Propietari:
Terme municipal: Tavèrnoles (masia Masgrau)
Coordenades UTM ED50 (m): X 446418 Y 4644146
Alçaria total: 17,3 m
Volt de canó: 4,63 m
Capçada mitjana: 20,5 m
Edat estimada: mil·lenària?
L'alzina de Masgrau és una de les alzines més grans que podem trobar a Catalunya. Per trobar-la cal primer trobar la masia Masgrau, cosa no del tot fàcil. Hem d'agafar la pista asfaltada que porta als Munts i el mirador del Salt de la Minyona, que surt de la carretera N-141d, entre Vilanova de Sau i Tavèrnoles (a la banda dreta si anem en direcció Tavèrnoles). Anem seguint l'asfalt fins que, després d'algunes corbes pronunciades, trobem un encreuament de diverses pistes. Aquí deixem l'asfalt i agafem la pista de terra que surt a mà esquerra, que seguirem uns metres fins que trobarem la masia Masgrau. L'alzina queda darrere la masia i la seva cabana.
El dia que hi vam anar nosaltres vam trobar totes les valles de la masia ben tancades, així que no hi vam poder entrar a visitar la gran alzina. I tampoc la vam poder veure de fora estant, perquè l'alzinar que l'envolta és tan espès que tan sols ens va deixar entreveure el tronc en la distància. Navegant per Internet he trobat algunes imatges de gent que ha vist i fotografiat l'arbre de ben a prop, però no he acabat de descobrir si és que es pot visitar habitualment (i nosaltres vam tenir la mala sort de trobar-ho tot tancat) o s'ha de demanar permís exprés per a poder-hi entrar. Total, que vam localitzar la masia Masgrau, que sabem on és l'alzina, però no la vam poder veure en persona, així que, òbviament, tampoc en puc posar cap imatge.
El que sí vam poder fotografiar a la mateixa pista va ser aquesta minigranoteta que anava fent salts d'una banda a l'altra (això o n'hi havia unes quantes totes igualetes).
+(4).JPG) |
| Granoteta de Masgrau (agost de 2013) |
2 comentaris:
Avui dia 26 de setembre de 2015 ens ha passat el mateix, la masia Masgrau envoltada de filats electrics per tot arreu, lluny a l'entrada de la casa uns gossos espectants; la veritat és que ha estat decepcionant, ens feia il.lusió veure l"alzina a la qual Verdaguer dedicà un poema. Suposo que la casa té amos i no els agrada que ens hi acostem.
Entenc que sent una propietat privada no els faci cap gràcia tenir gent desconeguda voltant pels seus terrenys, però tenint en compte tot l'espai que hi ha i que l'Alzina està protegida per la Generalitat, crec que no els costaria tant quedar bé amb la gent i muntar un petit recorregut que permetés arribar fins a l'arbre sense ficar-se dins de la casa. Tot és qüestió de voler-ho, però està clar que no els interessa el més mínim quedar bé, més aviat al contrari.
A Vall-Llobrega, al Baix Empordà, hi ha una olivera mil·lenària que diuen que és espectacular. Al poble hi ha cartells indicadors que ens assenyalen el camí per a localitzar-la i un cop et trobes al lloc descobreixes que el sender està tallat per una valla metàl·lica amb punxes que impedeix que t'hi puguis acostar el més mínim; això sí, amb uns bons prismàtics tens el privilegi de poder veure-la de lluny. Aquesta no està catalogada com a Monumental, així que ni tan sols ens vam molestar en intentar fer-li una foto a distància, però ens va semblar lamentable que hi hagués un sender exprés per anar-la a veure i anéssim a parar a un filat punxegut. D'acord que els propietaris no tenen cap obligació de deixar entrar al seu terreny, però tampoc els costaria tant organitzar-ho d'alguna manera que no els fes quedar tan malament. Al cap i a la fi, a les Oliveres Mil·lenàries d'Ulldecona tampoc s'hi pot entrar lliurement, però pots demanar que et facin un tour per visitar-les, que s'acaba a la botiga on venen l'oli fet amb les olives d'aquestes oliveres.
A nosaltres tampoc ens fa cap gràcia ficar-nos en terreny privat quan anem a la recerca dels Arbres Monumentals, ja que alguns estan accessibles a tothom, però dins de propietat privada igualment, cosa que ens fa sentir força incòmodes. De vegades ens hem trobat propietaris que, no només ens han deixat veure l'arbre en qüestió, sinó que fins i tot ens hi han acompanyat i ens han estat donant explicacions que no tenien per què donar, cosa que els agraïm molt.
Us recomano, si no l'heu vist ja, que visiteu un altre dels arbres als quals Verdaguer va dedicar unes paraules: el Roure del Pla del Call, a Rupit, fàcil de localitzar i impressionant de veure.
Publica un comentari a l'entrada