Fent un Cercle Daurat

El dia següent, dijous, volíem anar a fer el que anomenen el Cercle Daurat i per poc ens en quedem amb les ganes. Ens vam llevar, vam esmorzar com uns reis, vam pujar al cotxe i, oh, sorpresa, el vehicle no només no es va engegar, sinó que va començar a fer coses molt estranyes: es va encendre la calefacció, van començar a moure's els netejaparabrises, la ràdio es va posar a fer sorolls estranys...Buf! Vam pensar que devia ser cosa de la bateria i així era...i ho vam saber perquè vam haver de trucar al pare de la propietària per si sabia què podia ser. Ell va venir amb deu minuts, va enganxar les pinces a la bateria, va trucar al seu gendre per preguntar què devia haver passat (que, per cert, “curiosament” voltava per Catalunya...)i aquest ens va dir que segurament havíem deixat algun llum encès o alguna porta mal tancada i que per això s’havia gastat la bateria. La seguretat amb què van actuar tant el sogre com el gendre ens va fer pensar que no era la primera vegada que s’hi trobaven... Solucionat l’ensurt inicial, ara sí, vam començar l’itinerari pel Cercle Daurat. Era tan sols el segon dia que passàvem a Islàndia, però la ruta ja ens va deixar ben sorpresos. Vam començar per Thingvellir, vam seguir cap a Geysir i vam finalitzar a Gullfoss, abans de retornar cap a Reykjavik.

Thingvellir és un lloc gairebé sagrat pels islandesos. Es tracta d’una zona preciosa, amb el llac més gran de l’illa, el Thingvallavatn, 

una falla ben visible (Almannagjá, “el barranc de Tots els homes”) que senyala els límits de les dues plaques tectòniques euroasiàtica i nord-americana, 

i la zona on es va situar el primer parlament islandès, l’Althing, fa més de mil anys. 

I no oblidem la primera cascada que vèiem a l’illa, l’Oxararfoss (-foss significa "cascada", així que Oxararfoss és "la cascada del riu Óxará").

Després de recórrer un tros de la falla i fer multitud de fotos per totes bandes, vam agafar una taula de pícnic (n’hi ha d’escampades per  tot arreu) i vam dinar allà mateix.

Ja a la tarda vam continuar el nostre recorregut fins a Geysir. Tal com podeu suposar pel seu nom, es tracta d’una zona amb gran presència de fumeroles i un guèiser, l’Strokkur, que cada cinc minuts llença la seva aigua uns vint metres enlaire. De fet, el nom de guèiser que utilitzem per referir-nos a aquest tipus de surgències prové precisament d’aquesta zona, del guèiser Geysir, que antigament llençava l'aigua uns vuitanta metres enlaire, però ara mateix és molt menys constant que el seu veí Strokkur.

Després d’haver pogut veure el guèiser en acció unes quatre o cinc vegades, vam agafar novament el cotxe i vam anar cap a Gullfoss. Gullfoss significa “cascada d’or” i es tracta d’una magnífica cascada de 32 metres dividida en dues parts, la més ampla de tota Islàndia, tot i que no la més cabalosa (ara que, veient aquesta, com deu ser la més cabalosa?!). 

Ara sí que ja havíem complert. Havíem vist els tres punts característics del Cercle Daurat i, a més, ho havíem pogut fer sota un sol radiant que ens va estar acompanyant pràcticament tot el dia, fet insòlit a l’illa.