Això sí que són vacances!!

Aquesta setmana passada, amb el Mohawk, com des de fa quatre anyets, hem estat perduts pel Pirineu.

Vam començar el nostre recorregut al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El primer dia, dimecres, vam muntar la nostra tenda al càmping Voraparc, on ens vam col·locar en una zona estratègicament molt bona, ja que estàvem davant de l'edifici de serveis, però curiosament no hi havia gairebé ningú més al voltant, així que hi vam estar molt tranquil·lets...bé, nosaltres i els milions d'insectes que voltaven per allà! A la tarda vam donar una volta pel port de la Bonaigua, cosa que després vam lamentar profundament, ja que tot el camí està en obres i va ser un avorriment. A més, en un punt concret ens vam trobar amb una barricada inesperada que, afortunadament, vam salvar com vam poder.


El matí següent, dijous, vam anar a fer l'obligada visita al turístic llac, o estany, de St. Maurici. La veritat és que després de tant sentir dir a tothom que és tan i tan bonic em va decebre una mica, perquè no li vaig trobar res d'especial, almenys res que no tinguin els altres llacs que he vist. Això sí, la visió dels Encantats, que desconeixia totalment, em va impressionar força.


Vam anar fins al llac i, després de rodejar-ne pràcticament la meitat, fins a arribar a la cascada, vam seguir camí amunt fins al refugi d'Amitges. Quan vam baixar, de retorn cap al cotxe, ens sentíem com si fóssim en una mena de tour organitzat, ja que no paràvem de trobar gent pujant i baixant per allà mateix. A mi em costa molt pujar muntanyes i quan veig que hi ha altres persones que, vestidets amb roba de carrer i alguns gairebé amb espardenyes (o bé amb tot l'uniforme complet que els han venut al Decathlon per a l'ocasió), fan el mateix recorregut que jo he fet amb tant d'esforç, em fa sentir ben poca cosa.


D'aquesta excursió em van sorprendre dos tipus de bèsties: les primeres, unes daines que gairebé ens atropellen quan van aparèixer corrent de sobte en un revolt del camí cap al refugi; les segones bèsties que em van deixar sorpresa van ser els Land Rover que fan de taxis pel Parc, els únics cotxes que tenen permís per accedir-hi, i vist per allà on van, no m'estranya! Això sí que són tot-terrenys i no el que volta per les ciutats!!


El dia següent, divendres, vam recollir la tenda i ens vam traslladar cap a l'altra banda del Parc, cap a la Vall de Boí. Per no abusar tant de muntanya, allà ens vam dedicar a fer el turista-turista, és a dir, que vam fer la ruta del Romànic. Són en total nou esglésies, construïdes entre els segles XI i XII, que es troben repartides en diversos pobles de la vall: Cóll, Cardet, Barruera, Erill la Vall, Boí i Taüll. Són les esglésies de l'Assumpció de Cóll, Santa Maria de Cardet, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, l'ermita de Sant Quirc de Durro, Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Sant Joan de Boí, Sant Climent de Taüll i Santa Maria de Taüll. L'església de Sta. Maria de Taüll està en obres de remodelació, així que ens vam quedar amb les ganes de veure-la en tot el seu esplendor.




El dissabte, com que ja no ens quedaven esglésies per veure (es poden visitar totes en un sol dia, ja que els diversos pobles estan molt a prop uns dels altres), vam retornar a les excursions de muntanya. Aquesta vegada ens vam dirigir cap al final de la vall de Boí, al pantà de Cavallers i, des d'allà, vam pujar fins al refugi de Ventosa i Calvell, sobre l'estany Negre, anomenat així pel seu color, ja que és el més profund del Pirineu.


Del refugi ens vam dirigir cap als llacs de Tumaneia, situats sota el cim del mateix nom. He de reconèixer que a mig camí, després d'estar una bona estona fent la cabreta saltant roques amunt i avall, em vaig cansar, vaig decidir plantar-me i el Mohawk va haver d'arribar fins allà ell solet.


El dia següent, que resulta que era diumenge, malgrat que nosaltres no n'érem gaire conscients, vam recollir els trastets i de l'hostal on ens havíem allotjat dues nits ens vam dirigir cap a un altre càmping, aquesta vegada a Huesca, concretament a Sesué, molt a prop de Benasque. És la quarta vegada que anem a la Borda d'Arnaldet, però aquesta vegada ens hem endut una sorpresa no del tot agradable: resulta que, tot i que encara no érem agost, sí que molta gent ja havia començat les vacances d'agost, així que el càmping, que normalment trobem mig buit (perquè hi anem la primera o segona setmana de juliol) estava pràcticament ple i, el que és pitjor, a rebentar de nens! Nens i més nens de totes mides corrent i cridant amunt i avall tot el dia!! Tant tranquil·lets que havíem estat a Espot, acompanyats només dels seus milers d'insectes...

A la tarda, el Mohawk va anar a repetir la ferrata de Benasque, que ja havíem fet fa un parell d'anys, i jo vaig preferir descansar i, de passada, aprofitar l'estona per llegir una estona. I què llegia? Doncs l'últim llibre del Harry Potter!! Sí, per fi sabré com acaba tota la història!!! A la tarda vam donar una volta pel poble de Benasque, amb visita obligada, com cada any, a la botiga del Barrabés (tot i que visitar no vol dir necessàriament comprar-hi, eh?).

Dilluns ens vam llevar d'hora, vam esmorzar i vam fugir corrent del càmping abans que es despertessin tota la multitud de bèsties que habitaven la zona. Vam anar a fer una excursió (la tercera en una setmana!) a l'Aigüeta de la Bal, al poble veí d'Eriste. No sé si és que feia molta pujada i jo ja estava cansada de tants quilòmetres, però em va costar molt arribar. I arribar a on? Doncs no ho sabem molt bé. Suposo que l'excursió portava cap a un llac, però va arribar un moment en què ens va sonar massa a deja vú i vam decidir parar-nos allà on érem, remullar els peus en l'aigua gelada que baixava per la vall, dinar i tornar cap el càmping.


L'endemà, dimarts, va arribar el moment de recollir definitivament els trastos i tornar cap a casa, cap al nostre estimat piset, que vam deixar abandonat durant una setmana.

En resum, tot i que força cansades, han estat unes bones vacances. Crec que potser hi tenia alguna cosa a veure el fet que, com passa cada 28 dies, durant aquests dies estava radiant!!


Per cert, durant aquest viatge he recollit quatre imatges més pel meu diccionari de l'escalada, que espero poder "publicar" properament.

I una bona col·lecció de fotos d'animalons...



I de riuets i de llacs i de cascades i...



Un apunt de geologia (Gatsaule, ja em corregiràs si m'equivoco...): Quina diferència hi ha entre aquesta vall...


i aquesta?


Doncs que la primera es diu que té forma de v, mentre que la segona té forma de u. I per què passa això? Doncs perquè les valls amb forma de v (les més habituals a casa nostra) s'han originat per l'erosió del curs de l'aigua, amb el riu que transcorre pel mig de la vall, mentre que les valls en forma de u tenen un origen glaciar.

Diccionari enciclopèdic de l'escalada. Volum I (2a edició)

Materials diversos

Arnés - "Baudrier" o talabard. Dispositiu format per unes corretges i un centre al qual l'esportista s'aferma per raons de seguretat o per descansar. Mena de cinturó de castedat, tot i que força menys rígid, on es penja part del material necessari per a fer una via.

Assegurador - Individu amb camisa i corbata que sempre t'intenta vendre alguna cosa. // Individu que es troba a l'altre extrem de la corda que subjecta l'escalador.

Baga - Escaladora molt mandrosa, que no es cansa gaire fent les vies. // Tros de corda o cordino per a emprar en les assegurances, per a portar el material, etc.

Blog - Indret cada vegada més freqüent d'obtenció d'informació sobre sectors, vies, materials, etc.

Buril - Rebló, clau de ferro dolç o d'un altre metall mal·leable, de grossa cabota, al qual, un cop ficat en el forat corresponent, es forma una segona cabota batent o comprimint l'altre extrem, usat per a unir d'una manera definitiva entre elles dues o més peces. Ferro ja obsolet empotrat a un forat de la paret que quan no en saps aguanta molt i quan en saps no aguanta gens (que vol dir que si a algú se n'hi trenca un, ja no se'n fia mai més).

Casc - Peça de diversos materials durs que cobreix i defensa el cap.

Cinta - Dos mosquetons units per una tira de roba utilitzats per unir la corda que assegura l'escalador amb els diversos elements (punts d'assegurança) que hi pugui haver enganxats a la paret.

Corda - Cordill gruixut i flexible format per un conjunt de dos o més cordons retorts, antigament de cànem o d'espart, actualment de material sintètic. Únic element que uneix l'escalador amb el seu assegurador; és essencial en l'escalada, ja que protegeix l'escalador contra possibles caigudes que podrien fer molt mal. Donar corda - No és animar a algú a seguir endavant, sinó deixar menys tensa la corda per tal que la persona pugui seguir pujant.

Cordino - Corda de diàmetre reduït, emprat com la baga.

Croll - Germà petit del júmar, aparell autobloquejant que permet ascendir per la corda, sense el perill de descendir-ne involuntàriament.

Empotrador - Encastador o fissurer. Un tascó, un tros d'acer o d'un aliatge especial dues cares del qual formen un angle diedre molt agut, emprat en escalada per tal d'assegurar-se: es col·loca en les fissures o forats de la roca introduint-lo per la part més ampla, i es deixa fins que resta encaixat dint la part més estreta. Així, queda travat i serveix com a punt d'assegurança.

Escalador - Individu que s'enfila per les parets de casa seva quan no pot anar a enfilar-se per les parets de la muntanya.

Estrep - Petita escala de corda amb travessers de metall lleuger, plstic o baga que hom fa servir per a superar algun pas difícil o algun sortint. Si algú perd els estreps es pot trobar en un bon embolic.

Ferralla - Conjunt d'estris emprats per l'escalador, generalment metàl·lics.

Friend - Un amic que mai t'abandona. // Aparell d'assegurança que treballa com un tascó en expansió, basat en leves.

Gat, peus de - D'etimologia desconeguda, sabates amb sola de goma molt adherents, que ajuden els humans a enfilar-se per les parets com les sargantanes.

Ganxo - Peça de metall corba i acabada en punxa que serveix per a repenjar-se a les cornises de la roca.

Grigri - Peça metàl·lica que canta durant les nits d'estiu i que col·labora amb l'assegurador a resistir les caigudes de l'escalador.

Júmar - Germà gran del croll, que es diferencia d'aquest per una empunyadura.

Magnesi - Polsim emprat pels escaladors més nerviosos per evitar que els suin les mans i rellisquin quan intentin enganxar-se a la paret. El seu ús és merament manual, no nasal, com creuen alguns.

Maillon - Anella de metall que permet l'obertura mitjançant una rosca. S'usa com a mosquetó per a abandonar, ja que és més barat.

Mosquetó - Mosca petita. // Arma de foc que actualment només s'utilitza durant les festes majors, per despertar els veïns. // Fermall metàl·lic en forma d'anella que es tanca automàticament mitjançant una molla.

Parabolt - Cargol d'expansió que aguanta la paret a les xapes, o a l'inrevés.

Pitó - Nom de diverses serps no metzinoses anàlogues a la boa, dels gèn. Python, Calabaria i Loxocemus, de crani gros i dents molt desenvolupades. // Clau que hom clava a les esquerdes de la roca, amb un forat o una anella que permet de fixar-hi el mosquetó o l'estrep.

Plom - Company escalador a qui ningú aguanta. // Metall blavenc, inelàstic, fusible i pesant que s'empra per assegurar-se d'una fissura.

Punt de descens - Més conegut com a descuelgue, punt d'assegurament doble que es troba al final d'una via i permet el seu descens amb seguretat.

Químic - Persona versada en la química. // Clau que s'aguanta a la paret amb resina sintètica.

Ressenya - Comentari crític que un escalador fa d'una via que ja ha fet per tal que futurs escaladors que vulguin fer la mateixa via sàpiguen què hi trobaran.

Reverso - Cara oposada a l'anverso. // Aparell d'assegurament que combina la cistella i l'autobloqueig.

Spit - Tac autoperforant a expansió utilitzat com a punt d'assegurança fixa. Actualment a caigut en desús, igual que el seu avi, el buril.

Tascó - Empotrador.

Vuit - Que va després del set. // Allò que queda sota els peus dels escaladors, sobretot quan fan vies molt llargues. // Aparell per rapelar. Antigament feia les funcions del grigri, però era molt perillós en segons quines mans, ja que no és autoblocant.

Xapa o plaqueta - Petita placa foradada que es troba al llarg de tota una via equipada on s'aguanta la corda mitjançant les cintes i que ha salvat la vida a més d'un, ja que evita que, en cas de relliscada, l'escalador vagi a visitar directament el terra. Ha d'estar fermada amb un punt d'assegurança fix, com pot ser un spit o un parabolt.

Col·laboracions:

-Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC)
-Rodrigo, Isidre, Què és l'escalada?
- Mohawk

Imatges

http://www.onaclimb.com/caiguda/material.htm
http://www.arrakis.es
http://www.barrabes.com

4.3433

No, no és el número guanyador de la loteria de demà, sinó tot el contrari: 4.3433 és la nota final que m'han posat a les opos. Què vol dir això? Doncs, òbviament, que no arribo al 5 i, per tant, no passo les proves.

Sé que hi ha diverses persones, sobretot alguns membres de la meva família, que no se sorprendran del resultat, perquè mai han cregut que fos capaç de passar-les. La frase que més sento a dir és: "Tampoc has estudiat gaire, no?" com si això fos l'explicació de tot. Doncs no senyor, independentment de si he estudiat molt o no (reconec que no m'he tancat al despatx a estudiar dia i nit, però això no vol dir que no hagi fet res de res!), crec que no és el més important a l'hora de passar unes opos.

Ho dic perquè és cert que de segons quins temes no hauria sabut ni com començar, però no és el cas del tema que vaig fer a la prova escrita, ja que era un tema que domino força bé i sé del cert que no hi vaig posar cap animalada. Quin és el problema, llavors? Doncs suposo que la manera que tinc d'explicar les coses, que es veu que no s'adiu amb els criteris del tribunal. Es veu que qui més en sap és aquell que és capaç de parlar de la manera més pedant possible: com més paraules rares i altisonants hi posis, més bona nota tindràs.

L'altra part era la de defensar davant del tribunal una programació i una unitat didàctica. La part de la unitat és aquella que vaig fer a l'institut, la que em van fer un informe no del tot favorable. Si hagués tingut el "chollo" d'haver-me tocat un d'aquells inspectors que no es van ni acostar pels centres i van deixar que fos la direcció el qui fes l'informe, em sembla que la situació seria força diferent, ja que jo tindria un 3 d'aquesta part en lloc de 1.7 o així que dec tenir, amb la qual cosa ja hauria passat del 5 i ara no m'estaria lamentant d'aquesta manera. Clar que aquest "Si..." no em serveix d'excusa, perquè jo vaig tenir la possibilitat de renunciar a aquest informe i repetir la prova davant del tribunal, cosa que no vaig fer.

I l'altra part, la de la programació, per més que hi dono voltes no sé què va fallar. Potser hauria anat millor si hagués portat un powerpoint amb tot de colorets i amb lletres que van ballant per la pantalla i cosetes d'aquestes, perquè a part d'això no sé què vaig fer malament. Però això del Powerpoint no pot ser una raó, perquè enlloc diu que sigui obligatori portar materials diversos (els pots portar, sí, però no és obligatori). Vaig estar parlant els 20 minuts de temps que ens van donar, gairebé sense respirar, perquè és molt poc temps per tot el que hem de dir. Vaig explicar tot el que havia d'explicar i, fins i tot, al final em van dir que no tenien cap pregunta perquè estava "tot clar". Llavors què vol dir això? No ho acabo d'entendre...

Ara porto uns dies que no sé si m'he de deprimir o passar de tot i gaudir de les vacances. Normalment opto per la segona opció, tot i que hi ha moments, com ara, en què no puc evitar entristir-me pel meu mal resultat i llavors em vénen ganes de plorar i engegar-los a tots a la merda.

Almenys ara mateix tinc un petit projecte entre mans que em té ocupada: un diccionari enciclopèdic de l'escalada, del qual espero que demà podré treure el primer volum (que vaig publicar fa uns dies, però degut a certs problemes tècnics he de retocar) i, tan aviat com sigui possible, treure el segon volum, de parts de la via, tipus de preses, etc. Com ja vaig dir fa temps, si algú hi vol col·laborar, benvingut serà, així que si teniu una llista de noms, ja ho sabeu.

Una altra cosa que m'ha animat força ara mateix és que acabo de veure que he passat de les 1000 visites!! Comparat amb les més de 11000 que porta el Mohawk no és gaire, però a mi em fa molta il·lusió. Gràcies a tots aquells que em llegiu de tant en tant per la vostra paciència!!

Problemes tècnics

Per motius aliens a l'empresa, la segona edició del diccionari de l'escalada ha estat retirat momentàniament del blog. Tan bon punt solucionem aquests inconvenients, publicarem de nou aquest primer volum.
Per cert, el segon volum, sobre les diverses parts d'una via, està en construcció. Esperem poder-los-el oferir ben aviat.

Acaba la fase d'oposició: part B

Avui m'ha tocat fer la part B de la fase d'oposicions, de fet l'última prova que em faltava, ja que, suposant que hagi passat les dues proves (part A i part B) només faltarà entregar els mèrits que et donen puntets i ja està.

La part B consisteix en presentar-defensar davant del tribunal la programació didàctica que vam entregar el dia de la presentació (que vam fer fa una setmana, tot i que sembla que hi portem una eternitat!!)i preparar durant una hora i després defensar davant del tribunal una unitat didàctica. La part de la unitat didàctica ja la vaig fer a l'institut i, malgrat que no en vaig obtenir molt bons resultats, almenys avui ja no l'he hagut de fer.

El cert és que aquesta part és la que menys em preocupava, perquè simplement es tracta de posar-se davant del tribunal i explicar què has posat en la programació. Ara, això no exclou els nervis, que sempre són inevitables en aquests casos.

He de dir que, malgrat que és la part que sempre he vist més clara de les opos, fa un parell de dies tenia els meus dubtes. Després de comentar amb els companys l'informe de l'institut sobre la unitat didàctica, vaig veure que, com era d'esperar, aquí hi ha hagut molt favoritisme. És a dir, que en aquells centres on l'inspector ha fet d'inspector han sortit unes notes més aviat pèssimes (com la meva, que vist el que he vist deu ser dels pitjors informes que s'han fet i això que jo el considerava normalet...) mentre que en altres centres, on l'inspector només ha aparegut per allà per dir a la direcció que s'ho fessin ells mateixos, òbviament han sortit unes notes excel·lents.

Total, que davant d'aquesta injustícia, vaig veure clar que no passaria les opos ni de broma, perquè entre el tema de l'altre dia, que de ben segur altres van fer més interessant que el meu, i el maleït informe aquest, poques esperances em quedaven.

Però ara ja no sé què pensar. El tema, malgrat que no era gran cosa, sé que el vaig fer bé (vull dir que no hi vaig posar cap bestiesa) i que el vaig llegir bé (afortunadament, llegir en veu alta no em costa gaire). I la presentació d'avui crec que ha anat força bé. Quan acabes la presentació, el tribunal es reserva cinc minutets per fer preguntes d'aquelles que et deixen blanc, però a mi no m'han preguntat res de res (cosa que pot voler dir que ho has fet molt bé o que ho has fet tan malament que ni tan sols es molesten en preguntar res...). M'ha sorprès tant que quan la inspectora m'ha dit "Doncs ja està" li he preguntat "No hi ha cap pregunta?" i ella m'ha respòs "Cap pregunta, tot clar". Això deu ser un bon senyal no? Jo crec que sí...o això espero!!

En resum, que fa dos dies veia clar que no passaria les opos i ara, en canvi, encara hi veig alguna possibilitat. Ja veurem què decideixen els membres del tribunal...D'aquí un parell de setmanes ho sabrem!

Buf, dues setmanes d'espera!! Quins nervis!!!

Game over

Doncs sí, divendres passat es va acabar oficialment el curs, així que ara, abans de començar les vacances (relatives, perquè encara estem liats amb les opos...) és el moment de fer balanç del que ha donat de si aquest curs.

Vist en general he de dir que ha anat força bé. He tingut grups per a tots els gustos:

De primer curs hi havia un grup normalet, tirant a dolent pel que fa a les capacitats mentals dels seus membres, una mica massa infantils encara, però amb alguns alumnes brillants pels qui valia la pena molestar-se a fer classe.

Un altre grup de primer, des del meu punt de vista molt més bo que l'altre, no perquè fossin més intel·ligents, sinó perquè eren més madurs i es prenien la feina més seriosament. M'he trobat molt a gust fent classe amb ells i també m'hi he divertit força, així que estic contenta amb ells.

El tercer grup de primer, en canvi, era el grup de reforç (o de "desdoblament", que sembla que queda millor). El problema no és el nivell dels nanos, que era francament mínim, sinó el seu comportament. No perquè fossin maleducats, sinó que tenien la ment més a fora de l'aula que a dins, així que no hi havia manera de treballar amb ells perquè sempre estaven més pendents del colom o la gavina que voltava pel pati buscant les restes dels seus entrepans que del que fèiem a la classe!!

Pel que fa a tercer, els nanos, en les assignatures de català, castellà i mates, estaven dividits per nivells, així que d'entrada ja se suposava que hi hauria un grup bo, un de mitjanet i un altre de dolent. Tot i que a principi de curs no ho semblava, al final ha quedat clar que és així, que hi havia un grup bo, un mig-mig i un dolent.

El grup bo era molt bo acadèmicament parlant, però no tant pel que fa al comportament, ja que parlàvem més del que caldria.

El grup mitjanet no era tan bo acadèmicament, però era un grup força més divertit que l'altre, no perquè es dediquessin a jugar, sinó perquè eren més simpàtics i molt més participatius a la classe, així que fer classe amb ells es feia més interessant i agradable.

I del tercer grup potser val més no parlar-ne gaire, perquè era el grup dels escalfacadires, dels que s'estan allà aparcats esperant a fer els setze anys per poder marxar de l'institut, o bé alguns que ja tenen els setze, però vénen a passar l'estona sense estudiar ni treballar mentre els seus pares no els obliguin a fer res. També n'hi havia alguns que treballàvem una mica, però que tenien un nivell molt justet. És gràcies a aquests que es pot anar tirant endavant la classe, perquè si fos pels altres, en lloc de molestar-se en intentar fer classe valdria més entrar a l'aula i posar-se a dormir tots plegats o a jugar amb la videoconsola com acostumen a fer ells.

Com veieu hi ha hagut grups per a tots els gustos, així que he de concloure que no ha estat un any dolent. Ara falta veure on aniré a parar el curs vinent...

Part A. Dia 2

Doncs sí, avui he anat a fet el segon pas de la prova A de les opos. És a dir, m'han fet anar a llegir en veu alta davant del tribunal la prova escrita que vaig fer dissabte passat. Llegir i prou, sense afegir ni treure res, sense donar explicacions de cap mena ni canviar absolutament res del nostre text.

Com que no diu enlloc que saber llegir bé en veu alta compti per a res, sembla obvi que aquesta lectura no la fem per demostrar la nostra capacitat lectora. Llavors, per què ho hem de fer? Aquí comencen les suposicions de tota mena, que no crec que vagin gaire desencaminades.

La teoria més estesa entre els qui avui érem allà esperant el nostre torn és que ens ho fan llegir a nosaltres perquè així s'estalvien d'haver-ho de fer ells, malgrat que en teoria s'ho han de llegir igualment.

L'altra teoria és que així van eliminant candidats, perquè qui no es presenta a alguna de les proves, queda exclòs del procediment selectiu, així que si algú no hi va, queda automàticament expulsat. Com que tots sabem com vam fer el tema i també ens haurem adonat de si hi vam posar alguna bestiesa molt gran, segurament amb aquesta lectura pública aconsegueixen eliminar tots aquells textos que haurien suspès igualment, sense la necessitat d'haver-los de corregir.

Una companya m'ha dit avui que això de les opos, més que un procediment per veure qui són els millors, és una cursa d'obstacles que guanya aquell que aconsegueix resistir fins al final de tot el procès. Per ara ja n'han eliminat uns quants: dissabte unes 20-25 persones ja no es van presentar; avui, de les 25 convocades, també en deuen haver faltat unes 5 com a mínim, i demà segurament en faltaran més. I quan sigui l'hora de defensar la programació didàctica sens dubte a més d'un l'hi agafarà el cangueli i també ho deixarà córrer per un altre any. I així anem fent...

El següent pas que em toca, ara mateix, és esperar a que acabin totes les lectures i comencin la part B, la defensa de la programació i la unitat didàctica, que probablement serà a finals d'aquesta setmana o bé la setmana vinent.

Comença la fase d'oposició: part A

Ja ha arribat el temut dia, el dia d'inici de les opos!

Avui han fet primer una presentació en la qual ens han explicat com anirien les diverses proves, quin calendari tenien previst, han recollit les programacions didàctiques i, de pas, han passat llista, per veure quanta gent s'havia fet enrere ja abans de començar, que en són uns quants.

Després ens han deixat una hora per esmorzar, i acabar de posar-nos més nerviosos, i a continuació ha començat la primera prova, la part A de la fase d'oposició.

La veritat és que aquesta primera prova que hem fet, que consisteix en desenvolupar un tema, s'assembla molt als exàmens que hem fet tota la vida, sobretot durant els últims cursos d'institut i a la universitat, així que no té res d'espectacular. El que sí que preocupa força és que el temari es compon de 71 temes diferents i, és clar, t'ho miris com t'ho miris, són moooolts temes per poder tenir-los controlats tots, així que la gent fa una selecció i va a provar sort, a veure si li toca fer algun tema dels que domina...

Per sort, fan un sorteig i et deixen escollir entre cinc possibles temes diferents, així que un o altre et sona i alguna cosa mínimament decent pots escriure; per això poca gent deixa l'examen en blanc (de fet, en el grup on era jo ningú l'ha deixat en blanc) i tothom, més o menys, omple dos o tres fulls tranquil·lament.

El problema és que, òbviament, es tracta d'unes oposicions, així que no n'hi ha prou amb escriure alguna cosa mínimament decent, sinó que s'ha de fer molt ben fet (o almenys més ben fet que la resta de gent que hi ha allà amb tu). Personalment, estava preocupada per quin tema em tocaria escriure i quan he vist el primer que han posat, un que domino força bé, gairebé he fet un salt d'alegria. He escrit uns quants fulls durant les dues hores de temps que ens deixen i he sortit tota satisfeta de l'aula. Estava molt feliç fins que he començat a parlar amb els companys. Què ha passat? Doncs que, dels cinc temes possibles que hi havia, tres de llengua i dos de literatura, resulta que la majoria de gent (almenys de la gent amb qui he parlat) ha tingut la mateixa idea i pràcticament tots hem fet el mateix tema!!

Sé que el tema l'he fet bé, però també sé com escric i sé quin va ser el resultat de l'altra vegada que em vaig presentar a les opos, fa dos anys (quan també vaig sortir tota contenta amb el meu escrit i després resulta que em van posar tan sols un 3), així que ara ja no estic tan segura de que m'aprovin el meu examen.

Afortunadament, aquesta vegada les proves no són eliminatòries i podré seguir endavant encara que aquesta part me la suspenguin. Ja ens han avisat que no sabríem el resultat fins al final de tot, així que ara mateix no val la pena que em capfiqui amb com haurà anat la prova, sinó que he d'anar pensant en el pas següent.

Ara, el que toca, és anar el dilluns a llegir davant del tribunal el text que hem escrit avui, cosa que no vam haver de fer fa dos anys. Almenys aquesta part no s'ha de preparar ni estudiar ni res, només cal tenir una mínima capacitat de lectura en veu alta. Si els nervis no em traeixen, d'aquesta part me'n sortiré bé, perquè en la lectura crec que no hi tinc cap problema...A veure què hi diuen ells...

Seguirem informant...

Un test d'ortografia, per anar practicant...

En l'últim examen que els vaig posar als de primer hi he trobat una quantitat tan gran de faltes d'ortografia que he decidit recol·lectar-les en aquesta entrada, que promet ser llarga. A veure si vosaltres ho faríeu millor...

1. Quina és l'opció correcta?

a) Nevot
b) Nebot
c) Navot
d) Nabod

2. Quins errors hi ha en les paraules següents (alguns fan realment mal a la vista!)?

a) Varbaritats
b) Nerbios
c) Varalla
d) Sovraben
e) Bol, bolen o bulguin (del verb "boler", suposo...)
f) Vusquen
g) Beritat o vritat
h) Vona sort
i) Saver
j) Rovar-li

3. Tria l'opció correcta:

a) Esena
b) Ecena
c) Acena
d) Escena

o si ho prefereixes:

e) Esenari
f) Ecenari
g) Acenari
h) Escenari

4. Tria l'opció correcta

a) Disfreci
b) Disfraci
c) Disfraca
d) Disfressa
e) Disfrasat
f) Disfraça

5. Quins errors hi ha en les paraules següents?

a) Pugi o puges (del verb 'poder')
b) Ages (del verb 'haver')
c) Fuguir (del verb 'fugir')
d) Apages (del verb 'apagar')
e) Diges (del verb 'dir')
f) Veguada

6. Tria l'opció correcta:

a) Apotecari
b) Ipotecari
c) Apotacari
d) Eputacari
e) Apocatari

7. Tria l'opció correcta:

a) Iglesia
b) Isglesia
c) Església

8. Què deu voler dir?

a) Vaí
b) Aseptar
c) Pença
d) Falços
e) Recusitat (la meva preferida)
f) Presis
g) Noses
i) Quiners
j) S'epiguen
k) Varellar
l) Po
m) Cada escú

9. També hi ha problemes amb les vocals:

a) Devant (davant)
b) Espactadors (espectadors)
c) Nusaltres (nosaltres)
d) Para (pare)
e) Obre de teatra (obra de teatre)
f) Enamurada (enamorada)

10. Altres curiositats...

a) M'ha fet gràcia que, en diversos exàmens, ha aparegut l'expressió "donar garrotades de bastó", quan el significat de 'garrotada' ja implica el garrot; és a dir, que ells diuen, amb altres paraules, "donar garrotades de garrot". De què, si no? És una redundància, que vol dir que diuen dues vegades el mateix i, per tant, una de les dues és innecessària.
b) Una altra cosa que ja fa temps que observo és que els nois no veuen la diferència entre sentir i escoltar. Escoltar implica un acte voluntari, mentre que sentir és involuntari. Per exemple, un pot sentir una cançó o escoltar una cançó, que no és el mateix; o bé pot sentir què explica el professor o escoltar què explica el professor, que tampoc és el mateix! Doncs ells no entenen aquesta diferència i sempre em trobo amb expressions del tipus "De sobte es va escoltar un soroll"...un soroll no s'escolta, se sent!!


Solucions:

1. L'opció correcta és la b) Nebot (tot i que he de confessar que al final ho vaig haver de comprovar al diccionari...)

2. Les formes normatives són: barbaritats, nerviós, baralla, sobraven, vol, volen o vulguin, busquen, veritat, bona sort, saber, robar-li.


3. Les opcions correctes són la d) Escena i la h) Escenari.


4. L'opció correcta és la d) Disfressa (del verb 'disfressar'); per tant, les formes verbals seran disfressi, disfressat o disfressa.


5. Les formes normatives són: pugui o pogués, hagués, fugir, apagues, digués, vegada.


6. L'opció correcta és la a) Apotecari. Ja sé que aquesta és més difícil, però el millor de tot és que, com que ja comptava que no sabrien escriure-la, la vaig posar a la pissarra, perquè no s'equivoquessin...potser necessiten tots plegats una visita a l'oculista? Per cert, un apotecari no és el senyor del banc que es dedica a fer 'apoteques', sinó algú que prepara medecines, un farmacèutic, podríem dir.

7. L'opció correcta és la c) Església.

8. Posaré la forma normativa, a veure si així queda més clar: veí, acceptar, pensa, falsos, ressucitat, precís, noces, cuiners, sàpiguen, barallar, por, cadascú. Seguiu pensant que l'ortografia no és important?

Si en voleu més, haureu d'esperar al curs vinent, que aquest ja s'ha acabat!!!

Exàmens finals

Avui hem fet l'examen de suficiència, aquella enganyifa pensada per tenir una justificació per aprovar aquells que no foten ni brot durant tot el curs, però que d'una manera o altra se'ls ha de passar al curs següent per tal de perdre'ls de vista com més aviat millor.

He de confessar que m'he quedat una mica sorpresa, perquè considero que l'examen que he posat no era excessivament fàcil, però, en canvi, m'han aprovat alguns individus que no esperava que l'aprovessin! A veure si al final resultarà que s'han enterat d'alguna cosa...

També he de dir que han vingut certs elements que pensava que preferirien quedar-se dormint a casa, però no, han vingut a tocar el nas com han fet durant tot el curs. El millor és que han fet l'examen exactament de la mateixa manera: han posat el nom, s'han esperat uns minutets i després me l'han entregat en blanc. El que em fa més gràcia és que entreguen l'examen tot orgullosos i amb un somriure sota el nas, com si m'estiguessin prenent el pèl d'alguna manera, però no entenc com pensen que se'n riuen de mi, si m'estan fent un favor: quan menys escriguin, menys feina tindré per corregir!

El que em sap greu és que hi ha una colla de noietes de primer curs que per molt que les ajudis, no arriben ni de bon tros al nivell mínim, així que, per molt treballadores que siguin i per molt bona voluntat que hi posem tots, no les podré aprovar. Llàstima...

Conclusió: la vida és molt injusta...

Quina bestiesa!!

El Mohawk sempre em diu que per fer més interessant o atraient el meu blog hi he de posar fotos o imatges, així que li faré cas i posaré fotos d'algunes bèsties...però bèsties de debò, no de les que tinc a classe...

Aquest bonic pit-roig ens va estar acompanyant un dia d'escalada a Subirats, a St. Sadurní d'Anoia.

Encara que ho sembli, no és la mateixa granota, sinó tres de diferents. Aquest estiu passat vam estar en el càmping de Zuriza, perdut enmig dels Pirineus aragonesos, a prop de Navarra. Allà, quan es feia de nit, començaven a sortir les granotes i us asseguro que n'hi havia un munt!!

Necessiteu una lupa per veure'l? Nosaltres també! El que tinc al meu dit és el cargol més petit que he vist mai! El vam trobar a les Gorges de Kakuetta, al sud de França, que vam anar a veure l'estiu passat, mentre érem a Zuriza. El dia que teníem previst anar-hi, vam pujar per la vall del Roncal fins a la frontera amb França. Durant tota la pujada portàvem un camió de l'exèrcit al darrere i quan vam arribar al coll vam entendre per què: aquell dia precisament acabava allà l'etapa del Tour, així que, a part dels militars, ens vam trobar la carretera plena de ciclistes i, òbviament, el camí tallat, així que ho vam haver de deixar pel dia següent.

Aquest noiet, juntament amb la seva mare, ens van acompanyar durant tot el dia mentre fèiem (més ben dit, feien) boulder a Sabassona. Això va ser unes horetes abans que haguéssim de marxar per potes abans que ens caigués una bona pedregada a sobre!!

Aquesta col·lecció d'animalets la vam veure al Parc animal de Sobrestany, prop de Torroella de Montgrí. D'esquerra a dreta i de dalt a baix hi ha: dues àguiles, un mussol, un paó reial, un emu, un cèrvol, un guanac, una cabra hispànica i un bisó americà. Al parc hi havia més animals: moltes daines, oques, galls i gallines, llames, etc.

I aquí hi tenim alguns insectes. El primer és una bonica papallona que ens va venir a saludar mentre dinàvem en el Parc Nacional d'Ordesa. El segon és una mantis religiosa que pretenia ocupar-nos la tenda de campanya al càmping de Els Ports, a Arnes. El tercer és l'única libèl·lula o espiadimonis que he aconseguit fotografiar de prop; aquesta és dels Aiguamolls de l'Empordà.

Últimament, el que veig més sovint quan m'acosto a la muntanya són rèptils. Aquí en teniu quatre exemples. A la primera fila hi ha una sargantana que vam veure fent una excursioneta cap al Salt de Sallent, prop de Rupit. En la segona fila, força mimetitzats amb la roca, hi ha dues salamanqueses o dragonets; bé, els dos només es 'veuen' en la primera foto, perquè en les altres dues, un dels dos va desaparèixer entre les roques; aquests els vaig veure a Cèllecs. I a la tercera fila hi ha les meves preferides, més que res perquè fins ara mai a la meva vida havia vist serps de tan a prop (exceptuant les del zoo, és clar). La primera, una culebra bastarda, segons m'han dit, la vam veure a Arenys de Munt, tot fent una excursioneta amb la gent del poble per anar a descobrir el naixement de la riera de Subirants. La segona és una petita serp de ferradura que ens vam trobar després de fer un parell de ferrates a Canillo, a Andorra. Finalment, un altre dragonet, aquest de Pineda de Mar.

Tot i que tinc algunes fotos més, em sembla que per avui ja n'hi ha prou. Només em queda posar la foto del meu animalet preferit. El vaig trobar fa uns set anys en una escala de la meva facultat. Des d'aquell moment ha estat part important de la meva vida, sobretot durant els últims quatre anys...i molt més des de fa un mes!

Ja queda menys!!

Doncs sí, liquidat ja el crèdit de síntesi, ara ja només ens queden els exàmens de suficiència i quatre reunions per acabar el curs.

Avui els noiets han fet les presentacions orals del crèdit de síntesi i hi ha hagut de tot. Hem de tenir en compte que són alumnes de primer curs i que poques vegades (o potser mai) abans han fet una exposició oral, així que hem de ser benèvols amb ells.

Porto tot el curs insistint que quan comencin un text, el primer que han de fer és una introducció dient de què tracta el text que comença, però vistes les exposicions d'avui ha quedat clar que no els ha quedat clar. Ni un de sol, almenys dels que jo he vist, ha començat dient un "parlarem del crèdit de síntesi que hem fet". Però no en puc dir res, perquè a classe en cap moment els he explicat com fer una exposició oral, així que no puc demanar que ho sàpiguen fer bé.

El que queda molt clar veient aquestes presentacions és qui ha fet la feina i qui s'ha passat els tres dies gratant-se la panxa. Afortunadament hi ha gent que treballa i que s'entera molt bé del que està fent, encara que el tema exposició encara se li escapa una mica. Paciència, que aquests noiets amb el temps ho arreglaran...els que miren el sostre no...

Quan acaben de fer la presentació, el tribunal, que som dos o tres profes, podem fer preguntes, que són aquelles típiques preguntes amb mala bava que ja saps que el nano no sabrà contestar perquè no s'ha enterat absolutament de res. La millor pregunta amb trampa d'avui ha estat: Quin riu desemboca al Delta de l'Ebre? Resposta: "el Delta
de l'Ebre", que pel que es veu també és una ciutat molt important que hi ha per allà (i vés a saber on deu ser 'allà'...), "el x", "molts rius", etc.

En mínima defensa d'ells (tot i que molt mínima) he de dir que són les respostes del grup més fluixet que teníem i que ells han hagut de fer tot el treball sense sortir de l'institut, així que és obvi que no hauran entès les coses igual que els altres.

Però ara ja està, ja ho hem passat i les notes finals ja estan posades, així que ara mateix toca pensar en les opos!!

Per cert, el riu que desemboca al Delta de l'Ebre és el riu Ebre...

El crèdit de síntesi

Aquesta setmana a l'institut estem ocupats amb els crèdits de síntesi. La majoria de nanos no hi són, perquè els de primer han marxat tres dies al Delta de l'Ebre, els de tercer són a la Garrotxa i els de segon van i vénen fent excursionetes pels voltants.

Així doncs, al centre s'han quedat les estrelles de cada curs, els típics que es passen tot el curs sense agafar un bolígraf, parlant a classe, movent-se, llençant avionetes de paper o trossets de goma de tant en tant, fent obres pictòriques a les taules, etc. Aquests elements se suposa que han de fer la mateixa feina que els seus companys, cosa que suposa, com a mínim, tenir molta fe.

La part més positiva que té el crèdit de síntesi és que, miraculosament, no sé què passa que durant aquests dies aquests noiets que no han mogut un dit durant nou mesos, de sobte els agafen ganes de treballar i els veus ben aficionats fent el treball que han de fer.

Òbviament hi ha casos i casos, com es pot veure clarament aquests dies a classe. En general, a primer tenim totes les perles del curs allà reunides (dic 'en general' perquè també n'hi ha dos o tres que no han anat al Delta per motius diversos que no són comportamentals) i sorprèn veure'n treballar a alguns. Altres segueixen sense moure un dit ni a punta de pistola...

El dilluns, quan va començar el crèdit i els vam donar el dossier que haurien de fer, hi va haver uns minuts crítics, perquè la primera reacció de tots ells va ser anar passant els fulls sense ni mirar-se'ls amb expressió de fàstig tot dient que no sabien què havien de fer, que allò no sabien com es feia, que no tenien el material necessari, etc.

En aquell moment els companys que fan guàrdia allà amb mi i jo vam pensar que patiríem, perquè ja ens veiem tres dies veient-los contemplar el sostre i aguantant les seves contínues queixes durant quatre hores diàries! Però, sorprenentment, després de repensar-s'ho durant un quart d'hora, alguns d'ells van començar a treballar!! Dimarts va anar com una seda, perquè se'ls veia molt motivats.

Clar que ha arribat el dimecres i ja hauria estat massa que tot hagués seguit igual. Avui han aguantat més o menys la primera hora i després han decidit que ja en tenien prou de fer aquell treball i que, estigués com estigués, ja l'havien acabat. Sort que era l'últim dia, perquè un dia més i sí que hauríem començat a patir!!

Ara bé, avui sí que m'he passat tot el matí sentint les queixes d'un noiet en concret. És el meu bon amic, aquell que un dia va decidir fer veure que es desmaiava a classe perquè no el deixava anar al lavabo. Aquest és dels que no treballen per res del món, així que necessitava alguna excusa per justificar que no fotia ni brot. Avui el "motiu" era, primer, que li feia molt mal la panxa, després que li semblava que tenia febre i encara després, un cop comprovat que no tenia ni una dècima de febre, que li feia molt mal el cap. Total, que s'ha passat tot el matí voltant d'una banda a l'altra sense fer res de res. Sort que demà ja el perdré de vista, perquè que em diguin mentides és una cosa que em molesta molt.

Demà dijous, últim dia de crèdit de síntesi, tots els noiets (els del Delta tornen avui) han de fer una presentació oral davant d'un tribunal format per dos o tres professors del treball que han fet. A veure com sortirà...

Això s'acaba!

Doncs sí, podríem dir que, tot i que oficialment el curs no acaba fins el 22 de juny, a la pràctica, almenys en el meu institut, s'ha acabat avui. Bé, el que s'han acabat són les classes-classes, perquè la setmana vinent es farà el crèdit de síntesi i la següent els exàmens de suficiència.

I d'això precisament volia parlar avui, perquè si ho critico gairebé tot del sistema educatiu, la suficiència no podia ser menys!

Cada any, quan arriba el final de curs em trobo amb el mateix problema: la suficiència. Suposo que tots sabeu a què em refereixo, als exàmens de recuperació que es fan a final de curs per donar una empenteta a aquells nanos que van fluixos i que estan a la línia entre la vida i la mort (vull dir entre l'aprovat i el suspès...).

Sempre s'havia parlat de recuperacions, però ara se'n diu "suficiència" perquè són uns exàmens de mínims molt mínims, és a dir, d'assolir suficientment els coneixements més bàsics, però sense necessitat de més. De fet, a la suficiència només es poden treure dues notes: insuficient o suficient (ja no s'hi pot anar a 'pujar nota'...).

I aquí és on entra allò de "feta la llei, feta la trampa". Les instruccions de la Generalitat o del Govern (no sé exactament qui s'ho inventa tot això) diuen que han de ser uns exàmens de mínims, del que anomenen 'competències bàsiques', és a dir, els coneixements més elementals que tothom ha (o hauria) de tenir a l'acabar l'ESO.

On hi ha el problema? Doncs en el fet que els nanos saben que aquests exàmens són molt i molt fàcils, així que poden passar-se el curs sense fotre ni brot, anar a l'examen de suficiència, escriure bé el seu nom i aprovar el curs sencer!! I això, almenys a mi, em sembla una presa de pèl! Tinc un alumne que avui, quan ha vist que l'havia suspès (perquè òbviament s'ha passat el curs sense treballar i parlant tota l'estona amb els companys) i que hauria d'anar a suficiència, gairebé m'ha amenaçat dient que l'examen de suficiència ha de ser molt fàcil, eh? que a ell li han dit que ha de ser molt fàcil! I el pitjor de tot és que té raó i que probablement l'aprovarà sense problemes!!

No us imagineu quina ràbia em fa això. Em sento com una ingènua que s'ha passat tot un curs pencant per no res. Sempre amenaço als alumnes dient que si no treballen no aprovaran el curs i resulta que arribem a juny i les meves advertències fan riure, perquè aquells que menys treballen són precisament els qui més fàcilment aproven. I el que més em molesta és que no hi puc fer res de res per evitar-ho, perquè la llei diu que els exàmens de suficiència han de ser de nivell mínim i jo no sóc ningú per canviar-ho!

Total, que la suficiència, com tantes altres coses, és només una excusa del govern per aconseguir més aprovats i així poder millorar les estadístiques que tan els preocupen. I, mentrestant, nosaltres treballant per no res i els nanos cada dia més tontos, perquè si nosaltres baixem el nivell, ells encara el baixen més, fins que arribarem a ser els tontos més tontos de tot Europa gràcies a aquests percentatges d'aprovats tan macos que volen aconseguir!!

Seguim amb les opos...

Segueixo amb el tema que ara més m'ocupa...

En la prova de la Part B de les oposicions, la que consisteix en preparar i defensar davant del tribunal una programació ì una unitat didàctica, aquest any hi han introduït una novetat que se suposa que ha de beneficiar als qui ja tenen un temps d'experiència respecte als qui acaben d'acabar la carrera, que sembla que sempre estan en millors condicions, ja que ells estan acostumats a estudiar, mentre que els profes que porten temps treballant ja s'han oblidat de què vol dir això.

Doncs bé, la programació, que ha d'ocupar uns 60 fulls, s'ha de preparar a casa i lliurar-la al tribunal el primer dia de les proves. La unitat didàctica, en canvi, s'ha de preparar allà mateix el dia que et diuen. És el que popularment es coneix com a la "tancada", perquè durant una hora et deixen tancat en una aula, amb tot el material que vulguis, però sense cap mena de connexió amb l'exterior, per tal que preparis la unitat que per sorteig t'ha tocat desenvolupar.

Aquí és on s'ha introduït la novetat d'aquest any, que encara no sé si serà bona o dolenta. Suposo que per treure feina als tribunals, encara que ells diguin que és per afavorir els interins, a aquells interins que hem estat més de sis mesos treballant al mateix lloc, ens han donat l'opció de fer la prova de la unitat didàctica al nostre lloc de treball. És a dir, que ens podem escaquejar de la "tancada" fent més o menys la mateixa prova, però davant d'una comissió (formada per l'inspector, el director de l'institut i el cap de departament) en lloc del tribunal de les oposicions. Aquesta comissió elabora un informe que entregarà al tribunal de les opos, si nosaltres hi estem d'acord, perquè si no ens agrada el resultat, podem dir que no volem entregar l'informe i fer la prova davant del tribunal el dia corresponent.

No sé, no sé, tot plegat no m'acaba de convèncer, perquè trobo que és un mètode massa subjectiu, perquè això de que el teu director i el teu cap de departament t'avalui...no sé jo...Si hi ha bon rotllo, cap problema, però què passa si el profe interí no s'acaba d'entendre amb el director del seu institut? Per sort, sempre té l'opció de no acceptar l'informe i fer la prova davant del tribunal...Però realment dubto que surtin mals informes fets d'aquesta manera, cosa que encara pot ser pitjor, perquè llavors tots tindrem la mateixa bona puntuació!

No sé si m'he explicat gaire bé, però ara mateix estic una mica saturada. Demà sabré què diu el meu informe...a veure què han decidit sobre mi els membres de la meva comissió...

Però ara us deixo, que estic molt ocupada fent la meva programació! Que, per si no ho he dit abans, les proves comencen el dia 23 de juny (sí, sí, el dia de la revetlla...)!! D'aquí només 20 dies!!!!