Una mica de teoria...

Avui m'he deslliurat d'anar a l'institut, perquè de les reunions que es feien, no em tocava anar a cap, així que m'he quedat fent feina a casa. Com que no tinc cap anècdota, em limitaré a explicar en què consisteix això de l'ESO, perquè els que tenim uns quants anyets vam viure un món ben diferent.
Fa més de quinze anys, quan jo tot just començava a ser una adolescent, a casa nostra s'estudiava el BUP (tot i que ara no recordo què significaven aquestes sigles...). Després de vuit anys d'EGB (la primària), als catorze anys es passava a l'institut, on s'estudiava tres cursos de BUP i un últim curs de COU, per a aquells que volguessin seguir estudiant després a la universitat. Aquests cursos a l'institut no eren obligatoris, així que només hi anaven aquells que volien estudiar (o aquells a qui els seus pares havien amenaçat de fer-los treballar si no estudiaven...).
Doncs bé, fa aproximadament uns quinze anys, a algú (que de ben segur aquell matí s'havia donat un bon cop al cap...) se li va ocórrer que aquest sistema educatiu estava obsolet, que no funcionava prou bé i s'havia de canviar.
La primera brillant idea que va tenir va ser la d'allargar l'ensenyament obligatori dels catorze als setze anys, coincidint amb l'edat legal permesa per començar a treballar. Primer problema: això obligava (i obliga i obligarà) a molts nois a seguir a l'escola quan ells el que volien (volen i voldran) per sobre de tot era perdre de vista els llibres i poder fer feines més manuals (eren els futurs mecànics, paletes, lampistes, etc.).
La segona brillant idea va venir quan van decidir que l'ensenyament secundari (a l'institut) no començaria als catorze anys, com s'havia fet fins llavors, sinó dos anys abans, als dotze (al que per la meva generació era el setè d'EGB). Segon problema: noiets de tan sols dotze anys es van trobar de sobte que van passar de ser els grans de l'escola de primària a ser els petits de la secundària, on es trobaven amb nois de setze anys o més si a l'institut també s'hi cursa el batxillerat. La pitjor conseqüència d'aquest fet ha estat que en lloc de madurar els noiets abans d'hora, per trobar-se en contacte amb gent gairebé adulta, s'ha produït l'efecte contrari: els nois més grans han començat a comportar-se com els petits, amb la qual cosa l'institut s'ha convertit en una mena de segona primària.
I van seguir altres brillants idees que ja explicaré en un altre moment.

Total, que la situació en l'ensenyament secundari ha quedat així:

- Fins als 11 anys els noiets van a l'escola de primària (antic 6è d'EGB).
- Als 12-13 i 13-14 anys fan el primer cicle de l'ESO (primer i segon curs, antics 7è i 8è d'EGB).
- Als 14-15 i 15-16 anys fan el segon cicle de l'ESO (tercer i quart curs, antics 1r i 2n de BUP).
- Als 16 anys poden anar a treballar o seguir estudiant batxillerat (antics 3r de BUP i COU) o cicles formatius si ho prefereixen (la mítica formació professional de tota la vida, però amb un altre nom...)