Avui una assídua lectora del meu blog m'ha esbroncat perquè fa temps que no parlo dels meus noiets, i té tota la raó. El motiu no és per desgana, sinó perquè últimament no tinc res interessant per explicar d'ells. Vull dir que (afortunadament!) fa temps que no passa res excepcional a l'institut digne de ser explicat al blog.
Però bé, com que fa tant que no en dic res, parlaré una mica del que hem estat fent els últims dies de classe abans de Setmana Santa.
L'última setmana abans de vacances l'hem dedicada al crèdit de síntesi. Per qui no sàpiga què és això del crèdit de síntesi, el convido a llegir aquest post; per qui ja sàpiga de què va, doncs no cal que se'l llegeixi...o sí, per recordar vells temps...
Cada institut tria el moment que vol dedicar a aquest crèdit: alguns ho deixen per final de curs, altres el fan a mig segon trimestre, altres (com hem fet nosaltres) el fan just abans de Setmana Santa i, fins i tot, fa uns dies m'explicaven que alguns centres el van fent durant tot el curs, dedicant-li una o dues hores cada setmana.
Com ja vaig comentar l'any passat, cada vegada està més de moda enviar els nens a passar dos o tres dies fora, fet que en certa manera substitueix les clàssiques colònies, que cada vegada es fan menys, principalment a causa de la gran responsabilitat que se li dóna al professor encarregat d'organitzar-les.
Els noiets que tinc aquest curs, els de 3r d'ESO, l'any passat van fer un crèdit d'aquest tipus: van anar a passar tres dies a la Garrotxa i van visitar els llocs habituals: el volcà Croscat, la Fageda d'en Jordà, etc. Aquest curs, però, han fet el crèdit a l'institut, un crèdit que, pel que sé, ja fa dos o tres anys que fan a 3r i sembla que funciona força bé. El tema escollit és el del món del teatre.
En només cinc dies, els noiets aprenen, de manera molt superficial, no només a fer d'actors en una representació teatral, sinó tot allò que implica la seva producció: pressupostos, decorats, attrezzo, maquillatge, vestuari, il·luminació i so, cartell publicitari, etc. Òbviament, amb només cinc dies no es pot fer gran cosa, però per tenir-ne una primera impressió és suficient.
El crèdit està organitzat específicament per a representar una obra que s'ha treballat prèviament a classe de llengua catalana: El retaule del flautista, de Jordi Teixidor. L'obra, aparentment molt simple, és una àcida crítica a les classes dirigent, malgrat que els noiets no acaben d'entendre-ho i es queden superficialment amb l'anècdota: tracta d'un poble, Pimburg, totalment infestat de rates, l'ajuntament del qual no hi posa remei perquè considera que no és cosa seva, sinó que es tracta d'un problema de la gent del poble i que és aquesta mateixa gent del poble la qui s'ha d'espavilar per trobar-ne la solució. Els habitants de la vila es planten davant de l'ajuntament i decideixen no moure's fins que el burgmestre (l'alcalde) faci alguna cosa. El burgmestre i els seus regidors, però, no es decideixen a actuar fins que la invasió afecta directament els seus interessos, és a dir, fins que comencen a haver-hi rates en els seus negocis: la fàbrica de formatges, la de teles, l'hostal del poble, etc.
L'obra és força curteta, consta de deu escenes i es pot llegir fàcilment en una tarda. Us animo a llegir-la. La primera vegada que la vaig llegir era joveneta, no la vaig acabar d'entendre i no em va agradar, però ara que he entès de què parla realment m'ha semblat una obra molt interessant i corrosiva: no se'n salva ningú, ni l'ajuntament, ni l'església, ni les gran cooperatives que pretenen fer negoci a partir de les desgràcies dels altres, ni l'exèrcit. És una obra escrita el 1970, situada a l'edat mitjana, però alhora totalment actual.
Els noiets es van dividir (els vam dividir) en set grups de vuit persones, cada un dels quals faria la representació d'una escena diferent. Com que eren set grups i hi havia deu escenes, les escenes que faltaven no es representaven, sinó que els mateixos alumnes en feien un resum que llegien abans de representar el seu fragment. Cada grup treballa per separat, fins a l'últim dia, en què es fa la representació seriosa i llavors han de col·laborar tots plegats per tal que tot surti com cal.
El penúltim dia es va fer un assaig general realment penós: els decorats no estaven acabats, no tenien encara pensat el maquillatge i pentinat que portarien i la majoria no portava la roba pertinent. A més, molts ni tan sols havien après el text que els tocava recitar, així que tot feia preveure que la representació del dia següent seria desastrosa. Ara bé, sembla que precisament el fet que aquest assaig sortís tan malament els va fer reaccionar i posar-se les piles a l'últim moment, perquè la representació definitiva, la que valia per la nota, va sortir molt bé: es van estar tots callats i atents, ho tenien tot preparat, no va fallar la música i pràcticament ningú es va quedar en blanc. Es pot dir que va ser un èxit.
Aquests crèdits solen ser força avorrits pel professor, ja que es passa el dia mirant com els noiets treballen i ajudant quan ho necessiten (que sol ser força sovint). Són dies que, tot i "no fer res" acaben sent molt cansats, precisament per aquest continu "no fer res", que resulta ser esgotador: els nanos no paren de moure's contínuament, demanen ajuda, volen anar a l'aula d'informàtica a buscar informacions diverses o imprimir vés a saber què, o bé han d'anar a l'aula de dibuix per acabar el cartell, o tenen tanta tanta gana que insisteixen en avançar l'hora del pati per no morir-se de fam, o bé tenen la necessitat imperiosa d'anar a visitar el senyor Roca i, de passada, visitar també els companys que estan fent la mateixa feina que ells en un altre grup i a l'aula del costat...Buf, sincerament, sovint prefereixo fer classe normal que el crèdit de síntesi!
Malgrat aquest esgotament, el que té de bo un crèdit d'aquestes característiques és veure els nanos realment il·lusionats amb la feina que estan fent. Hauríeu d'haver vist un dels noiets que hi havia en el meu grupet, un que és de la meva tutoria i clar candidat a repetir curs, perquè s'ha passat el curs sense estudiar ni fer deures ni res de res. Es veu que el tema de la representació teatral li va fer gràcia i de seguida es va apuntar a muntar l'escenari, dibuixar el decorat i tot això. Però com que els faltaven actors per a fer l'escena corresponent, ell mateix va accedir a fer també un paper i va acabar fent un dels protagonistes. No va parar quiet ni un moment, estava per tot arreu i el dia de la representació li va sortir fantàsticament bé. Li hem posat un 9 de nota del crèdit, tot i que ell encara no ho sap. Llàstima que la resta de notes del butlletí siguin insuficients!!
Però bé, com que fa tant que no en dic res, parlaré una mica del que hem estat fent els últims dies de classe abans de Setmana Santa.
L'última setmana abans de vacances l'hem dedicada al crèdit de síntesi. Per qui no sàpiga què és això del crèdit de síntesi, el convido a llegir aquest post; per qui ja sàpiga de què va, doncs no cal que se'l llegeixi...o sí, per recordar vells temps...
Cada institut tria el moment que vol dedicar a aquest crèdit: alguns ho deixen per final de curs, altres el fan a mig segon trimestre, altres (com hem fet nosaltres) el fan just abans de Setmana Santa i, fins i tot, fa uns dies m'explicaven que alguns centres el van fent durant tot el curs, dedicant-li una o dues hores cada setmana.
Com ja vaig comentar l'any passat, cada vegada està més de moda enviar els nens a passar dos o tres dies fora, fet que en certa manera substitueix les clàssiques colònies, que cada vegada es fan menys, principalment a causa de la gran responsabilitat que se li dóna al professor encarregat d'organitzar-les.
Els noiets que tinc aquest curs, els de 3r d'ESO, l'any passat van fer un crèdit d'aquest tipus: van anar a passar tres dies a la Garrotxa i van visitar els llocs habituals: el volcà Croscat, la Fageda d'en Jordà, etc. Aquest curs, però, han fet el crèdit a l'institut, un crèdit que, pel que sé, ja fa dos o tres anys que fan a 3r i sembla que funciona força bé. El tema escollit és el del món del teatre.
En només cinc dies, els noiets aprenen, de manera molt superficial, no només a fer d'actors en una representació teatral, sinó tot allò que implica la seva producció: pressupostos, decorats, attrezzo, maquillatge, vestuari, il·luminació i so, cartell publicitari, etc. Òbviament, amb només cinc dies no es pot fer gran cosa, però per tenir-ne una primera impressió és suficient.
El crèdit està organitzat específicament per a representar una obra que s'ha treballat prèviament a classe de llengua catalana: El retaule del flautista, de Jordi Teixidor. L'obra, aparentment molt simple, és una àcida crítica a les classes dirigent, malgrat que els noiets no acaben d'entendre-ho i es queden superficialment amb l'anècdota: tracta d'un poble, Pimburg, totalment infestat de rates, l'ajuntament del qual no hi posa remei perquè considera que no és cosa seva, sinó que es tracta d'un problema de la gent del poble i que és aquesta mateixa gent del poble la qui s'ha d'espavilar per trobar-ne la solució. Els habitants de la vila es planten davant de l'ajuntament i decideixen no moure's fins que el burgmestre (l'alcalde) faci alguna cosa. El burgmestre i els seus regidors, però, no es decideixen a actuar fins que la invasió afecta directament els seus interessos, és a dir, fins que comencen a haver-hi rates en els seus negocis: la fàbrica de formatges, la de teles, l'hostal del poble, etc.
L'obra és força curteta, consta de deu escenes i es pot llegir fàcilment en una tarda. Us animo a llegir-la. La primera vegada que la vaig llegir era joveneta, no la vaig acabar d'entendre i no em va agradar, però ara que he entès de què parla realment m'ha semblat una obra molt interessant i corrosiva: no se'n salva ningú, ni l'ajuntament, ni l'església, ni les gran cooperatives que pretenen fer negoci a partir de les desgràcies dels altres, ni l'exèrcit. És una obra escrita el 1970, situada a l'edat mitjana, però alhora totalment actual.
Els noiets es van dividir (els vam dividir) en set grups de vuit persones, cada un dels quals faria la representació d'una escena diferent. Com que eren set grups i hi havia deu escenes, les escenes que faltaven no es representaven, sinó que els mateixos alumnes en feien un resum que llegien abans de representar el seu fragment. Cada grup treballa per separat, fins a l'últim dia, en què es fa la representació seriosa i llavors han de col·laborar tots plegats per tal que tot surti com cal.
El penúltim dia es va fer un assaig general realment penós: els decorats no estaven acabats, no tenien encara pensat el maquillatge i pentinat que portarien i la majoria no portava la roba pertinent. A més, molts ni tan sols havien après el text que els tocava recitar, així que tot feia preveure que la representació del dia següent seria desastrosa. Ara bé, sembla que precisament el fet que aquest assaig sortís tan malament els va fer reaccionar i posar-se les piles a l'últim moment, perquè la representació definitiva, la que valia per la nota, va sortir molt bé: es van estar tots callats i atents, ho tenien tot preparat, no va fallar la música i pràcticament ningú es va quedar en blanc. Es pot dir que va ser un èxit.
Aquests crèdits solen ser força avorrits pel professor, ja que es passa el dia mirant com els noiets treballen i ajudant quan ho necessiten (que sol ser força sovint). Són dies que, tot i "no fer res" acaben sent molt cansats, precisament per aquest continu "no fer res", que resulta ser esgotador: els nanos no paren de moure's contínuament, demanen ajuda, volen anar a l'aula d'informàtica a buscar informacions diverses o imprimir vés a saber què, o bé han d'anar a l'aula de dibuix per acabar el cartell, o tenen tanta tanta gana que insisteixen en avançar l'hora del pati per no morir-se de fam, o bé tenen la necessitat imperiosa d'anar a visitar el senyor Roca i, de passada, visitar també els companys que estan fent la mateixa feina que ells en un altre grup i a l'aula del costat...Buf, sincerament, sovint prefereixo fer classe normal que el crèdit de síntesi!
Malgrat aquest esgotament, el que té de bo un crèdit d'aquestes característiques és veure els nanos realment il·lusionats amb la feina que estan fent. Hauríeu d'haver vist un dels noiets que hi havia en el meu grupet, un que és de la meva tutoria i clar candidat a repetir curs, perquè s'ha passat el curs sense estudiar ni fer deures ni res de res. Es veu que el tema de la representació teatral li va fer gràcia i de seguida es va apuntar a muntar l'escenari, dibuixar el decorat i tot això. Però com que els faltaven actors per a fer l'escena corresponent, ell mateix va accedir a fer també un paper i va acabar fent un dels protagonistes. No va parar quiet ni un moment, estava per tot arreu i el dia de la representació li va sortir fantàsticament bé. Li hem posat un 9 de nota del crèdit, tot i que ell encara no ho sap. Llàstima que la resta de notes del butlletí siguin insuficients!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada