Dia D

Ja està, ja ha arribat el temut, i esperat per altres, dia D: dotze de setembre. Dic esperat per alguns perquè molts pares estan esperant amb candeletes que arribi aquest dia, per així poder-se treure de sobre aquesta molèstia que tenen a casa durant tot l'estiu i encolomar-nos-la a nosaltres (i després diuen que els nens ja estan cansats de tantes vacances i que tenen ganes de començar a l'escola; que els hi preguntin als noiets si tenen ganes de deixar de jugar i posar-se a fer deures!). I si no ho creieu, mireu el TN i veureu com surten alguns pares (i avis també) dient que ara que els nens van a escola, comencen les vacances per a ells!! Em fa gràcia que després diguin que els profes som uns exagerats i que ens queixem per no res: nosaltres hem de suportar durant nou mesos (de setembre a juny) aquests nens que ells no aguanten ni quatre dies! I no en tenim només un, sinó vint-i-molts a cada grup!!
Ara que dic això, una altra de les màximes amb què va començar la ESO va ser la de fer grups reduïts, classes de vint alumnes com a molt, perquè així es podria treballar molt millor (cosa que és certa). Doncs bé, no sé on va anar a parar aquesta idea, però ha quedat clar que s'ha perdut pel camí, perquè ara mateix a les aules hi ha classes de més de vint-i-cinc nanos, i fins a trenta o més en alguns casos, sobretot al batxillerat. En aquest aspecte sí que hem retornat al vell sistema del BUP, ja que nosaltres vam estudiar en classes de trenta i molts alumnes, fins i tot quaranta. Una de les poques coses bones que tenia la reforma educativa, la de reduir el nombre d'alumnes per classe, s'ha perdut, suposo que per motius econòmics (ja sabeu, la sempre present excusa 'és que no hi ha prou diners...').
Vinga, deixo la teoria i passo a la pràctica. Avui per fi ens hem vist les cares alumnes i professors i hem pogut fer una primera valoració intuitiva de com anirà aquest curs. Com que és el primer dia, almenys jo no he tingut cap problema, més que res perquè avui tots es porten més o menys bé (tot i que sempre hi ha excepcions...). No perquè estiguin molt interessats en allò que els expliques, sinó perquè aprofiten per examinar el professor: si els farà treballar molt, si l'entendran quan parla, si podran aprovar fàcilment, si podran prendre-li el pèl a gust...Suposo que em caldrà esperar a la segona classe (la que de debó serà l'inici del curs, ja que avui ha estat una mena de presentació) per veure com són realment i si podré treballar bé amb ells o no.
La part dolenta és una altra de les novetats de la ESO: l'avaluació inicial. Resulta que algun il·luminat va decidir que per res del món no es podia començar un tema sense abans fer una prova per veure què saben o no saben els alumnes sobre el tema en qüestió. Això òbviament no es fa, perquè no acabaríem mai si haguéssim d'anar fent exàmens al començar i a l'acabar cada tema (compteu, són dotze temes durant el curs, que ja farien vint-i-quatre exàmens, sense comptar els que fem dels llibres de lectura!!), però sí que a inici de curs es fa una prova inicial, per veure mínimament què recorden del que van estudiar el curs anterior. I què vol dir això? Doncs que només començar el curs, quan encara no hem agafat el ritme de treball, ja tenim una pila de feina per corregir! Bé, de fet, abans de corregir, s'ha de preparar aquesta prova, així que ja veieu, comencem el curs ja estressats!! Buf, només de pensar-ho m'he cansat d'escriure...doncs res, fins una altra!