Surolí de cal Músic (Massanes)

Declarat Arbre Monumental: l'any 1995
Propietari:  M. D. Alemany Cambrerol
Terme municipal: Massanes (Bosc de cal Músic)
Coordenades UTM ED50 (m): X 468941  Y 4625558
Alçaria total: 19 m
Volt de canó: 2,48 m un peu; 2,40 l'altre peu
Capçada mitjana: 19,5 m
Edat estimada:

El Surolí de cal Músic és un dels pocs arbres que ens quedaven per visitar de la comarca de La Selva. El que ens feia tirar enrere era veure que es trobava enmig del bosc en una zona amb moltes pistes forestals i al no portar GPS, no estàvem segurs de poder-lo localitzar. A més, tampoc havíem trobat gaires explicacions per Internet d'altra gent que l'hagués visitat abans que nosaltres, així que no teníem cap referència clara de com arribar-hi. A més, ja hem comprovat que de vegades la localització que s'indica a la web dels Arbres Monumentals de la Generalitat no sempre és exacta, cosa que també passa en aquest cas, ja que l'arbre no es troba ben bé allà on marca el mapa de la Gencat (dit d'altra manera, que les coordenades que donen no deuen estar bé...).

Finalment aquest matí, davant l'amenaça de pluja, ens hem decidit a anar a alguna banda no massa lluny de casa, així que hem optat per aventurar-nos a intentar localitzar l'arbre. S'ha de dir que amb l'ajuda del sr. Google Maps tot ha estat molt senzill i hem pogut trobar, primer sobre mapa i després sobre el terreny, primer les restes de la masia de cal Músic i, darrere seu, el Surolí.

Ara ve la part complicada, que és com puc explicar jo amb paraules clares i entenedores com arribar-hi. Almenys com hi hem arribat nosaltres, perquè segur que hi ha altres camins possibles, potser millors que el nostre.

Òbviament, el primer que hem de fer és dirigir-nos cap a Massanes, dins el terme del qual es troba el Surolí. Però no hem d'entrar al poble, sinó seguir per la GI-555 fins que a mà esquerra (si venim d'Hostalric) trobarem una carretereta amb indicadors de "Urb. Riuclar". Anirem seguint aquesta carretera una estona, passant pel costat de les masies de can Viader i can Molins i pocs metres després, a mà esquerra, veurem l'inici d'una pista forestal que haurem de seguir a peu, perquè té una cadena que en barra l'accés. Sabreu que esteu en el lloc correcte quan veieu una caseta de fusta que hi ha al costat de la pista. Nosaltres hem deixat el cotxe al lateral de la carretera, just al costat de l'entrada a la pista, però no hi ha massa espai, així que dos cotxes ja us dic ara que no hi caben ni de broma.

A partir d'aquí, com dic, toca caminar, però no hi ha problema, perquè es tracta d'una pista forestal en molt bon estat i sense gaires pujades ni baixades, així que es va fent amb calma. L'únic problema és que al tractar-se d'una pista per on no se circula amb vehicle, en alguns revolts ombrívols hi estan creixent les herbes amb molta rapidesa, així que en algun moment potser es perdrà el camí, però a part d'aquests dos o tres punts, la resta està molt bé.

Anirem trobant bifurcacions, però no n'hem de fer cas. Hi ha un punt en què ens trobarem una bifurcació amb tres pistes; hem de seguir la del mig, la que va en línia més recta, ignorant la que baixa per l'esquerra i la que puja per la dreta. Més endavant, una altra bifurcació ens pot fer dubtar; hem d'agafar el camí de la dreta, deixant de banda el que baixa per l'esquerra (tot i que suposem que aquest altre ens portaria cap al mateix lloc, passant per cal Müsic, però no ho hem comprovat, així que no us ho puc assegurar). 

Quan ens trobem en aquest punt, ja farà estona que anirem veient, a la llunyania, les ruïnes del mas de cal Músic, amb Les Agudes traient el nas al seu darrere.

Quan anem avançant per la pista uns metres més i perdem de vista el mas, fàcilment podrem identificar entre els altres arbres el nostre objectiu: el Surolí. Ja ens queda poc per arribar-hi.

Algú hi localitza el surolí?

I aquí?

Encara haurem d'avançar una estoneta més per la pista (creuant entremig de les herbes en algun moment), fins que veurem un parell de pistes que surten a mà esquerra en direcció a cal Músic. Ignorem la primera i agafem la segona. Caminem uns pocs metres i trobem que la pista de cop se'n va a dreta i esquerra. No hi ha dubte, hem d'anar cap a l'esquerra, ja que el Surolí ens espera al costat mateix.

Surolí de cal Músic (agost de 2014)

L'arbre té dos peus bessons que neixen ja pràcticament des de terra. Vist des de lluny sembla que es tracti de dos arbres diferents que hagin crescut molt juntets, però quan li donem la volta veiem que no, que es tracta d'un sol tronc bifurcat en dos.