Alguns llacs, estanys, ibones o com en volgueu dir!

Ara que s'acosten les vacances i ja comencem a olorar els aires del Pirineu (que espero poder visitar d'aquí més o menys un mes), he pensat fer un recull dels diferents llacs que he anat veient durant aquests anys. Més que res, perquè com que alguns són tan semblants, ja els barrejo. Hi poso també els pantans, encara que el Mohawk diu que això és fer trampa, perquè no són naturals, però m'és igual, que n'hi ha que els trobo preciosos i val la pena de veure'ls.

Fent un cop d'ull als pantans de Catalunya, he descobert que en conec la majoria, tot i que al no tenir-ne fotografies no els posaré. Per exemple, de Girona, el pantà de Sau em sembla que ja l'he vist des de tots els punts de vista possibles.

I el petit llac-pantà de la vall de Núria

De Barcelona, he vist ja diverses vegades el petit pantà de Santa Fe del Montseny. L'última vegada que hi vam anar, això és el que vèiem mentre dinàvem un entrepà acompanyats d'algun ànec

I caminant per la serra de Busa, aquesta impressionant panoràmica de la Llosa del Cavall

De les terres tarragonines conec força embassaments de l'Ebre, tot i que no en tinc imatges. Ara, sens dubte els millors embassaments són els de les terres pirinenques lleidatanes. Bé, no, el que realment val la pena visitar són els centenars de llacs d'origen glacial que es poden trobar al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de sant Maurici.

Seguint el curs de la Noguera Ribagorçana, cap al seu naixement, trobem el pantà de Canyelles, que neix al preciós congost de Mont-rebei

I més amunt la vall de Boí, amb la presa de Cavallers al capdamunt.

I passant pel refugi Joan Ventosa Calvell, al costat de l'estany Negre (bé, un dels múltiples "Estany Negre" que hi ha pels Pirineus)

Podem seguir cap a l'estany Travessani, on hi ha les agulles del mateix nom, molt apreciades per alguns escaladors (per aquells a qui no els importi haver d'anar travessant pedreres per arribar-hi).

Pel que fa a la Noguera Pallaresa, hi trobem el pantà de Terradets

I a Cabdella, la presa de Sallent, unida a l'estany Gento i als llacs glaciars que hi ha més amunt

L'Estany Gento

La Colomina

L'Estany de Mar

I passant per Espot, el llac que dóna nom al parc, l'Estany de Sant Maurici, amb la seva coneguda vista amb els Encantats al fons

I la no tan coneguda vista des dels Encantats (aquesta foto no és meva, ja m'agradaria! És del Mohawk i l'Ozzy)

Des de Sant Maurici es pot arribar fins al refugi d'Amitges, amb l'estany Gran d'Amitges i les agulles del mateix nom al fons.

Aquests són alguns dels llacs que he pogut visitar i fotografiar a Catalunya. Pròximament faré un altre post amb els que conec d'Aragó.