Increïble, però cert...

Ahir em va passar una cosa que em va deixar ben al·lucinada, tot i que començo a pensar que de fet no tinc perquè sorprendre'm.

Va ser durant l'última hora de classe que tenia. Era el grup de reforç que tinc de primer curs (els petites de l'institut), on han anat a parar, com sol passar, els pitjors elements del curs. En aquest grup hi ha un individu que comença a donar indicis de que serà dels més conflictius durant tot el curs. El cas és que té tota la pinta de ser un nen maco (segons ell mateix, és el terror de les nenes, perquè és tan guapo que fins i tot les noietes de quart li van al darrere...sí, ja, segur...) mimat (un 'niñato', com va dir una companya meva) que està acostumat a aconseguir sempre tot allò que vol.

Fa uns dies, la meva companya, que també fa classe a aquest grup, em va explicar que li havia fet un numeret a la seva classe: va demanar d'anar al lavabo (quan sap perfectament que durant l'hora de classe no hi poden anar) i com que ella no el va deixar sortir, va seguir insistint i, com que va veure que no se'n sortia, va trencar un boli expressament per embrutar-se amb la tinta i així poder sortir (cosa que no va fer, perquè la meva companya no té un pèl de tonta).

A mi també porta uns dies que m'està buscant les pessigolles. Fa cara de bon minyó, però és tot el contrari: es passa l'estona molestant (i de tant en tant insultant) els companys, parlant i, de vegades, fins i tot cantant a mitja veu. Quan li crido l'atenció posa cara d'innocent i fa veure que no ha fet res i a continuació es gira i, dissimuladament, continua fent el mateix (perquè òbviament ho fa per molestar-me a mi més que als companys), com si jo fos tan tonta que no me n'adonés. I, és clar, quan li poso un 'parte', comunicat d'incidències o falta de disciplina (digueu-ne com vulgueu) es fa l'ofès i em diu que li tinc mania (cosa que comença a ser veritat...).

Doncs bé, ahir, durant la classe va seguir amb el seu comportament habitual (cada dia més insolent). En un moment donat, es va aixecar (sense permís, clar), va anar fins a la bossa d'un company i li va agafar (sense permís, no cal dir-ho) unes pipes que ell hi duia. Li vaig dir que a la classe no es menja i ja podeu imaginar què va fer: primer em va dir 'perdó, ja no ho faré més' amb la seva carona de bon minyó, després es va aixecar (altra vegada sense permís) per llençar les restes de les pipes a la paperera i de retorn a la seva cadira va tornar a allargar el braç cap a la bossa del company. Però aquesta vegada ell no es va quedar tan tranquil i li va clavar un clatellot (una carícia, diria jo). El nano va seure (per fi!) i va començar a dir que volia anar al lavabo, que es marejava pel cop que li havia donat el company. Com que diu més mentides que veritats, òbviament ni jo ni ningú no s'ho va creure, així que veient que no li feia cap cas, va decidir fer-ho més dramàtic, així que per confirmar que realment es marejava, es va deixar caure a terra, com si s'hagués desmaiat. Suposo que esperava que jo corrés a veure si estava bé, però no ho vaig fer, així que es va aixecar tot indignat perquè l'ignorava, em va dir que era veritat que es marejava i va sortir de la classe (sense permís de nou). Devia esperar que correria darrere seu, però tampoc ho vaig fer. Ell es va quedar fora la classe uns segons esperant que jo fes alguna cosa i, al veure que no feia res, va tornar a entrar posant la seva millor cara de nen malalt. I després encara em va mig amenaçar d'anar a queixar-se al director perquè no me'l creia. Em vaig quedar tan sorpresa que no vaig saber com reaccionar, si enfadar-me i posar-li una falta, posar-me a riure en tota la seva cara o fer veure que no havia passat res (aquesta vegada vaig optar per l'última opció...).

Avui, que he tornat a tenir classe amb ells, el noiet s'ha afanyat a dir ben alt, perquè tots el sentissin, que ahir a la tarda havia hagut d'anar al metge amb el seu pare perquè va estar tota la tarda sentint-se marejat. Em sembla que ni el més tonto del grup no se l'ha cregut...

Avui, a més, a mitja classe m'ha tornat a deixar anar que li tinc mania i que aniria a queixar-se al director. Cada vegada que algun nano em diu això (que no és la primera vegada que ho sento) se m'escapa el riure, perquè no puc evitar imaginar-me la situació: "senyor director, la profe em té mania i no em deixa anar al lavabo quan hi vull anar..." Realment aquest nano té un comportament d'un crio malcriat de tres anyets, no us sembla?

Ara m'ha fet recordar un dia, durant el meu primer any de profe, en què un nano d'aquests em va amenaçar d'anar a queixar-se al director perquè no li deixava fer servir el diccionari durant un examen!! Aquell dia sí que vaig riure...