Pins Orcs del Pletiu d'Aulà (Alt Àneu)

Declarats Arbres Monumentals: l'any 2016
Propietari:
Terme municipal: Alt Àneu (Isil i Alós d'Isil, Bosc del Pletiu d'Aulà)
Coordenades UTM ED50 (m): X 344032  Y 4735771
Alçària total: 20,5 m (I); 11,5 m (II); 18,5 m (III); 19 m (IV); 22 m (V)
Volt de canó: 3,68 m (I); 3,92 m (II); 4,3 m (III); 4,36 m (IV); 4,3 m (V)
Capçada mitjana: 14,1 m (I); 15,5 m (II); 14,5 m (III); 12,8 m (IV); 19,4 m (V)
Edat estimada:

Arribar fins al pletiu d'Aulà és més complicat pel cotxe que pel tros que s'ha de fer a peu. Per arribar-hi, el primer que hem de fer és anar fins a Alós d'Isil i continuar per la carretera, que aviat es convertirà en la pista cap a Montgarri, acompanyats sempre, en tot moment, per la Noguera Pallaresa. Part d'aquesta pista té accés restringit entre l'1 de novembre i l'1 de juny, així que si es vol fer amb vehicle, ha de ser durant l'estiu o inicis de tardor. 

Són uns quinze quilòmetres de pista que es pot anar fent amb tranquil·litat, amb alguns trams una mica més complicats, però passables. Quan veiem les bordes d'Isil, sabrem que ja hi som a prop. Una mica més i ens trobarem amb una passera per travessar el riu, una bifurcació de la pista i, just al costat del pont, una zona habilitada com a aparcament, on òbviament deixarem el cotxe.

Aquest serà el nostre "camp base", ja que des d'aquest punt podrem anar a visitar els Pins Orcs per una banda, els Avets de la Coma de Perosa per altra, i l'Avet i el Pi Roi del Bosc de Cireres per altra. Si tenim temps de veure-ho tot, haurem ben aprofitat el dia.

Però ara ens centrarem en els Pins Orcs i deixarem els altres arbres per a altres entrades. Deixem el cotxe a l'aparcament i agafem la pista que surt a la banda est (per entendre'ns, deixarem el cotxe, anirem fins al pont a contemplar el riu i farem mitja volta per anar a agafar la pista que hi ha just a l'altra costat de l'aparcament. Ben aviat trobarem cartells indicadors del GR que porten cap al Port d'Aulà. Comptant que nosaltres volem anar al Pletiu d'Aulà, anem per bon camí.

Deixarem la pista i anirem pel sender que marca el GR. Algunes marques no són massa visibles i en algun moment el camí es desdibuixa, així que hem d'anar una mica alerta. Per sort, els trams per on passarem no són gaire espessos, així que podrem anar fent camí malgrat no veure els senyals, encara que sigui una mica camp a través en algun moment.
 

Al cap d'una estona ens tornarem a trobar altra vegada amb la pista (que hem deixat per estalviar-nos fer massa volta) i la seguirem uns metres, fins que trobarem un altre cartell indicador que ens dirigirà cap a un descampat. 

Com a curiositat (per dir-ho d'alguna manera), si continuem uns metres més per la pista, veurem uns arbres totalment coberts pel que sembla una mena de teranyina. No només n'hi ha a les branques, sinó que tot el tronc sencer està entapissat amb aquest tel blanquinós. He estat investigant per Internet i no hi he sapigut trobar una resposta, així que no tinc ni idea de què devia ser. Ara, al passar-hi pel costat, me'n vaig allunyar tant com vaig poder, per si de cas...

Bé, tornem al descampat on ens han dirigit les indicacions del GR. Des d'aquest punt ja podrem veure el nostre objectiu: els Pins Orcs (a la foto de sota, són els pins que es veuen a la part superior esquerra), malgrat que vistos des d'aquí no semblen res de l'altre món. 

Des d'aquest punt podrem veure també la cabana del Pletiu d'Aulà. El més senzill per arribar als arbres és que anem seguint el sender fins a la cabana. Aquí sí que està força desdibuixat, però podem passar per on volguem, mentre no perdem de vista la cabana. Un cop a la cabana, anirem cap a l'esquerra uns 100 metres, fins als pins que veiem al nostre costat. Altra vegada, vistos des d'aquest punt els pins no semblen tenir res d'excepcional. Hi hem d'anar fins als seus peus per adonar-nos de com són realment.

Contemplar els Pins Orcs del Pletiu d'Aulà és una meravella. Malgrat que la web de la Generalitat posa les dades de cinc pins, la veritat és que tota la pineda és espectacular, així que com que no tenen placa identificativa, no sabem exactament a quin pi correspon cadascuna de les informacions. De totes maneres, no importa quins siguin els indicats, perquè per nosaltres tots ells són dignes de ser considerats Monumentals. Vaja, que si no fos perquè estava a punt de posar-se'ns a ploure, m'hauria passat una bona estona fent fotos per tot arreu.

Pi Orc del Pletiu d'Aulà (juliol de 2016)

Anècdota: A l'acabar la "cacera", quan ja tornàvem cap a Alós d'Isil, en un moment concret ens vam creuar amb un altre cotxe que llavors pujava (eren les quatre de la tarda i ara sí, estava plovent). El conductor em demana que pari i em pregunta: "¿Le queda mucho a esta carretera?" La veritat, no vaig saber massa què contestar-li...