Compte, opos a la vista!!!

Doncs sí, ja comencen a escalfar-se els motors per la pròxima convocatòria d'oposicions per entrar a formar del sector de la societat conegut com a "funcionariat", més concretament, per formar part del conjunt del professorat, sigui de primària o secundària.

Just abans de Setmana Santa va sortir publicada al DOGC la convocatòria d'oposicions d'aquest any. Per qui no sàpiga què és el DOCG, doncs es tracta del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, és a dir, el BOE (Boletín Oficial del Estado) a la catalana.

La veritat és que aquesta convocatòria s'ha fet esperar, perquè portàvem des del desembre sentint-ne a parlar, però no hi havia manera que sortís publicada al DOGC (i si no surt al DOGC oficialment no existeix). Però ara ja s'ha publicat, així que ja us podeu imaginar quin ambient comença a haver-hi a l'institut, sobretot entre interins i substituts! Sempre hi ha els que estan més enterats, que van donant consells a tothom, i els que baixen de l'hort i no tenen ni idea de en què consisteixen les proves, però entre uns i altres, amb tant intercanvi d'informacions, quan arriba el moment ens coneixem tots el DOCG de memòria.

Al final les proves es faran a finals de juny i principis de juliol, cosa que anirà bé, perquè no ens agafarà en plena època d'exàmens i avaluacions finals, com em va passar fa dos anys.

Aquest any, com que l'Administració té previst fer una megaconvocatòria i, segons ells, oferir moltes i moltes places, han canviat les proves que es feien fins ara i, bàsicament, les han simplificat força. Però això no vol dir per res del món que les opos siguin més fàcils, més aviat al contrari, perquè malgrat que hagin ofert molts llocs de treball, també som molta (moltíssima diria jo) gent que ens hi presentem, així que malgrat el nombre de places, serà molt complicat poder passar aquestes proves

Serà la segona vegada que em presento a les opos i, vist el resultat de la primera vegada, es pot dir que no estic precisament animada. Entenc que ens facin una prova en la qual haguem de demostrar tenir els coneixements necessaris per fer la nostra feina, el problema que hi veig és que el nivell que demanen en aquesta prova està a anys llum del que es dóna a l'institut (de fet, per mi va més enllà, fins i tot, del nivell de la universitat) i això m'indigna, perquè si no explico el tema en qüestió (un qualsevol dels setanta que hi ha al temari) com si en fos una autèntica experta, la seva conclusió serà que no serveixo per ser professora!! Però això és totalment incoherent, perquè sovint la gent que en sap tant i tant són els que tenen més dificultats per explicar les coses de manera senzilla, tal com necessiten els nanos per poder-ho entendre.

No defenso pas que facin funcionaris els que són uns ignorants, però em molesta que em diguin que no estic prou capacitada per fer classes quan és precisament el fet de no ser una erudita i utilitzar un llenguatge senzill el que fa que expliqui les coses de manera prou simple perquè els nanos em segueixin perfectament. I si no, que els ho preguntin a ells!

Ja sé què dirien els nanos: que les meves classes podrien ser més interessants o més divertides, que podríem fer jocs o mirar alguna pel·lícula o... qualsevol altra cosa que impliqui no treballar, però no podran pas dir que no sé què dic o que no entenen el que els explico! En canvi, segons els criteris de les oposicions, jo no estic prou capacitada per fer aquesta feina...Buf, no sé pas com la passaré, jo, aquesta prova...

Últimes novetats...

Ahir em preguntaven com havia quedat el tema del nostre company professor que havia donat una empenta a un alumne.

La veritat és que no sé exactament com està el cas, perquè sembla que a l'institut, sobretot la direcció, eviten parlar del tema. El que sé és que ell està de baixa, però no sé quan de temps hi estarà.

Del nano, puc dir que aquesta setmana ha tornat a ser expulsat uns dies perquè, altra vegada, va insultar i amenaçar de mort a diversos dels seus companys. Al final s'ha decidit que se l'expulsarà definitivament del centre, així que, com que encara no té els 16 anys i la llei diu que obligatòriament ha d'estar escolaritzat, el Departament d'Educació o qui sigui s'haurà d'encarregar de trobar-li un altre lloc. Pel que van dir, anirà a un centre on van a parar els casos com el seu, on fan més hores de tallers que estudis, així que de ben segur serà la millor opció per tothom, perquè probablement ell també s'hi trobarà millor allà, fent manualitats, que a classe, escalfant cadira durant set hores diàries.

Comentàvem amb els companys que el seu, de fet, no és un cas extraordinari. No és el primer nano (ni serà l'últim) que té aquest tipus de comportament a classe; més o menys a totes les classes n'hi ha un o altre que ha de donar la nota. El que l'ha fet especial va ser l'incident que hi va haver amb el professor i la por que té la directiva del centre davant la mala fama que aquest fet pot portar a l'institut. De no haver estat per tota aquesta situació, segur que aquest noiet hauria seguit com si res donant la guitza fins a final de curs. Una prova: fins que va passar allò, aquest nano no havia acumulat gaires faltes de disciplina, ni se l'havia expulsat en cap ocasió; des d'aquell dia, ja l'han expulsat dues vegades...També cal dir que, últimament, està més nerviós que abans i a la mínima ja salta.

Buf, sort que ara tenim una setmaneta de vacances per poder desconnectar i oblidar-nos per uns dies de tots aquests noiets i els seus problemes!!

Buf, per fi: vacances a la vista!!

Sí, sí, ja sé que ara feia temps que no escrivia res, però és que últimament tampoc ha passat res digne de ser mencionat.

Diuen que la primavera la sang altera, i en el cas dels nanos puc confirmar que realment és així. A l'hivern, com que no es poden moure gaire, perquè tenen fred, doncs les classes solen ser força tranquil·les, però quan comença a fer bon temps i comencen a desfer-se de les capes de roba, els noiets comencen a despertar-se, a moure's, a parlar, a cridar, etc.

El problema és que aquest hivern que acabem de deixar enrere no ha estat precisament fred, així que fa com tres o quatre mesos que a l'institut tenim la sensació de ser ja primavera! Això vol dir que a hores d'ara estem tots ben esgotats, sobretot després de pràcticament tres mesos sense ni un sol dia de festa (suposo que ja ho haureu notat, però no hi ha hagut ni un sol festiu des del 6 de gener...i el Carnaval no compta, perquè encara que no es facin classes normals, és un dia laboral, que acaba sent molt més esgotador que qualsevol dia ordinari!). Recordo que a finals de gener algú ja comentava que sentia aquell cansament típic de la primavera, que té un nom, però ara no recordo com es diu...

Sí, ja sé que els qui no treballeu en aquest món em direu que de què em queixo, quan d'aquí deu dies tindré tota una setmana de festa, quan la majoria de gent té, amb sort, només quatre dies festius per Setmana Santa. Doncs ja us puc assegurar que els necessito!

Als qui teniu fills petitets proveu a imaginar com és aguantar la seva energia durant unes cinc hores cada dia, però no només d'un, sinó de vint o vint-i-cinc alhora! I als qui no teniu fills petitets, doncs una altra comparació: imagineu estar durant cinc hores cada dia sentint al costat de l'orella el batre d'ales d'una mosca...Cansat, oi?

Tot i que hi ha grups que van bé i altres que no van tan bé (algun cada dia va pitjor...), no em queixo de com estan anant les classes per ara. De fet, ara que acabem de fer les avaluacions del segon trimestre, em sembla que mai havia aprovat a tanta gent com aquest curs! Però malgrat això, ara mateix sento que NECESSITO UNES VACANCES!!

Com va néixer el català (segons els alumnes d'ESO)?

- Gràcies a Ramon Llull.

- El català va néixer perquè Ramon Llull va començar a fer paraules derivades i va compondre llibres i obres.

- El català va néixer gràcies a Ramon Llull, que va ser el que primer va escriure en català.

Segons sembla, els meus alumnes deuen pensar que una llengua neix del no-res quan algú comença a escriure-la...És a dir, que abans que Ramon Llull comencés a escriure textos en català, la llengua no existia...

He de dir, en defensa dels meus alumnes, que hem repetit moltes vegades a classe que Llull, al segle XIII, va ser el primer d'utilitzar el català en textos literaris i científics, que fins llavors sempre s'havien escrit en llatí, així que entenc la seva confusió: jo preguntava per l'origen de la llengua catalana i ells em van explicar els primers textos que s'havien escrit en aquesta llengua...

- A partir de les llengües romàniques.

- Derivant de les llengües romàniques. Va ser Ramon Llull qui va ampliar o formar el vocabulari català.

- Va néixer de la barreja de llengües romàniques.

El català no prové d'una llengua romànica, ÉS una llengua romànica

- El català va néixer quan el llatí va arribar a Catalunya i com la gent del poble no sabia ni llegir ni escriure, les paraules les deien malament i després es van començar a redactar com es deien al carrer.

- El català ja existia, però només per intercanvis comercials. El que va fer Ramon Llull va ser convertir la majoria de paraules en llatí que no s'utilitzaven en el comerç al català utilitzant sobretot la derivació.

I d'on va sortir? La van portar els extraterrestres?

- El català va sorgir dels funcionaris de la Cancelleria Reial, que van traduir unes obres del llatí al català i va ser un acte molt important.

Ara ja no és Llull, sinó els humanistes del segle XV els qui es van inventar el català...

- El català va néixer a partir d'un home, que va començar a inventar-se lletres, per poder completar-lo, i després va escriure llibres amb llengües vernacles perquè així entenguessin què volia dir.

Una altra cosa que trobo curiosa és que pensin que una llengua se la inventa una persona perquè li ve de gust escriure un llibre...

- El català va néixer gràcies a que la gent dels pobles de Cat no sabien escriure gaire en llatí i l'escrivia malament i al final van fer que sigues una llengua nova.

Ei, el Cat no l'he posat jo, eh? En l'original estava així!

- A través del llatí, va ser modificat perquè la gent pogués parlar-lo.

Com s'ho devien fer els romans per entendre's, si el llatí no es podia parlar?

- Els romans van poblar la península Ibèrica i anaven agafant paraules en llatí i en grec i així es va formar el català.

Ja m'imagino els pobres romans recollint paraules del llatí i el grec per formar una llengua com qui recull floretes en un camps per fer-ne un ram...

- El català va sorgir del llatí, però aleshores, el català era una llengua més aviat estranya, però llavors la gent la va anar parlant, i cada cop més gent. Fins als dies d'avui.

- Va néixer quan la gent de Catalunya va començar a parlar una llengua diferent.

- Va néixer gràcies a alguns escrits del segle XII.

- Ve de l'occità.

Ara pregunteu-li què és l'occità...

- Va néixer a través del llatí. I de petites poblacions que parlaven català que es van anar expandint.

Ja la tenim liada-2!!

No, no hi ha hagut una altra baralla!! Poso el títol per informar de les novetats del cas que vaig explicar.

La veritat és que ara per ara no puc dir gran cosa, perquè ja sabeu que la "burrocràcia" va molt lenta.

De moment, el nano segueix venint a classe com si res (amb tots els companys a favor seu, és clar) i el profe no ha aparegut per l'institut en tota la setmana.

Pel que fa a les denúncies, encara no sé si el nano, o més ben dit, la seva pobra mare pensa posar alguna denúncia, però potser no ho farà, perquè em sembla que ja sap la joia que té a casa...però potser al final decideixen fer-ho...ja veurem...

Pel que fa a l'institut, es veu que sí pensen posar una denúncia a l'individu, perquè, pel que ens ha explicat avui el director, el nano es va quedar ben descansat abans de rebre la pallissa (vull dir que li va dir de tot al profe, amenaçant-lo de mort i tot). Així doncs, faran una col·lecta de totes les faltes que ha anat acumulant durant el curs i demà mateix ho presentaran a l'inspector que portarà el cas.

De moment les coses estan així. A veure què més passarà...

Avui toca una miqueta d'història...

L'any 218 aC, un grup de soldats procedents de la regió del Laci (més concretament, de la ciutat de Roma) van arribar a la que més endavant seria la península Ibèrica perseguint uns cartaginesos amb qui estaven en guerra.

Ja a la península, aquests soldats, que a partir d'ara anomenarem 'romans', van veure que la zona d'Empúries i rodalies no estava malament del tot, així que van decidir instal·lar-s'hi.

Els romans van anar conquerint gran part d'Europa i, allà on anaven, hi portaven les seves lleis, la seva cultura i, com no, la seva llengua, el llatí. Aquesta llengua que parlaven els romans es va anar estenent per tot Europa, però com que en cada zona, abans de la seva arribada, ja es parlaven altres llengües, dels pobles que hi vivien, doncs el llatí es va anar barrejant amb cada una d'aquestes llengües i poc a poc es van començar a formar variants de la llengua llatina.

Aquestes variants del llatí van anar evolucionant, fins que va arribar un moment, l'any 813, en què un grup de bisbes,en el conegut Concili de Tours, es van adonar que la gent del poble no entenia les misses que feien en llatí, perquè, de fet, allò que ells parlaven ja no era llatí, sinó una llengua diferent.

En aquest moment es considera que van néixer les llengües romàniques, totes aquelles llengües d'arreu d'Europa derivades a partir del llatí: català, castellà, portuguès, francès, italià, romanx, romanès, etc.

Felicitats!!

Ja m'imagino que per alguns de vosaltres això no voldrà dir res, però a mi em fa molta il·lusió: el meu blog ha tingut ja 200 visites!!! :-D

Val, d'acord, ja sé que una quarta part són meves i que la meitat de la resta són del Mohawk, que de vegades s'ho mira més per compromís que per ganes, però de totes maneres, són 200 visites!!

Potser no és gran cosa, però és suficient perquè m'animi a seguir escrivint de tant en tant... :-)

I gràcies a vosaltres per llegir-lo!

Ja la tenim liada!!

Ostres, quin sarau avui a l'institut!! Que què ha passat? Doncs que un professor li ha clavat un parell de bones bufes a un alumne! No en puc donar més detalls, perquè jo no ho he vist (de fet, ni me n'he enterat, perquè estava tranquil·lament fent classe amb els meus noiets de primer), però m'ho puc perfectament imaginar.

El cas és que un professor s'ha barallat amb un alumne, tant que fins i tot han hagut de separar-los per evitar que li fes més mal. L'alumne en qüestió és un nano del qual ja heu sentit (o llegit) parlar abans: aquell mateix nano que, amb els pantalons sota el cul, va dir 'pava' a una companya de castellà, quan ni tan sols la coneix (que per cert, van quedar amb el tutor que es disculparia amb la professora i encara l'estan esperant...). Avui m'he assabentat que a una altra companya la va amenaçar de rebentar-li totes les rodes del cotxe i suposo que deu tenir un historial força més llarg.

No disculparé l'actitud del meu company, ja que no crec que les coses s'hagin d'arreglar amb violència, però l'entenc molt bé. A tots ens ha vingut de gust més d'una i dues (i potser tres...) vegades donar una bona plantofada a algú, però normalment ens resignem i aguantem.

El pitjor de tot és que, després d'un fet com aquest, absolutament tothom es posa a favor del nano i en contra del professor. Menys els professors, és clar, perquè entenem molt bé com s'havia de sentir el nostre company per arribar a fer una cosa així (és clar que després ens hem de sentir dir allò de "Clar, entre ells tots es protegeixen..."). Això sí, tots els nanos, que ni tan sols coneixen a l'individu en qüestió, de seguida s'han aliat (fossin del curs que fossin) per fer pinya al voltant seu...

Ostres, tots alarmats perquè un professor ha pegat a un alumne! "Això no pot ser!!" diuen tots. Els alumnes resulta que et poden dir de tot, però compte, que a ells no els pots dir res, pobre de tu que se t'acudeixi dir-li 'tonto' a un alumne, que l'endemà (o al migdia mateix) tens tota la família plantada allà, amenaçant de denunciar-te per haver insultat el seu estimat nen!

Ara bé, què passa amb les agressions diaries d'aquests elements, que vénen a classe amb l'única intenció de divertir-se i que si, de pas, aconsegueixen fer-te plorar, doncs molt millor? No seria la primera vegada que sento algun d'aquests energúmens explicar tot orgullós davant de la classe com va aconseguir fer plorar a la pobra substituta que van tenir de matemàtiques, que va sortir de la classe i no va voler tornar mai més...

No vull ser pessimista, però vist el panorama, fets com aquests aniran a més. Mentre aquest tipus de persones segueixin pul·lulant pels instituts, no anirem bé. Ells no hi volen ser (i nosaltres, òbviament, tampoc volem que hi siguin) i, com que s'avorreixen, doncs es dediquen a tocar el nas tant com poden. Com que normalment fan el que volen i veuen que tant l'administració com els seus pares estan sempre de la seva banda, amb l'excusa de que 'són menors d'edat', es creuen amb el dret de fer el que els doni la gana, encara que això vulgui dir faltar al respecte a companys i professors. I efectivament ho fan: t'insulten, t'humilien davant de tota la classe, t'amenacen, però clar, com que són 'menors d'edat', resulta que tot això no té cap importància, són criaturades!!

I nosaltres què? Doncs allà, aguantant com podem, perquè veiem que no hi tenim res a fer, que ningú no ens defensa, perquè quan hi ha algun problema tots automàticament es posen a favor del nano. I després resulta que som nosaltres, que no els sabem motivar, que no els sabem controlar, etc. Doncs sí, aguantem fins que ja no podem més. Alguns simplement demanen la baixa per depressió, perquè no poden suportar més una situació com aquesta, que es repeteix dia rere dia i, de vegades, hora rere hora. Altres, com el meu company avui, aguanten fins que no poden més i exploten. Però és clar, la culpa serà seva, perquè el noiet és un pobre 'menor d'edat' totalment innocent... No sé com acabarà tota aquesta situació, però m'ho puc anar imaginant...

Vist tot això, em considero molt afortunada, perquè tinc alumnes molt i molt vagos, però per sort no n'hi ha cap que arribi al punt de faltar-me al respecte d'aquesta manera...simplement m'ignoren i ja està...

Pla de millora?

Fa uns dies, al claustre de l'institut (és a dir, a tots els profes que hi treballem) ens van preguntar si ens volíem acollir a un Pla de millora proposat per la Generalitat.

Ja fa uns anyets que les autoritats veuen que cada vegada hi ha més nanos que surten de l'institut sense haver aconseguit el seu graduat escolar. I, és clar, sobretot quan senten que es comença a pronunciar la paraula 'eleccions', tenen la necessitat de fer-hi alguna cosa per evitar-ho.

Doncs bé, segons aquests plans de millora, els nens no suspenen perquè són una colla d'energúmens que es passen les hores de classe escalfant la cadira i les hores de la tarda a casa mirant la tele o jugant amb la consola, sinó que la culpa de tot la tenen, com és normal, els professors, que no en saben prou i són incapaços de motivar els seus alumnes com cal. Com si nosaltres féssim malament les classes expressament i suspenguéssim als alumnes perquè ens vingués de gust!!

Quan vam començar a sentir a parlar d'un Pla de millora, de primer ja ens va semblar estrany que la Generalitat estigués tan generosa, quan sempre que li demanes alguna cosa té la mateixa resposta: "No hi ha pressupost".

Després ens van dir que havíem de fer un estudi del nostre centre per veure què hi faltava i què calia per millorar. Aquí tot va començar a sonar una mica millor, per un moment vam pensar que potser seria veritat que podríem aconseguir algunes millores.

La veritat és que no ens cal fer cap estudi per saber què ens fa falta: més instal·lacions, més professors per poder reduir el nombre d'alumnes per classe, menys alumnes problemàtics, un gimnàs, una calefacció que funcioni, etc.

Van presentar aquest estudi a la Generalitat i aquesta va començar a tatxar la majoria de coses que demanàvem. Quin va ser el resultat? Doncs bé, que, si ens acollim al seu Pla de millora, durant tres anys ens donaran una certa quantitat de diners en forma d'ordinadors nous, DVD i projectors per totes les aules, etc. És a dir, que allò que ells entenen per "millora" vol dir, simplement, dotar l'institut de més tecnologia.

Sincerament, ens sentim molt estafats. Notem que ens estan prenent el pèl, que ens intenten subornar, o comprar, amb ordinadors i altres trastos per tal que pugem les notes i aprovem a més gent. El que realment els interessa no és que l'ensenyament millori, sinó que variïn les estadístiques d'aprovats i suspesos.

Doncs senyors pensants de la Generalitat, les notes no canviaran mentre segueixin havent-hi classes amb més de 35 alumnes, on gran quantitat dels alumnes hi són per obligació, quan realment voldrien estar fent qualsevol altra cosa menys estudiar. Ja us asseguro que per molt que em vulguin comprar, no aprovaré un nano que s'ha passat el curs xerrant a classe, sense fer la feina, sense portar el llibre ni res i entregant-me els exàmens en blanc

Un parell de casos reals:

- Com es pot fer classe, per exemple, d'anglès a un batxillerat amb 38 alumnes a l'aula, la meitat dels quals hi són perquè els seus pares els obliguen a anar-hi.

- Com s'entén que hàgim estat dues setmanes amb tres professors de baixa per motius diversos i no hagi vingut ni un sol substitut? Això vol dir que els alumnes d'aquests tres professors s'han passat dues setmanes sense fer determinades hores de classe! La famosa sisena hora de primària ja no ens serveix com a excusa...

Mentre segueixin havent-hi casos com aquests, ja poden anar donant tants ordinadors com els vingui de gust, que ja els assegurem que els resultats no milloraran, més aviat al contrari...I no serà pas perquè nosaltres no ho intentem!!

Quin personal que corre per aquí!!

Fa uns dies explicava una anècdota que ens havia explicat una companya (29-01), la d'un noiet de primer de batxillerat que es va quedar tota una hora en una classe de quart esperant que la professora li tornés la seva gorra.

Doncs bé, avui ens n'ha explicat una altra que ens ha fet riure molt, però que pensant-ho una mica, més que riure fa plorar.

Resulta que fa uns dies ella estava tranquil·lament al nostre despatxet quan, de sobte, es va obrir la porta i van aparèixer volant uns pantalons. Darrere dels pantalons va aparèixer un noiet, repetidor de 2n d'ESO (curiosament, un dels elements que formen part del meu estudi sobre l'alçada dels pantalons i el grau d'intel·ligència...), que va entrar sense demanar permís ni res al despatx a buscar-los. Quan la meva companya li va demanar explicacions, al nano no se li va ocórrer res millor que contestar "Que no ves que no he sido yo, pava". La companya es va quedar tan sorpresa que no va poder ni reaccionar. Li va preguntar que què havia dit, perquè no estava segura d'haver-lo entès bé, i el noi va afegir un "Sí, pava, que eres una pava" i es va quedar tan ample! Òbviament, ella li ha posat una falta de disciplina, ara falta veure què passarà...De moment, el tutor ha parlat amb ell i em sembla que han quedat que li demanaria perdó a la professora...ja veurem...

Segona trobada blogger a Berga

Ahir vam fer una segona trobada de bloggers, després de l'èxit de la primera trobada que vam fer fa uns mesets a Solsona. Aquesta vegada el lloc escollit va ser Berga, on resideixen alguns dels nostres companys bloggers.

En aquesta segona trobada vam ser força més colla que en la primera, ja que el nombre d'assistents va variar entre els divuit i les vint-i-dues o vint-i-tres persones, força més del que s'havia previst al principi. Total, que pel que fa a la participació, va ser tot un èxit!!

Del tema escalatori no en parlaré, més que res perquè una en lloc d'escalar es va dedicar a fer fotos, ja que poca cosa més hi podia fer allà...

Del que sí puc parlar és del dinar i, sobretot del que més em va agradar, la companyia.

Va ser una llàstima que a la zona de barbacoes hi fes tant de vent, ja que no ens va permetre poder gaudir d'un bon dinar tots reunits al voltant d'una taula. Gràcies a una curiosa i inesperada ràfega de vent, que es va emportar tot el que hi havia sobre la taula de pedra (platets amb olives, berberechos, patates, formatge, un rotllo de paper de cuina, gots diversos, etc.) vam acabar tots aixoplugats sota un cobert que hi havia prop de les barbacoes. Això va fer que el grup quedés dividit en tres grupets, perquè en el cobert hi havia com dues 'habitacions' separades per una paret que impossibilitava que d'una banda es veiés qui hi havia a l'altre costat i, a més, tampoc es veia el personal que s'estava barallant amb la barbacoa, la carn i les botifarres.

A part d'això, crec que internet i els blogs són un gran invent, perquè ens ha permès conèixer gent d'arreu de Catalunya amb qui ens trobem molt a gust. Encara que, qui més qui menys, tots hem parlat a través dels blogs d'uns i altres, això no vol dir que, trobats cara a cara ens haguem d'entendre. Però resulta que sí, que ens veiem per primera vegada a la vida i amb cinc minuts sembla que siguem de la família i que ens coneguem des de sempre. Si fins i tot hi ha qui ens ha convidat a sopar a casa seva i qui ens ha deixat un racó del seu piset per dormir i això que només ens havíem vist abans una o dues vegades i no ens coneixem pràcticament de res! Ho trobo sorprenent. Em fa molta il·lusió haver conegut una gent tan simpàtica i agradable. :-D

Ara toca esperar a que algú s'animi a organitzar la tercera trobada blogger. Però si pot ser, que sigui quan faci més bon temps i, sobretot, en alguna zona on una servidora, que ja té prou feina amb un 'cinquillo' facilet, hi pugui fer alguna cosa a part de tirar quatre fotos...Qui s'hi anima?

Per cert, no he posat fotos perquè, malgrat que en vaig fer moltes (en tenia 83 en total!), el meu coleguita m'ha pres les millors, així que ja les veureu al blog del Mohawk... ;-)

Això es mereix un estudi científic!

Fa uns dies que observo un fet que podria donar per fer una tesi. Es tracta de la relació inversament proporcional que sembla haver-hi entre el grau d'intel·ligència i la posició dels pantalons respecte a la cintura, sobretot en els nois.

Vull dir que, vistos els exemplars estudiats, quanta menys intel·ligència tenen alguns, més avall porten els pantalons i, conseqüentment, més quantitat de calçotets a la vista.

Sí, ja sé que el meu no és un estudi gaire científic, però he observat que la majoria dels energúmens que circulen per l'institut van tots amb els pantalons no una mica abaixats, sinó que els porten ja directament sota el cul, com si la resta del món tinguéssim alguna mena d'interès en saber de quin color porten la seva roba interior (clar que dir 'interior' en aquest cas només és un dir...).

El que està encara per comprovar és si aquest fenomen funciona també a la inversa, és a dir, si tots els qui porten els pantalons tan avall tenen el mateix nivell mínim de matèria gris...

Seguirem investigant...

Una qüestió divina

Com s'anomena la "Doctrina sobre Déu, els déus o el diví. Disciplina que estudia metòdicament els continguts de la fe cristiana"?
Segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans: teologia
Segons alguns alumnes de 3r d'ESO: fiologia, tecnologia, d'etologia...

Més coses curioses...tot i que no tant!

Avui, a l'hora del pati, una companya del departament de castellà ha vingut al despatx (que compartim tots els profes de llengües) al·lucinada per un fet que li ha passat a classe.

Resulta que té un grup de 1r de batxillerat que més que un batxillerat sembla vés a saber què. Són uns noiets la majoria dels quals estan a l'institut no per interès personal, sinó per interès dels seus pares, així que ja podeu imaginar amb quines ganes vénen a classe.

N'hi ha un en concret que, tal com explicava la companya, cada dia entra a classe amb una gorra d'aquestes de beisbol al cap. Les normes, ni que siguin de bona conducta, diuen que no poden estar a classe amb gorres ni gorros ni barrets de cap tipus, així que cada dia, invariablement, li ha de dir a aquest noiet que faci el favor de treure's la gorra mentre estigui a classe.

Avui, mentre la companya anava a fer classe amb un grup de 4t d'ESO, que té l'aula més o menys davant de la de batxillerat, ha vist volar una gorra, que ha anat a parar a dins de l'aula. Ella, ja ho podeu suposar, de seguida l'ha reconeguda.

El propietari de la gorra ha decidit que, naturalment, havia d'anar a buscar la seva gorra, així que ha entrat a l'aula (que no és la seva) sense demanar permís ni dir res. La profe li ha dit que, vist aquest comportament, no pensava donar-li la gorra i el noiet, que segons sembla necessita aquest objecte més que l'aire, ha decidit, i li ha contestat ben clarament, que no sortiria de l'aula fins que li donés la gorra.

I què ha passat a continuació? Doncs que la companya li ha dit que a ella li semblava molt bé, que si preferia quedar-se allà i perdre's la classe que li tocava esperant que li tornés la gorra ho podia fer, sempre i quan es posés al final de la classe i no molestés. I així ha estat, el nano s'ha passat tota l'hora de la classe allà palplantat esperant que li tornessin el seu apreciat objecte...

Coses curioses...

Fa aproximadament un mes, a l'institut vam viure una situació d'aquelles que s'han d'investigar.

Resulta que algú es dedicava a anar fent el dibuix d'un peix amb guix per les parets del centre. Un dia va decidir que no n'hi havia prou, així que va dibuixar un peix ben gros amb retolador a la porta del lavabo dels nois. Les senyores de la neteja el van treure i tot va quedar com una gracieta i ja està.

Pocs dies després, misteriosament, el peix va tornar a aparèixer al mateix lloc, cosa que ja va començar a molestar a la direcció de l'institut. El van tornar a netejar i, novament, per tercera vegada, el desconegut va tornar a dibuixar el mateix dibuix al mateix lloc.

Però la veritat és que no va costar gaire trobar el responsable, així que després d'una bona bronca per part del cap d'estudis (que em sembla que ja l'havia avisat després del segon intent), el peix no ha tornat a aparèixer més.

Dic que no va costar gaire trobar qui ho havia fet, perquè fins i tot jo, sense saber-ne gaires detalls, tinc les meves sospites. Tinc un noiet a 3r a qui, per similituds amb el seu nom, els companys l'anomenen 'peix'. No cal ser detectiu per sospitar que qui es dedica a dibuixar el peix és algun dels seus amics que acostumen a dir-li així. A més, dels tres amics que normalment li diuen això, resulta que només n'hi ha un a qui li encanta dibuixar (de fet, es passa les hores de classe fent dibuixets...), així que és fàcil fer l'associació...

Explico tot això perquè fa uns dies me'n van explicar una d'un altre institut que deixa aquesta anècdota en un no-res. Resulta que en aquell centre hi ha algú que, per fer la punyeta al personal, es dedica a anar al lavabo a fer-hi les seves necessitats més aviat sòlides que líquides. Fins a qui tot és normal. La part curiosa és que es dedica a fer-ho no en el mobiliari exprés per a aquesta mena d'activitats, sinó just al seu costat. Dit d'altra manera, que es dedica a cagar fora del vàter.

No en sé més detalls, només que ja ho ha fet cinc vegades i que la direcció està intentant descobrir qui n'és el responsable. De moment, l'únic que se'ls ha acudit ha estat tancar tots els lavabos del centre i deixar-ne només uns d'oberts. Però no ha servit de gaire, ja que ha tornat a passar altra vegada i ningú sap qui ho ha fet ni quan...

A veure com acabarà tot plegat...

Un dilema moral...

Fa uns dies, en una reunió d'equip docent (la que fem tots els professors que fem classe a un mateix curs) em van explicar una cosa que em va deixar sorpresa i que m'ha fet reflexionar.

Fa unes quantes entrades (28/10/06) vaig explicar un cas d'un pare que havia portat el seu fill a l'institut amb mal en un ull, perquè el portessin a l'hospital, ja que ell no podia perquè havia d'anar a treballar.

Doncs bé, la setmana passada em van explicar dues excuses encara millors que aquesta:

- La primera és la de la mare d'un noiet que tinc a 1r curs. Un dia, durant l'hora del pati, li van donat un cop al nano no sé amb què, però amb el resultat d'un bon nyanyo al front. Tot i que no era greu, van decidir portar-lo al metge, per si de cas. Després van trucar a casa seva per informar a sa mare que el nen s'havia fet mal, que no era greu, però que l'havien portat al metge per precaució. La mare, en lloc de córrer a veure què li havia passat al seu fillet, va respondre que no el podia anar a buscar en aquell moment perquè havia de fer el dinar! A més, com que no era greu i el nen ja estava acompanyat pel profe de guàrdia, doncs no era urgent que ella hi anés...(!!)

- De la segona no en sé els detalls, només l'excusa que va donar el pare per no anar a buscar el seu fill: És que ara tinc el cotxe molt ben aparcat...(!!!) Ja sé que segons en quines zones això és molt i molt important, però, ostres, que estem parlant del seu fill, que s'ha fet mal suficient com per portar-lo a l'hospital!!

D'aquestes surrealistes (però totalment autèntiques) situacions ha sortit el meu dilema. Puc entendre que un nano que s'ha fet mal no el ficaràs en una ambulància i l'enviaràs tot solet cap a l'hospital, que prou espantats estant ja per a sobre haver de passar la mala estona tots sols. Però, què se suposa que hem de fer quan aquest nano té una família tan impresentable com aquesta? El company que va acompanyar el meu alumne al metge s'hi va estar em sembla que hora i mitja o així esperant que vingués la seva mare. Què havia de fer, si no? Deixar al nano sol?

De debó que és una pregunta que no sé com respondre. Fins a cert punt estic d'acord amb què som responsables dels noiets mentre són a l'institut, però no accepto que em diguin que m'he d'ocupar d'ells també un cop som fora. Si la seva família no se'n preocupa, per què ho he de fer jo? Sóc professora, no cangur (teòricament...). Però, clar, el nano no en té cap culpa, de tenir una família així...

El millor del cas és que ara imaginem que el company hagués decidit que ja feia una hora que havia acabat el seu horari de treball i, a més, podria ser que tingués algun compromís a aquella hora (com podria ser, per exemple, anar a buscar els seus propis fills), així que hagués deixat al noiet allà i que la família l'anés a buscar quan volgués. Què hauria passat llavors? Doncs que probablement els familiars del nen haurien titllat el profe d'irresponsable per haver-lo deixat sol!!

Què s'ha de fer en casos així? Fins on arriba la nostra responsabilitat? No ho sé pas...

Alguns nanos són increïbles!

Avui parlaré d'un angelet que tinc a classe, a veure si desfogant-me aquí quan el torni a veure no l'escanyo.
El noiet en qüestió té uns 11 anys (és de primer curs) i començo a pensar que és un mentider compulsiu. És que realment diu una mentida darrere l'altra i, a sobre, després dissimula i posa cara de santet, com si ell no hagués fet res.
De fet, ja he parlat alguna vegada d'ell (26/10/06). És aquell mateix que un dia va fer veure que es desmaiava a mitja classe total perquè volia anar al lavabo i li vaig dir que no. Com vaig dir en aquella entrada, i cada dia confirmo més, és un nen maco mimat a més no poder que està acostumat a aconseguir sempre el que vol, sigui com sigui.
Avui he fet guàrdia a la seva classe i hi ha hagut un moment en què he enganxat un grup de noiets menjant pipes (això sí, han tingut el detall d'agafar la paperera i no llençar res a terra). Els he dit que a classe no es menja i de seguida tots han guardat les pipes i no han dit res més. El meu bon amic m'ha dit que ell (òbviament) no estava menjant (de fet, el que ha dit ha estat que jo no l'havia vist menjar...), cosa que era mentida, perquè abans ja l'havia vist perfectament com menjava alguna cosa. Com que ja hem començat amb les mentides, primer he fet veure que no passava res, però uns segons més tard, endevineu què? Doncs sí, l'he tornat a enganxar menjant pipes (de fet, ja és la segona vegada que em fa el mateix, que li dic que no mengi pipes, ell posa cara d'innocent i diu que no en menjarà més i després continua menjant-ne com si fos un hàmster). Aquesta segona vegada ja no he fet veure que no el veia, així que he deixat anar un crit que ha deixat sorprès a tothom i li he dit ben clar que em tornés a dir que no estava menjant (això quan tenia les pipes a la mà i tot el grup veia com estava menjant, clar).
La veritat és que ja fa dos dies que estic cremada amb ell. Aquest nano venia al grup de reforç, però com que no hi feia absolutament res (ni deixava fer), abans de Nadal vam decidir treure'l i posar-hi algú altre que aprofités millor el temps. Doncs bé, ell va venir el primer dia de classe al reforç (que era dimecres) com si res i em va dir que a ell ningú li havia dit res de que no hagués de venir i que el dilluns havia anat a classe amb l'altre professor i que tampoc li havia dit res. De moment l'he deixat venir a classe perquè la psicopedagoga que s'encarrega d'aquest grup no ha vingut aquests quatre dies i, clar, no tinc manera de comprovar si el nano realment ho sabia o no. Però em temo que ell sap perfectament que vam decidir que no vindria més al reforç, però com que fa el que li dóna la gana, ha decidit que, diguem el que diguem, ell vindrà i vindrà i punt. Espero poder comprovar si realment algú li havia comunicat la nostra decisió, que jo crec que sí, perquè quan ho sàpiga segur voldrà dir que m'ha dit una mentida a mi i també als altres companys que li fan classe i ja veurem llavors què passarà...

Sembla impossible!

Ostres, quin canvi d'un dia a l'altre! Ahir em queixava perquè els nanos s'havien passat tota l'hora exercitant la llengua i no per parlar de la meva assignatura precisament, i avui, en canvi, m'he de treure el barret davant el seu comportament exemplar.

No sé si és que ahir van passar-se tot el dia explicant-se les anècdotes del Nadal i avui ja no tenien res més per dir-se o estaven cansats de tant parlar ahir, però el cas és que avui les quatre classes que he tingut han anat molt i molt bé. Fins i tot els noiets que tinc a primera hora, que és un grup on la majoria de nanos són mantes rematats, d'aquells que per no fer ni tan sols treuen el llibre de la cartera (el més curiós, per això, és que el porten a classe, però els fa mandra treure'l de la bossa...) s'han estat quiets, calladets i fins i tot podria dir que gairebé atents a la classe! Increïble, aixó no passa gaire sovint!!

Si ahir vaig sortir de l'institut amb ganes d'engegar-los a tots a pastar fang i buscar-me una altra feineta, avui he sortit ben contenta, perquè m'he divertit molt a les classses.

Ara falta veure com anirà demà...

Ja hi tornem a ser...

Doncs sí, ha arribat el 8 de gener i ja tornem a ser tots a l'institut.

El primer que he notat quan he entrat a primera hora és el fet que l'edifici (de formigó i ivdre bàsicament) ha estat dues setmanes tancat, sense ningú voltant pels seus passadissos i la calefacció apagada. Això vol dir que, sobretot segons en quines aules, gairebé s'havia de fer classe amb la jaqueta posada. Per sort, normalment el fred em passa just entrar a l'aula, perquè quan una es posa davant dels nanos a rondinar perquè no han fet els deures, cridar perquè no callen, esbroncar perquè no es comporten com haurien de fer, etc. ja us ben asseguro que el fred passa de cop! De fet, ara mateix, mentre escric això m'estic congelant al despatxet que tenim els de llengües, però estic convençuda que em passarà tan bon punt toqui el timbre.

La segona cosa que m'ha sobtat aquest matí és que els noiets, que jo esperava que arribarien mig adormits com solen fer cada dilluns a primera hora ("profe, no fem res, que és primera hora...") doncs en lloc d'això estaven més moguts que mai. És clar, jo no havia comptat amb què fa quinze dies que no es veuen amb els companys i tenen moooltes coses per explicar-se! I és clar, quan ho faran si no és a l'hora de classe? Al pati, potser? I ara, quina tonteria, si quan arribi l'hora del pati tot això que és tan urgent d'explicar ja no tindrà cap gràcia! Avui fins i tot les noietes que normalment estan mínimament atentes s'han passat tota l'hora xerrant, o sigui que he sortit de la primera classe de l'any ja amb mal de coll!

Per sort, la classe amb els de 1r, els petitets, ha estat més normaleta. Suposo que deu ser perquè tot el que s'havien d'explicar ja ho deuen haver fet a primera hora, així que ara ja no tenien res més per dir-se. El més divertit de la classe ha estat quan els he donat un full amb un recull dels resums del llibre de lectura que ells mateixos havien fet (el mateix que podeu llegir dues entrades endarrere) i no veieu quin tip de riure que s'han fet veient les faltes que fan els altres! El més curiós és que em pregunten incrèduls si és veritat que algú ha escrit allò...

Un dia com avui...

En dies com avui, en què estic radiant, val la pena parar-se una estoneta a mirar el cel i contemplar bocabadat com brillo amb tot el meu esplendor.