diumenge, 1 de juliol del 2007

Game over

Doncs sí, divendres passat es va acabar oficialment el curs, així que ara, abans de començar les vacances (relatives, perquè encara estem liats amb les opos...) és el moment de fer balanç del que ha donat de si aquest curs.

Vist en general he de dir que ha anat força bé. He tingut grups per a tots els gustos:

De primer curs hi havia un grup normalet, tirant a dolent pel que fa a les capacitats mentals dels seus membres, una mica massa infantils encara, però amb alguns alumnes brillants pels qui valia la pena molestar-se a fer classe.

Un altre grup de primer, des del meu punt de vista molt més bo que l'altre, no perquè fossin més intel·ligents, sinó perquè eren més madurs i es prenien la feina més seriosament. M'he trobat molt a gust fent classe amb ells i també m'hi he divertit força, així que estic contenta amb ells.

El tercer grup de primer, en canvi, era el grup de reforç (o de "desdoblament", que sembla que queda millor). El problema no és el nivell dels nanos, que era francament mínim, sinó el seu comportament. No perquè fossin maleducats, sinó que tenien la ment més a fora de l'aula que a dins, així que no hi havia manera de treballar amb ells perquè sempre estaven més pendents del colom o la gavina que voltava pel pati buscant les restes dels seus entrepans que del que fèiem a la classe!!

Pel que fa a tercer, els nanos, en les assignatures de català, castellà i mates, estaven dividits per nivells, així que d'entrada ja se suposava que hi hauria un grup bo, un de mitjanet i un altre de dolent. Tot i que a principi de curs no ho semblava, al final ha quedat clar que és així, que hi havia un grup bo, un mig-mig i un dolent.

El grup bo era molt bo acadèmicament parlant, però no tant pel que fa al comportament, ja que parlàvem més del que caldria.

El grup mitjanet no era tan bo acadèmicament, però era un grup força més divertit que l'altre, no perquè es dediquessin a jugar, sinó perquè eren més simpàtics i molt més participatius a la classe, així que fer classe amb ells es feia més interessant i agradable.

I del tercer grup potser val més no parlar-ne gaire, perquè era el grup dels escalfacadires, dels que s'estan allà aparcats esperant a fer els setze anys per poder marxar de l'institut, o bé alguns que ja tenen els setze, però vénen a passar l'estona sense estudiar ni treballar mentre els seus pares no els obliguin a fer res. També n'hi havia alguns que treballàvem una mica, però que tenien un nivell molt justet. És gràcies a aquests que es pot anar tirant endavant la classe, perquè si fos pels altres, en lloc de molestar-se en intentar fer classe valdria més entrar a l'aula i posar-se a dormir tots plegats o a jugar amb la videoconsola com acostumen a fer ells.

Com veieu hi ha hagut grups per a tots els gustos, així que he de concloure que no ha estat un any dolent. Ara falta veure on aniré a parar el curs vinent...