El dia següent, dijous, volíem anar a fer el que anomenen el
Cercle Daurat i per poc ens en quedem amb les ganes. Ens vam llevar, vam
esmorzar com uns reis, vam pujar al cotxe i, oh, sorpresa, el vehicle no
només
no es va engegar, sinó que va començar a fer coses molt estranyes: es va
encendre la calefacció, van començar a moure's els netejaparabrises, la
ràdio es va posar a fer sorolls estranys...Buf!
Vam
pensar que devia ser cosa de la bateria i així era...i ho vam saber
perquè vam
haver de trucar al pare de la propietària per si sabia què podia ser.
Ell va venir amb deu minuts, va enganxar
les pinces a la bateria, va trucar al seu gendre per preguntar què devia
haver
passat (que, per cert, “curiosament” voltava per Catalunya...)i aquest ens va dir que segurament havíem
deixat algun llum encès o alguna porta mal tancada i que per això s’havia
gastat la bateria. La seguretat amb què van actuar tant el sogre com el gendre
ens va fer pensar que no era la primera vegada que s’hi trobaven...
Solucionat l’ensurt inicial, ara sí, vam començar l’itinerari
pel Cercle Daurat. Era tan sols el segon dia que passàvem a Islàndia, però la
ruta ja ens va deixar ben sorpresos. Vam començar per Thingvellir, vam seguir
cap a Geysir i vam finalitzar a Gullfoss, abans de retornar cap a Reykjavik.
Thingvellir és un lloc gairebé sagrat pels islandesos. Es tracta
d’una zona preciosa, amb el llac més gran de l’illa, el Thingvallavatn,
una falla ben visible (Almannagjá, “el barranc de Tots els homes”) que senyala els límits de les dues plaques tectòniques euroasiàtica i nord-americana,
i la zona on es va situar el primer parlament islandès, l’Althing, fa més de mil anys.
I no oblidem la primera
cascada que vèiem a l’illa, l’Oxararfoss (-foss significa "cascada", així que Oxararfoss és "la cascada del riu Óxará").
Després de recórrer un tros de la falla i fer multitud de fotos per totes bandes, vam agafar una taula de pícnic (n’hi ha d’escampades per tot arreu) i vam dinar allà mateix.
Ja a la tarda vam continuar
el nostre recorregut fins a Geysir. Tal com podeu suposar pel seu nom, es
tracta d’una zona amb gran presència de fumeroles i un guèiser, l’Strokkur, que
cada cinc minuts llença la seva aigua uns vint metres enlaire. De fet, el nom
de guèiser que utilitzem per referir-nos a aquest tipus de surgències prové
precisament d’aquesta zona, del guèiser Geysir, que antigament llençava l'aigua uns vuitanta metres enlaire, però ara mateix és molt menys constant que el seu veí Strokkur.
Després d’haver pogut veure el guèiser en acció unes quatre o cinc
vegades, vam agafar novament el cotxe i vam anar cap a Gullfoss. Gullfoss
significa “cascada d’or” i es tracta d’una magnífica cascada de 32 metres dividida en dues
parts, la més ampla de tota Islàndia, tot i que no la més cabalosa (ara que, veient
aquesta, com deu ser la més cabalosa?!).
Ara sí que ja havíem complert. Havíem vist els tres punts
característics del Cercle Daurat i, a més, ho havíem pogut fer sota un sol
radiant que ens va estar acompanyant pràcticament tot el dia, fet insòlit a
l’illa.
3 comentaris:
Què xula la falla!! És com la del Vallès-Penedès però força més espectacular!!
Heu fet bé aquest any de no anar a les Canàries....
Tot Thingvellir és espectacular! Bé, tampoc cal exagerar, però val la pena la visita.
Publica un comentari a l'entrada