El viatge dins el viatge

Diumenge vam decidir repetir dia de relax, així que aquesta vegada vam deixar el cotxe aparcat i vam anar a voltar per la ciutat. Primer de tot, després d’esmorzar còmodament, vam anar fins al museu Perlan, el museu "d’història" de la ciutat, però no per entrar al museu, sinó per pujar a la seva cúpula, des d’on hi ha una panoràmica de tota la ciutat.
 

Després vam anar fins al port, on el cap de setmana s’hi fa un mercat de productes de segona mà que tothom diu que no et pots perdre. Potser perquè no m’interessen les coses de segona mà o les antiguitats, però el mercat no em va dir gran cosa. De fet, vam entrar, vam donar una volta i vam tornar a sortir com havíem entrat. Just a fora del mercat hi ha una paradeta de hotdogs que, pel motiu que sigui, té fama de fer els millors frankfurts de la ciutat, així que vam fer-hi la paradeta obligada i ens vam quedar allà al costat, asseguts en una taula de pícnic, menjant-nos els entrepans mentre vèiem com anava creixent la cua per demanar els corresponents Pilsa. El més curiós va ser veure un grup de cinc o sis persones de mitjana edat, ben arregladets, vestits com si sortissin de missa, fent cua per menjar-se els seus hotdogs.

I a la tarda, passejada per la ciutat, a comprar les quatre cosetes que faltaven, fer la bossa i deixar-ho tot a punt pel dia següent, quan començaria el nostre “viatge dins del viatge”.

Dilluns vam iniciar el nostre petit itinerari per la zona sud de l’illa. Al matí vam agafar la Ring Road, la carretera que rodeja tota l’illa, fins a Skogar, on passaríem la nit. Durant el trajecte vam parar a fer mil fotos a la cascada Seljalandsfoss, de 60 metres d'alçada, que té la peculiaritat que es pot recórrer per darrere.

Ja a l’hora de dinar, vam deixar les coses a l’hotel on dormiríem, vam agafar el pícnic que teníem preparat i vam anar fins a Skogafoss, una impressionant cascada (diuen que és la més perfecta de l’illa) de 62 metres de caiguda, on vam dinar estirats a la gespa mentre vèiem tots els turistes com nosaltres que anaven i venien fent fotos a la cascada.

A la tarda vam agafar novament el cotxe, per anar a veure altres paisatges dels voltants...

tot i que més que paisatges, a Dyrhólaey el que vam veure van ser ocells, els puffins, el que anomenen en català frarets, o frailecillos en castellà.

Vam sopar a la població veïna de Vik–Myrdal (pizza uns i hamburguesa els altres, menjar, com els hotdogs del dia anterior, típicament islandès).

Per cert, en un prospecte de l’hotel vaig llegir que des de Vik (la zona més al sud d’Islàndia) anant cap al sud, la terra més propera és l’Antàrtida.  Reconec que em va costar una mica d’entendre, però després vaig recordar haver llegit abans de venir cap aquí que els islandesos gaudeixen d’un fi sentit de l’humor que acostuma a aparèixer en forma d’ironia. Una mostra n’és aquesta i una altra, aquesta samarreta i altres de similars que se'n riuen de la dificultat de pronunciar islandès:

Després, mentre els nostres amics posaven el nen a dormir, amb el Mohawk vam aprofitar que el dia és molt llarg per anar a veure com es ponia el sol prop de l’Skogafoss.

Per acabar bé el dia, ens en vam anar a dormir, sabent que ens trobàvem just als peus de l’Eyjafjallajökull (nom que sóc incapaç de pronunciar), el famós volcà que va deixar sense trànsit aeri tota Europa quan va decidir entrar en erupció fa cosa d’un parell d’anys (cosa que recorden perfectament els nostres companys, que en aquells moments es trobaven a l’aeroport de Tokio esperant l’avió per retornar cap a Catalunya). Per sort, aquesta vegada no va donar mostres de la seva presència, gairebé ni física, ja que durant tot el dia hi va haver uns núvols baixos que ens van impedir veure’n el seu cim, igual com ens havia passat amb l’Snaefellsjökull.

A Skogar vam veure una de les peculiaritats dels hotels de l'illa: els banys són comunitaris. Dins de cada habitació hi ha una pica al costat del llit per rentar-se la cara i les mans, però no hi ha vater ni dutxa com sol haver-hi habitualment als hotels, sinó que estan en una altra habitació que utilitza tothom, cosa que vol dir que si l'hotel està ple, en segons quines hores s'ha de fer cua per poder fer un pipí o una bona dutxa.