¡Ay, la virgen!

Aquest matí de dissabte, continuant amb la dinàmica de les últimes setmanes, amb el Mohawk hem anat d'excursió al monte. Avui el nostre destí ha estat la zona de l'Obac, de Sant Llorenç del Munt.

Com que hem donat moltes voltes i sóc molt negada explicant itineraris, em limitaré a dir on hem estat i, si de cas, ja posaré el croquis gentilesa del Mohawk per qui vulgui repetir-ho.

Aquesta vegada hem deixat el cotxe en l'aparcament de l'Alzina del Salari (que curiosament a aquella hora, les 9:30 del matí, ja estava mig ple!) i hem iniciat la pujada. El recorregut ha començat en la part final de l'aparcament, just on hi ha una cadena que no deixa continuar endavant els cotxes, a no ser que porti el distintiu dels bombers (i tingui la clau del cadenat que hi ha...).

Aquell primer tram, amb pujada més o menys suau, està asfaltat, així que ha estat força còmode. Afortunadament, també ha estat pràcticament l'únic lloc on hem vist processons d'orugues (sí, ja no són bosses, ni cucs aïllats, són processons!!!!), ja que la resta del matí hem anat bàsicament per entre alzinars.


El nostre primer objectiu ha estat l'agulla del Paller de Tot l'Any, que hem pogut anar observant com s'apropava durant una bona estona. Aquest ha estat l'únic moment en què hem pogut observar la nostra estimada Montserrat, ja que ben aviat ha quedat tota coberta per la boira i no se'n veia ni tan sols la silueta.


Un cop allà, hem contemplat com la pedra de l'agulla queia a trossos pràcticament sense ni tocar-la i li hem donat la volta tot rodejar-la. En aquell moment hem tingut la primera visió del dia: se'ns ha aparegut la Verge!!!


A mi no em pregunteu, que jo no en sé res...

Com que havíem acabat molt ràpid amb el nostre primer objectiu, hem passat al pla B, que era pujar al cim del Castellsapera.


Després de descobrir unes quantes vies d'escalada mig amagades (està prohibit escalar en la majoria de zones que hem vist avui) i fer el mico per una divertida canal, encara que una mica relliscosa a causa de la humitat, hem assolit el cim i, des d'allà estant, hem pogut contemplar el preciós paisatge que hi havia als nostres peus.




Allà hem tingut la segona visió del dia, tot i que aquesta vegada la Verge precisament no hi era...


Com he dit abans, a mi no em pregunteu...

I des d'allà també hem pogut observar des de les altures el que seria el nostre tercer i últim objectiu: la Pola.


(Si, ja sé que com a falsificadora de fotografies no m'hi guanyaria la vida, però fa el fet, no?)

Primer hem anat a pujar el cim de la Pola, cosa que ha estat molt més ràpida del que ens esperàvem, i després, fetes les fotos de rigor i observat amb atenció l'interessant paisatge, ens hem dirigit cap a la font de la Pola, lloc on hem trobat un parell de taules de pedra i no cal dir que ens hem quedat a dinar.





Al costat de la font i enganxats a la paret hi ha una sèrie de ganxos que, segons sembla, són de l'època medieval. Deuen ser els primers parabolts que es van fer servir per escalar?

En acabar de dinar i començant a notar l'aire fresquet d'inici de la tarda, hem iniciat el nostre retorn cap al cotxe, on hem donat per finalitzar un altre interessant itinerari per les muntanyes de les nostres contrades.

Us deixo amb el plànol que ha elaborat el Mohawk. I per aquells més fanàtics de les pedres, doncs ja sabeu que haureu de consultar el seu blog per saber quines vies d'escalada hem trobat...