dilluns, 4 de novembre de 2013

Suro de Mas Perxés i El Fadrí (Agullana)

La població d'Agullana va ser, durant els segles XVIII, XIX i XX, un important centre de la indústria del suro, arribant a tenir, a inicis del segle XX, fins a quaranta fàbriques sureres. Ara, el treball del suro ha anat perdent la seva rellevància, però a l'Alt Empordà s'hi poden trobar encara grans exemplars de sureres, herència d'aquest passat gloriós.

A tocar de la carretera GI-501, al tram que va d'Agullana a la Vajol, hi podem trobar una bona quantitat de sureres espectaculars. Tan sols dues d'elles, però, han rebut el qualificatiu de Monumental, situades a les històriques masies de Mas Perxés (al km 1,4) i can Bec de Baix (al km 3). 

Aquests espectaculars arbres han estat testimonis de fets destacables dins de la nostra història recent, ja que mas Perxés, entre el 31 de gener i el 5 de febrer de l'any 1939, va acollir un bon grapat d'intel·lectuals i polítics catalans (fins a 200 persones) camí de l'exili: Lluís Companys, Pompeu Fabra, Joan Oliver, Mercè Rodoreda, etc.

Així mateix, també can Bec de Baix va tenir el seu moment esplendorós, en acollir, en el mateix moment, el president del Govern espanyol, Juan Negrín.


Suro de Mas Perxés

Declarat Arbre Monumental: l'any 1988
Propietari: Jaume Perxés i Vilaseca
Terme municipal: Agullana (mas Perxés)
Coordenades UTM ED50 (m): X 486528  Y 4693991
Alçaria total: 16,5 m
Volt de canó: 4,63 m
Capçada mitjana: 19,1 m
Edat estimada: 150 anys

Suro de Mas Perxés (novembre de 2013)

La surera de Mas Perxés es va veure lleugerament afectada per l'incendi forestal iniciat a La Jonquera el juliol de 2012. Altres arbres del seu voltant no van tenir la mateixa sort i alguns van acabar cremats.

El Fadrí

Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari:
Terme municipal: Agullana (can Bec de Baix)
Coordenades UTM ED50 (m): X 485899  Y 4694810
Alçaria total: 15 m
Volt de canó: 4,63 m
Capçada mitjana: 17,5 m
Edat estimada: 500 anys

El Fadrí (novembre de 2013)

La surera "El Fadrí", al qui alguns consideren amb mig segle de vida, rep aquest nom perquè mai se li ha tret el suro, per això presenta una escorça tan gruixuda.