Aquests dies amb el Mohawk, hem pogut tatxar de la llista dels cims comarcals un que probablement devia ser dels més assequibles: el Turó d'en Vives, al Parc Natural del Montnegre-Corredor, corresponent a la comarca del Maresme.
La ruta ja l'havíem feta fa algun temps, tot i que llavors vam anar en sentit contrari i, a més, no incloïa el Turó d'en Vives, ja que queda fora del recorregut habitual. En aquesta segona visita ens hem endut un parell de sorpreses, una de bona i l'altra que ens ha semblat molt trista.
La bona ha estat veure que ben cuidat està el parc, tot ben net i amb els cartells senyalitzadors que semblen nous. El recorregut segueix un sender local (SL-C-103) fàcil que transcorre pràcticament tota l'estona per pistes forestals. Les marques del SL no hi eren fa uns anys i s'ha de dir que ajuden molt a trobar el camí correcte.
La no tan bona ha estat quan hem arribat a la reformada ermita de Santa Maria de Montnegre. No per l'ermita, arreglada algun temps més tard de la nostra visita a la zona, sinó per l'impressionant roure que l'acompanyava.
Dic "acompanyava" perquè el monumental roure fa cosa d'any i mig que va passar a millor vida. Segons el cartell indicador, una tempesta de neu i vent que hi va haver el dia 8 de gener de 2010 el va fer caure, amb la qual cosa es va descobrir que l'arbre, aparentment sa, tenia tot el seu interior buit, així que tan sols era qüestió de temps que això passés. Les seves restes han quedat allà exposades, com a recordatori del que un dia va ser, però fa mal a la vista veure'l en aquell estat sabent com havia sigut.
La ruta ja l'havíem feta fa algun temps, tot i que llavors vam anar en sentit contrari i, a més, no incloïa el Turó d'en Vives, ja que queda fora del recorregut habitual. En aquesta segona visita ens hem endut un parell de sorpreses, una de bona i l'altra que ens ha semblat molt trista.
La bona ha estat veure que ben cuidat està el parc, tot ben net i amb els cartells senyalitzadors que semblen nous. El recorregut segueix un sender local (SL-C-103) fàcil que transcorre pràcticament tota l'estona per pistes forestals. Les marques del SL no hi eren fa uns anys i s'ha de dir que ajuden molt a trobar el camí correcte.
La no tan bona ha estat quan hem arribat a la reformada ermita de Santa Maria de Montnegre. No per l'ermita, arreglada algun temps més tard de la nostra visita a la zona, sinó per l'impressionant roure que l'acompanyava.
Dic "acompanyava" perquè el monumental roure fa cosa d'any i mig que va passar a millor vida. Segons el cartell indicador, una tempesta de neu i vent que hi va haver el dia 8 de gener de 2010 el va fer caure, amb la qual cosa es va descobrir que l'arbre, aparentment sa, tenia tot el seu interior buit, així que tan sols era qüestió de temps que això passés. Les seves restes han quedat allà exposades, com a recordatori del que un dia va ser, però fa mal a la vista veure'l en aquell estat sabent com havia sigut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada