El dimarts de la setmana passada, quan era la meva hora de guàrdia, a les 12:30, anava pel passadís comprovant que no faltés cap professor, que cap alumne s'hagués perdut pel camí i que, en definitiva, tothom fos allà on li tocava ser, quan al passar pel costat de la porta de sortida, em vaig trobar amb tot un grupet de noiets de batxillerat gairebé a punt per marxar cap a casa, quan encara els quedava una hora de classe.
Els vaig preguntar quin profe tenien, perquè a mi no em constava que faltés ningú. Ells em van dir que els tocava anglès, però que la profe estava malalta, així que no tenien classe i com que eren de batxillerat podien marxar. Jo, molt amablement, els vaig fer saber que, efectivament, la profe estava malalta, però que ja li havien enviat un substitut, així que SÍ tenien professor i, per tant, SÍ tenien classe.
Ells van respondre que ja sabien que hi havia substitut, però que no sabien on carai s'havia ficat la persona en qüestió. Mentre la meva companya de guàrdia anava a comprovar on era aquell noi, hi havia alguna cosa que no em quadrava. Vaig preguntar a aquells noiets per què estaven allà a la porta quan se suposa que havien d'estar a l'aula que els tocava, esperant el professor o, si fos el cas, el professor de guàrdia.
Un parell de noietes sembla que llavors es van il·luminar i van decidir anar a mirar a la classe, a veure si, per casualitat, hi havia algú allà esperant-los. Van tornar al cap de ben poc dient que no només el profe substitut era a l'aula, sinó que hi havia alguns dels seus companys també allà i que la classe ja havia començat!
No sé si qualificar-los de "burros" o de massa espavilats...
Però per "espavilats" els meus cinc noiets de batxillerat (sí, tinc CINC noiets a literatura...), que ja em sentiran quan els torni a veure, ja. Què van fer? Doncs això, passar-se d'espavilats: divendres teníem classe a les 13:30 i clar, ja se sap, és divendres, última hora del dia, última hora de la setmana, hi ha gana i s'acosta el cap de setmana...
Total, que van desaparèixer. Vaig anar a a l'aula on teníem classe i ja em va estranyar no trobar-hi ningú, però com que cada dia ens toca anar a una aula diferent, vaig esperar uns minuts, per si s'havien perdut. Era difícil perdre's, perquè a aquella hora els d'ESO ja han plegat, així que en tot l'institut només queden tres o quatre grupets fent classe.
Doncs res, van passar uns quinze minutets i ja va quedar totalment clar que o bé s'havien perdut molt o havien estat abduïts o bé havien decidit fer una campana col·lectiva. Fa poc temps que els conec, però no sé perquè m'inclino a quedar-me amb l'última opció: van fer campana TOTS! Ja m'agradarà veure quina excusa em donaran el pròxim dia de classe...
Els vaig preguntar quin profe tenien, perquè a mi no em constava que faltés ningú. Ells em van dir que els tocava anglès, però que la profe estava malalta, així que no tenien classe i com que eren de batxillerat podien marxar. Jo, molt amablement, els vaig fer saber que, efectivament, la profe estava malalta, però que ja li havien enviat un substitut, així que SÍ tenien professor i, per tant, SÍ tenien classe.
Ells van respondre que ja sabien que hi havia substitut, però que no sabien on carai s'havia ficat la persona en qüestió. Mentre la meva companya de guàrdia anava a comprovar on era aquell noi, hi havia alguna cosa que no em quadrava. Vaig preguntar a aquells noiets per què estaven allà a la porta quan se suposa que havien d'estar a l'aula que els tocava, esperant el professor o, si fos el cas, el professor de guàrdia.
Un parell de noietes sembla que llavors es van il·luminar i van decidir anar a mirar a la classe, a veure si, per casualitat, hi havia algú allà esperant-los. Van tornar al cap de ben poc dient que no només el profe substitut era a l'aula, sinó que hi havia alguns dels seus companys també allà i que la classe ja havia començat!
No sé si qualificar-los de "burros" o de massa espavilats...
Però per "espavilats" els meus cinc noiets de batxillerat (sí, tinc CINC noiets a literatura...), que ja em sentiran quan els torni a veure, ja. Què van fer? Doncs això, passar-se d'espavilats: divendres teníem classe a les 13:30 i clar, ja se sap, és divendres, última hora del dia, última hora de la setmana, hi ha gana i s'acosta el cap de setmana...
Total, que van desaparèixer. Vaig anar a a l'aula on teníem classe i ja em va estranyar no trobar-hi ningú, però com que cada dia ens toca anar a una aula diferent, vaig esperar uns minuts, per si s'havien perdut. Era difícil perdre's, perquè a aquella hora els d'ESO ja han plegat, així que en tot l'institut només queden tres o quatre grupets fent classe.
Doncs res, van passar uns quinze minutets i ja va quedar totalment clar que o bé s'havien perdut molt o havien estat abduïts o bé havien decidit fer una campana col·lectiva. Fa poc temps que els conec, però no sé perquè m'inclino a quedar-me amb l'última opció: van fer campana TOTS! Ja m'agradarà veure quina excusa em donaran el pròxim dia de classe...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada