diumenge, 20 de setembre del 2015

Pi Camat de la Tossa Blanca (Arnes)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: Ajuntament
Terme municipal: Arnes
Coordenades UTM ED50 (m): X 272442  Y 4525760
Alçària total: 23 m
Volt de canó: 3,3 m 
Capçada mitjana: 15,2 m
Edat estimada:

Arribar a trobar el Pi Camat no és tasca fàcil. Es troba a la Tossa Blanca i s'hi pot arribar per dues bandes, des de la banda d'horta de Sant Joan o bé des de la banda de Roquetes. Nosaltres ho havíem intentat des d'Arnes, però aquell dia, potser perquè no ho vam veure clar o perquè se'ns estava fent tard i començava a fosquejar, ho vam deixar per una altra ocasió. 

Aprofitant una visita a Sant Carles de la Ràpita, vam decidir intentar arribar-hi des de la banda del Baix Ebre. Vam anar fins a Roquetes i passat el poble vam agafar la carretera camí del Caro. Anirem avançant una bona estona, passant pel costat del Restaurant Pous de la Neu, el refugi de la UEC i el Restaurant del Port. Poc després de passar aquest últim restaurant, a mà dreta agafarem la pista, en principi asfaltada, cap a la font del Mascar. Trobarem una bifurcació: a l'esquerra, la Font del Mascar; la dreta, la que agafarem, el Camí dels Clots. Veurem alguna marca de GR que ens indicarà que anem per bon camí. Aquesta pista és molt llarga, està en bon estat, però no és apta per a qualsevol cotxe, ja que hi ha moltes pedres que poden ser difícils d'evitar si el vehicle no és prou alt.

Uns quants quilòmetres més enllà, arribarem al pla de Llinars, una zona plana d'antics camps de conreu. Divisarem una caseta blanca sobre una elevació, que ens indicarà la bifurcació a la dreta que haurem d'agafar. Aquest pot ser un bon lloc on deixar el cotxe, ja que més endavant trobarem un cartell indicant la prohibició de pas a qualsevol vehicle no autoritzat. Així doncs, a partir d'ara continuarem a peu.

Seguint la pista de la dreta, ben aviat arribarem a l'esplanada de La Foia, lloc on ens vam trobar una sorpresa que no ens va fer massa gràcia:


Ja havíem llegit en algunes ressenyes que en aquesta zona hi pasturen bous habitualment, però una cosa és trobar-se un grup de bous pacífics pasturant tranquil·lament i l'altra és veure aquest animal amb les seves imponents banyes al costat d'un cartell com el de sobre!

Tenint en compte que el camí ens obligava a creuar el camp, quan vam veure que hi havia una bona colla de bous  i alguns vedells voltant per allà en total llibertat (com ha de ser!), per un moment vam estar a punt de girar cua i tornar-nos-en per on havíem vingut, més quan la manada va començar a córrer tan bon punt va detectar la nostra presència. Però ben aviat ens vam adonar que, de fet, no corrien cap a nosaltres per atacar-nos, sinó que se n'anaven en sentit contrari, com si fugissin.

Així doncs, vam travessar el prat dissimuladament, intentant mantenir-nos tan allunyats dels animals com poguéssim, fins a l'altra banda del camp, on vam localitzar una pista que vam anar seguint una bona estona cap a l'esquerra, passant per darrere del corral de Maraco. 

Com que a partir d'aquí se'm fa difícil d'explicar com arribar fins al Pi Camat, us remeto al blog d'un bon coneixedor de la zona dels Ports, de qui en vam anar seguint les indicacions i, sobretot, el track que ens va anar guiant per senders que tallen camí. La seva excursió fa una mica de volta, perquè s'endinsa enmig del bosc per anar a trobar el Pi de Baio, que no és monumental, però bé es mereix que li fem un cop d'ull.



Mas del Torrero



Pi de Baio (setembre de 2015)
No sé si vull saber què és...
Després de veure el pi, seguirem el track que ens portarà cap a la Tossa Blanca. Anirem fins al cim i ja des de la carena podrem divisar el nostre objectiu.


Carena de la Tossa Blanca



Pi Camat (setembre de 2015)



Ja de tornada cap al cotxe, el cel sobre el Caro tenia aquest aspecte que veieu a sota, així que ja podeu suposar que hi vam arribar lleugerament mullats. Per sort, després d'amenaçar pluja durant tot el matí, finalment van començar a caure les primeres gotes quan pràcticament ja arribàvem al final de la nostra excursió, així que no ens podem pas queixar. Objectiu assolit!

2 comentaris:

Elena ha dit...

Per arribar al pi camat es mes facil fer una ruta circular , aparcant al coll de safrà, passant pel pimpoll ,el pi ramut , terranyes , la punta blanca i durant el descens te'l trobes. Mes facil que pel Caro.
Salutacions !

Unknown ha dit...

Moltes gràcies pel teu comentari! Ho tindrem en compte per la propera vegada que voltem per la zona.