Grèvol del Pla de Morou (Fogars de Montclús)

Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari:
Terme municipal: Fogars de Montclús
Coordenades UTM ED50 (m): X 456307  Y 4624918
Alçaria total: 17 m
Volt de canó: ?
Capçada mitjana: 9,6 m
Edat estimada:

Tres intents hem necessitat per localitzar el Grèvol del pla de Morou. Segons les indicacions de la Generalitat, trobar-lo és tan fàcil com: 

"Des de Sant Celoni, crta. BV-5114. Al km 4, seguir en direcció Campins. Al km 21, passat l'embassament de Santa Fe, camí a la dreta. A 180 m, trencall a la dreta. Seguir, i a 350 m Torre d'en Lleonard a la banda dreta. Des d'aquí, agafar el camí de la dreta. A uns 700 m, on hi ha un ginebró mort, girar a la dreta. L'arbre és a uns 190 m SE."

Amb aquestes indicacions tan "clares", ja ens veieu la primera vegada comptant passes amunt i avall, que si 180 cap aquí, que si 350 cap allà...però res. Vam saber localitzar fàcilment Sant Celoni, i fins i tot vam arribar sense massa dificultats a Santa Fe, amb les seves fantàstiques sequoies donant-nos la benvinguda. Ara, a partir d'aquí, vés tu a saber cap a on havíem d'anar. Per sort, l'escola de natura de can Lleonard costa poc de trobar, perquè si no encara estaríem buscant l'inici del recorregut. Quan diu "agafar el camí de la dreta" a partir de can Lleonard, es refereix al sender ben marcat i ben senyalitzat que porta al turó de Morou o bé a l'Empedrat de Morou que trobarem passada la masia. Ara bé, al trobar-nos amb això dels 700 m i el ginebró mort, ara sí que vam veure clar que no trobaríem pas el grèvol que buscàvem. Aquell dia vam estar donant moltes voltes amunt i avall, intentant seguir les poc útils indicacions de la Generalitat i complementant-les amb altres (poquíssimes) dades que havíem aconseguit trobar per Internet, però res, no ens quadrava res per enlloc, així que ho vam deixar córrer per un altre dia, ja que teníem altres objectius per "caçar" aquell mateix dia.

La segona vegada que hi vam anar, un amic ens va deixar un GPS i vam dir-nos "aquesta vegada sí", però va ser que no igualment, perquè mirant les indicacions de la web i un mapa que teníem de la zona, resulta que el grèvol el situaven a llocs diferents i el GPS no ens va ajudar gaire a trobar el lloc correcte. Total, que novament vam anar donant voltes per dins de la fageda, veient molts grèvols escampats aquí i allà, però cap que tingués els 17 m d'alçada del que estàvem buscant. Altra vegada vam marxar del lloc amb les mans buides.

Fa uns dies, fullejant un llibre d'arbres del Montseny, vam trobar unes noves indicacions per arribar fins al grèvol, així que vam decidir provar si allò de "a la tercera va la vençuda" realment es complia. Seguíem sense veure-ho massa clar, però aquesta vegada hi anàvem decidits a no marxar de Santa Fe sense la foto del Grèvol del pla de Morou. I creiem que el vam trobar, malgrat que no hi havia cap placa identificativa.

Intentaré explicar amb les meves paraules com arribar fins al grèvol, malgrat que no és fàcil, ja que es troba al mig de la fageda i no hi ha massa referències per poder-nos guiar. Primer de tot, òbviament, cal anar fins a Santa Fe i dirigir-nos cap a can Lleonard. Passarem de llarg la masia i, a mà dreta trobarem el sender senyalitzat cap a l'Empedrat de Morou. Anirem seguint aquest sender, passant per una castanyeda, i quan tornem a trobar els faigs, arribarem al pla de Morou. Si (com ens va passar a nosaltres la primera vegada) arribeu a la bifurcació del camí que porta d'una banda cap al cim del turó i de l'altra cap a l'Empedrat, us haureu passat força de llarg, malgrat que el grèvol no es troba massa lluny d'aquest punt, a la banda dreta, enmig de la fageda. 

Torno enrera: quan sortim de la castanyeda i recuperem els faigs, veurem a mà dreta (si no l'han treta) una cabana ben visible feta amb branques seques. En aquest punt, a mà esquerra veurem un primer grèvol que, malgrat no ser el que estem buscant, també es mereix que li fem una bona ullada. Quan veiem la cabana, deixarem el camí principal i començarem l'aventura, ja que a partir d'ara ja no hi haurà cap senyalització. 

Anirem endinsant-nos a la fageda, passant pel costat de la cabana i seguint, més o menys recte, en aquella direcció, tendint cap a l'esquerra. Al cap d'una estona, si no ens hem desviat massa, trobarem una pista de desbrossar que a estones és ben visible i altres moments costa una mica més de seguir. Suposo que hi ha altres maneres d'arribar fins a la pista, però us explico el camí que vam fer nosaltres, seguint aproximadament les indicacions del llibre que havíem vist.

Ara només cal agafar aquesta pista cap a l'esquerra i anar-la seguint, sense perdre-la de vista, fins que al cap d'uns quants minuts trobarem a la dreta el gran grèvol que busquem. Malgrat que a la foto de la web de la Generalitat s'hi veu una placa identificativa, nosaltres no la vam trobar pas. El que sí vam veure, que ens va deixar sorpresos i, alhora, ens va donar a entendre que es tractava del nostre objectiu, són quatre estaques verdes que delimitaven un perímetre al voltant del grèvol, i tots els faigs que quedaven dins d'aquest perímetre estaven marcats amb pintura, amb uns números en color taronja alguns i grocs la majoria, que no vam saber molt bé què significaven. Vam suposar, malgrat que es tracta tan sols d'una teoria nostra no comprovada, que en algun moment es va decidir delimitar un espai al voltant del grèvol monumental per eliminar els arbres que li fan ombra i així pogués créixer amb total llibertat i es pogués contemplar millor; si aquesta era la idea, està clar que no es va portar a terme, ja que els arbres senyalats segueixen al seu lloc.

Grèvol del pla de Morou (agost de 2015)

Perquè us feu una idea de la mida del grèvol: el puntet blau de la dreta és el Mohawk

Per retornar al sender del turó de Morou, podem tornar enrere i desfer el camí fet o, com vam fer nosaltres, seguir avançant amunt per la pista, que costa de veure, però no té pèrdua, perquè aquí el bosc és poc espès, fins que arribarem a la pista que porta a l'Empedrat.

D'altra banda, aquesta vegada, a part d'arbres/arbustos monumentals, sense voler-ho, ens vam convertir també en "caçadors de bolets"!