Voltant per Mordor...dic Thorsmork

Al matí següent vam esmorzar i recollir ràpidament, perquè a les 10h havíem de ser a Hvolsvöllur, uns 65 quilòmetres enllà d’on érem, on deixaríem el cotxe per agafar un autobús que ens portaria fins a una de les zones preferides també dels islandesos: Thorsmork, una vall situada entre les glaceres de Eyjafjallajökull i Myrdalsjökull, és a dir, novament als peus del famós volcà, tot i que per una altra banda. 

En la foto anterior s'hi poden veure els efectes de l'última erupció de l'Ejyafjalla. La llengua de la glacera que es veu a l'esquerra, la guia que ens acompanyava al bus ens va explicar que acabava en un llac glacial, però la lava del volcà fa dos anys el va fer desaparèixer.

Vam sortir d’Steig plovent, vam agafar el bus plovent i vam arribar a Thorsmork plovent. Ens vam instal·lar a la cabana on passaríem la nit i vam dinar contemplant com a fora queia l’aigua i comptant que el mal temps, d’altra banda no del tot inesperat, no ens permetria fer l’excursió que teníem prevista. Ara bé, quan vam haver dinat, la pluja havia parat i semblava que s’obrien algunes clarianes, així que sense perdre ni un minut vam agafar els abrics (aquí sí que calien abrics) i muntanya amunt! Vam pujar amb mitja hora llarga fins al cim del Valahnúkur, just sobre el refugi on ens trobàvem, des d’on es podia contemplar tota la vall. Impressionant.

 

A la tarda, els núvols pràcticament havien marxat, però va començar a bufar un airet que resultava encara més molest, així que vam passar la resta del dia de relax a la cabana. 

Al matí següent el temps tenia molt més bona pinta. Estava força ennuvolat, però no amenaçava pluja ni bufava el vent ni feia fred, així que vam esmorzar i els meus companys van aprofitar el matí per anar a fer una altra volta per Thorsmork. Jo vaig preferir quedar-me a la sala del càmping, fent una tria de les fotos que havíem anat fent per omplir el blog. Al migdia vam dinar com uns senyors al mateix refugi i després vam fer la sobretaula fins a les 16h que sortia el bus que ens tornaria a Hvolsvöllur, on havíem deixat el cotxe. 

En una guia d’Islàndia vaig llegir que Thorsmork gaudeix d’un clima especial, diferent del dels voltants, degut al fet que es tracta d’una vall entre muntanyes que impedeixen el pas dels núvols. Vam poder comprovar que això efectivament és així, ja que des del refugi, on feia força bon dia, vèiem els núvols que hi havia vall enllà i quan hi vam arribar amb el bus vam descobrir que, tal com semblava des de la distància, hi plovia sense parar des de feia un parell de dies.

 

M’he oblidat de comentar que vam anar fins a Thorsmork amb bus perquè el camí no és apte per a vehicles, a no ser que siguin tot-terrenys de debò, ja que no és tan sols que el camí no estigui en molt bones condicions, sinó que s’han d’anar travessant contínuament rius més o menys amples provinents de les glaceres. Òbviament, els autobusos que pugen fins allà són 4x4 i, per sort, vaig poder fotografiar-ne un en acció:

Al vespre arribàvem novament al pis de Reykjavik després de la nostra sortida de quatre dies, curiosament amb la sensació de ser de nou a casa.