Avui parlaré d'un angelet que tinc a classe, a veure si desfogant-me aquí quan el torni a veure no l'escanyo.
El noiet en qüestió té uns 11 anys (és de primer curs) i començo a pensar que és un mentider compulsiu. És que realment diu una mentida darrere l'altra i, a sobre, després dissimula i posa cara de santet, com si ell no hagués fet res.
De fet, ja he parlat alguna vegada d'ell (26/10/06). És aquell mateix que un dia va fer veure que es desmaiava a mitja classe total perquè volia anar al lavabo i li vaig dir que no. Com vaig dir en aquella entrada, i cada dia confirmo més, és un nen maco mimat a més no poder que està acostumat a aconseguir sempre el que vol, sigui com sigui.
Avui he fet guàrdia a la seva classe i hi ha hagut un moment en què he enganxat un grup de noiets menjant pipes (això sí, han tingut el detall d'agafar la paperera i no llençar res a terra). Els he dit que a classe no es menja i de seguida tots han guardat les pipes i no han dit res més. El meu bon amic m'ha dit que ell (òbviament) no estava menjant (de fet, el que ha dit ha estat que jo no l'havia vist menjar...), cosa que era mentida, perquè abans ja l'havia vist perfectament com menjava alguna cosa. Com que ja hem començat amb les mentides, primer he fet veure que no passava res, però uns segons més tard, endevineu què? Doncs sí, l'he tornat a enganxar menjant pipes (de fet, ja és la segona vegada que em fa el mateix, que li dic que no mengi pipes, ell posa cara d'innocent i diu que no en menjarà més i després continua menjant-ne com si fos un hàmster). Aquesta segona vegada ja no he fet veure que no el veia, així que he deixat anar un crit que ha deixat sorprès a tothom i li he dit ben clar que em tornés a dir que no estava menjant (això quan tenia les pipes a la mà i tot el grup veia com estava menjant, clar).
La veritat és que ja fa dos dies que estic cremada amb ell. Aquest nano venia al grup de reforç, però com que no hi feia absolutament res (ni deixava fer), abans de Nadal vam decidir treure'l i posar-hi algú altre que aprofités millor el temps. Doncs bé, ell va venir el primer dia de classe al reforç (que era dimecres) com si res i em va dir que a ell ningú li havia dit res de que no hagués de venir i que el dilluns havia anat a classe amb l'altre professor i que tampoc li havia dit res. De moment l'he deixat venir a classe perquè la psicopedagoga que s'encarrega d'aquest grup no ha vingut aquests quatre dies i, clar, no tinc manera de comprovar si el nano realment ho sabia o no. Però em temo que ell sap perfectament que vam decidir que no vindria més al reforç, però com que fa el que li dóna la gana, ha decidit que, diguem el que diguem, ell vindrà i vindrà i punt. Espero poder comprovar si realment algú li havia comunicat la nostra decisió, que jo crec que sí, perquè quan ho sàpiga segur voldrà dir que m'ha dit una mentida a mi i també als altres companys que li fan classe i ja veurem llavors què passarà...
El noiet en qüestió té uns 11 anys (és de primer curs) i començo a pensar que és un mentider compulsiu. És que realment diu una mentida darrere l'altra i, a sobre, després dissimula i posa cara de santet, com si ell no hagués fet res.
De fet, ja he parlat alguna vegada d'ell (26/10/06). És aquell mateix que un dia va fer veure que es desmaiava a mitja classe total perquè volia anar al lavabo i li vaig dir que no. Com vaig dir en aquella entrada, i cada dia confirmo més, és un nen maco mimat a més no poder que està acostumat a aconseguir sempre el que vol, sigui com sigui.
Avui he fet guàrdia a la seva classe i hi ha hagut un moment en què he enganxat un grup de noiets menjant pipes (això sí, han tingut el detall d'agafar la paperera i no llençar res a terra). Els he dit que a classe no es menja i de seguida tots han guardat les pipes i no han dit res més. El meu bon amic m'ha dit que ell (òbviament) no estava menjant (de fet, el que ha dit ha estat que jo no l'havia vist menjar...), cosa que era mentida, perquè abans ja l'havia vist perfectament com menjava alguna cosa. Com que ja hem començat amb les mentides, primer he fet veure que no passava res, però uns segons més tard, endevineu què? Doncs sí, l'he tornat a enganxar menjant pipes (de fet, ja és la segona vegada que em fa el mateix, que li dic que no mengi pipes, ell posa cara d'innocent i diu que no en menjarà més i després continua menjant-ne com si fos un hàmster). Aquesta segona vegada ja no he fet veure que no el veia, així que he deixat anar un crit que ha deixat sorprès a tothom i li he dit ben clar que em tornés a dir que no estava menjant (això quan tenia les pipes a la mà i tot el grup veia com estava menjant, clar).
La veritat és que ja fa dos dies que estic cremada amb ell. Aquest nano venia al grup de reforç, però com que no hi feia absolutament res (ni deixava fer), abans de Nadal vam decidir treure'l i posar-hi algú altre que aprofités millor el temps. Doncs bé, ell va venir el primer dia de classe al reforç (que era dimecres) com si res i em va dir que a ell ningú li havia dit res de que no hagués de venir i que el dilluns havia anat a classe amb l'altre professor i que tampoc li havia dit res. De moment l'he deixat venir a classe perquè la psicopedagoga que s'encarrega d'aquest grup no ha vingut aquests quatre dies i, clar, no tinc manera de comprovar si el nano realment ho sabia o no. Però em temo que ell sap perfectament que vam decidir que no vindria més al reforç, però com que fa el que li dóna la gana, ha decidit que, diguem el que diguem, ell vindrà i vindrà i punt. Espero poder comprovar si realment algú li havia comunicat la nostra decisió, que jo crec que sí, perquè quan ho sàpiga segur voldrà dir que m'ha dit una mentida a mi i també als altres companys que li fan classe i ja veurem llavors què passarà...
8 comentaris:
SUPER NANY!!!
Per sort, sembla que la tutora per fi a parlat amb ell i ja li ha deixat clar que al reforç no cal que hi torni. Visca, un de menys! A veure si ara, per fi, podem fer classe més o menys tranquil·lament...
Em costa d'imaginar-te fotent un crit a classe,...
Si és que la Selene enganya... quan li surt la furia!!
Buf, a classe ni jo em reconec. Deixo anar cada crit!! No m'agrada cridar, però és l'única manera que els nanos fan cas.
De fet, de vegades, després de passar-me mitja hora deixant-m'hi la veu, em ve algun nano i em diu: 'Però profe, has de cridar més, si no no et faran cas...'
home... jo que la conec de fa quasi quasi 25 anys... si que crida eh!! i molt!!! jeje no em costa gaire imaginar-la jeje! amb carinyuuu
Buuuuuf!!!quins records de l'època de Viaró, quin fàstic!El pitjor de crits i clàssics com "la culpa la tens tu que no et saps imposar" és que dos dies després no val per res la batalla i tot torna a ser igual...Perdó pel meu pessimisme i felicitacions als que aconsegueixen resistir!
Ei, "anònim", no xerris tant, que tu no ets gens objectiva!! :-p
I sí, això de 'és culpa teva perquè no t'imposes' ho he sentit dir moltes vegades. El millor és que normalment els que m'ho diuen són els mateixos nanos que es porten malament. És a dir, ells estan cridant i fent el tonto i després em diuen que per què no crido més, que no m'imposo i que així no hi ha manera de fer classe! Són increïbles!!
Quan vaig començar a fer classes em costava molt cridar o rondinar. Ara, cinc anys més tard, ja he après que és l'única manera de fer que la classe funcioni. Els nanos, contràriament al que puguin dir alguns, no es traumatitzen perquè els esbronquis. De fet, ja veieu que són ells mateixos que demanen que fotis quatre crits...
Publica un comentari a l'entrada