no es creuen el que li diuen i al dia seguent està mort, el van anterrar i al costat està un home sense mà, enterrant al amic i a la mà.

- El conte va d'un home que estava fent festa a casa seva amb uns amics i els hi va ensenyar una mà que havia comprat en un mercat, un amic li va dir que vigilés perque si ja havia matat abans, ara també ho podria fer. L'home la va penjar com pom de la porta de casa seva, perquè quan el senyor de l'alquiler anés i la veies no aniria. Un dia va trucar a la porta i al obrir no hi havia ningú, i al dia següent va apareixer en estat de xoc amb la marca de cinc dits al seu coll. El van portar a un manicomi. Els seus amics el van anar a visitar i l'home els hi deia que una mà el perseguia i el volia matar. No se sap com, però ba passar un temps i l'home va morir i al enterrar-lo al costat estava enterrat un assessi que li faltava una mà, li van tornar la mà i a l'altra home el van enterrar al seu costat.

- Un grup d'amics queden per parlar i un d'ells porta una ma dissecada que la havia robat a un bruixot que era d'un criminal i al final aquesta ma acaba fent-lo tornar boig i acaba morint i l'enterren al costat de la tumba del criminal de qui era la ma. Deien que la ma mataba als veins d'aquest home perquè volia tornar al seu amo i al final ho van aconseguir.

- És un noi que troba una mà dissecada de un mort. Se la queda per a ell, els seus amics l'abissan de que es d'un asesi que a mata a moltes persones. A ell li dona igual i la posa en la porta de timbre perque la gent no vagi a trucar gent que li deu diners. Truquen a la porta i no hi ha ningu, li van dir que treies la má de la porta perque la gent li donava fastic i no anava a trucar. La va agafar la mà i la va posa a la seva habitació. La policia va anar a casa del noi i estava estirat en el llit amb la marca de la mà en el coll el noi no estaba mort estaba com inconsient o marejat. Van a fer la tumba i sen van encontra el asasi sense la mà que li faltava i el van enterrar al costat del asasi.

- De un home que es troba una disecada, que es d'un mort, que era un asesi. Se la endú a casa, despres se la ensenya a la gent i quan torna a casa se la posa com a pica-porta. A la nit sen va a mirar si encara estaba la mà, pero no estava. Quan s'en va anar a dormir al llit algo l'intenta d'ofegar. Al matí s'el van trobar exaust pero no mort i van veure la marca vermella d'una mà. Un senyor ja va dir que si la ma de un asesi la te algu la voldra recuperar com sigui, i si fa falta tornara a matar. Al final es mor i avans d'enterrarlo a ell enterren la ma del mort am el mort i despres a ell al costat.

- Comença en una casa, que hi havien 5 persones, de sobte apareix un altre que venia d'un viatje i portaba una ma disecada que s'abia trobat. Tenia un aspecte orrible, els seus amics li deian que podia ser perillos.
Despres de tot aixo, sen va anar a se casa, i quan s'abia adormit, ell estaba molt tranquil. Pero al matí seguent, van anar a visitarlos els seus amics i estaba mort.
Es van donar conte de que abia sigut la ma i la van enterrar.

- Doncs que un senyo per fer una broma agafa una mà dissecada d'un assesi se la posa en el maneg de la seva porta per espantar i fer broma i al cap d'un temps la mà s'escapa del pom i el amic del protagonista troba el seu amic al llit estirat i amb una marca al coll. Ningu es creu lu que diu el protagonista i el cap d'un temps torna a pasar pero el matan de debó i l'enterren junt el dueñu de la mà dissecada.


Ja sé que alguns textos són una mica llargs, però crec que val la pena posar-los, perquè són els "millors"
No cal dir que l'ortografia no és meva...

Apa, després de llegir això, a veure qui és capaç d'explicar de què va la història!!

divendres, 18 de gener del 2008

NDSLite!!!



dimecres, 9 de gener del 2008

El final d'una història...

Doncs sí, almenys de moment, ja em puc anar acomiadant de la meva esperada Nintendo DS.

Cansats d'esperar que arribés a l'adreça que, segons sembla, continua sent inexistent, avui el meu partner ha decidit fer l'enèssim intent de contactar amb el servei d'atenció al client dels grans magatzems on va encarregar la videoconsola. Després de gairebé deu minuts esperant (ai, la factura del telèfon!!), ha respòs un dels operadors i ens ha informat de la situació: resulta que la companyia de missatgeria, després d'un mes de tenir el paquetet allà mort de fàstic, de totes les opcions possibles que podia haver escollit (trucar a casa per demanar una altra adreça o bé donar-nos indicacions sobre on el podíem anar a buscar nosaltres mateixos, etc.) ha decidit retornar-lo als magatzems!!!! I tan amples, tu!

Fastiguejat ja amb la historieta, el Mohawk ha decidit deixar-ho córrer i demanar que li retornin els diners, perquè això sembla una presa de pèl. Ara es tracta de trobar la consola en alguna altra banda, però és una gesta que ara mateix sembla impossible d'aconseguir, perquè es veu que la Nintendo DS (igual que la Wii) ha estat un dels regals estrella dels Reis d'aquest any i està esgotada per tot arreu.

Dit d'una altra manera, que m'he quedat amb un pam de nas, amb una preciosa funda per NDSLite i una col·lecció de jocs que de moment es quedaran aquí plantats, perquè els falta l'element principal: la consola!! Tinc l'esperança que, encara que sigui tard, d'aquí uns dies n'hi torni a haver a la venta i en poguem aconseguir alguna. A veure si hi ha sort...

:'-(


dilluns, 7 de gener del 2008

Matinal al bosc encantat d'Òrrius

Aquest matí, aprofitant fins a l'últim moment les vacances de Nadal, amb el Mohawk hem decidit anar a descobrir el bosc d'Òrrius-La Roca del Vallès on, segons diuen, hi passen coses estranyes.

La veritat és que la iniciativa va sorgir d'un programa del Cuarto Milenio emès pel canal Cuatro (que podeu veure al Youtube). Allà parlen d'unes estranyes figures de pedra que hi ha escampades per tot el territori que semblen demostrar que s'ha tractat d'una zona de cultes des dels antic íbers fins al segle passat. Òbviament, al programa tot hi surt excessivament exagerat, tant que fins i tot ho arriben a associar amb cultures intraterrestres o extraterrestres i coses per l'estil. Ara bé, nosaltres hi hem estat donant algunes voltes i no n'hem vist...o potser sí?

El nostre itinerari ha començat a la carretera que uneix Òrrius amb la Roca del Vallés, just passat el mas d'Argent, pocs metres abans d'arribar al punt quilomètric 2. Allà hem entrat en un "camino particular" a mà esquerra on hem deixat el cotxe.

Hem avançat uns metres en línia recta pel camí i de seguida hem tingut la primera visió del dia: en mig dels arbres ha aparegut una roca de granit amb una sospitosa semblança a un orifany! (que, per qui no ho sàpiga, és un elefant).


Queda clar que això no ho ha fet la naturalesa. La pregunta és: Qui deu ser el qui estava tan avorrit que va tenir la paciència de dedicar-se a esculpir la cara d'un elefant en una pedra no precisament petita? En una altra roca veïna hi ha la inscripció que veieu. Fecit? Llatí? Vol dir que ho van fer els romans? La pedra es veu massa ben conservada per ser tan antiga. De fet, en el programa abans citat diuen que és del segle XIX, malgrat que segueixen sense explicar qui ho va fer ni, el que em sembla més curiós, per què ho va fer.

Després d'haver contemplat l'orifany des de tots els seus angles, hem donat mitja volta i a uns 90º cap a la dreta hem descobert una altra pedra, aquesta força més petita, que a primera vista no semblava tenir res d'especial, però que després ens ha donat un parell de bones sorpreses!

I és que si es mira la pedra per la banda de l'esquerra ens apareix la cara del que sembla un indi americà, mentre que si ens la mirem per la dreta sorprenentment hi veiem ben esculpit una mena de moai com els de l'illa de Pasqua, tot i que de mida força més reduïda.

Igual que en el cas de l'elefant, no se sap qui va esculpir aquestes dues cares ni per què ho va fer, tot i que el més fàcil és pensar que les dues obres tenen el mateix autor. Potser es tractava d'un senyor ric a qui li agradava molt viatjar i anava deixant constància en les pedres de casa seva de les descobertes que havia fet en els seus recorreguts... Clar que si ho preferim, també podem pensar que es tracta d'una civilització intraterrestre, que per via interna viatja per tot el món i va deixant constància en una zona d'allò que es troba en la part oposada del planeta... Si és així, hi deu haver alguna escultura d'un ruc català en alguna zona d'Austràlia?

Un cop complert el nostre petit passeig esotèric hem continuat avançant pel camí principal i ben aviat hem trobat les marques del PR C-36, que pràcticament ja no hem perdut de vista durant la resta del matí. El nostre objectiu era descobrir el recorregut prehistòric d'Òrrius.

Durant tot el trajecte hem anat seguint les línies groguiblanques, malgrat que contínuament n'anàvem trobant d'altres de color vermell, blau o, sobretot, verd, que encara no sabem exactament què indiquen.

Després d'una estoneta resseguint el camí marcat hem vist gairebé per casualitat (he de dir que el dia d'avui s'ha vist caracteritzat principalment per la casualitat...) una fita de pedretes a mà dreta del camí que ens ha fet sospitar que per allà hi havia d'haver alguna cosa interessant. Hem investigat una mica per l'entorn i hem arribat a la conclusió, mig en broma, que era un bon lloc per celebrar-hi un aquelarre, ja que hi havia una petita esplanada que aniria molt bé per fer-hi una rotllana al voltant d'una foguera.

La nostra sorpresa ha estat descobrir que no anàvem gaire desencaminats, ja que uns metres més enllà, una mica amagada per la vegetació, hi havia una pedra dels sacrificis, amb tota una sèrie d'inscripcions ben curioses, la majoria d'elles creus, tot i que també hi havia algunes lletres, fins i tot lletres gregues. No sabem què devien significar, però dubto molt que siguin íberes...

Explica una llegenda que un bandoler de la contrada, en Perot de la Roca, per cada persona que matava hi feia una creu. No sé, però a mi m'ha semblat més cosa de bruixeria...

Prou satisfets ja amb les nostres descobertes (i afegim-hi que també una miqueta acollonits amb tant misteri), hem decidit seguir endavant, a veure quines noves sorpreses ens deparava el PR.

Uns metres més avall hem trobat un trencant a l'esquerra marcat amb una creu verda que hem decidit seguir uns metres, per saber on ens portava.

I resulta que ens ha portat al lloc que més interessava al Mohawk, la Pedra de les Orenetes, amb restes aquesta vegada sí clarament íberes. Ho demostren les pintures rupestres que per desgràcia pràcticament han desaparegut i els diversos canalets picats a la roca.

Més contents que un gínjol, hem desfet el tros de camí i hem retornat a seguir el recorregut marcat pel PR. En algun indret d'allà hi ha un molí de pedra també prehistòric, però lamentablement hem estat incapaços de trobar-lo. Ara bé, el que sí hem localitzat, tot i que una mica de "xiripa" i seguint les fletxes verdes, ha estat la Roca Foradada. Bé, al principi semblava una roca ben normaleta, fins que li hem donat la volta i ens l'hem mirat pel darrere. Llavors hem entès el perquè de la fletxeta verda i també el perquè del nom de la pedra: resulta que els íbers, que devien ser gent que s'avorria molt i tenia poca feina, es van dedicar a buidar-la completament per dins! Bufa, quina paciència!!

I bé, aquí ha acabat el nostre itinerari. Seguint el camí del PR s'arriba a una urbanització, amb la qual s'acaba el recorregut per la prehistòria per entrar de ple en la història més actual. Nosaltres, però, hem desfet el camí fet, ja que el nostre estimat cotxet ens esperava pacientment a l'inici del trajecte, ben acompanyat per un orifany, un indi i un moai.

D'aquesta excursió n'he descobert moltes coses, tot i que també m'han quedat molts interrogants per respondre, ja que hem trobat alguns elements ben sorprenents:

Pintures rupestres?

Construccions extraterrestres?

Petjades d'éssers intraplanetaris?

I el millor de tot, què deu ser aquesta estranya criatura que m'anava trobant per tot arreu per on anava?

I ja ho diuen, que qui té gana, somia truites, i nosaltres avui anàvem a buscar imatges en les roques, esculpides per l'home, per éssers desconeguts o per la naturalesa! No sé vosaltres, però jo en aquell moment m'he sentit molt observada, encara que només fos una il·lusió òptica...o potser no?
Per si algú s'ha perdut amb les meves explicacions (cosa molt possible), us deixo un croquis casolà del nostre recorregut.




diumenge, 6 de gener del 2008

Ja han passat els Reis...o no...

Avui, dia 6 de gener, han passat els Reis Mags d'Orient per casa de tots els nens i nenes. De tots? No!

Bé, sí i no. Resulta que a casa havien d'haver deixat una fantàstica i magnífica Nintendo DS perquè la reina de la llar (és a dir, una servidora) pogués entretenir-se mentre el seu maridet es dediqui a enfilar-se per les parets (literalment), sempre i quan el seu ditet lesionat li permeti.

Però resulta que al final no ha estat així i encara no hem acabat de descobrir per què. M'explicaré:

El dia 9 de desembre, l'individu anomenat Mohawk va encarregar a uns grans magatzems (el nom dels quals no diré, però sí indicaré que té nom que sona a britànic) que li enviessin a casa dels seus pares una d'aquestes videoconsoles de butxaca, després d'haver-la pagat via internet. Fins aquí, tot va bé.

Dies més tard, el 22 de desembre, els senyors coneguts com a "sogres" van rebre una trucada dient que cert servei de missatgeria (el nom del qual tampoc diré, però indicaré que se suposa que es tracta d'un SErvei URgent de missatgeria, cosa que començo a dubtar...) havia intentat entregar la mercaderia sol·licitada, però que resulta que l'adreça que els havien donat "no existeix", així que estaven a l'espera de l'adreça correcta.

És curiós que diguin que l'adreça no existeix, quan jo he estat allà multitud de vegades i tot i que no hi posaria la mà al foc, jo diria que el lloc sí que existeix! Total, que la cosa va quedar així, "a la prestativa" que diria aquell.

Temps més tard, a mesura que s'anava acostant el dia R (dels Reis, és clar), el maridet va fer una nova trucada al servei d'atenció al client dels abans citats grans magatzems. Després de dues trucades infructuoses i d'una tercera de deu minuts d'espera sentint a dir "Lo sentimos, en estos momentos todos nuestros operadores estan ocupados, disculpen las molestias"(sí, molèsties les que tindrem el dia que ens arribi la factura del telèfon!), va poder contactar amb un dels dits "operadors" demanant explicacions de per què el paquet encara no havia arribat quan feia més de dues setmanes que estava demanat (i el que és pitjor, pagat!). L'operador va dir que sí, sí, que ja ho entenia i que de seguida trucaria al servei de missatgeria, per veure què passava.

Dos o tres dies més i el paquet segueix sense arribar. Nova trucada als grans magatzems. Mateixa resposta de la vegada anterior: que ells ja havien fet la comanda i que l'havien entregat al missatger feia dies i que no sabien per què la mercaderia encara no havia arribat. Però que ja els tornarien a avisar i que en dos, tres dies com a màxim (que era ja dia 4 de gener...) tindríem el producte a casa.

Dia 4 de gener, vigília de la vigília de Reis i el paquet continua sense arribar. El senyor sogre, ja un pèl cabrejat, truca altra vegada als magatzems i pràcticament es baralla (per telèfon, és clar) amb el teleoperador de l'altra banda. Resultat: res de res.

Avui som dia 6 de gener, fa gairebé un mes que es va fer la comanda (que, com dic, ja està pagada) i la videoconsola segueix sense aparèixer. On ha anat a parar? Vés a saber. Segons els del centre comercial, el té la missatgera. Segons aquesta, estan esperant l'adreça correcta (?!). I mentrestant una servidora, sense el seu preciós regal de Reis (s'ha hagut de conformar amb un bonic "val per una videoconsola Nintendo DS"). Ara mateix tinc una bonica funda (regal de la meva família) per guardar-hi una consola que no tinc i tota una col·lecció de jocs (regal també de la família) per jugar amb una consola que, igualment, no tinc.

Afortunadament sóc prou grandeta per no deprimir-me excessivament per aquest fet (com a molt, sentir-me força estafada) i tenir prou paciència per esperar que aparegui un dia o altre. Em pregunto què hauria passat si el destinatari del regal hagués estat un noiet de 10 anys que l'estigués esperant impacientment? Què haurien hagut de fer els seus pares?

I si el paquet segueix sense aparèixer? Què haurem de fer? Reclamar que ens tornin els diners i buscar-la en una altra banda? I si no la trobem enlloc (diuen que està exhaurida), què en faig de la bonica funda i la col·lecció de jocs?