Reunions i més reunions...

Com vaig dir ahir, al final de la meva entrada, aquesta primera setmana de curs, quan encara no tenim els alumnes voltant per l'institut, la dediquem a preparar els continguts que desenvoluparem durant els pròxims mesos. Això vol dir que anem de reunió en reunió: primer toca reunió de departament (que en el meu cas vol dir que m'he de trobar i posar d'acord amb els altres profes que fan català com jo, tot i que a cursos diferents), després ve la reunió d'equip docent (és a dir, la reunió que fem tots les profes que farem classe a un mateix grup: de mates, de castellà, de socials, de dibuix, etc.), això per no parlar de les reunions de tutors que han de fer els que són tutors d'algun grup amb els altres tutors dels altres grups del mateix curs, a part, és clar, de les reunions amb els pares que es fan a principi de curs. I finalment queda la gran reunió, el claustre, la que reuneix a tots els professors (tots en teoria, perquè sempre hi ha algun espavilat que se n'escaqueja...) en la qual ens recorden les normes generals de funcionament del centre, normes que després haurem de transmetre i sobretot intentar fer cumplir als noiets.
Totes aquestes reunions serien molt útils si realment se'n treiés alguna cosa de bo. Malauradament, però, no sol ser així. Sovint, la informació que es dóna en una reunió acaba sent la mateixa que s'ha donat en la reunió feta el dia abans (és a dir, que resulta una pèrdua de temps). Altres vegades apareix algun tema de discussió que acaba degenerant en qualsevol altre tema relacionat amb qualsevol cosa menys amb el tema real del qual en principi s'havia de parlar (resultat: una altra completa pèrdua de temps, ja que al final s'acaba el temps destinat a la reunió i no s'ha tractat el tema principal, o almenys no se n'ha trobat una solució).
Recordo especialment una junta d'avaluació (una altra d'aquestes reunions que fem els profes, però que ara mateix encara no toca) a la qual vaig assistir fa un temps. En l'avaluació ens reunim tot l'equip docent per decidir quines notes posarem finalment a cada un dels alumnes i si hi podem fer alguna cosa per ajudar aquells amb més dificultats a poder superar amb èxit el curs. Doncs bé, en una d'aquestes reunions, la de final de curs de 4t d'ESO, on havíem de decidir si a tal o qual alumne se li ha de concedir el títol de la ESO o no, el tema va acabar degenerant tant que vam acabar oblidant-nos dels alumnes i discutint la llei educativa que hi havia en aquells moments (que amb tants canvis que hi ha hagut en els últims anys, ves a saber ja quina era!) i proposant solucions sobre com millorar-la, com si nosaltres tinguéssim alguna possibilitat d'interferir en la feina que fan des de Madrid. El que deia abans: una total pèrdua de temps. Això sí, la conclusió que en vam treure, malgrat que no vam poder arreglar el món aquell dia, va ser que tots estàvem més o menys d'acord amb què la ESO, respecte al que abans era el BUP, no ens acabava (ni ens acaba) de convèncer i que s'haurien de canviar moltes coses perquè la cosa funcioni bé.