Teix de la Coscollosa (La Sénia)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2005
Propietari: Generalitat de Catalunya
Terme municipal: La Sénia
Coordenades UTM ED50 (m): X 265402  Y 4516240
Alçària total: 14,5 m
Volt de canó: 4,38 m 
Capçada mitjana: 16 m
Edat estimada:

Probablement localitzar aquest fabulós teix en una altra època hauria estat gairebé un miracle, ja que es troba al mig d'un petit barranc amb molta vegetació. Actualment, el recorregut dels Estels del Sud passa pel seu costat, així que no tan sols trobem un sender ben fressat per arribar-hi, sinó que a més anem trobant contínuament les marques blaves en forma d'estrella dels Estels que ens acompanyen en el nostre camí.

Malgrat que pertanyi al municipi de la Sénia, per trobar al teix primerament ens hem de dirigir a la població de Fredes, on hi arribarem  a través de la CV-15, passant pel costat del pantà d'Ulldecona i el monestir de Santa Maria de Benifassà.

Un cop a Fredes, agafarem la pista forestal seguint les indicacions que ens portarien cap al Caro. La pista està en un fantàstic bon estat (almenys el dia que hi vam ser nosaltres), malgrat que no és apta per a qualsevol cotxe (de fet, un cartell al seu inici recomana l'ús de vehicle 4x4). Seguirem la pista uns deu quilòmetres, fins que arribarem a un encreuament de quatre camins, lloc on deixarem el cotxe. A partir d'ara seguirem a peu. A pocs metres, trobarem una bifurcació de la pista al costat d'una bassa. Deixarem la pista del Caro i anirem per la de l'esquerra, on de seguida trobarem una cadena que barra el pas a vehicles. 

Farem uns pocs metres d'aquesta pista i de seguida veurem, a l'esquerra, el primer dels estels blaus que ens aniran assenyalant el camí. Primer el sender passa pel mig del bosc, però després arriba a una gran i idíl·lica esplanada, el Prat d'en Rubera, on es troba el "Xalet del Rei".

Xalet del Rei

Anirem avançant en línia recta, seguint el curs del petit rierol, i poc després trobarem una bassa i l'inici de l'estret del barranc de la Coscollosa. La bassa està plena d'animalons de tot tipus (espiadimonis, peixets, sabaters i granotetes, entre altres) que demostren la qualitat de la seva aigua.

En aquest moment el recorregut passa per la llera del barranc, així que cal anar en compte si hi ha perill de riuades. Nosaltres hi vam ser a mitjans de setembre i el vam trobar pràcticament sec, a excepció d'algunes petites basses amb aigua estancada, però és probable que, si es fa en alguna altra època, s'hagi d'anar preparat per mullar-se lleugerament els peus. 

Estret del barranc de la Coscollosa

Passat aquest tram de congost, el barranc s'eixampla una mica, malgrat que el sender continua passant per la seva llera. Començarem a trobar els primers teixos, cap comparable al que busquem. La densitat de la vegetació en aquest punt i els trams posteriors pel mig del bosc humit i ple de falgueres, en alguns moments ens recordaven molt les excursions canàries pels boscos de laurisilva. 

Mentre el sender continuï tan ben cuidat com el vam trobar nosaltres, el recorregut no té pèrdua ni dificultat. De fet, els aproximadament dos quilòmetres que quedaven fins a localitzar el gran teix em van semblar d'allò més agradables. 

Anàvem avançant, mirant a totes bandes, no fos cas que passéssim pel costat del teix i no el veiéssim. Fins que el vam trobar i vam descobrir que és impossible passar pel seu costat i no veure'l. Es troba al costat esquerre del camí, no cal desviar-se ni un centímetre del sender, així que quan el trobem el veurem sí o sí.  

 

Teix de la Coscollosa (setembre de 2015)

 

 

Nosaltres aquell dia anàvem amb la idea de trobar el teix i prou, així que quan vam haver fet les fotos de rigor, vam girar cua i vam desfer el camí que havíem. A més, el cel amenaçava pluja i comptant que ens trobàvem al bell mig d'un barranc més aviat estret, vam pensar que potser un altre dia ja ens dedicaríem a fer algun tram més d'aquest recorregut.