Ja era hora!

Avui, després de cinc anys fent classes, he fet la meva primera classe a batxillerat. Per fi! Clar que hauria preferit fer la llengua més que la literatura, però no es pot tenir tot...

Ha estat una experiència curiosa, perquè m'he adonat fins a quin punt tinc posat el xip d'estar fent classe a nens petits. Normalment, el primer dia de classe el dedico a explicar als alumnes què pretenc fer durant el curs, què espero que facin ells, com han de presentar els apunts, com els avaluaré, com hauran de recuperar si suspenen, i quatre normes bàsiques de comportament: ser puntuals, portar sempre el llibre i la llibreta, col·laborar a classe (que no vol dir xerrar amb els companys contínuament), etc. Sense tenir-ho massa calculat, resulta que tota aquesta informació m'ocupa l'hora sencera, encara que en principi no ho sembli.

Doncs bé, avui m'he trobat que, després d'explicava als de batxillerat què espero fer durant aquest curs, quan he acabat de dir el que volia dir tot just estava a mitja classe!! I no serà que no hagi dit coses, que em sembla que n'he dit moltes! I ja em veieu allà, intentant improvisar alguna cosa interessant per dir per ocupar la mitja hora restant. Però el que m'ha sorprès ha estat quan, a deu minuts per plegar, un dels nois m'ha dit: "Podem plegar? És que com que veig que estàs fent temps..." Llavors ha estat quan he vist que he de canviar totalment la meva mentalitat quan faci classe amb ells, perquè un noiet d'ESO mai hauria dit una cosa així, com a molt diuen: "Podem sortir? Si ja ho has explicat tot!", però això són capaços de dir-ho quan portem un quart d'hora de classe i tot just acabem de començar, a veure si cola i els deixo sortir al pati...

Ja veig que aquest curs serà dur. No perquè aquest batxillerat sigui un mal grup (per ara m'ha semblant força bo, malgrat que tan sols és una primera impressió), sinó precisament pel contrari, perquè m'obligarà a fer molta feina extra, ja que si cada classe ha d'anar a la mateixa velocitat que la d'avui...buf!

Amb els de segon em trobo amb el mateix problema de no tenir el curs gens preparat (més que res, perquè hi faig socials i no llengua), però com que són nens i, a més, excessivament juganers, no hi ha problema, perquè a la classe, amb sort, aconsegueixo fer la meitat de la feina que m'havia proposat fer. Però amb el batxillerat m'ha passat justament el contrari, així que hauré de preparar el doble de feina del que tenia previst en un principi.

Suposo que poc a poc anirà sortint, però ara mateix no ho veig massa clar, perquè ja m'explicareu com ocupo un mínim de 17-20 hores parlant d'un sol llibre! Un llibre que, a més, tot i que no quedi gaire bé que ho digui, no m'agrada gens, perquè el trobo extremadament avorrit!!

Per fer-ho una mica més interessant, o almenys més amè, els he proposat als noiets que siguin ells els qui més o menys facin les classes. És a dir, que busquin informació sobre autors i moviments literaris i després en facin una petita presentació davant els companys. Pel que m'han dit, els ha semblat molt bona idea, però falta veure si després realment compliran...

Ai, quin iu-iu m'ha agafat de sobte!!