Ja ha arribat el setembre i, amb ell, un nou curs (el nostre any "natural" no va de gener a desembre, sinó de setembre a agost). Avui tots els profes hem tornat a la feina (s'ha notat a la carretera?) i això, pels qui estan en la mateixa situació que jo, significa començar una nova vida: poble nou, institut nou, companys nous, alumnes nous...Buf, quina mandra! Amb el que costa arribar a conèixer a tothom i ara torna a començar altra vegada!!
Al ser la primera vegada que trepitjava el centre, òbviament no sabia res del seu funcionament, així que he pensat que les 10h seria una bona hora (ni molt d'hora ni molt tard) per presentar-me allà. Cada vegada que passo per l'experiència tinc la mateixa sensació de no saber què fer, perquè entres i no coneixes res ni a ningú, així que no saps mai amb qui has de parlar ni què li has de dir a la primera persona a qui decideixes dirigir-li la paraula. El curs passat resulta que la primera persona amb qui vaig parlar era precisament el director de l'institut, així que va anar tot molt bé. Aquesta vegada he entrat i no he vist a ningú, així que he optat per preguntar al conserge i ell m'ha dirigit cap a una sala on hi havia els altres nous, amb la mateixa expressió de no saber què fer que jo. La veritat és que tampoc costa tant, només cal posar-hi una mica d'empenta.
Parlant ara amb un i ara amb l'altre, al final he aconseguit descobrir qui és el director del centre (que és de català, per cert), on queda el nostre despatxet i qui seran els meus nous companys d'aquest curs (tot i que ara mateix no us en podria dir més de tres noms...). El curs passat teníem un despatx força gros, però compartit amb totes les llengües, així que en el fons resultava petit. Aquest curs segueixo la mateixa tendència: el departament és petitet, hi ha poquíssims armaris i compartim espai català i castellà (de fet, no és que comparteixin el departament, sinó que formen part del mateix departament, és a dir, que català i castellà funcionen com un sol seminari).
A les 10:30 hem fet una reunió de departament (els de català, els de castellà i el psicopedagog, que pel que es veu també volta sovint per allà). Encara no tinc el meu horari, que espero que em donaran demà, però sí que, després de donar-hi moltes voltes, he aconseguit esbrinar quins cursos em tocarà fer aquest curs. A cada nova informació creixia la meva al·lucinació i els meus pitjors malsons s'anaven fent realitat. El primer que he descobert és que de febrer a juny hauré de fer un crèdit variable a 2n curs sobre el teatre. Després m'han dit que el meu curs fort serà el 3r, ja que hi faré la llengua catalana als tres grups (com el curs passat, vaja).
Fins aquí cap problema, tot i que això dels variables no m'apassiona gaire, però ho puc tolerar. Les males notícies han vingut a continuació: 1r de batxillerat! Si fos l'assignatura de llengua, malgrat que encara no l'he fet mai, no em suposaria cap inconvenient, però no, tal com em veia a venir, m'ha tocat la literatura! Bufa!! Durant el curs s'han de treballar sis llibres, l'autor, l'època, etc. Dels sis llibres, quatre no els conec i els altres dos els vaig llegir quan jo mateixa estudiava batxillerat (tot i que llavors en dèiem COU), perquè veieu com ha evolucionat el tema, i no em van agradar gens!! Com volen que els nanos s'aficionin a llegir si els fan llegir aquest tipus de novel·letes, que totes sonen iguals, parlen sempre del mateix i són ben poc interessants? Així a mi tampoc m'agrada llegir!
Però la meva desgràcia no ha acabat aquí, perquè encara em quedaven hores per cobrir i llavors m'ho han dit: seré tutora d'un grup de 3r. NNNNNOOOOOOO!!!!!!! Ja sabia que tard o d'hora em tocaria pringar, però no em ve gens de gust haver d'escoltar les desgràcies dels meus alumnes i, de passada, dels seus pares, haver de fer veure que hi estic molt interessada i, a sobre, intentar resoldre-les. La tutoria és la pitjor feina que es pot fer a l'institut i, a sobre, deu ser la més mal pagada. Resulta que tens dues hores a la setmana dedicades a la tutoria, una de tutoria col·lectiva (de tot el grup) i una altra de tutoria individual. Això vol dir, per si no ho heu entès, que tens UNA HORA a la setmana per parlar amb cada un dels alumnes i, si cal, reunir-te també amb els pares. I són més o menys 25 alumnes! Com es fa això? Doncs òbviament dedicant a la tutoria moltes més hores de les dues que tens assignades. Però, és clar, a l'hora de cobrar compten només aquestes dues horetes.
I direu: això és tot? Doncs no, encara queda la millor part. Quan m'han dit tot això que havia de fer (variable a 2n, català + tutoria a 3r i literatura a Batx) resulta que encara em quedaven tres hores de classe, així que havia de fer alguna altra cosa. Un altre variable? Alguna coordinació estranya? Alguna classe a 4t? No, resulta que aquestes tres hores que em "sobren" les passaré alegrement fent classe de socials als de 2n!!!!!!! Sí, sí, SOCIALS. Quan m'ho han dit m'ha sortit un "Què?" perquè he pensat que no ho havia entès bé, però es veu que sí que ho he entès bé. BUFA!!!
Sort que és a 2n curs i suposo que la matèria no serà tan complexa com per no poder-la donar, però ja m'explicareu què hi faig jo, tota una llicenciada en filologia catalana, fent classes de geografia i història!! L'explicació que m'han donat és que els faltava un profe de socials que fes tan sols mitja jornada, però el Departament els ha dit que de mitges jornades només se'n poden demanar si és per música, educació física o visual i plàstica (Ala, a cascarla). Total, que aquestes tres hores les han hagut de cobrir amb algun professor que hi hagués per allà a qui li sobressin tres horetes. I, curiosament, m'ha tocat a mi. Després diran que els alumnes no aprenen prou perquè els professors no estan prou ben preparats...ÒBVIAMENT, COM HEM D'ESTAR PREPARATS SI ENS FAN EXPLICAR COSES QUE NO HEM ESTUDIAT MAI!!!!! Bé, sí que ho he estudiat (per això no em preocupa excessivament), però fa més de deu anys! Així no cal tenir una carrera per poder ser profe, ja que qualsevol pot fer qualsevol assignatura, tan si domina el tema com si no. I a sobre, si no ho faig bé, la culpa serà meva, per mala profe!! És increïble.
No vull ser tutora, no vull fer literatura a batxillerat, no m'agraden els variables i, molt menys, tinc ganes de fer una assignatura que no em pertoca!!!! Per sort, sóc una noia poc donada a les depressions i, en lloc de posar-me a plorar o desesperar-me, prefereixo riure i enriure-me'n una mica. Mireu-ho pel costat bo: si no m'hagués passat tot això avui no hauria tingut res interessant per explicar en el meu blog!
Demà, a primera hora tinc reunió amb els altres tutors i a la tarda una altra reunió. Amb qui? Doncs amb els pares dels meus futurs alumnes que encara no sé ni quants són ni com es diuen ni res de res...
Per si demà arribo tard i no tinc temps d'escriure el blog, he de dir que demà dia 4 de setembre, aquest "Blog d'una selenita" celebrarà el seu primer any de vida! Quantes coses han passat des de llavors!!
Seguiré informant...
Al ser la primera vegada que trepitjava el centre, òbviament no sabia res del seu funcionament, així que he pensat que les 10h seria una bona hora (ni molt d'hora ni molt tard) per presentar-me allà. Cada vegada que passo per l'experiència tinc la mateixa sensació de no saber què fer, perquè entres i no coneixes res ni a ningú, així que no saps mai amb qui has de parlar ni què li has de dir a la primera persona a qui decideixes dirigir-li la paraula. El curs passat resulta que la primera persona amb qui vaig parlar era precisament el director de l'institut, així que va anar tot molt bé. Aquesta vegada he entrat i no he vist a ningú, així que he optat per preguntar al conserge i ell m'ha dirigit cap a una sala on hi havia els altres nous, amb la mateixa expressió de no saber què fer que jo. La veritat és que tampoc costa tant, només cal posar-hi una mica d'empenta.
Parlant ara amb un i ara amb l'altre, al final he aconseguit descobrir qui és el director del centre (que és de català, per cert), on queda el nostre despatxet i qui seran els meus nous companys d'aquest curs (tot i que ara mateix no us en podria dir més de tres noms...). El curs passat teníem un despatx força gros, però compartit amb totes les llengües, així que en el fons resultava petit. Aquest curs segueixo la mateixa tendència: el departament és petitet, hi ha poquíssims armaris i compartim espai català i castellà (de fet, no és que comparteixin el departament, sinó que formen part del mateix departament, és a dir, que català i castellà funcionen com un sol seminari).
A les 10:30 hem fet una reunió de departament (els de català, els de castellà i el psicopedagog, que pel que es veu també volta sovint per allà). Encara no tinc el meu horari, que espero que em donaran demà, però sí que, després de donar-hi moltes voltes, he aconseguit esbrinar quins cursos em tocarà fer aquest curs. A cada nova informació creixia la meva al·lucinació i els meus pitjors malsons s'anaven fent realitat. El primer que he descobert és que de febrer a juny hauré de fer un crèdit variable a 2n curs sobre el teatre. Després m'han dit que el meu curs fort serà el 3r, ja que hi faré la llengua catalana als tres grups (com el curs passat, vaja).
Fins aquí cap problema, tot i que això dels variables no m'apassiona gaire, però ho puc tolerar. Les males notícies han vingut a continuació: 1r de batxillerat! Si fos l'assignatura de llengua, malgrat que encara no l'he fet mai, no em suposaria cap inconvenient, però no, tal com em veia a venir, m'ha tocat la literatura! Bufa!! Durant el curs s'han de treballar sis llibres, l'autor, l'època, etc. Dels sis llibres, quatre no els conec i els altres dos els vaig llegir quan jo mateixa estudiava batxillerat (tot i que llavors en dèiem COU), perquè veieu com ha evolucionat el tema, i no em van agradar gens!! Com volen que els nanos s'aficionin a llegir si els fan llegir aquest tipus de novel·letes, que totes sonen iguals, parlen sempre del mateix i són ben poc interessants? Així a mi tampoc m'agrada llegir!
Però la meva desgràcia no ha acabat aquí, perquè encara em quedaven hores per cobrir i llavors m'ho han dit: seré tutora d'un grup de 3r. NNNNNOOOOOOO!!!!!!! Ja sabia que tard o d'hora em tocaria pringar, però no em ve gens de gust haver d'escoltar les desgràcies dels meus alumnes i, de passada, dels seus pares, haver de fer veure que hi estic molt interessada i, a sobre, intentar resoldre-les. La tutoria és la pitjor feina que es pot fer a l'institut i, a sobre, deu ser la més mal pagada. Resulta que tens dues hores a la setmana dedicades a la tutoria, una de tutoria col·lectiva (de tot el grup) i una altra de tutoria individual. Això vol dir, per si no ho heu entès, que tens UNA HORA a la setmana per parlar amb cada un dels alumnes i, si cal, reunir-te també amb els pares. I són més o menys 25 alumnes! Com es fa això? Doncs òbviament dedicant a la tutoria moltes més hores de les dues que tens assignades. Però, és clar, a l'hora de cobrar compten només aquestes dues horetes.
I direu: això és tot? Doncs no, encara queda la millor part. Quan m'han dit tot això que havia de fer (variable a 2n, català + tutoria a 3r i literatura a Batx) resulta que encara em quedaven tres hores de classe, així que havia de fer alguna altra cosa. Un altre variable? Alguna coordinació estranya? Alguna classe a 4t? No, resulta que aquestes tres hores que em "sobren" les passaré alegrement fent classe de socials als de 2n!!!!!!! Sí, sí, SOCIALS. Quan m'ho han dit m'ha sortit un "Què?" perquè he pensat que no ho havia entès bé, però es veu que sí que ho he entès bé. BUFA!!!
Sort que és a 2n curs i suposo que la matèria no serà tan complexa com per no poder-la donar, però ja m'explicareu què hi faig jo, tota una llicenciada en filologia catalana, fent classes de geografia i història!! L'explicació que m'han donat és que els faltava un profe de socials que fes tan sols mitja jornada, però el Departament els ha dit que de mitges jornades només se'n poden demanar si és per música, educació física o visual i plàstica (Ala, a cascarla). Total, que aquestes tres hores les han hagut de cobrir amb algun professor que hi hagués per allà a qui li sobressin tres horetes. I, curiosament, m'ha tocat a mi. Després diran que els alumnes no aprenen prou perquè els professors no estan prou ben preparats...ÒBVIAMENT, COM HEM D'ESTAR PREPARATS SI ENS FAN EXPLICAR COSES QUE NO HEM ESTUDIAT MAI!!!!! Bé, sí que ho he estudiat (per això no em preocupa excessivament), però fa més de deu anys! Així no cal tenir una carrera per poder ser profe, ja que qualsevol pot fer qualsevol assignatura, tan si domina el tema com si no. I a sobre, si no ho faig bé, la culpa serà meva, per mala profe!! És increïble.
No vull ser tutora, no vull fer literatura a batxillerat, no m'agraden els variables i, molt menys, tinc ganes de fer una assignatura que no em pertoca!!!! Per sort, sóc una noia poc donada a les depressions i, en lloc de posar-me a plorar o desesperar-me, prefereixo riure i enriure-me'n una mica. Mireu-ho pel costat bo: si no m'hagués passat tot això avui no hauria tingut res interessant per explicar en el meu blog!
Demà, a primera hora tinc reunió amb els altres tutors i a la tarda una altra reunió. Amb qui? Doncs amb els pares dels meus futurs alumnes que encara no sé ni quants són ni com es diuen ni res de res...
Per si demà arribo tard i no tinc temps d'escriure el blog, he de dir que demà dia 4 de setembre, aquest "Blog d'una selenita" celebrarà el seu primer any de vida! Quantes coses han passat des de llavors!!
Seguiré informant...
3 comentaris:
Felicitat per l'anyet de blog!! Acabo de veure que el vas començar amb la mateixa temàtica... je,je,je... és dur l'interinatge!!
Tu no t'estresis, pitjor haguès estat cobrir hores de música, amb el que t'agrada cantar.... :P
Una abraçada ben forta!!
Al meu cole el de Socials els hi explica Linux i els grans avantatges del software lliure durant la meitat del curs.
L'altra meitat del curs els hi passa pelicules com En busca del fuego, la vuelta al mundo en 80 dias i coses per l'estil.
Prent-ho amb calma que no val la pena estressar-se.
Pere F
Ànimsssssssssss!!!!!!!!!!!! :D
Publica un comentari a l'entrada