Després de mesos sentint-me dir que m'he de fer el meu propi blog, avui per fi m'he decidit a provar-ho. Primer de tot he de dir que no sé molt bé com va tot això, així que ja veurem com surt la cosa...
Diuen que escriure un blog és com escriure un diari personal, però que alhora pot llegir tothom, així que he decidit que hi ha coses que em passen que m'agradaria explicar a algú i on millor per fer-ho que aquí mateix?
La segona cosa que he de dir és que, malgrat que aquest sigui el 'blog d'una selenita', això no vol dir que sigui una llunàtica, tot i que de vegades penso que s'ha d'estar una mica boig per fer el que faig. M'explicaré: sóc profe. Sí, sí, una d'aquestes que, segons els qui no es mouen pel nostre món, passen any de vacances i l'altre meitat de l'any se'l passen jugant amb els seus alumnes tan feliços. Doncs bé, des del meu punt de vista, ser profe no és una ganga. És veritat que de vegades m'ho passo molt bé fent la meva feina, però altres vegades, segons quins alumnes et toquin, pot resultar un veritable infern. Diuen que és una de les professions on hi ha més baixes per depressió i jo, abans d'arribar a aquest extrem, he decidit desfogar-me explicant les meves anècdotes dins de l'aula, a veure si puc demostrar que realment no vivim tan bé com molts es pensen.
Doncs començo amb les meves historietes. Sóc profe de secundària i faig classes de llengua catalana a ESO i batxillerat (teòricament, perquè amb el temps que hi porto, només he aconseguit fer classe amb els més petits, ja que els batxillerats estan molt buscats i sempre hi ha qui em passa davant a l'hora de repartir-nos els cursos...). Això vol dir que els meus estimats alumnes són noiets d'entre 12 i 16, que, com molt bé sabran els qui tenen fills d'aquesta edat, és una etapa gens fàcil, ni pels nois ni per nosaltres. I si ja és difícil entendre's amb un noiet o noieta de catorze o quinze anys, imagineu-vos com ha de ser barallar-se amb no només un, sinó amb vint o trenta!
De moment, avui dia 4 de setembre, portem dos dies fent feina (perquè, malgrat el que molts creuen, no fem tres mesos de vacances a l'estiu, sinó amb sort dos, i dic amb sort perquè els que formen la directiva i el personal administratiu del centre amb prou feines en tenen un). Vam començar el dia 1, com cada any, i tenim una setmaneta per anar preparant el curs que estem a punt de començar, ja que el dia 12 (tres dies abans del que era habitual, ja que sempre s'havia començat el 15) començarem a treballar 'de debó', que serà quan ens haurem d'enfrontar per primera vegada amb els alumnes que tindrem durant els pròxims mesos. Per ara ens dediquem a fer reunions poc interessants, així que deixaré la meva explicació aquí i ja seguiré un altre dia.
4 comentaris:
Benvinguda a la Blogsfera, encara que la temàtica sigui molt diferent, t'he linkat al meu blog. Crec que hi ha certa afinitat entre nosaltres que va més enllà de compartir professió actualment ;)
Hòstia! Ja tens un blog. Ara ja formes part dels que son quelcom (ha quedat bé això).
Doncs m'hauré de fer jo també un blog, ja que encara formo part dels que no som res.
De totes formes la teva temàtica no atraurà gaire als escaladors, això si,igual acabes creant un fòrum de mestres estressats. Ja sabem tots com és de dur ser mestre.
Apa, endevant amb el teu blog. Prometo que aniré llegint-lo.
Deu ser dur això de fer de mestre,.., però per això us paguen, no ?
Benvinguda al món blogaire !!
Primer de tot vull fer una puntualització: els mestres s'ocupen dels nens petits, els de primària, i jo sóc professora, que no és exactament el mateix (en teoria, tot i que cada dia s'hi assembla més...). La diferència principal entre uns i altres, a part de l'edat dels alumnes, és que els mestres han estudiat la diplomatura de magisteri, mentre que els que som profes hem fet diverses carreres, com la filologia en el meu cas.
I segon, ja sé que és una temàtica poc interessant per als escaladors, però com que del blog del mohawk hi entenc la meitat de coses, doncs he decidit parlar d'allò que entenc :-p
Gràcies pels ànims!!
Publica un comentari a l'entrada