Pi de Monestero (Espot)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari:
Terme municipal: Espot (Vall de Monestero)
Coordenades UTM ED50 (m): 336390 Y 4714016
Alçària total: 14,5 m
Volt de canó: 4,1 m
Capçada mitjana: 10,3 m
Edat estimada:

Una de les més recents incorporacions a la llista d'Arbres Monumentals. Tan recent que de moment ni tan sols té la fitxa completa, així que no en tenim més dades de les que tenim.

El que sí tenim clar és com arribar fins a l'Estany de Monestero, lloc on se suposa que hi ha el pi monumental, però el que no tenim tan clar és on es troba el Pi, així que jo us explico el que nosaltres vam veure i quan la fitxa de la Generalitat estigui completa podrem comprovar si ho vam encertar o no (tot i que ens veiem a venir que no...).

De totes maneres, amb arbre monumental o sense, l'excursió fins a l'estany de Monestero val la pena de fer.  Són unes dues hores i mitja d'anada, més unes dues hores de tornada, però que es pot reduir a gairebé la meitat si decidim pagar un taxi que ens porti fins a l'estany de Sant Maurici. Nosaltres, com a bons catalans que som, vam preferir caminar abans que rascar-nos la butxaca, així que vam anar fins a Espot i d'allà vam recórrer els tres quilòmetres de pista fins a l'aparcament del Parc, des d'on ja només poden continuar circulant els mítics taxis tot-terreny que pugen fins a Sant Maurici o al refugi d'Amitges.

Així doncs, ara tocava posar-se a caminar. La veritat és que l'excursió fins a l'estany de Sant Maurici és un goig de fer. Està tot tan ben condicionat pel turisme, que el camí s'inicia amb una passarel·la que va pel mig del bosc, fins al pont que creua el riu Escrita.

A partir d'aquí ja no trobarem passarel·la, però el camí segueix sent molt còmode, primer passant pel mig dels camps i més endavant per dins l'avetosa, on començarem a trobar alguns avets que ve podrien merèixer-se el qualificatiu de "monumental". El recorregut no té pèrdua: quan sortim de l'avetosa, ens trobarem amb una pista força ampla que anirà ascendint lentament fins a arribar al llac.

Però el nostre objectiu no és l'estany de Sant Maurici, sinó un altre estany força més discretet: l'estany de Monestero. Anar fins a Monestero no és tan còmode com el camí que haurem fet fins ara, però de totes maneres es pot anar fent sense massa dificultats. El recorregut està indicat amb cartells informatius i el camí ben fressat fa que en cap moment poguem perdre'ns. 

Per començar el camí, quan ens dirigim cap a Sant Maurici, poc abans d'arribar al llac, la pista es bifurca i un cartell ens assenyala el camí cap al refugi Ernest Mallafré, situat a pocs metres d'allà. Passarem de llarg el refugi, seguirem una mica més la pista i de seguida trobarem el primer indicador de l'estany de Monestero. Ja només es tracta d'anar seguint el camí, aixecant la vista de tant en tant per poder contemplar els Encantats des de diverses perspectives. 

Es tracta d'entre una hora i quart i una hora i mitja de recorregut força planer, que en alguns moments presenta un lleu pendent i en algun altre moment ens fa saltar per sobre les pedres d'una tartera, però sense més complicacions.

Hora i mitja més tard, arribarem a l'estany de Monestero, on podrem exclamar el típic "oohh, que maaacuuu" i seure una estona, descansar i esmorzar, tot contemplant el paisatge.

I ara ve la part incerta. Com he dit abans, el Pi de Monestero de moment no té fitxa a la pàgina d'Arbres Monumentals de la Generalitat. L'única informació que hi ha, ara mateix, és un mapa amb un punt que marca la seva localització, però com que altres vegades ens hem trobat que aquests punts no sempre estan ben situats, no podem estar segurs que realment ens indiqui el lloc exacte on es troba l'arbre. 

Amb aquesta idea clara, des del llac ens vam dirigir cap a l'esquerra, a la zona indicada en el mapa, amb l'esperança de veure, en un moment o altre, un pi que destaqués enmig de la resta i que ens confirmés que es tractava del Pi de Monestero. El lloc no és gaire accessible, ja que es tracta d'una tartera amb rocs força més grans que els que havíem trobat fins al moment, així que avançar per aquest terreny és més lent i dificultós.

Minuts més tard, vam veure un gran pi, no molt alt, però amb un tronc que feia el doble de gruix que el dels seus veïns. Com que ja estàvem cansats i avorrits de saltar pedres, vam decidir que aquell havia de ser el pi monumental, li vam fer quatre fotos i vam donar la recerca per finalitzada. 

Pi de Monestero (juliol de 2016)

De totes maneres, l'arbre que vam veure no estava en el lloc indicat en el mapa, així que és molt probable que avançant més pel mig de la tartera hi hagi un altre pi encara més gran que aquest, que nosaltres no vam arribar a veure. Quan aparegui més informació a Internet podrem confirmar les nostres sospites. Fins llavors, per nosaltres aquest és el Pi de Monestero.

([agost 2017] Actualitzo la informació: el Pi de Monestero va entrar oficialment a la llista d'Arbres Monumentals en l'última actualització feta l'octubre del 2016. Actualment ja té la seva fitxa completa a la web de la Generalitat, així que podem confirmar que el que nosaltres vam suposar que devia ser, realment és el Pi de Monestero)