Ja està, s'han acabat les reunions inicials i ja està tot a punt (almenys teòricament). Ara només falta esperar el fatídic dia D (dimarts dia dotze), moment en què tots aquells noms que hem estat veient durant tota la setmana en una llista passaran a tenir una cara i, el que és pitjor, una personalitat! Tampoc cal ser fatalista, perquè s'ha de reconèixer que de vegades hi ha alumnes que són molt macos, però també n'hi ha altres que semblen fills del diable i que et poden fer la vida impossible durant tot el curs (d'aquí l'elevat nombre de baixes per depressió que hi ha en la meva professió). El curs passat vaig ser molt afortunada, perquè em vaig trobar amb uns alumnes molt agradables amb qui era molt fàcil treballar, amb qui m'ho vaig passar molt bé (i em sembla que ells també...) i vaig poder fer molta feina. A veure aquest curs com anirà...
De moment ja n'hi ha uns quants que vénen de primària amb l'etiqueta de 'possibles conflictius', però fins que no els tinguem davant no ho sabrem. La veritat és que fins ara no he tingut seriosos problemes amb cap alumne, perquè segueixo una política que segurament titllarien de totalment antipedagògica: passo olímpicament d'ells. Teòricament hem d'estar a sobre dels alumnes i, si no treballen, doncs obligar-los a fer-ho, principalment a base de càstigs i bronques. Jo crec que si ells no volen ser a classe, jo tampoc vull que hi siguin, així que els deixo estar mentre no em molestin, així segur que no ens barallarem, ells no es ratllaran i jo no hauré de perdre el temps de la classe intentant aconseguir que agafin paper i llapis. Ja sé que això vol dir que no tindran cap oportunitat d'aprovar el curs, però si m'hi enfronto el suspendran igualment i, a sobre, jo sortiré de molt mal humor de la classe, així que prefereixo no fer res.
De fet, sí que recordo un cas que vaig tenir problemes amb un alumne. Era el meu segon any treballant en un institut, així que devia portar la paraula 'novata' escrita a la cara. En aquell moment feia un 4t d'ESO (és a dir, noiets de 14-15 anys que en feien dos com jo). En un dels tres grups que tenia hi havia un energumen que devia tenir problemes d'autoestima, perquè tenia la necessitat de ficar-se amb tothom: se'n reia dels seus companys i, quan se'n cansava, doncs també intentava riure's de mi. Suposo que és precisament gràcies a troglodites com aquest que tants professors acaben malament dels nervis. Per sort, a mi els seus comentaris estupits em relliscaven, així que no va aconseguir el seu objectiu, que probablement era aconseguir que marxés de la classe plorant. Gairebé a final de curs, aquest noiet va celebrar el seu setzè aniversari, moment en què ja no era obligatori que vingués a classe, així que em vaig poder donar el gust de dir-li en tota la cara que no tornaria a entrar mai més a les meves classes. Vist des de la distància (i l'experiència) hi ha unes quantes coses més que m'hauria agradat dir-li, no agradables precisament...
2 comentaris:
I com se saps si portes escrit al front "NOVATO"?
:P
És molt fàcil: només cal que et fixis amb la reacció dels nens quan estan davant teu. Quan veuen que ets un novato, et prenen el pèl tant com poden. Sempre que tenen un profe nou, el primer dia comproven fins on poden arribar. Per això molts aconsellen que el primer dia de classe s'ha d'entrar amb una expressió de molt mala llet a la cara i no deixar-ne passar ni una, perquè si ells creuen que poden amb tu, segur que podran, perquè després, un cop s'han fet amos i senyors de la classe, ja no es pot parar.
Per exemple, quan em toca fer guàrdia en algun grup que no conec (i que no em coneixen ells a mi) i el profe els ha deixat feina per fer, sempre intenten fer-me creure que no porten el llibre, que no toca aquella lliçó, que aquells exercicis ja els han fet el dia abans, etc. Si ets un novato, t'ho creus i ells se n'aprofiten, si tens més experiència, ja saps que t'estan intentant enganyar i llavors els obligues a fer la feina (perquè, òbviament, sí que porten tots el llibre i toca fer aquells exercicis que el profe ha dit).
Per sobre de tot, ells han de veure que tu estàs molt segur de què fas, perquè si dubtes una mica ja estàs perdut (i clar, quan ets novato, tens molts dubtes!)
De totes maneres, jo et parlo des de la meva experiència a l'ESO. No sé si als cicles formatius, encara que siguin de grau mitjà, funcionarà de la mateixa manera...però em temo que sí...
Publica un comentari a l'entrada