Primeres avaluacions...

Doncs ja està, ja hi som: la setmana vinent tenim la preavaluació. Acabem de començar el curs i ja ens demanen que posem les primeres notes...però si encara no he tingut temps de conèixer tots els nanos!! Ja em direu com puc posar ara mateix un examen (perquè, és clar, la nota s'ha de basar en alguna mena de prova...) si encara no he tingut temps d'acabar ni el primer tema?!

Apa, una mica més de teoria. Entre les seves múltiples novetats, la reforma educativa comportava un canvi en la concepció de les avaluacions (és a dir, de la manera de posar les notes). Fins llavors, les avaluacions anaven per trimestres i a final de curs es feia una mitja de les notes dels tres trimestres i s'extreia la que seria la nota final. Amb la reforma va aparèixer l'avaluació contínua.
La idea de l'avaluació contínua consisteix en creure que els coneixements que van adquirint els noiets (suposant que els arriben a adquirir, clar...) es van acumulant, així que si són capaços d'aprovar la prova de final de curs, això vol dir que, necessàriament, han anat adquirint tots els conceptes que s'han anat donant durant el curs. Així doncs, l'única nota realment important és la nota de final de curs i la resta de notes són només orientatives per anar comprovant l'evolució de l'alumnat (cosa que val més que els alumnes no sàpiguen, perquè si no es passen tot el curs sense fer res i es posen a treballar tan sols quinze dies abans de l'examen final!!).

De fet, es va introduir tota una nova nomenclatura relacionada amb les avaluacions:
- Avaluació inicial o diagnòstica. Es una prova que se suposa que s'ha de fer a l'inici de cada tema per veure el nivell que tenen els alumnes i així saber quin nivell hem de donar nosaltres, si cal començar del principi o bé anar més enllà, etc.
- Avaluació formativa. En la qual es va observant l'evolució de cada alumne en l'adquisició dels coneixements.
- Avaluació sumativa. La de tota la vida, la prova o examen que es fa al final d'un tema per veure si s'han assolit els objectius.

Ara mateix, segons l'assignatura o el professor, es fa un tipus d'avaluació o un altre: alguns compten per trimestres, altres compten només la nota final.
La idea de l'avaluació contínua té la seva lògica, almenys en la meva assignatura, perquè realment els coneixements es van acumulant i cada curs es treballa sobre la base del que es va treballar en el curs anterior (fet pel qual els alumnes tenen la sensació que cada curs es fa el mateix...cosa que en part és certa, però no del tot...).
El problema és que no absolutament tot el que es fa segueix aquesta línia, per exemple: l'ortografia i la literatura no tenen res a veure una cosa amb l'altra, així que no es pot dir que algú que a final de curs sigui capaç d'escriure perfectament sense faltes d'ortografia sigui un as de la literatura. Però si hem de seguir una avaluació contínua, resulta que funciona així i que l'alumne pot aprovar els continguts fets durant l'últim trimestre i, per tant, aprovar el curs sencer, sense tenir idea del que s'ha fet els trimestres anteriors.
Per evitar aquests problemes, jo prefereixo fer una avaluació contínua, però a la meva manera, que vol dir que l'alumne no aprovarà el final de curs si prèviament no ha anat aprovant (més o menys) tota la resta.
Recordo especialment un alumne que vaig tenir fa tres anys. Era un nano amb moltes capacitats (que vol dir que no tenia un pèl de tonto), però es va voler passar d'espavilat. Durant el primer trimestre va anar treballant, però fent els mínims per aprovar. A l'arribar el segon trimestre, de sobte va deixar de treballar i es va dedicar a fer absolutament res de res durant els tres mesos. Quan va arribar el tercer trimestre i ja s'acostava el final de curs, un dia li vaig dir que si no s'espavilava i m'entregava tota la feina que havia d'haver fet (i no havia fet) durant el segon trimestre, no li aprovaria el tercer i, per tant, no aprovaria el curs. La seva resposta em va fer molta gràcia: em va dir que havia aprovat el primer trimestre i que aprovaria el tercer, així que el segon no calia fer res i es podia suspendre tranquil·lament, ja que per mitja (dos trimestres aprovats contra un de suspès) li sortia el curs aprovat. I jo li vaig respondre que "no, noi, no, això no funciona així, o m'entregues toooot el que et falta o no aprovaràs." I hi devia posar una cara molt seriosa quan li vaig dir això, perquè va treballar més durant aquell mes que quedava del que havia fet durant la resta del curs. Per tocar-li una mica més la moral li vaig suspendre la tercera avaluació i el vaig fer anar a l'examen de suficiència, tot i que sabia perfectament que l'aprovaria...que si ells són espavilats, jo també ho sóc! I a més, tinc més anys d'experiència que ells!!