Un més al sac!

Aquest matí, aprofitant el dia de la Pilarica i el bon dia que feia (massa bo?), amb el Mohawk hem decidit tatxar un altre dels nostres projectes fent un dels cims comarcals més curiosos: el cim comarcal del Barcelonès, el Tibidabo. Avui ha estat una excursió de muntanya i urbanita alhora, caminant pel mig de l'herba però amb la ciutat de fons continu.

Tot i que hi ha diverses maneres d'arribar a dalt de tot del Tibidabo, nosaltres hem volgut fer el recorregut ressenyat en el llibre de Cossetània que ens va inspirar en aquest projecte, així que hem deixat el cotxe prop dels Jardins de Cervantes, a la zona universitària, avui pràcticament deserta i amb ple de lloc lliure per aparcar, indret on el nostre "guia" inicia el seu recorregut.

Del parc hem passat pel costat de l'hospital de sant Joan de Déu i hem seguit avançant en força pendent fins al cim del turó de Sant Pere Màrtir.

D'allà hem agafat la pista de sorra seguint les indicacions del Turó d'en Cors, camí carener que porta fins a Vallvidrera.

Hem atravessat el poble passant pel Mont d'Orsà fins a trobar l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat i la carretera que va directa al parc d'atraccions. Nosaltres, però, en lloc d'anar per la carretera, hem agafat una drecera (?) que rodeja la torre de Collserola.

Seguint aquest camí hem arribat finalment al pàrquing del parc d'atraccions quan encara estava pràcticament buit, ja que el parc encara no havia obert les portes.

Hem pujat fins al mirador del temple del Sagrat Cor i, fetes les fotos, cansats del sol i de la gent que ja començava a acumular-se per allà, hem iniciat el retorn cap al cotxe.

La tornada, en lloc de fer-la pel mateix lloc, l'hem feta per la carretera de les Aigües en direcció cap al Mirador de Sant Pere Màrtir. I des del mirador, recte avall fins arribar novament als Jardins de Cervantes. En total unes cinc hores d'excursió sota el sol que ens ha fet lamentar no haver portat més aigua de la que portàvem vista la temperatura que marcava el cotxe quan hi hem arribat a les 14h: 31º!

Quina mania amb foradar pedres!

Ahir, buscant informació sobre la ruta prehistòrica d'Òrrius, que ja hem fet però volem repetir un dia d'aquests, el Mohawk va descobrir que per la zona del Maresme-Vallès Oriental no tan sols hi ha la roca foradada de la Roca del Vallès, que ja coneixem, sinó que n'hi ha set més escampades pel territori.

Encuriosits, ens hem proposat intentar localitzar-les totes, un projecte que sembla senzill i assequible si primer som capaços de trobar la seva ubicació. De moment, aquest matí ja n'hem pogut afegir una més a la col·lecció, la Roca Foradada de Vallromanes, que es pot trobar a una mitja hora del centre del poble.

Quina serà la següent?

Una petita suggerència

Avui tinc ganes de canviar totalment de temàtica, així que parlaré d'una de les meves més recents aficions. Com que la feina cada dia m'estressa més (ens rebaixen el sou, ens posen més hores de treball, ens omplen amb munts de burocràcia inútil, ara amenacen amb treure'ns la paga de Nadal...) fa uns mesos vaig decidir llençar-me a la beguda, però ja que ho feia, almenys volia fer-ho bé, així que em vaig comprar una senzilla coctelera, un llibre amb 1001 còctels diferents per fer i unes quantes ampolles d'alcohols diversos per anar fent experiments.

Després d'haver-ne provat més o menys una vintena de diferents, he descobert que n'hi ha de molt interessants i d'altres que potser no ho són tant, uns criden l'atenció pel seu color i altres pel seu gust refrescant. De tots ells, n'hi ha un que, sense tenir res d'extraordinari, ha triomfat molt les diverses vegades que l'he fet (amb els amics i també amb la família), perquè té un color molt atractiu i, malgrat el que pugui semblar a simple vista, gairebé no porta alcohol, amb la qual cosa resulta molt suau i agradable de beure. Us en passo la recepta, per si algú s'anima a provar-lo. Segur que no us decebrà:

- Blue Tropic
- Licor de préssec
- Clara d'ou
- Gasosa
- Gel

S'ha de posar a la coctelera el licor de préssec, el Blue Tropic i la clara d'ou i sacsejar-ho tot. Després posar-ho en una copa amb gel i acabar d'omplir-la amb la gasosa. El resultat és aquest:

Que vagi de gust!

Per molts anys!!

Ja fa cinc anyets que va aparèixer aquest meu estimat blog. El que va néixer per ser un recull d'experiències laborals s'ha convertit més aviat en un inventari d'activitats de cap de setmana. I que per molts anys que ho pugui seguir sent!

Ja n'hem tatxat un!

Aquests dies amb el Mohawk, hem pogut tatxar de la llista dels cims comarcals un que probablement devia ser dels més assequibles: el Turó d'en Vives, al Parc Natural del Montnegre-Corredor, corresponent a la comarca del Maresme.

La ruta ja l'havíem feta fa algun temps, tot i que llavors vam anar en sentit contrari i, a més, no incloïa el Turó d'en Vives, ja que queda fora del recorregut habitual. En aquesta segona visita ens hem endut un parell de sorpreses, una de bona i l'altra que ens ha semblat molt trista.

La bona ha estat veure que ben cuidat està el parc, tot ben net i amb els cartells senyalitzadors que semblen nous. El recorregut segueix un sender local (SL-C-103) fàcil que transcorre pràcticament tota l'estona per pistes forestals. Les marques del SL no hi eren fa uns anys i s'ha de dir que ajuden molt a trobar el camí correcte.

La no tan bona ha estat quan hem arribat a la reformada ermita de Santa Maria de Montnegre. No per l'ermita, arreglada algun temps més tard de la nostra visita a la zona, sinó per l'impressionant roure que l'acompanyava.

Dic "acompanyava" perquè el monumental roure fa cosa d'any i mig que va passar a millor vida. Segons el cartell indicador, una tempesta de neu i vent que hi va haver el dia 8 de gener de 2010 el va fer caure, amb la qual cosa es va descobrir que l'arbre, aparentment sa, tenia tot el seu interior buit, així que tan sols era qüestió de temps que això passés. Les seves restes han quedat allà exposades, com a recordatori del que un dia va ser, però fa mal a la vista veure'l en aquell estat sabent com havia sigut.

Un fiasco de vacances?

Aquest juliol, com ja va sent costum els últims anys, amb el Mohawk hem anat a fer una visita al nostre estimat Pirineu. Aquest any vam decidir innovar una mica, així que a part de la tradicional visita a Benasque, també vam passar uns dies a la Cerdanya, una comarca molt propera, però que ens era pràcticament desconeguda.

Es podria dir que el dia més "productiu" de tota la setmana va ser, precisament, el dia d'arribada. Vam arribar al càmping de Queixans a mig matí, vam muntar la tenda i, som-hi, a caminar! Carretera fins a Martinet, pista asfaltada que no s'acabava mai fins a Estana, cotxe aparcat i cap amunt.

Una hora i quart després arribàvem al destí, Prat de Cadí, una gran esplanada dins del bosc, situada a la falda de la serra del Cadí.

Vam desfer el camí i una hora més tard tornàvem a ser al cotxe. Com que tot havia anat molt ràpid, a les 16h ja érem de nou al càmping i sense saber què fer, així que vam anar a fer la visita obligada a la capital, Puigcerdà, visita que bàsicament va consistir en donar una volta al conegut llac i tornar. Al vespre, mentre sopàvem i sentíem el continu vent que feia estona que bufava, anàvem veient com els núvols tapaven les muntanyes que havíem visitat unes hores abans. Sort que vam ser matiners i encara ens va acompanyar el bon dia!

L'endemà tocava el gran projecte d'aquest any: la Tossa Plana de Lles, per aprofitar que hi érem per poder tatxar de la meva llista el cim comarcal de la Cerdanya.

Però motius diversos van fer que no arribéssim a fer el cim, encara que ens vam quedar a mitja horeta d'aconseguir-lo, així que ara no sé si l'he de donar per assolit o no. El que em sembla és que, visto lo visto, el donaré per fet, encara que sigui fer trampes, perquè dubto molt que torni a pujar aquella llarga rampa de roques que semblava que no s'acabava mai.

La part positiva va ser poder admirar des d'allà dalt tot el Cadí davant dels nostres ulls.

El tercer dia havíem d'anar a fer un recorregut per les Bouillouses a contemplar els dotze llacs que envolten el Carlit. Ara, quan encara no havia sortit el sol vam saber que aquell dia no hi aniríem pas perquè, tal com havia advertit la previsió meteorològica des de feia dies, plovia. Va començar sobre les 6:30 del matí i com qui diu ja no va parar fins a la matinada següent. Ja sé que la pluja no és impediment per anar a caminar, però no em fa cap gràcia la idea de trobar-me enmig d'una tempesta estant en plena muntanya, així que vam canviar els plans i van dir d'anar a veure uns altres llacs que quedaven més propers, els llacs de la Pera, a una hora de distància d'on deixàvem el cotxe.

De totes maneres, estava clar que aquell no era el nostre dia, perquè quan portàvem uns vint minuts sota el plugim, vam dir que ja en teníem prou i un quart més tard tornàvem a ser al cotxe.

Vam tornar al càmping i vam imposar-nos una tarda de profunda meditació sota el tendal de la nostra tenda mentre a fora anava caient la pluja sense parar.

Amb això havíem acabat la nostra breu estada a la Cerdanya. Vam meditar si giràvem cua i tornàvem cap a caseta, però jo tenia mono de Benasque, així que vaig convèncer el Mohawk per anar cap allà, encara que potser allà també ens hi plouria. I, efectivament, així va ser, no ens va deixar temps ni a muntar la tenda, va ser treure les coses del cotxe i començar a caure les primeres gotes. Sort que ja tenim el tema tenda controlat (l'any passat ja la vam muntar sota la pluja a Ordesa), així que la vam muntar, vam dinar i novament vam dedicar la tarda a la meditació transcendental (que en el meu cas va consistir en llegir un bon grapat de pàgines del Verbàlia 2.0 que m'havien portat els reis i encara no havia pogut ni començar!), ja que no teníem gran cosa més a fer. Al vespre, com ja vam fer la nit anterior a Queixans, vam aplicar aquella màxima de "si no pots fer res més, almenys menja bé", i vam gaudir d'un esplèndid sopar al restaurant de la Borda d'Arnaldet.

Dimecres novament teníem intenció d'anar a visitar uns llacs que encara no coneixíem de la zona, els llacs de Barbarisa, on s'arriba des del mirador del port de Sahún. El dia es va aixecar força tranquil, així que 15 quilòmetres de pista i a caminar s'ha dit.

Està clar que aquestes vacances estaven destinades a ser un fracàs, perquè em sentia molt cansada per fer esforços i, tot i que vam arribar sense massa dificultat fins a les petites i boniques cascades que fa el rierol que s'origina en un dels llacs, no em vaig veure capaç d'arribar fins a dalt de tot, així que ens vam conformar amb fer fotos a les cascades, remullar-nos una mica els peus a la freda aigua i tornar.

Vam decidir dinar al port de Sahún, al costat del cotxe, però vam canviar aviat d'opinió, ja que va començar a bufar el vent altra vegada, però allà dalt era més aviat fresquet. Així doncs, vam acabar ràpidament l'entrepà i sense pensar-ho dues vegades vam desfer el camí que ens havia portat fins allí. vigilant constantment el cel, que cada vegada tenia més mala pinta.

Imagineu com devia ser la pista si us dic que vam estar més de 35 minuts per fer aquests 15 quilòmetres de no res...Per cert, si algú té ganes de fer tota la pista, va des de Chía fins a Plan, passant pel port de Sahún, i té uns 25 quilòmetres en total...Això sí, des del mirador de Chía es pot contemplar tota la vall de Benasque.

A la tarda vam anar a descobrir un petit sector d'escalada força nou que hi ha just al costat del càmping, als marges del riu Ésera.

Hi ha poques vies i, pels comentaris del Mohawk, diria que no gaire interessants, així que vam acabar ràpid, ens vam anar a dutxar i cap a Benasque hi falta gent. Visita oblidada al Barrabés i després un bon sopar a una pizzeria que ja fa tres anys que visitem. Que bé vam sopar! El vent no parava de bufar, estava tot ben ennuvolat i semblava que ens havia de caure el cel a sobre, però finalment, ni una gota. Curiós...

Dijous estàvem tan cansats que vam decidir fer un dia voluntari de meditació. Vam estar tot el matí prenent la fresca, vam dinar com uns senyors al restaurant del càmping, i sant tornem-hi a fer no res durant tota la tarda.

Divendres vam recollir les coses i ens vam acomiadar de ca n'Arnaldet fins a l'any vinent. Però ens quedava encara una petita parada abans de tornar a casa, Colungo, a la sierra de Guara. Hi havíem estat fa cosa de cinc anys i sempre dèiem que hi havíem de tornar. Doncs així ha estat. Allà ens estem al Mesón de Colungo, un lloc que no és espectacular, però on des del primer segon que hi poses els peus t'hi sents com a casa. Ja estem buscant excuses per poder-hi tornar!

A Guara, malgrat ser un indret força sec, s'hi pot fer tota mena d'esports d'aventura: escalada, ferrates, descens de barrancs secs i humits, trekking, BTT, etc. Nosaltres, com que només disposàvem d'una tarda, vam optar per una opció senzilleta, fàcil i curta, les passarel·les sobre el riu Vero, a Alquézar.

L'experiència la veritat és que no mata, potser perquè al riu no hi baixava gaire aigua, però va estar bé per passar la tarda entretinguts. Com a mínim vam poder passar la calor suficient per animar-nos a prendre una clara en una terrassa amb bones vistes al poble i la Colegiata per damunt de tot.

L'endemà, després de fer un fantàstic esmorzar a la terrasseta del Mesón, vam retornar cap a casa i vam arribar just a l'hora de dinar. Sort que vam tornar al matí, perquè a la tarda aquí sí que va caure el diluvi universal, però per sort ens va enganxar que ja érem a casa.

Alguna feina ja feta

Fent un cop d'ull al llistat de cims comarcals veig que n'hi ha ja uns quants que puc anar tatxant, perquè ja els he pujat:

1. Alt Camp - Punta de Barrina
2. Alt Empordà - El Moixer
3. Alt Penedès - Puig de les Agulles
4. Alt Urgell - Pic de Salòrnia
5. Alta Ribagorça - Pic de Comaloforno
6. Anoia - Sant Jeroni
7. Bages - Sant Jeroni
8. Baix Camp - Tossal de la Baltasana
9. Baix Ebre - Caro
10. Baix Empordà - Puig d'Arques
11. Baix Llobregat - Albarda Castellana
12. Baix Penedès - Talaia del Montmell (10 de febrer de 2007)

13. Barcelonès - Tibidabo
14. Berguedà - Pic de Costa Cabirolera
15. Cerdanya - Tossa Plana de Lles
16. Conca de Barberà - Tossal de la Baltasana
17. Garraf - Puig de la Mola
18. Garrigues - Punta del Curull
19. Garrotxa - Comanegra
20. Gironès - Puigsou
21. Maresme - Turó d'en Vives
22. Montsià - Tossal dels Tres Reis
23. Noguera - Tossal de la Torreta
24. Osona - Matagalls (20 de febrer de 2005)

25. Pallars Jussà - Pic de Peguera
26. Pallars Sobirà - Pica d'Estats
27. Pla d'Urgell - Tossal de l'Infern
28. Pla de l'Estany - Montner
29. Priorat - Roca Corbatera
30. Ribera d'Ebre - La Creu de Santos
31. Ripollès - Puigmal
32. Segarra - Turó del Galutxo
33. Segrià - Puntal dels Escambrons
34. Selva - Les Agudes (14 de febrer de 2004)

35. Solsonès - Pedró dels Quatre Batlles
36. Tarragonès - La Mola
37. Terra Alta - Tosseta Rasa
38. Urgell - Tossal Gros de Vallbona
39. Vall d'Aran - Tuc de Mulleres
40. Vallès Occidental - La Mola de Sant Llorenç del Munt (18 de juny de 2005 / 9 de febrer de 2008)

41. Vallès Oriental - Turó de l'Home (24 de febrer de 2008)