17 de novembre 2013

Arbres Monumentals del Baix Empordà

La comarca del Baix Empordà no destaca pel que fa a Arbres Monumentals. En el seu territori se n'hi troben quatre amb la declaració de Monumentals:

- Alzina de Mas Salelles (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura) - morta el 2005
- Arboç de can Genoer (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
- Pi Gros d'en Cama (Pi de Romanyà) (Santa Cristina d'Aro) - mort el 2015


El Suratell (La Jonquera)

El Suratell

Espècie: quercus suber
Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: ?
Terme municipal: La Jonquera (Mas Llong, Sant Julià dels Tords)
Coordenades UTM ED50 (m): X  486544  Y 4697835
Alçaria total: 18 m
Volt de canó: 4,53 m
Capçada mitjana: 20 m
Edat estimada: ?

La nostra breu visita a la Jonquera ens va permetre veure l'abast del terrible incendi que s'hi va originar fa poc més d'un any (juliol de 2012). La zona, plena d'alzines sureres per tot arreu, va quedar molt afectada pel foc i, avançant pels camins forestals a la recerca dels Arbres Monumentals situats al nord-oest de la comarca hem pogut comprovar clarament fins a on va arribar la devastació del foc.

Tots els arbres declarats Monumentals d'aquesta zona es van salvar de l'incendi, tan sols un d'ells, el suro de Mas Perxés, presenta signes clars de l'acció de les flames; altres van tenir el foc ben a prop, però no els va arribar a tocar. Lamentablement, de molts altres arbres no en podem dir el mateix. Quina pena veure tot el paisatge cremat.

Per trobar la surera del Suratell no ens van servir de massa les explicacions donades a la web de la Generalitat, ja que no ens quedaven gens clares les referències que s'hi donen. Per això vam estar investigant per altres bandes i, un cop sobre el terreny, i després de fer unes quantes voltes pista amunt i pista avall, i recollir quatre castanyes (i algun que altre cuc, tot s'ha de dir) que un preciós castanyer solitari ens va cedir amablement, vam acabar demanant ajuda a un parell de caminants que vam trobar pel camí. Sort en vam tenir d'ells dos, perquè si no encara estaríem buscant l'arbre!

Castanyer

Intentaré fer-ho entenedor, malgrat que no és fàcil de localitzar, ja que el suro es troba enmig del bosc, a tan sols 25 metres de la pista, però no visible des d'allà. Des de la població de la Jonquera, hem d'agafar la pista forestal que s'inicia passat el pont que creua l'autopista, darrere la gasolinera BP. Seguim avançant per la pista, perfectament transitable en cotxe, passant per sota de la via del tren. Al primer encreuament que trobem, hem d'agafar el camí de l'esquerra, en direcció al mas Llong. Passem de llarg el desviament cap a mas Llong i seguim la pista fins a arribar al coll. Allà hi podem deixar el cotxe i, a peu, retrocedir uns 100 metres per la pista, fins que a mà dreta veurem un petit corriol mig amagat que ens deixarà, en pocs metres, davant de l'espectacular suro.

El Suratell (novembre de 2013)

06 de novembre 2013

Platana Grossa d'en Massot (Darnius) i Plàtan de can Compte (Capmany)

Platana Grossa d'en Massot o Plàtan de la Font d'en Massot

Espècie: platanus x hispanica
Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: ?
Terme municipal: Darnius
Coordenades UTM ED50 (m): X 486395 Y 4690617
Alçaria total: 31 m
Volt de canó: 4,85 m
Capçada mitjana: 25,1 m
Edat estimada: centenària

Aquest gran plàtan no costa gens de localitzar. Es troba situat al bell mig del poble de Darnius, a tocar de la carretera que porta a Maçanet de Cabrenys. Està dins la propietat del Massot. Les seves dimensions són degudes a la presència constant d'aigua de la font que hi ha als seus peus. Al costat de la font hi ha una placeta amb altres plàtans de dimensions considerables on val la pena seure una estona.

Plàtana Grossa d'en Massot (novembre de 2013)

Plàtan de can Compte

Espècie: platanus x hispanica
Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: Pratmon S.A.
Terme municipal: Capmany (Mas Compte)
Coordenades UTM ED50 (m): X 489906  Y 4691991
Alçaria total: 26 m
Volt de canó: 4,07 m
Capçada mitjana: 26,5 m
Edat estimada: ?

Per trobar el plàtan de can Compte, des de La Jonquera hem d'agafar la N-II en direcció a Capmany. Al quilòmetre 770 trobarem un camí a la dreta, el camí de Bosquerós. Anirem seguint la pista uns 800 metres, fins que trobarem el mas de can Compte i l'arbre al seu costat.

Plàtan de can Compte (novembre de 2013)

Alzina de la Font de can Massanet (Vilafant) i Alzines Bessones de Mas Nebot (Vilanant)

Prop de Figueres hi podem trobar dues boniques alzines monumentals, una a la població veïna de Vilafant i l'altra a una altra població una mica menys veïna i de nom molt similar, Vilanant.

Alzina de la Font de can Massanet

Espècie: quercus ilex subsp. ilex
Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: J. M. Solés de Macià
Terme municipal: Vilafant (can Massanet)
Coordenades UTM ED50 (m): X 494726  Y 4677131
Alçaria total: 18 m
Volt de canó: 3,46 m
Capçada mitjana: 23,2 m
Edat estimada: centenària

Alzina de la Font de can Massanet (novembre de 2013)

Aquesta preciosa alzina ha crescut en un marge, just damunt de la font de can Masssanet. Per aquest motiu, l'arbre ha pogut créixer amb rapidesa i, alhora, ha fet que anés creixent amb el seu tronc inclinat, cosa que li dóna un aspecte ben curiós a l'alzina.

Per localitzar l'alzina, hem d'agafar la carretera de Figueres a Besalú (N-260) i, gairebé a la sortida de Vilafant, agafar un trencall a l'esquerra que indica Borrassà. Girem pel primer carrer a la dreta (c/ Olot) i deixem el cotxe al carrer Puig Massanet, per evitar entrar dins de la propietat privada de can Massanet. 



Alzines Bessones de Mas Nebot (o Alzines Grosses del Bosquet)

Espècie: quercus ilex subsp. ilex
Declarades Arbres Monumentals: l'any 1988
Propietari: Antoni Nabot i Fina
Terme municipal: Vilanant
Coordenades UTM ED50 (m): X 489635  Y 4677798
Alçaria total: 18m (I); 22 m (II)
Volt de canó: 3,4 m (I); 3,17 m (II)
Capçada mitjana: 24,7 m (I); 22,4 m (II)
Edat estimada: centenàries

Alzina de Mas Nebot I (novembre de 2013)
Alzina de Mas Nebot II (novembre de 2013) 

Aquestes dues alzines bessones centenàries s'han estat fent companyia durant segles, però actualment es troben en un estat de decandiment evident. De fet, l'alzina I ja no té ni una fulla i l'alzina II també té mortes les branques inferiors, les superiors sembla que encara resisteixen, malgrat que no sé pas si li queda molt temps. Una veritable llàstima perdre uns exemplars tan bonics, ja que personalment penso que l'alzina II és de les més estèticament atractives que he vist. 

Trobar aquestes dues alzines no és tan senzill com en el cas de l'alzina de Vilafant, però val la pena fer-los una visita, ja que es troben en un bosc per on passa un Itinerari Saludable que sembla molt agradable de resseguir. 

Primer de tot haurem d'arribar a Vilanant. Si seguim el recorregut a partir de l'alzina de la Font de can Massanet, haurem de retornar a la carretera N-260 i en una rotonda agafar la carretera GI-5101 en direcció Avinyonet de Puigventós, Vilanant i Cistella. Les indicacions de la Generalitat diuen de passar pel camí de mas Nebot, però a l'entrada del camí hi ha un cartell ben gros i claríssim on diu que es tracta d'un camí particular i no s'hi pot passar. 

Així doncs, nosaltres vam buscar la ruta alternativa, per no entrar dins de la propietat. Passat Vilanant, vam agafar una pista que surt de la dreta del magatzem Alphaplast. Seguim aquesta pista, agafant el desviament cap a la dreta i endavant. En la següent bifurcació, novament agafem la pista de la dreta, on trobarem camps de conreu a la dreta i bosc amb pins i alzines a l'esquerra. Metres més endavant, la pista fa una mica de baixada i entra dins del bosc. Només cal anar seguint la pista i trobarem, a la banda dreta, les dues fantàstiques alzines, una d'elles probablement ja morta, però l'altre de moment no.


Roure dels Capellans o Roure de la Font del Bac (Albanyà)

Roure dels Capellans o Roure de la Font del Bac

Espècie: quercus pubescens
Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: ?
Terme municipal: Albanyà (Lliurona, Font del Bac)
Coordenades UTM ED50 (m): X  474894  Y 4681272
Alçaria total: 15,5 m
Volt de canó: 6,23 m
Capçada mitjana: 21,3 m
Edat estimada: 300-500 anys?

Aquest arbre és, actualment, el roure amb el canó més gros dels que s'han mesurat a Catalunya. El seu estat, però, fa preveure que li queda poc temps de vida, així que si voleu poder meravellar-vos amb aquest espectacular exemplar, feu-ho aviat o lamentablement ja no hi sereu a temps.

Per arribar fins a l'arbre s'hi pot anar a través d'una pista forestal que passa just pel costat de la font del Bac i, per tant, molt a prop del Roure. Però no ens va semblar massa transitable a no ser que sigui amb cotxe tot-terreny, així que millor deixem el cotxe al coll de les Canals del Carig (també anomenat de la Teuleria), a la pista asfaltada que condueix fins a Lliurona, i des d'allà retrocedim uns metres fins a trobar, passada una corba de 90º cap a l'esquerra, una pista no asfaltada amb un espectacular roure gairebé a la seva entrada.


Hem de seguir aquesta pista fins que sentirem un curiós so metal·lic provinent de la petita canalització que neix de l'abeurador de la Font del Bac, on hi ha una bomba d'ariet que envia l'aigua cap a Lliurona.


Passada la Font del Bac, hem de seguir avançant per la pista uns metres més, fins que veurem, a la nostra esquerra, aquest sí, MONUMENTAL Roure de la Font del Bac.

Roure de la Font del Bac (novembre de 2013)

El tronc principal del Roure està partit en dos a la seva part superior, fet que deixa entreveure un interior buit. La part trencada es pot veure clarament a terra. Amb la quantitat de molsa que té al seu damunt, diria que porta molt temps en la mateixa posició. Malgrat el mal estat de la part central, les branques laterals gaudeixen de bona vitalitat.


Tot i que, com deia, pràcticament es pot arribar als peus de l'arbre en cotxe, nosaltres vam preferir aprofitar la visita a la zona de l'Espai d'interès natural de l'Alta Garrotxa per fer una excursió que passés pel costat del Roure. Navegant per internet vam trobar un interessant treball elaborat per Gerard Carrión i Masgrau que porta per títol "Guia botànica i estudi integrat d'itineraris de muntanya" l'any 2004 on es descriuen amb tota mena de detall diversos itineraris muntanyencs. Concretament, l'itinerari 6, que podeu trobar aquí, va des d'Albanyà fins a Sadernes, i nosaltres en vam aprofitar la primera part.

El recorregut, senyalitzat amb marques grogues, puja des d'Albanyà fins a la collada de les Arcades en continu ascens, però a partir d'aquest punt va planejant, passant per uns idíl·lics prats


on vam poder contemplar diverses espècies d'animals: cavalls, daines, corbs, vaques


i alguns arbres espectaculars, malgrat que no comparables amb el que ens esperava metres enllà.



Plàtan de la Plaça (Colera) i Arbre de la Llibertat (Llançà)

Plàtan de la Plaça

Espècie: platanus x hispanica
Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: Ajuntament de Colera
Terme municipal: Colera (Plaça Pi i Margall)
Coordenades UTM ED50 (m): X  512499 Y 4694832
Alçaria total: 10 m
Volt de canó: 3,32 m
Capçada mitjana: 20,3 m
Edat estimada: plantat el 1898

Plàtan de la Plaça (novembre de 2013)

Trobar els Arbres de la Llibertat d'Arbúcies, Colera i Llançà és tasca fàcil, ja que tots tres estan situats a la part central de les poblacions. Així doncs, per trobar-los tan sols hem d'arribar al poble i dirigir-nos a la seva plaça major.

Arbre de la Llibertat

Espècie: platanus x hispanica
Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: Ajuntament de Llançà
Terme municipal: Llançà (Plaça Major)
Coordenades UTM ED50 (m): X 512611  Y 4690325
Alçaria total: 11,5 m
Volt de canó: 3,48 m
Capçada mitjana: 2,5 m
Edat estimada: plantat el 1869

Arbre de la Llibertat (novembre de 2013)

L'Arbre de la Llibertat de Llançà es va plantar a la plaça del poble, just davant de l'Església Parroquial,  l'any 1869, com a símbol de la llibertat, com van fer molts altres pobles, després de la Revolució de 1868.

04 de novembre 2013

Suro de Mas Perxés i El Fadrí (Agullana)

La població d'Agullana va ser, durant els segles XVIII, XIX i XX, un important centre de la indústria del suro, arribant a tenir, a inicis del segle XX, fins a quaranta fàbriques sureres. Ara, el treball del suro ha anat perdent la seva rellevància, però a l'Alt Empordà s'hi poden trobar encara grans exemplars de sureres, herència d'aquest passat gloriós.

A tocar de la carretera GI-501, al tram que va d'Agullana a la Vajol, hi podem trobar una bona quantitat de sureres espectaculars. Tan sols dues d'elles, però, han rebut el qualificatiu de Monumental, situades a les històriques masies de Mas Perxés (al km 1,4) i can Bec de Baix (al km 3). 

Aquests espectaculars arbres han estat testimonis de fets destacables dins de la nostra història recent, ja que mas Perxés, entre el 31 de gener i el 5 de febrer de l'any 1939, va acollir un bon grapat d'intel·lectuals i polítics catalans (fins a 200 persones) camí de l'exili: Lluís Companys, Pompeu Fabra, Joan Oliver, Mercè Rodoreda, etc.

Així mateix, també can Bec de Baix va tenir el seu moment esplendorós, en acollir, en el mateix moment, el president del Govern espanyol, Juan Negrín.


Suro de Mas Perxés

Espècie: quercus suber
Declarat Arbre Monumental: l'any 1988
Propietari: Jaume Perxés i Vilaseca
Terme municipal:
Agullana (mas Perxés)
Coordenades UTM ED50 (m): X 486528  Y 4693991
Alçaria total: 16,5 m
Volt de canó: 4,63 m
Capçada mitjana: 19,1 m
Edat estimada: 150 anys

Suro de Mas Perxés (novembre de 2013)

La surera de Mas Perxés es va veure lleugerament afectada per l'incendi forestal iniciat a La Jonquera el juliol de 2012. Altres arbres del seu voltant no van tenir la mateixa sort i alguns van acabar cremats.

El Fadrí

Espècie: quercus suber
Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: ?
Terme municipal: Agullana (can Bec de Baix)
Coordenades UTM ED50 (m): X 485899  Y 4694810
Alçaria total: 15 m
Volt de canó: 4,63 m
Capçada mitjana: 17,5 m
Edat estimada: 500 anys

El Fadrí (novembre de 2013)

La surera "El Fadrí", al qui alguns consideren amb mig segle de vida, rep aquest nom perquè mai se li ha tret el suro, per això presenta una escorça tan gruixuda.

Arbres Monumentals de l'Alt Empordà

La comarca de l'Alt Empordà no es queda curta en el nombre d'arbres declarats com a Monumentals. En total en són 12:

- Suro de Mas Perxés (Agullana)
- El Fadrí (Agullana)
- Roure dels Capellans o Roure de la Font del Bac (Albanyà)
- Plàtan de can Compte (Capmany)
- Plàtan de la Plaça (Colera)
- Plàtana Grossa d'en Massot (Darnius)
- El Suratell (La Jonquera)
- Faig de la Pedra (La Jonquera)
- Arbre de la Llibertat (Llançà)
- La Pubilla (Maçanet de Cabrenys)
- Alzina de la Font de can Massanet (Vilafant)
- Alzines Bessones de Mas Nebot o Alzines Grosses del Bosquet (Vilanant)

28 de setembre 2013

Teix del Torrent de l'Orri (Sales de Llierca)

Teix del Torrent de l'Orri

Espècie: taxus baccata
Declarat Arbre Monumental: l'any 2000
Propietari: Agustí Coll Caticó S.A.
Terme municipal: Sales de Llierca (Torrent de l'Orri)
Coordenades UTM ED50 (m): X 470921  Y 4681394
Alçaria total: 12 m
Volt de canó: 4,59 m
Capçada mitjana: 16,6 m
Edat estimada: ?

Per arribar a trobar el Teix monumental del Torrent de l'Orri, primer de tot haurem de fer uns deu quilòmetres de pista, a estones asfaltada i altres estones no. La pista (carretera GI-5236) surt de Sales de Llierca i l'hem d'anar seguint en direcció l'Orri. Malgrat que hi ha algunes bifurcacions, el camí no té pèrdua, ja que hi ha indicadors allà on fan falta. La pista està en bon estat, ja que la masia de l'Orri, entre altres coses, es dedica al turisme rural.

No cal arribar fins al mas de l'Orri. Quan entrem dins la propietat de l'Orri, quan a l'esquerra veiem la font de la Vorada, uns metres més endavant, a la dreta, trobarem un racó on deixar el cotxe sense molestar. Avançarem uns metres caminant per la pista, fins que apareixerà el torrent de l'Orri. 

A mà esquerra surt un corriol que va pujant, amb fites que indiquen el camí (la primera, un petit tros de fusta, a terra, a l'entrada del corriol on diu "Teix") fins que arribarem al final del sender fressat i trobarem el gran teix mig amagat a la nostra esquerra (on acaba el sender marcat hi ha una altra fusta, també a terra, però pot passar fàcilment desapercebuda, així que cal estar alerta, per no passar-nos de llarg).

Teix del Torrent de l'Orri (setembre de 2013)

Prop del Teix hi ha altres arbres també interessants, tot i que no tan espectaculars, com un roure que hi ha al seu costat, que té un dels seus troncs que ha anat creixent en diagonal i pràcticament s'arrepenja sobre el teix.

Aprofitant que hi érem a prop, abans de tornar cap a casa, vam aprofitar la visita per passejar una estona per la població de Besalú, plena de turistes.
 
Besalú

14 de setembre 2013

I ja en van set!!

Amb tantes anades i vingudes d'arbres amunt i avall em vaig oblidar de felicitar el meu estimat blog el dia del seu setè aniversari. Amb una setmaneta de retard, però igualment

PER MOLTS ANYS!!

13 de setembre 2013

Roures de can Planes i Roures de la Torre (la Vall de Bianya)

Roures de can Planes

Espècie: quercus pubescens
Declarats Arbres Monumentals: l'any 1991
Propietari: I. i I. Mayà Masó
Terme municipal: la Vall de Bianya (Can Planes, Castellar de la Muntanya)
Coordenades UTM ED50 (m): X 458335  Y 4677762
Alçaria total: 17,5 m (I), 18 m (II)
Volt de canó: 4,95 m (I), 3,65 m (II)
Capçada mitjana: 24,9 m (II)
Edat estimada: ?

Tornant de la Vall d'Hormoier, de camí des Oix cap a Castellfollit, uns dos quilòmetres abans d'arribar a Castellfollit, a mà dreta trobarem la carretera de la Vall d'en Bac. Hem d'agafar aquesta carretera i uns 6 quilòmetres després, a l'esquerra, veurem l'indicador del Restaurant de can Planes. Els roures no tenen pèrdua, ja que estan just al costat de la masia i, a més, es poden veure perfectament des de la carretera estant.

Roure II de can Planes (setembre de 2013)
Roure I de can Planes (setembre de 2013)

Roures de la Torre

Espècie: quercus robur
Declarats Arbres Monumentals: l'any 2005
Propietari: ?
Terme municipal: la Vall de Bianya (Sant Pere Despuig, mas de la Torre)
Coordenades UTM ED50 (m): X 453652  Y 4673194
Alçaria total: 30 m (I), 33 m (II)
Volt de canó: 3,67 m (I), 3,9 m (II) 
Capçada mitjana: 32,1 m (I), 14,9 m (II)
Edat estimada: 200 anys

Els Roures de la Torre, en canvi, no són tan fàcils de localitzar, sobretot si tenim en compte que n'hi ha dos de monumentals enmig de tota una roureda de roures excepcionals i sense cap placa identificativa enlloc. així que no queda massa clar quins són exactament els que tenen la qualificació de Monumentals. De fet, buscant informació sobre el lloc, ens diversos blogs parlen de "roureda" monumental, tot i que la web de la Generalitat només parla de dos dels seus exemplars.

Per trobar-los, hem de travessar Castellfollit de la Roca i dirigir-nos cap a Sant Joan les Fonts i després a Canya. D'aquí agafarem la N- 260 en direcció Ripoll fins a Hostalnou de Bianya. Allà hem d'anar seguint les indicacions cap a l'ermita de Santa Margarida de Bianya.

Deixarem el cotxe a l'aparcament de l'ermita i anirem caminant fins a la roureda de la Torre. Hem d'agafar un corriol que surt de la banda esquerra de l'ermita, del costat del petit cementiri i en poca estona, després de travessar un parell de petits rierols i tres filats, veurem de seguida els primers grans roures. El Roure Monumental I es troba molt a prop de la casa de la Torre, els altres n'estan una mica més allunyats.

Roure II de la Torre? (setembre de 2013)
Roure I de la Torre (setembre de 2013)
Ermita de Santa Margarida de Bianya

Roures d'Hormoier (Montagut)

Agafant com a "camp base" el bonic poble de Castellfollit de la Roca, en un matí llarg podem veure tres parells d'arbres monumentals, amb petita i agradable excursió inclosa: els Roures de can Planes, els de la Torre i els de la vall d'Hormoier. Nosaltres vam seguir aquest ordre: Roures d'Hormoier, amb excursioneta xino-xano de 3-4 hores; Roures de can Planes, i  Roures de la Torre.

Roures d'Hormoier (o Ormoier o Hortmoier)

Espècie: quercus robur
Declarats Arbres Monumentals: l'any 1988
Propietari: ? 
Terme municipal: Montagut i Oix (Oix, pla de Plansesilles)
Coordenades UTM ED50 (m): X 461682  Y 4683241
Alçaria total:  27 m (I), 30 m (II)
Volt de canó: 5,17 m (I), 4,92 m (II)
Capçada mitjana: 28,6 m (I), 31 m (II)
Edat estimada: 400 anys

Des de Castellfollit de la Roca agafarem la carretera GIV-5221 que ens durà fins al petit poble d'Oix. Allà deixarem el cotxe a l'aparcament, davant de l'església, i començarem la caminada. El primer que hem de fer és seguir la carretera en direcció Beget. Uns minuts més tard trobarem una bifurcació que ens indicarà la casa de turisme rural de can Pei. Hem de seguir per aquesta pista, passant pel costat de la casa rural i continuar endavant, seguint les marques grogues que ens guiaran cap a Sant Miquel d'Hormoier, sempre amb la riera d'Oix al nostre costat (ara a la dreta, ara a l'esquerra) i la cresta del Ferran cada vegada més a prop (en sé d'un que ja està planificant quan anar a escalar-la...).

Cresta del Ferran

Quan trobem algun encreuament, hem d'anar seguint les marques grogues o groc-i-blanques, o bé els indicadors de Sant Miquel d'Hormoier (clarament senyalitzat), ja que l'ermita es troba molt a prop dels arbres que anem a visitar.

Riera d'Oix

A l'alçada de la Cresta del Ferran, trobarem una bifurcació que ens portaria, cap a la dreta, cap a Santa Maria d'Escales, però a nosaltres ens interessa la banda esquerra, on comença la Vall d'Hormoier, amb la riera de Beget als seus peus.


Vall d'Hormoier

Seguirem avançant, acompanyats pel so de l'aigua de la riera, fins que de sobte ens trobarem amb un canvi de paisatge al endinsar-nos en un bosc aparentment màgic (crec que si en aquell moment se'ns hagués aparegut algun follet no ens hauria sorprès pas gaire!). Minuts més tard trobarem una esplanada amb pollancres, la Plantada, on s'acostumaven a fer acampades (com demostra l'indicador que diu "Prohibit acampar" o una cosa similar).

 

En aquest punt hi trobarem una pista que ens ve de la dreta, per on passa el GR-11 i ara s'enllaça amb el PR que anem seguint nosaltres. Així doncs, a partir d'aquí es barregen tot tipus de senyals de tots colors: grogues, grogues i blanques, i blanques i vermelles.

Passarem pel costat d'una tanca de fusta i poc després trobarem aquesta mena de barraca-refugi-xiringuito  que, segons hem descobert, va ser construït per un tal senyor Racionero (suposo que propietari de la zona) que va voler tancar l'accés a la vall per fer-ne una reserva privada de caça. De fet, prop de la barraca hi ha un cartell ben vistós on diu "Propietat privada", així que no ens vam atrevir ni a acostar-nos-hi.


Poc després trobarem que la pista que anem seguint se'n va cap a la dreta, travessant la riera (no hi ha pont ni passera), mentre que el GR segueix en línea recta. Nosaltres vam pensar que les indicacions que portàvem no eren massa clares en aquest punt (ens deia de creuar la riera, i seguir per la banda dreta fins a l'ermita i d'allà anar fins al pla de Plansesilles, on hi ha els dos roures), així que, veient que el GR ens portava també cap a la mateixa ermita, però per la banda esquerra de la riera, vam decidir deixar les ressenyes i seguir els senyals pintats.

Fins que, oh, sorpresa, vam trobar-nos amb la riera al nostre davant i, ara sí, no ens va quedar més remei que descalçar-nos per creuar-la. Ara, el petit esforç va valdre la pena, perquè a pocs metres de distància va aparèixer davant dels nostres ulls l'agradable pla de Plansesilles amb els dos grans roures en un costat. 

Quan van ser declarats Monumentals, aquest conjunt de roures era format per tres membres, però un dels roures va caure l'any 1996 a causa dels fongs i el vent. Els altres dos, que es mantenen perfectament dempeus, es veuen molt tocats per les inclemències meteorològiques i tenen pràcticament totes les grans branques escapçades. Tot i això, malgrat que les capçades no són molt grans, els seus troncs sí deixen clar que no es tracta d'uns arbres qualssevol.

Roure d'Hormoier I (setembre de 2013)
Roure d'Hormoier II (setembre de 2013)