22 de juliol 2013

Roure del Vilar o Roure de la Senyora (Sant Boi de Lluçanès)

Roure de la Senyora

Espècie: quercus pubescens
Declarat Arbre Monumental: l'any 1988
Propietari: Francesc Catllà i Maria Espelt
Terme municipal: Sant Boi de Lluçanès (masia del Vilar)
Coordenades UTM ED50 (m): X 429822  Y 4657651
Alçaria total: 15 m
Volt de canó: 4 m
Capçada mitjana: 29,3 m
Edat estimada: ?

El Roure de la Senyora és un espectacular roure situat a uns 100 metres al nord de la casa pairal del Vilar (d'aquí el també nom de Roure del Vilar), a l'extrem d'uns camps de conreu i inici de la roureda que s'estén muntanya amunt fins al santuari dels Munts.

Diuen que el nom de "Roure de la Senyora" li ve perquè la que havia estat senyora de la casa Vilar, Lotgarda de Pedrals, tenia gran estimació per aquest roure i hi passava llargues estones sota la seva ombra llegint o fent ganxet.

La veritat és que, ara que ja hem voltat una mica per Catalunya anant a la "recerca i captura" dels nostres Arbres Monumentals, crec que pocs arbres es mereixen tant el qualificatiu de Monumental com aquest roure. No només és espectacular, sinó que a més es veu molt estimat i ben cuidat, tant el roure (té les branques inferiors ben apuntalades per ajudar-lo a aguantar-ne el pes) com el seu entorn. Val la pena visitar-lo, asseure's una estona en el banc que hi ha sota les seves grans branques i posar-se durant uns minuts en la pell de la "Senyora", això sí, sempre sent molt respectuosos.

Casa pairal del Vilar


Roure de la Senyora (maig de 2013)


Com que trobar l'arbre havia estat molt fàcil i, a més, no havíem caminat gaire fins a arribar-hi, vam decidir pujar muntanya amunt, fins al Santuari dels Munts, agafant el sender que surt de pocs metres a la dreta del roure.

Val a dir que nosaltres hi vam pujar un diumenge, just a l'hora de sortir de missa. Ja us podeu imaginar quina fila devíem fer nosaltres, vestit amb roba "de guerra" enmig de tots aquells senyors i senyores ben vestidets que, òbviament, no havien pujat pas a peu fins allà.

Santuari dels Munts
Paisatge des del Santuari dels Munts

Actualització de 2026: M'informa un dels meus ocellets que visita sovint el Roure de la Senyora que ja fa un temps que no el veu bé. Sembla que aquest any no ha rebrotat, així que suposo que l'haurem de donar per mort, com tants altres dels nostres estimats arbres Monumentals que ens estan abandonant aquests últims anys.

Roure del Pla del Call (Rupit i Pruit)

Roure del Pla del Call

Espècie: quercus pubescens
Declarat Arbre Monumental: l'any 1988
Propietari: M. Bach de Fontcoberta
Terme municipal: Rupit i Pruit (mas del Bac)
Coordenades UTM ED50 (m): X 453317  Y 4655015 
Alçaria total: 18 m
Volt de canó: 3,45 m
Capçada mitjana: 27,5 m
Edat estimada: ?

El Roure del Pla del Call, declarat monumental amb el nom de Roure del Bac de Collsacabra, és un d'aquells arbres als quals hem passat pel costat milers de vegades sense ni tan sols adonar-nos de la seva existència. I quan per fi en som conscients, ens preguntem com és possible que no l'haguéssim vist abans. 

Aquest gran roure es troba en una esplanada al costat de la carretera C-153, entre Cantonigrós i Rupit, al quilòmetre 10. Quan passem l'indicador del RCP El Colomer, uns metres més endavant i a mà dreta veurem el mas del Bac, una gran masia amb torre inclosa a tocar de la carretera. Deixem el cotxe per allà on puguem i no molestem (nosaltres el vam deixar uns metres més endavant, al costat d'un petit monument dedicat a Jacint Verdaguer) i agafem (caminant) una pista que trobarem a la banda esquerra de la carretera (de fet, allà hi neixen dues pistes, s'ha d'anar cap a la dreta). Uns 200 metres i trobarem l'espectacular roure.

 

Roure del Pla del Call (agost de 2013)

Per què us feu una idea de les dimensions del roure, fixeu-vos en la taqueta blava i negra que es veu al costat del gran tronc: no és un cagalló de mosca, és el Mohawk.

A prop de Rupit, a Santa Maria de Corcó hi havia un altre roure monumental, el Roure de Carboneres, però va morir l'any 1997 i actualment no en queden ni les restes.

Actualització de 2022: Aquest majestuós roure va patir un atac d'insectes perforadors el 2018; se li va fer un tractament fitosanitari per intentar protegir-lo, però no va acabar de funcionar i el 2022 ja no va rebrotar. Un altre gegant aparentment ple de vida que se'ns en va. 

21 de juliol 2013

Arborètum de Masjoan (Espinelves)

Dins de la finca de Masjoan, situada al terme municipal d'Espinelves, a tocar de la carretera GI-5441, que enllaça amb l'Eix Transversal C-25 a les sortides 199 i 202, s'hi troba la major concentració d'Arbres Monumentals de Catalunya; actualment n'hi ha deu amb la declaració de Monumental, fins i tot alguns ja morts i desapareguts: Alzina, Auró, Avet, Avet Híbrid, Castanyer d'Índia, Cedre, Cedre d'Encens, Sequoia, Teix i Til·ler. 

Des del segle XVIII la masia pertany a la família Masferrer. Un dels descendents, Marià Masferrer, naturalista i botànic, va decidir crear-hi un jardí botànic i hi va plantar una gran quantitat de coníferes entre els anys 1860 i 1911, inici de l'arborètum actual.

A la dècada del 1950, el llavors propietari de la finca, Nicolau Masferrer, i el seu fill, Jesús Masferrer, van descobrir que s'havia produït una hibridació natural entre dos tipus diferents d'avets i havia aparegut una nova espècie hereva de les millors qualitats dels seus dos "progenitors". Després d'enviar-ne mostres a diversos científics, van rebre la certificació de nova espècie, que va ser batejada com a abies masjoannis (o avet de Masjoan). Així doncs, l'avet de Masjoan no rep aquest nom només per trobar-se dins la finca Masjoan, sinó per tractar-se d'una espècie endèmica de la zona.

L'Arborètum de Masjoan es pot visitar pagant un preu simbòlic de 5€ per cobrir les despeses del seu manteniment. S'hi ha marcat un itinerari, a l'est de la masia, on es poden observar les espècies més destacades, entre elles cinc dels Arbres Monumentals: la Sequoia, l'Avet, l'Avet Híbrid, el Cedre de l'Atles i el Cedre d'Encens. Molts dels arbres superen els 30 i fins i tot els 40 metres d'alçada.

El Teix, el Til·ler, el Castanyer d'Índia i l'Auró es troben (o es trobaven) a l'altra banda de la casa, a tocar de la carretera. L'Alzina es troba a uns 800 metres del lloc, a l'altre costat de l'Eix.


Si voleu més informació de l'Arborètum de Masjoan, podeu visitar la seva pàgina web oficial.
 
Poso les dades dels seus Arbres Monumentals:

Alzina

Espècie: quercus ilex subsp. ilex
Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: família Masferrer
Terme municipal: Espinelves (Masjoan)
Coordenades UTM ED50 (m): X  450839  Y 4635008
Alçaria total: 29,5 m
Volt de canó: 3,12 m
Capçada mitjana: 16,3 m
Edat estimada: ?

És l'alzina de més alçada de Catalunya. Queda situada fora de la finca, al mig del bosc, a l'altra banda de l'Eix Transversal, per això n'he fet una entrada a part.

Auró

Espècie: acer campestre
Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: família Masferrer
Terme municipal: Espinelves (Masjoan)
Coordenades UTM ED50 (m): X 451058  Y 4635711
Alçaria total: 18,5 m
Volt de canó: 2,45 m
Capçada mitjana: 14,2 m
Edat estimada: ?

Era l'auró de més alçada mesurat a Catalunya. Va morir el 1996 per l'impacte d'un camió durant les obres de construcció de l'Eix Transversal. Segons la web de la Generalitat, de l'auró en queden les restes, però nosaltres no vam ser capaços de trobar-les, si és que encara hi són. 

Avet 

Espècieabies alba
Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: família Masferrer
Terme municipal: Espinelves (Masjoan)
Coordenades UTM ED50 (m): X 451363  Y 4635760
Alçaria total: 43,5 m
Volt de canó: 3,58 m
Capçada mitjana: 16,3 m
Edat estimada: plantat el 1911

Avets (2012)
Avets (2012)
Avets (2012)

Avet de Masjoan (novembre de 2012)

L'Avet de Masjoan, el més alt mesurat a Catalunya, va morir el 2022 a causa dels fongs. La veritat és que havent visitat l'arborètum el 2012 i fent la comparació amb el seu estat el 2026 la situació ha canviat moltíssim: molts dels arbres que gairebé quinze anys enrere semblaven plens de vitalitat, ara són morts i ben morts. No només l'Avet Monumental ja no hi és, sinó que molts dels altres avets que l'acompanyaven també han desaparegut. Només cal que feu una comparativa entre les imatges de sobre, de 2012, i la d'aquí sota i entendreu què vull dir. Quina peneta veure-ho així. 

Avet de Masjoan (agost de 2026)

Avet Híbrid de Masjoan

Espècieabies x masjoannis
Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: família Masferrer
Terme municipal: Espinelves (Masjoan)
Coordenades UTM (ETRS89): X: 451153; Y:4635490
Alçaria total: 32 m
Volt de canó: 3,65 m
Capçada mitjana: 18  m
Edat estimada: nascut als anys 1950

Avet Híbrid de Masjoan

Com he dit abans, a l'arborètum de Masjoan, de manera espontània, va aparèixer una nova varietat d'avet fruit de la hibridació entre l’avet comú del Montseny (abies alba) i l’avet andalús (abies pinsapo). Al ser una espècie endèmica de la zona, se li va posar de nom científic abies masjoannis, així que ara, qualsevol avet d'aquesta espècie, estigui on estigui, serà un "avet de Masjoan". El de la imatge, que ara ha estat declarat Monumental, és un dels exemplars que va néixer d'aquesta barreja. Aquest, per sort, està esplèndid!
Avet Híbrid de Masjoan (agost de 2026)

Castanyer d'Índia

Espècieaesculus hippocastanum
Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: família Masferrer
Terme municipal: Espinelves (Masjoan)
Coordenades UTM ED50 (m): X 451050  Y 4635713
Alçaria total: 23 m
Volt de canó: 3,55 m
Capçada mitjana: 12,2 m
Edat estimada: ?

El Castanyer va morir l'any 1994. Actualment, novament segons la web de la Generalitat, en queden les restes, que fan la funció de nidal. Nosaltres l'únic rastre que en vam trobar, però, va ser aquest: la placa encara hi és, però l'arbre ja no...

Placa del Castanyer d'Índia de Masjoan (juliol de 2013)

Cedre de l'Atles

Espècie: cedrus atlantica
Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: família Masferrer
Terme municipal: Espinelves (Masjoan)
Coordenades UTM ED50 (m): X 451430  Y 4635686
Alçaria total: 37 m
Volt de canó: 4,19 m
Capçada mitjana: 20 m
Edat estimada: plantat el 1911

Cedre de l'Atles (novembre de 2012)

Aquest preciós cedre, que em va enamorar la primera vegada que el vaig veure, va morir el 2024 a causa dels anys de sequera. 

Cedre de l'Atles (agost de 2026)
Tal com diuen, malgrat tot, la vida continua

Cedre d'Encens o Libocedre

Espècie: calocedrus decurrens
Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: família Masferrer
Terme municipal: Espinelves (Masjoan)
Coordenades UTM (ETRS89): X: 451231, Y:4635538
Alçaria total: 50 m
Volt de canó: 3,54 m
Capçada mitjana: 10 m
Edat estimada: plantat el 1911

Cedre d'Encens de Masjoan (agost de 2026)

L'arbre més alt, no només de l'arborètum de Masjoan, sinó de tota Catalunya, i no ha estat declarat Monumental fins el 2025. Cinquanta metres d'alçada de no res, que queden dissimulats perquè és just al costat de les sequoies, que tampoc es queden curtes. 


Sequoia

Espècie: sequoiadendron giganteum
Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: família Masferrer
Terme municipal: Espinelves (Masjoan)
Coordenades UTM ED50 (m): X 451309  Y 4635770
Alçaria total: 41 m
Volt de canó: 6,43 m
Capçada mitjana: 18,9 m
Edat estimada: plantada el 1911

Sequoies roges (2012)
Sequoia roja (2012)
Sequoia Gegant (novembre de 2012)

Afortunadament, el 2026 aquest conjunt de sequoies les hem trobat igual que catorze anys enrere, l'única diferència és que ara hi ha una cinta que no ens deixa apropar-nos als seus peus, però veient l'estat de la resta de l'arborètum, ja em sembla bé. 

Sequoia Gegant (agost de 2026)

A part d'aquest conjunt de sequoies, n'hi ha altres escampades per l'arborètum, almenys dues d'elles ja ben mortes. Uns arbres que se suposa que podrien viure milers d'anys i amb prou feines han arribat a un segle de vida. Alguna cosa estem fent molt malament, i no em refereixo a la gent que s'encarrega de Masjoan, que estic segura que fan el millor que poden per protegir els seus arbres.

Teix

Espècie: taxus baccata
Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: família Masferrer
Terme municipal: Espinelves (Masjoan)
Coordenades UTM 31N-ETRS89 • X,Y (m): 451003,4635459
Alçaria total: 17,5 m
Volt de canó:  1,95 m
Capçada mitjana: 15,1 m
Edat estimada: plantat el 1860

El Teix es troba a la banda nord-oest de la masia, però en diferent costat de la riera que el Til·ler (que es troba tocant a la carretera). Ha patit les conseqüències de la compactació del sòl pel transport pesant durant les obres de l'Eix Transversal, que hi passa molt a prop. La veritat és que la zona nord-oest de la finca la vam trobar força abandonada, amb moltes ortigues i altres herbes que feien difícil fins i tot avançar pel camí. Entenc que la intenció és que no es vagi per aquesta zona, però tres dels arbres Monumentals justament eren aquí. Dels tres, ja només queda el Teix, ja que el Castanyer i l'Auró, com he dit abans, ja no existeixen.

La primera vegada que hi vam ser, el 2012, no li vam ni poder fer fotografia. En la segona visita hem tingut més sort.

Teix de Masjoan (agost de 2026)

Masjoan té dins del seu recorregut marcat un altre teix, més jovenet que aquest, però força més ben cuidat i molt més fàcil de veure, ja que destaca (per petitó, malgrat tenir més de cent cinquanta anys) al costat de les sequoies. Us en deixo la seva foto, encara que aquest no sigui monumental.

Teix de Masjoan (novembre de 2012)

Til·ler

Espècietilia platyphyllos
Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: família Masferrer
Terme municipal: Espinelves (Masjoan)
Coordenades UTM ED50 (m): X 451061  Y 4635658
Alçaria total: 30 m
Volt de canó: 2,95 m
Capçada mitjana: 21,9 m
Edat estimada: plantat el 1860

El Til·ler es troba a la banda nord-oest de la masia i a l'altre costat de la riera, tocant a la carretera GI-5441. La dificultat en l'accés fa que el sotabosc estigui una mica abandonat, tot i que el til·ler es pot veure perfectament bé des de la carretera.
  
Til·ler de Masjoan (juliol de 2013)
Til·ler de Masjoan (agost de 2026)
Til·ler de Masjoan (agost de 2026)

20 de juliol 2013

Ginebró del Casademont (el Brull)

Declarat Arbre Monumental: l'any 1988
Propietari:?
Terme municipal: el Brull (Casademont)
Coordenades UTM ED50 (m): X 441362  Y 4629992
Alçaria total: 19 m
Volt de canó: 3,48 m
Capçada mitjana: 12 m
Edat estimada: 2000 anys??

De moment queda pendent...

18 de juliol 2013

Arbres Monumentals d'Osona

Osona és, amb diferència, la comarca que gaudeix del major nombre d'arbres declarats Monumentals de tota Catalunya. N'hi ha un total de 28, tot i que alguns d'ells es troben agrupats en jardins botànics privats, com els de Masjoan o el Noguer. Aquí us deixo la llista, que aniré comentant de mica en mica (que aquí hi tinc feina per estona!):

- Ginebró del Casademont (El Brull)
- Arbres Monumentals de can Masjoan (Espinelves)
  - Alzina
  - Til·ler
  - Auró - mort
  - Teix
  - Castanyer d'Índia - mort
  - Avet
  - Sequoia
  - Cedre
- Roure del Pla del Call (Rupit i Pruit)
- Roure de la Senyora o Roure del Vilar (Sant Boi de Lluçanès)
- Fageda de la Grevolosa (Sant Pere de Torelló)
- Roure de Carboneres (Santa Maria de Corcó) - mort el 1997
- Pinsap dels Sors (Seva)
- Cuprés de can Vives (Seva)
- Alzina del Pujol (Taradell)
- Plàtan de la Font Gran (Taradell)
- Alzina de Masgrau (Tavèrnoles)
- Roures grossos de la Carrera  (Vic)
- Faig del Pla Petit de Fontcoberta (Vidrà)
- Faig de can Font (Vidrà)
- Roure de la Creu de l'Arç (Vidrà)
- Arbres Monumentals del Noguer (Viladrau)
  - Sequoia roja
  - Avet noble - mort
  - Sequoia
  - Avet de Numídia
- Castanyer de les Nou Branques (Viladrau)
- Sequoia de Tortadés (Vilanova de Sau)

Avets de Das (Das)

Avets de Das

Espècie: abies
Declarats Arbres Monumentals: l'any 1991
Propietari: ?
Terme municipal: Das (ca n'Arderiu)
Coordenades UTM ED50 (m): X 417110  Y 4690856
Alçaria total: 29 m (I), 26,5 m (II), 29,5 m (III)
Volt de canó: 3,55 m (I), 3,3 m (II), 5,2 m (III)
Capçada mitjana:  17,3 m (I), 11 m (II),18,8 m (III)
Edat estimada: plantats el 1890

La comarca de la Cerdanya, malgrat disposar de diversos arbres d'interès local, només dos d'ells han rebut la declaració de Monumental. Bé, de fet no són un arbre, sinó conjunts d'avets. Els Avets de Das són un conjunt de tres avets de diferents tipus que es troben dins d'una finca particular, ca n'Arderiu. 

Inicialment el grup estava format per quatre avets, però el 1950 el quart avet va morir per l'impacte d'un llamp. Els altres tres avets supervivents, per la seva grandària i, sobretot, alçada, han patit sovint els efectes de la meteorologia. Actualment, per exemple, un dels tres avets ha perdut part de la seva capçada al esberlar-se la seva part superior. Els arbres es veuen molt ben cuidats i s'hi han fet treballs d'acondicionament, com l'apuntalament de les branques inferiors per evitar que arribin a terra.  


Els avets es troben dins mateix de la població de Das, darrere de l'edifici de l'Ajuntament del poble. Són fàcilment localitzables, ja que, malgrat trobar-se darrere un mur que en tapa parcialment la visió, les seves capçades es veuen de totes bandes amb només fer-hi un cop d'ull.

Roure de Santa Maria del Montnegre (Sant Celoni)

Roure de Santa Maria de Montnegre

Espècie: quercus pubescens
Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: ?
Terme municipal: Sant Celoni (Santa Maria del Montnegre)
Coordenades UTM ED50 (m): X 466213  Y 4612417
Alçaria total: 23 m
Volt de canó: 4,4 m
Capçada mitjana:  23,3 m
Edat estimada: ?

El preciós roure de Santa Maria de Montnegre es trobava dins del parc del Montnegre-Corredor, punt de trobada obligat de caminants i ciclistes que voltaven pel parc. L'any 2010, un fort temporal de vent i neu va trencar l'arbre, aparentment sa, deixant al descobert l'interior del seu tronc, que estava ben buit pel podriment.


Nosaltres, afortunats sense saber-ho, l'any 2008 li vam fer aquesta bonica fotografia


En aquells moments, la petita ermita de Santa Maria del Montnegre tenia aquest aspecte


Tres anys més tard, el 2011, vam repetir la caminada i a l'arribar al mateix indret ens vam endur dues sorpreses inesperades. La primera va ser trobar-nos amb les restes del que havia estat l'elegant roure;


la segona, trobar l'ermita totalment remodelada gràcies a la tasca feta pels Amics de Santa Maria del Montnegre


L'any passat, novament gràcies al grup d'Amics de Santa Maria del Montnegre, entre altres, es va aconseguir clonar el roure a partir d'algunes cèl·lules que quedaven encara vives de l'arbre. Després d'uns mesos de feina, al novembre del 2012 el nou arbre va ser replantat al costat de la soca que resta del seu "pare". Òbviament, malgrat tenir les mateixes cèl·lules, es tracta d'un arbre nou, una branqueta de tot just uns 30 cm d'alçada, que no sabem fins on arribarà.

Finalment, per acabar amb els arbres Monumentals del Vallès Oriental, només queda esmentar l'Om del Banc de la Paciència, de Sant Feliu de Codines, que rebia aquest nom, diuen, per estar situat al costat del banc d'una parada d'autobús. Afectat per la grafiosi, i malgrat tots els esforços fets per salvar-lo, l'arbre va anar perdent força progressivament, fins que el 1996 ja no va rebrotar. Va ser talat i se'n conserven alguns fragments de la soca, però no es troben en el seu lloc.

17 de juliol 2013

Arboç de Sant Esteve del Coll (Llinars del Vallès)

Arboç de Sant Esteve del Coll

Espècie: arbutus unedo
Declarat Arbre Monumental: l'any 1988
Propietari: Església Parroquial de Sant Esteve del Coll
Terme municipal: Llinars del Vallès (església de Sant Esteve del Coll)
Coordenades UTM ED50 (m): X 448130  Y 4607584
Alçaria total: 8,5 m
Volt de canó: 2,4 m
Capçada mitjana: 7,3 m
Edat estimada: ?

L'arboç de Sant Esteve del Coll (anomenat d'aquesta manera perquè es troba molt a prop de l'església parroquial del mateix nom) és un dels pocs arboços monumentals que tenim a Catalunya. L'arboç és una planta arbustiva molt abundant a la zona, però poques vegades es troben arboços d'aquesta mida.

Actualment, l'arboç de Sant Esteve del Coll ha perdut bona part de l'esplendor que devia haver tingut en altres temps; té el tronc principal buit per dins i mig podrit, però una branca que li ha nascut amb força en un lateral fa que, malgrat tot, gaudeixi de gran vitalitat. Quan el vam visitar nosaltres, a finals de gener, estava ple de cireretes, així que queda clar que continua donant molt fruit.

Església de Sant Esteve del Coll
 
Arboç de Sant Esteve del Coll (gener del 2013)
Per trobar l'arboç cal anar, òbviament, fins a l'església de Sant Esteve del Coll, al terme municipal de Llinars del Vallès. Si agafem la carretera de Dosrius cap a Cardedeu (BV-5103), al quilòmetre 6 trobarem una pista a la dreta, que seguirem durant un quilòmetre i quart, aproximadament, fins a trobar l'ermita i, abans, l'arboç.



Alzines de Santa Maria del Vallès (Lliçà de Vall)

Alzines de Santa Maria del Vallès

Espèciequercus ilex subsp. ilex
Declarat Arbre Monumental: 2000
Propietari: Fundació Privada Obra Tutelar Agrària
Terme municipal: Lliçà de Vall
Coordenades UTM ED50 (m): X 437709  Y 4605255
Alçaria total: 17, 5 m (I), 17,5 m (II)
Volt de canó: 3,99 m (I), 3,6 m (II)
Capçada mitjana: 24,5 m (I), 24,5 m (II)
Edat estimada: ?

Sens dubte, aquestes dues alzines bessones han gaudit de millors èpoques. Ara mateix es troben situades al costat d'un rec, enmig de l'herba, en un espai brut i abandonat que en altre moment devia haver estat esplendorós. És incomprensible com aquest indret està tan mal cuidat, començant pel fet que gairebé vam haver de saltar una tanca per accedir-hi i després passar per sobre les herbes que han tapat totalment el caminet per poder-hi arribar. Una llàstima de lloc, el més mal cuidat que hem trobat fins ara en la nostra recerca d'Arbres Monumentals per tot Catalunya.

De les dues alzines, una va ser tocada per un llamp l'any 1962 i això va fer que, amb el temps, acabés perdent dues de les seves tres besses, a causa també de l'atac dels insectes xilòfags i les putrefaccions que tenia. Actualment segueix viva, malgrat que el seu aspecte és deplorable. La seva bessona, en canvi, gaudeix d'un molt més bon aspecte i vitalitat.

Alzina de Santa Maria del Vallès (gener de 2013)

Per trobar les alzines s'ha d'anar a l'entrada (o sortida, segons es miri) de Lliçà de Vall, a tocar del terme municipal amb Lliçà d'Amunt, prop de les masies de l'Orlau i Les Torres i a uns 350 metres de la capella de Santa Maria del Vallès (d'on reben el seu nom).

Actualització de 2018: De l'Alzina II, com era de preveure ja només en queden les restes.

16 de juliol 2013

Boix de l'Església (Montseny)

Boix de l'Església

Espècie: buxus sempervirens
Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: Parròquia de Montseny
Terme municipal: Montseny (església de Sant Julià de Montseny)
Coordenades UTM ED50 (m): X 449787  Y 4623435
Alçaria total: 8 m
Volt de canó: 1,03 m
Capçada mitjana: 7 m
Edat estimada: centenari

Molt a prop d'on es troben els castanyers de la Traüna, al centre mateix del poble del Montseny, s'hi troba l'´únic boix declarat monumental. Malgrat que el boix és un arbust, aquest exemplar té forma d'arbre, amb un tronc central i dues besses. El boix està dins del pati de l'església del poble i nosaltres el vam trobar tancat, però no va ser inconvenient per poder-lo fotografiar des de fora estant.