Buscant el centre de la Terra

Divendres tocava relaxar-se, així que vam anar a un altre dels llocs turístics típics d’Islàndia: el Bláa Lónid, el Llac Blau (Laguna Azul en castellà o Blue Lagoon en anglès). Es tracta d’una piscina d’aigües termals on van tant turistes com islandesos. Aquesta vegada el sol no ens va acompanyar, però és igual, perquè l’aigua estava tan calenteta que era una delícia igualment.

 

 

 

L’endemà tocava anar a descobrir l’entrada al centre de la Terra. Dit d’una altra manera, vam anar a visitar la península d’Snaefellsness, on s’hi troba la glacera Snaefellsjökull, sota la qual hi ha el volcà on Jules Verne situava l’inici de l’aventura al seu Viatge al centre de la Terra. Aparentment la península no quedava gaire lluny, vist sobre el mapa sembla que estigui molt a prop de Reykjavik, però només cal dir que la península sola té 100 quilòmetres de llargada (i, òbviament, la glacera es troba a la punta més allunyada possible), així que ja us podeu imaginar. Total, dues hores i mitja de carretera passant per dos fiords, un travessat per sota a través d’un túnel de cinc quilòmetres i l’altre per dalt, per un pont molt més curt. 

Com el dia anterior, el clima no ens va acompanyar gaire i vam estar tota l’estona sota uns núvols baixos que, si bé no van deixar anar ni una gota, sí que ens van privar de veure el cim del volcà i la seva glacera. Malgrat això, l’excursió no va ser en va, ja que el paisatge que vam trobar va pagar de sobres els dos-cents quilòmetres que havíem recorregut per arribar-hi. Vam fer una petita caminada des d'Arnastapi fins a Hellnar, dos poblets situats als peus de la glacera i a tocar del mar, un recorregut d'un parell de quilòmetres gairebé pla i arran dels penya-segats.

Per cert, ja que hi som, un petit apunt filològic. No sé si us heu fixat que he parlat del Snaefellsjökull i potser aquest nom us recordarà cert altre famós volcà del qual vam sentir molt a parlar fa uns anyets, l’Eyjafjallajökull. I també hi podem trobar el Vatnajökull, el Mýrdaksjökull, el Langjökull i altres. Un bon observador podria pensar que aquesta terminació –jökull que apareix al final de tots aquests noms deu significar “volcà” en islandès. Doncs va ben encaminat, però no és exactament això: resulta que –jökull significa “glacera” i que els volcans que es troben sota aquestes glaceres ni tan sols tenen nom, sinó que els islandesos es refereixen a ells com “el volcà que es troba sota la glacera X”. Així doncs, quan fa un temps tots els telenotícies parlaven del volcà Eyjafjallajökull estaven demostrant desconèixer la realitat d’aquest país, ja que no és un volcà, sinó una glacera, i el que va entrar en erupció va ser el volcà que es troba sota el seu gel.