Aquest cap de setmana, aprofitant l'excusa de la 7a fira del llibre de muntanya, amb el Mohawk vam decidir anar a passar la nit a Rupit, una idea que feia temps que ens ballava pel cap, però que mai havíem portat a la pràctica, més que res per mandra, perquè el poble es troba a poc més d'una hora en cotxe de casa.
Després de fer una ullada al programa de la fira, el Mohawk va marcar amb retolador vermell un parell de conferències, una que feia l'Araceli Segarra sobre la seva trajectòria alpinística, el dissabte a les 19:30, i l'altra una taula rodona sobre la "Relació de les dones amb la muntanya", moderada per l'Antoni Bassas, el diumenge a les 12:00. Així doncs, ens quedava la resta dels dos dies per ocupar mirant llibres, assaborint el bon (excel·lent) menjar de la zona i, ja que hi érem, escalar una miqueta pel Collsacabra.
La via escollida va ser la via Normal de l'Agullola de Rupit, d'uns 60 metres, amb tres llargs i una dificultat d'entre III i IV+. Sí, ja sé que és molt senzilla i, de fet, el Mohawk la va fer amb vamves en lloc de peus de gat, però a mi ja m'està bé.
Així doncs, el dissabte al matí ens vam llevar d'horeta i ens en vam anar cap a Rupit. Vam arribar al poble i sense baixar del cotxe vam poder veure on estava instal·lada la fira (al pàrquing de l'entrada, com era d'esperar). Vam passar de llarg, seguint la carretera cap al monestir de sant Joan de Fàbregues, per anar a trobar l'Agullola que volíem conèixer.
Poc abans d'arribar al monestir, la carretera-pista que estàvem seguint es bifurcava en dues, així que vam deixar el cotxe a la mateixa bifurcació i vam anar caminant pel camí de l'esquerra (el de la dreta ens portaria al monestir), malgrat que les indicacions que ens guiaven deien que deixéssim el cotxe una mica més avall, al pla del Roquer.
Ràpidament vam descobrir amb sorpresa que havíem pres una molt bona decisió, ja que la zona del pla estava totalment ocupada per una gent amb pinta d'urbanitas rancis que deurien d'estar filmant alguna cosa. Vam seguir caminant, malgrat les males mirades que ens van fer aquella gent (ni que el camp fos seu!) i vam localitzar com vam poder el camí cap a llevant que ens havia de portar cap el Pla Xic, amagat darrere d'alguns dels seus múltiples camions i tot terrenys que ho invadien tot.
Vam atravessar el pla de Fàbregues pel camí fins a divisar l'Agullola Xica. Llavors van deixar el camí i vam dirigir-nos cap a l'Agullola a través de les herbes i arbustos, ja que no vam trobar corriol que ens hi portés.
Quan practicament ja érem a tocar de l'Agullola, vam descobrir que no ens havíem equivocat de camí, ja que vam localitzar una pedra on s'indicava el grau de Saltabocs, que havíem de travessar.
El grau de Saltabocs sembla complicat de passar a primera vista, però un cop hi ets t'adones que hi ha una mena d'escaleta artificial picada a la pedra per on es pot anar passant amb relativa facilitat (tot i que cal anar en compte). Val a dir, però, que és molt més senzill travessar-lo en sentit contrari del que anàvem, ja que llavors l'escaleta queda en sentit ascendent.
Passat el grau, el caminet baixa un tros i després va resseguint la cinglera fins al peu de l'Agullola de Rupit, tot i que a estones és més intuïtiu que evident.
La via Normal no es pot dir que sigui cap meravella: la pedra es va desfent i hi ha sorra, arbres i arbustos per tot el seu recorregut (de fet, les reunions es fan en arbres). Però val molt la pena fer-la, primer per la poca dificultat que té i segon per les impressionants vistes que es poden contemplar des del seu cim.
Recordant la nostra classe intensiva de botànica de la setmana passada, vam observar aquesta bonica alzina que estava solitària al costat del camí cap a l'Agullola.
I no cal dir que el Mohawk va quedar encantat amb l'Agullola Xica del Grau, així que ja està planificant a veure a qui podrà enganyar per anar a fer la via que hi ha...
Després de fer la via, vam dinar, vam retornar cap al cotxe i vam anar a l'hostal de Rupit on havíem fer reserva per una nit. He de dir que malgrat tenir dues estrelles, el lloc ens va semblar una delícia. Vam comprovar la comoditat de l'habitació fent una bona migdiada i a la tarda vam sortir a recórrer el poble, que com que no és precisament enorme vam acabar amb mitja hora. Vam fer una volta per la carpa on hi havia els estants d'editorials i llibreries, malgrat que no ens vam inspirar i finalment en vam sortir sense comprar res (ja em diràs, anar a una fira del llibre i no comprar cap llibre!). A les 19:30 ens vam traslladar a la carpa del costat, on s'hi feien les conferències, on l'Araceli Segarra ens va passar una projecció d'impressionants fotografies (aquestes sí que eren impressionants de debò) d'algunes de les seves expedicions: l'Everest, el K2, el Naranjo, etc.
Acabada la projecció, ens en vam anar ràpidament cap a l'hostal, després de provar el fred que s'hi gasta a l'Osona. Ara, no ens queixarem pas, perquè vam sopar com uns reis, així que ens en vam anar a dormir més que contents. Abans, però, fins i tot vam tenir temps de veure, de principi a fi, un partit de futbol (Barça, 6-Atlético de Madrid, 1), cosa que es podria dir que feia anys que no havia vist.
Diumenge teníem previst arribar-nos fins a Cantonigròs i anar a veure la Foradada, però vist que el Salt de Sallent estava pràcticament sec, vam pensar que la Foradada probablement estaria més o menys igual, així que al final vam decidir amortitzar una mica més el que ens costava l'hostal, llevar-nos tardet i fer un mooolt booon esmorzar.
A les 12:00 vam tornar a la carpa de conferències, on es va fer una taula rodona per parlar sobre la relació de la dona amb l'esport i més concretament amb la muntanya. Com que hi havia cinc ponent, la xerrada es va allargar un parell d'hores.
Després d'això, amb el Mohawk vam decidir que ja havíem complert el nostre objectiu del cap de setmana, així que vam iniciar el retorn cap a caseta. Potser no vam fer moltes coses, però la sortida ens va anar d'allò més bé per desconnectar del món quotidià.
Després de fer una ullada al programa de la fira, el Mohawk va marcar amb retolador vermell un parell de conferències, una que feia l'Araceli Segarra sobre la seva trajectòria alpinística, el dissabte a les 19:30, i l'altra una taula rodona sobre la "Relació de les dones amb la muntanya", moderada per l'Antoni Bassas, el diumenge a les 12:00. Així doncs, ens quedava la resta dels dos dies per ocupar mirant llibres, assaborint el bon (excel·lent) menjar de la zona i, ja que hi érem, escalar una miqueta pel Collsacabra.
La via escollida va ser la via Normal de l'Agullola de Rupit, d'uns 60 metres, amb tres llargs i una dificultat d'entre III i IV+. Sí, ja sé que és molt senzilla i, de fet, el Mohawk la va fer amb vamves en lloc de peus de gat, però a mi ja m'està bé.
Així doncs, el dissabte al matí ens vam llevar d'horeta i ens en vam anar cap a Rupit. Vam arribar al poble i sense baixar del cotxe vam poder veure on estava instal·lada la fira (al pàrquing de l'entrada, com era d'esperar). Vam passar de llarg, seguint la carretera cap al monestir de sant Joan de Fàbregues, per anar a trobar l'Agullola que volíem conèixer.
Poc abans d'arribar al monestir, la carretera-pista que estàvem seguint es bifurcava en dues, així que vam deixar el cotxe a la mateixa bifurcació i vam anar caminant pel camí de l'esquerra (el de la dreta ens portaria al monestir), malgrat que les indicacions que ens guiaven deien que deixéssim el cotxe una mica més avall, al pla del Roquer.
Ràpidament vam descobrir amb sorpresa que havíem pres una molt bona decisió, ja que la zona del pla estava totalment ocupada per una gent amb pinta d'urbanitas rancis que deurien d'estar filmant alguna cosa. Vam seguir caminant, malgrat les males mirades que ens van fer aquella gent (ni que el camp fos seu!) i vam localitzar com vam poder el camí cap a llevant que ens havia de portar cap el Pla Xic, amagat darrere d'alguns dels seus múltiples camions i tot terrenys que ho invadien tot.
Vam atravessar el pla de Fàbregues pel camí fins a divisar l'Agullola Xica. Llavors van deixar el camí i vam dirigir-nos cap a l'Agullola a través de les herbes i arbustos, ja que no vam trobar corriol que ens hi portés.
Quan practicament ja érem a tocar de l'Agullola, vam descobrir que no ens havíem equivocat de camí, ja que vam localitzar una pedra on s'indicava el grau de Saltabocs, que havíem de travessar.
El grau de Saltabocs sembla complicat de passar a primera vista, però un cop hi ets t'adones que hi ha una mena d'escaleta artificial picada a la pedra per on es pot anar passant amb relativa facilitat (tot i que cal anar en compte). Val a dir, però, que és molt més senzill travessar-lo en sentit contrari del que anàvem, ja que llavors l'escaleta queda en sentit ascendent.Passat el grau, el caminet baixa un tros i després va resseguint la cinglera fins al peu de l'Agullola de Rupit, tot i que a estones és més intuïtiu que evident.
La via Normal no es pot dir que sigui cap meravella: la pedra es va desfent i hi ha sorra, arbres i arbustos per tot el seu recorregut (de fet, les reunions es fan en arbres). Però val molt la pena fer-la, primer per la poca dificultat que té i segon per les impressionants vistes que es poden contemplar des del seu cim.
Recordant la nostra classe intensiva de botànica de la setmana passada, vam observar aquesta bonica alzina que estava solitària al costat del camí cap a l'Agullola.
I no cal dir que el Mohawk va quedar encantat amb l'Agullola Xica del Grau, així que ja està planificant a veure a qui podrà enganyar per anar a fer la via que hi ha...
Després de fer la via, vam dinar, vam retornar cap al cotxe i vam anar a l'hostal de Rupit on havíem fer reserva per una nit. He de dir que malgrat tenir dues estrelles, el lloc ens va semblar una delícia. Vam comprovar la comoditat de l'habitació fent una bona migdiada i a la tarda vam sortir a recórrer el poble, que com que no és precisament enorme vam acabar amb mitja hora. Vam fer una volta per la carpa on hi havia els estants d'editorials i llibreries, malgrat que no ens vam inspirar i finalment en vam sortir sense comprar res (ja em diràs, anar a una fira del llibre i no comprar cap llibre!). A les 19:30 ens vam traslladar a la carpa del costat, on s'hi feien les conferències, on l'Araceli Segarra ens va passar una projecció d'impressionants fotografies (aquestes sí que eren impressionants de debò) d'algunes de les seves expedicions: l'Everest, el K2, el Naranjo, etc.
Acabada la projecció, ens en vam anar ràpidament cap a l'hostal, després de provar el fred que s'hi gasta a l'Osona. Ara, no ens queixarem pas, perquè vam sopar com uns reis, així que ens en vam anar a dormir més que contents. Abans, però, fins i tot vam tenir temps de veure, de principi a fi, un partit de futbol (Barça, 6-Atlético de Madrid, 1), cosa que es podria dir que feia anys que no havia vist.
Diumenge teníem previst arribar-nos fins a Cantonigròs i anar a veure la Foradada, però vist que el Salt de Sallent estava pràcticament sec, vam pensar que la Foradada probablement estaria més o menys igual, així que al final vam decidir amortitzar una mica més el que ens costava l'hostal, llevar-nos tardet i fer un mooolt booon esmorzar.
A les 12:00 vam tornar a la carpa de conferències, on es va fer una taula rodona per parlar sobre la relació de la dona amb l'esport i més concretament amb la muntanya. Com que hi havia cinc ponent, la xerrada es va allargar un parell d'hores.
Després d'això, amb el Mohawk vam decidir que ja havíem complert el nostre objectiu del cap de setmana, així que vam iniciar el retorn cap a caseta. Potser no vam fer moltes coses, però la sortida ens va anar d'allò més bé per desconnectar del món quotidià.
