Fa uns dies, una companya de l'institut ens explicava una situació que havia viscut en una classe que no s'acabava de creure.
Ella és professora d'anglès i resulta que, crec que va ser dilluns, amb els de batxillerat tenien pendent d'acabar de veure una pel·lícula que havien començat la setmana anterior. Malgrat que en principi no era la seva intenció, va accedir a les peticions del grup i van anar a la recerca d'una aula on hi hagués projector per poder veure el vídeo.
Resulta que en aquella hora l'única aula que van trobar era la de visual i plàstica, però en aquell moment hi havia una profe de dibuix que estava treballant allà, així que a la companya li va saber greu destorbar-la i va decidir deixar la pel·li per un altre moment.
Fins aquí, res d'especial. El curiós del cas és que es veu que a una noieta d'aquest grup de batxillerat no li va agradar el resultat i va agafar una rebequeria perquè no podrien veure el vídeo. Després d'una estona rondinant li va dir a la professora "Ja m'estàs donant ara mateix una explicació del teu comportament". La companya es va quedar al·lucinada amb el comentari (ella havia de donar explicacions a una nena de 16-17 anys?) i, quan va poder reaccionar, va expulsar la noia de la classe per mal comportament i òbviament li va posar una falta de disciplina. El dia següent, quan la noia es va assabentar de la falta, no s'ho acabava de creure, perquè es veu que pensava que no li hauria posat...
Això em va fer recordar un fet que em va passar a mi amb un alumne que tinc a literatura, també de 1r de batxillerat. Aquest noiet és d'aquells que està a l'institut fent batxillerat per no estar-se a casa o que els pares el facin anar a treballar. Però com que l'estudi realment no l'interessa gaire, durant el segon trimestre va començar a faltar sovint a classe. Quan la tutora li va comentar el tema i va parlar també amb la seva mare, ell va decidir que deixava el batxillerat, i així va ser...durant dos dies, perquè tres dies més tard tornava a venir a classe. Ara bé, va venir quatre dies a classe i va tornar a faltar altra vegada. Els seus companys ja no sabien què pensar, perquè tan bon punt els deia que plegava com que continuava.
Quan va ser el moment de la segona avaluació, és a dir, de posar les notes del segon trimestre, els vaig comentar les notes a tots els noiets i a ell li vaig dir que el suspenia perquè pràcticament no havia vingut a classe. Ell em va dir que no era obligatori venir a classe i jo li vaig respondre un "sí, senyor, sí que és obligatori" (tal com va dir després una companya seva, no és obligat estudiar batxillerat, però si s'estudia sí que és obligat anar a classe). Ell es va emprenyar com una mona i, després de passar-se una estona fent morros, quan quedaven quinze minuts per acabar la classe es va aixecar de cop i va deixar anar: "Oi que no és obligatori, doncs llavors me'n puc anar, no?" i se'n va anar de la classe tot enfadat. No em vaig ni molestar en contestar el seu comentari, ja que és obvi que no s'aguanta per enlloc, ja que jo li acabava de dir que, precisament, SÍ que és obligatori, el NO l'havia dit ell!
El dia següent, quan vaig trobar la seva tutora, li vaig explicar el que havia passat i ella em va dir que alguna cosa ja li havia comentat el noiet i que, a més, havia dit que ara sí que sí que ho deixava. Però novament la deserció li va durar quatre dies i al cap d'una setmana el tornava a tenir a la classe. Ara, de moment ha vingut a les últimes classes que hem fet i fins i tot em va demanar molt i molt educadament com ho podia fer per recuperar el trimestre que havia suspès. A veure quan durarà aquesta vegada...
Ella és professora d'anglès i resulta que, crec que va ser dilluns, amb els de batxillerat tenien pendent d'acabar de veure una pel·lícula que havien començat la setmana anterior. Malgrat que en principi no era la seva intenció, va accedir a les peticions del grup i van anar a la recerca d'una aula on hi hagués projector per poder veure el vídeo.
Resulta que en aquella hora l'única aula que van trobar era la de visual i plàstica, però en aquell moment hi havia una profe de dibuix que estava treballant allà, així que a la companya li va saber greu destorbar-la i va decidir deixar la pel·li per un altre moment.
Fins aquí, res d'especial. El curiós del cas és que es veu que a una noieta d'aquest grup de batxillerat no li va agradar el resultat i va agafar una rebequeria perquè no podrien veure el vídeo. Després d'una estona rondinant li va dir a la professora "Ja m'estàs donant ara mateix una explicació del teu comportament". La companya es va quedar al·lucinada amb el comentari (ella havia de donar explicacions a una nena de 16-17 anys?) i, quan va poder reaccionar, va expulsar la noia de la classe per mal comportament i òbviament li va posar una falta de disciplina. El dia següent, quan la noia es va assabentar de la falta, no s'ho acabava de creure, perquè es veu que pensava que no li hauria posat...
Això em va fer recordar un fet que em va passar a mi amb un alumne que tinc a literatura, també de 1r de batxillerat. Aquest noiet és d'aquells que està a l'institut fent batxillerat per no estar-se a casa o que els pares el facin anar a treballar. Però com que l'estudi realment no l'interessa gaire, durant el segon trimestre va començar a faltar sovint a classe. Quan la tutora li va comentar el tema i va parlar també amb la seva mare, ell va decidir que deixava el batxillerat, i així va ser...durant dos dies, perquè tres dies més tard tornava a venir a classe. Ara bé, va venir quatre dies a classe i va tornar a faltar altra vegada. Els seus companys ja no sabien què pensar, perquè tan bon punt els deia que plegava com que continuava.
Quan va ser el moment de la segona avaluació, és a dir, de posar les notes del segon trimestre, els vaig comentar les notes a tots els noiets i a ell li vaig dir que el suspenia perquè pràcticament no havia vingut a classe. Ell em va dir que no era obligatori venir a classe i jo li vaig respondre un "sí, senyor, sí que és obligatori" (tal com va dir després una companya seva, no és obligat estudiar batxillerat, però si s'estudia sí que és obligat anar a classe). Ell es va emprenyar com una mona i, després de passar-se una estona fent morros, quan quedaven quinze minuts per acabar la classe es va aixecar de cop i va deixar anar: "Oi que no és obligatori, doncs llavors me'n puc anar, no?" i se'n va anar de la classe tot enfadat. No em vaig ni molestar en contestar el seu comentari, ja que és obvi que no s'aguanta per enlloc, ja que jo li acabava de dir que, precisament, SÍ que és obligatori, el NO l'havia dit ell!
El dia següent, quan vaig trobar la seva tutora, li vaig explicar el que havia passat i ella em va dir que alguna cosa ja li havia comentat el noiet i que, a més, havia dit que ara sí que sí que ho deixava. Però novament la deserció li va durar quatre dies i al cap d'una setmana el tornava a tenir a la classe. Ara, de moment ha vingut a les últimes classes que hem fet i fins i tot em va demanar molt i molt educadament com ho podia fer per recuperar el trimestre que havia suspès. A veure quan durarà aquesta vegada...
1 comentari:
Estaca y mano dura!! Viva la escopeta nacional!!
:P
Publica un comentari a l'entrada