Una mica més de teoria...

Seguiré, si us sembla (i si no també) explicant en què consisteixen les novetats de l'ESO respecte al sistema educatiu anterior.
Una de les grans innovacions d'aquest nou sistema educatiu va ser la introducció dels anomenats crèdits variables, inexistents fins llavors. És a dir, que les diverses assignatures que havia de fer un alumne passaven a dividir-se en dos grups: els crèdits comuns i els crèdits variables. Això de crèdit és una forma diferent de parlar d'assignatures, però comptant per trimestres en lloc de parlar del curs sencer, és a dir, una manera de marejar més la perdiu.
Total, que a més de les assignatures típiques (català, castellà, anglès, mates, naturals, socials, etc.) els estudiants tindrien també l'oportunitat de triar d'una llista, segons els seus gustos, quina assignatura volien fer. Aquesta mateixa idea es va traslladar a la universitat, on van aparèixer els crèdits de lliure elecció, que són el mateix amb un altre nom i que tenen exactament la mateixa utilitat: cap ni una.
La prova més clara de l'èxit que han tingut aquests variables és que al principi (fa quinze anys, vull dir) se'n feien tres de diferents, mentre que ara s'ha anat reduint a dos o només un, segons el centre. El problema principal dels variables és que els nanos, que ja es prenen poques coses seriosament, els variables encara menys! Els veuen com a 'maries', és a dir, assignatures que s'aproven amb bona nota en les que no cal molestar-s'hi gaire. El curs passat en vaig fer un per, teòricament, ajudar els noiets a millorar la seva manera d'expressar-se sigui oralment o per escrit. I què en vaig treure? Un grup de noiets poc motivats, amb ganes de jugar i no fer res, que un dia em van dir 'ei, que això és un variable! no voldràs que treballem tant!!'
M'avorreixen molt els variables, perquè considero que són una total pèrdua de temps. Anirien bé si realment els noiets poguessin triar què volen fer, però com que al final és el tutor el qui els reparteix entre els diversos variables, doncs sempre acaben fent justament el contrari del que volen fer:
els qui van malament de mates per res vmoldrien fer un variable de reforç de mates, però com que el tutor i el profe de mates decideixen que és el que més li convé, doncs li fan anar. Total, que a principi de curs li diuen que trii variables i després l'acaben posant a qualsevol lloc menys on ha triat, que era, òbviament, educació física o dibuix o informàtica o qualsevol cosa que porti poca feina.
La bona notícia és que aquest curs, per primera vegada en tota la meva vida laboral, m'he lliurat d'haver de fer variables! Visca!!