25 de juny 2014

Teix d'Engrilló (Prat de Comte)

Teix d'Engrilló

Espècie: taxus baccata
Declarat Arbre Monumental: l'any 2000
Propietari: Ajuntament de Prat de Comte
Terme municipal: Prat de Comte (Engrilló)
Coordenades UTM ED50 (m): X 278954  Y 4535935
Alçària total: 9,5 m
Volt de canó: 4,54 m
Capçada mitjana: 10,5 m
Edat estimada: 1000 anys

Arribar al Teix d'Engrilló exigeix una petita caminada d'unes cinc-sis hores entre anar i tornar que ens ha de conduir, pràcticament, fins al cim d'Engrilló (això o tenir un cotxe 4x4 apte per a pistes un pèl complicades), des d'on es pot veure una espectacular panoràmica de tots els voltants.

Primer de tot, hem d'arribar fins a la població de Paüls per la TV-3541. Per entrar al poble, no transitable amb cotxe, hem d'agafar la carretera que surt d'uns metres abans de trobar les primeres cases (trobarem una petita esplanada amb un cartell de "Paüls" i un plafó indicador d'itineraris) i que fa la volta al turó, accedint al poble "per la porta de darrere".

Un cop al poble, ens hem de dirigir al cementiri, on trobarem lloc de sobres per deixar el cotxe còmodament. A partir d'aquí, toca caminar, però la caminada val la pena. Per cert, si voleu fer l'excursió, eviteu els dies calorosos d'estiu, ja que bona part del trajecte es fa sota cel obert.


L'excursió, que comença amb una pista que surt de la dreta del cementiri, no té pèrdua, ja que està molt ben indicada amb marques de GR primer i marques vermelles després, a part d'alguns pals indicadors en els moments adequats que ens aniran guiant cap al Montsagre de Paüls. Trobarem algunes bifurcacions que no presentaran problemes, ja que, com dic, estan ben indicades: s'ha d'anar sempre amunt, seguint les marques vermelles.


A mesura que anem avançant, anirem veient al nostre darrere Paüls, d'on venim, cada vegada més petitó i allunyat.


Arribar al Monsagre de Paüls és una grata sorpresa, ja que ens trobem amb un paisatge pirinenc al bell mig dels Ports de Besseit. El lloc convida a fer una aturada per esmorzar o, tal com vam fer nosaltres, fer-hi un mos per dinar ja de tornada.




A partir d'aquí cal dirigir-se cap al Tossal d'Engrilló, seguint cap a la dreta el sender que indica "Port de Comte", que ens portarà en poca estona a la pista forestal que mena cap al refugi del Tossal.


Un cop a la pista, cal seguir-la una bona estona cap a l'esquerra. En un moment donat, trobarem un petit sender marcat amb fites a mà dreta, que ens portarà als peus de l'antic Teix. Si no trobem el sender no passa res, seguim per la pista fins a arribar al refugi i des d'allà, mirant cap a la vall, localitzarem fàcilment el teix solitari uns quants metres més avall.

Teix d'Engrilló (juny de 2014)
 



Com he comentat a l'inici, val la pena pujar fins al cim del Tossal per poder contemplar l'espectacular paisatge que es divisa des d'allà.


Om de Burjassénia (L'Aldea)

Om de Bujassénia

Espècieulmus minor
Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: ?
Terme municipal: L'Aldea (Burjassénia)
Coordenades UTM ED50 (m): X 297077  Y 4512035
Alçària total: 15,5 m
Volt de canó: 4,55 m
Capçada mitjana: 19 m
Edat estimada: 150 anys

L'Om de Burjassénia, situat dins propietat privada, es troba molt a prop de la torre de defensa de Burjassénia, del segle XII.

Al trobar-se dins de propietat privada, nosaltres vam optar per acontentar-nos veient l'Om a distància, traient el cap entre els altres arbres del seu voltant.


Arribar fins a Burjassénia és molt fàcil, ja que es troba molt a prop de l'entrada a l'AP-7 d'Amposta. Sortim d'Amposta en direcció L'Aldea i just creuar el pont sobre l'Ebre i passada la rotonda, trobarem a mà dreta el mas de Burjassénia, amb la torre de defensa i l'Om dins la seva propietat.


24 de juny 2014

Pi del Perillo (Alfara de Carles)

Pi del Perillo

Espècie: pinus halepensis
Declarat Arbre Monumental: l'any 2000
Propietari: R. Gas Piñol
Terme municipal: Alfara de Carles (Font de Perera, prop del xalet de Rapons)
Coordenades UTM ED50 (m): X 284706  Y 4531063
Alçària total: 9 m
Volt de canó: 4,6 m
Capçada mitjana: 19,5 (?) m
Edat estimada: ?

Probablement es tracta del pi més curiós que hem vist fins ara, ja que gairebé des de terra, el seu tronc es ramifica en diverses besses i aquestes, a causa del propi pes, han anat creixent en horitzontal en lloc de vertical, donant-li a l'arbre un aspecte fantasmagòric. S'han fet treballs d'acondicionament, amb puntals i cables, per reforçar aquestes grans branques i evitar que es trenquessin pel pes.

Pi del Perillo (juny de 2014)




Hi ha diverses maneres d'arribar fins al Pi, però nosaltres vam decidir ser una mica il·legals i arribar-hi amb cotxe agafant la pista que va paral·lela al canal de Xerta-Sènia, on hi ha un cartell a l'entrada d'accés restringit als membres de la Comunitat de Regants del Canal. Com que l'obra està feta, però en desús, vam decidir saltar-nos dissimuladament la restricció i avançar per la pista, molt en compte de no acabar dins el canal (que no té aigua, però la séquia hi és igualment). Passat el quart pont sobre el canal, creuem a la banda dreta i agafem una pista que surt en ascens en aquella banda.

 
Anirem seguint la pista principal, ignorant bifurcacions, fins que, després d'una corba molt pronunciada a l'esquerra, trobarem una pista secundària a mà esquerra que ens portarà en pocs minuts als peus del formidable Pi. Aquest últim tros el vam fer a peu, ja que la pista principal està en molt bon estat (o ho estava quan hi vam ser), però aquesta altra pista no té tan bona pinta.

10 de juny 2014

Eucaliptus de Jesús, Nouer americà de Remolins, Plàtan de Bítem (Tortosa)

Dins el terme municipal de Tortosa hi podem veure, en pocs minuts de cotxe, tres arbres monumentals.

Eucaliptus de Jesús

Espècieeucalyptus camaldulensis
Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari:  E.M.D. Jesús
Terme municipal: Tortosa (Jesús, Pati de l'Església de la Immaculada)
Coordenades UTM ED50 (m): X 290214  Y 4522475
Alçària total: 31 m
Volt de canó: 5,08 m
Capçada mitjana: 31,5 m
Edat estimada: ?

El gran eucaliptus es troba a la població de Jesús. Per arribar-hi, des de Tortosa agafarem la carretera C-12 i en pocs metres trobarem l'entrada a Jesús i un aparcament al mateix lloc, davant de l'Església de la Immaculada. 
 

L'arbre es troba al costat de l'Església, amb el Canal de la Dreta de l'Ebre a l'altra banda, molt ben cuidat però, alhora, paradoxalment, amb un parc infantil als seus peus que treu tot l'esplendor al fantàstic exemplar.

Eucaliptus de Jesús (juny de 2014)

Canal de la Dreta del riu Ebre

El Nouer Americà (o Pacaner) de Remolins i el Plàtan de Bítem es troben també molt a prop del nucli urbà tortosí, però en aquest cas a tocar del Canal de l'Esquerra de l'Ebre. Tots dos els trobarem arran de carretera (T-301 direcció Tivenys/Bítem), així que són fàcils de localitzar.

Nouer Americà de Remolins

Espècie: carya illinoinensis
Declarat Arbre Monumental: previst?
Propietari: ?
Terme municipal: Tortosa (Remolins)
Coordenades UTM ED50 (m): X 291365  Y 4522139
Alçària total: 22,5 m
Volt de canó: 2,88 m
Capçada mitjana: 31 m
Edat estimada: ?

Nouer Americà de Remolins (juny de 2014)

El Nouer es troba dins d'una finca particular, així que ens haurem de conformar en observar-lo des de la carretera estant (nosaltres vam parar el cotxe a l'accés al Canal que hi ha molt a prop de l'arbre, així no molestàvem a ningú).


Plàtan de Bítem 

Espècieplatanus × hispanica
Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: Volpe S.A.
Terme municipal: Tortosa (Bítem, Hort dels Hivernacles)
Coordenades UTM ED50 (m): X  291032  Y 4527676
Alçària total: 28,5 m
Volt de canó: 4,75 m
Capçada mitjana: 23,8 m
Edat estimada: ?

El Plàtan el trobarem passada la població de Bítem, seguint la mateixa carretera T-301. Uns quilòmetres més enllà, arribarem a la zona dels hivernacles i allà, a la nostra dreta, localitzarem el nostre objectiu. 


Com en el cas de l'Eucaliptus, ens va sorprendre veure un arbre tan ben cuidat en un entorn tan poc respectuós cap a ell. És com si els seus cuidadors es preocupessin molt per l'arbre, però sense tenir en compte tot allò que l'envolta i d'alguna manera l'afecta i també el perjudica.

Plàtan de Bítem (juny de 2014)

Arbres Monumentals del Baix Ebre

La comarca del Baix Ebre té actualment onze arbres declarats Monumentals, malgrat que algun d'ells es troben dins de propietats privades i tenen, per tant, un accés restringit:

- Eucaliptus de Jesús (Tortosa)
- Pi del Perillo (Alfara de Carles)
- Om de Burjassènia (L'Aldea)
- Eucaliptus Gros de Bernis (L'Aldea)
- Eucaliptus Alt de Bernis (L'Aldea)
- Plàtan de Bítem (Tortosa)
- Roures del Ullals (Alfara de Carles)
- Teixos de l'Enclusa (Alfara de Carles)
- Teixos de Marturi (Roquetes)
- Pi de Casserres (Alfara de Carles)
- Nouer Americà de Remolins (Tortosa)



26 de maig 2014

Alzina de Puigvoltor o Puigmoltó (Begues), Lledoner del mas del Lledoner (Cervelló)

Alzina de Puigvoltor

Espèciequercus ilex subsp. ilex
Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
PropietariJ. Iglesias Mas de les Valls
Terme municipal: Begues (Font de Puigmoltó)
Coordenades UTM ED50 (m): X 409880  Y 4574744
Alçària total: 17,5 m
Volt de canó: 5,40 m
Capçada mitjana: 19 m
Edat estimada: ?

Per arribar a la Font de Puigmoltó (o Puigvoltor, com s'anomenava antigament) ens hem de dirigir cap a la població de Begues (BV-2041), però sense arribar a entrar-hi. En una de les rotondes, trobarem l'indicar del Camí del Parc del Garraf, que hem de seguir. 

Anirem avançant per la pista, perfectament apta per a vehicles, fins a trobar un revolt força tancat a mà dreta, pocs metres abans de l'entrada a una residència canina. Just a la corba, hi ha un raconet de la pista on podem deixar el cotxe sense molestar. Deixem el cotxe i retrocedim una mica per la pista, on trobarem un accés poc transitat però amb marques clares de roderes que ens portarà en uns quants metres fins a la font i la monumental alzina.



L'arbre, ja des de pocs centímetres del terra, es ramifica en nombrosos troncs, fet que fa que a primer cop d'ull l'alzina no sembli tan espectacular. Però si tenim en compte que aquest tronc principal, d'haver seguit en una sola soca en lloc de dividir-se en tantes parts, hauría tingut una volta de canó de gairebé cinc metres i mig, llavors potser ens la miraríem d'una altra manera.
 
Alzina de Puigvoltor (maig de 2014)

L'entorn de l'alzina es va condicionar el 1998, amb unes parets que envolten la font que es troba just al peu de l'arbre i uns banquets de pedra a on poder seure mentre es contempla el gran exemplar. Actualment, però, l'indret, malgrat no estar brut, es troba una mica deixat, algunes pedres dels bancs han caigut i hi comencen a créixer les herbes per tot arreu.



Lledoner del mas del Lledoner

Espècieceltis australis
Declarat Arbre Monumental: l'any 2000
Propietari: ?
Terme municipal: Cervelló (mas Lledoner)
Coordenades UTM ED50 (m): X 408530  Y 4582991
Alçària total: 13 m
Volt de canó: 7,2 m
Capçada mitjana: 17,3 m
Edat estimada: ?

El Lledoner es troba dins de la propietat del mas del Lledoner i té accés restringit. Per ara el tenim pendent.

Pel que fa als altres dos arbres Monumentals que hi havia a la comarca del Baix Llobregat, l'Alzina de can Mitjans (Castellví de Rosanes) va morir el 1999 a causa d'un bufarut que va deixar al descobert el mal estat interior en què es trobava l'arbre. L'altre, el Pi Gros del Salt (Esparreguera), amb els seus 34 metres d'alçada, va morir el 1998 afectat pels fongs.

Arbres Monumentals del Baix Llobregat

A la comarca del Baix Llobregat hi ha quatre arbres declarats Monumentals, malgrat que dos d'ells ja no existeix:

- Alzina de Puigvoltor (Begues)
- Alzina de can Mitjans (Castellví de Rosanes)- morta el 1999 per un bufarut
- Lledoner del mas del Lledoner (Cervelló)
- Pi Gros del Salt (Esparreguera) - mort el 1998

12 de maig 2014

Alzina de can Gol (Sant Martí de Tous)

Alzina de can Gol

Espècie: quercus ilex subsp. ballota
Declarada Arbre Monumental: l'any 2000
Propietari: J. Gual Fontcuberta
Terme municipal: Sant Martí de Tous (can Gol)
Coordenades UTM ED50 (m): X 376016 Y 4599928
Alçaria total: 12 m
Volt de canó: 4,5 m
Capçada mitjana: 17,8 m
Edat estimada: 450 anys

Per arribar a l'Alzina de can Gol hem d'anar a Sant Martí de Tous i, des d'allà, dirigir-nos cap a l'Aubereda. Malgrat que hi ha diverses maneres d'arribar a les runes de la masia de can Gol, les rutes van per pista de sorra amb cartells indicadors allà on fan falta, així que no té pèrdua. Us marco en el mapa el recorregut que vam fer nosaltres a peu.


Restes de can Gol
 


Alzina de can Gol (maig de 2014)

A l'acostar-nos a l'alzina, la nostra primera impressió va ser que, fet i fet, tampoc n'hi havia per a tant, una alzina més entre tantes. Quan ens vam trobar als seus peus i vam observar-la de ben a prop vam saber que aquella alzina, aparentment petitona, portava uns quants anys sobre les seves branques i de ben segur amb moltes històries per explicar.


El quart arbre Monumental de la comarca de l'Anoia, el Pi Gros de can Gallego, de Cabrera d'Igualada, el 1999 va ser greument ferit de mort per un llamp. Finalment, deu anys més tard es va tallar per evitar que caigués i provoqués algun accident. En queden algunes restes.

Pineda de can Ferrer del Coll (Piera)

Pineda de can Ferrer del Coll

Espèciepinus halepensis i pinus pinea
Declarada Arbreda Monumental: l'any 1995
Propietari: Generalitat de Catalunya?
Terme municipal: Piera (el Bedorc, can Ferrer del Coll)
Coordenades UTM ED50 (m): X 392868  Y 4595342
Alçaria total: 38 m (el més alt)
Volt de canó: 3,35 m (el més gruixut)
Capçada mitjana: 16,6 m
Edat estimada:

Per arribar a la Pineda de can Ferrer del Coll hem d'agafar la carretera BV-2242 des de Piera cap a Sant Esteve Sesoliveres. A l'alçada del quilòmetre 4,5, abans d'arribar al Bedorc, trobarem a mà dreta una pista amb una indicació d'Hípica La Lluna. Seguirem les indicacions cap a l'hípica i deixarem el cotxe al seu costat. De fet, mentre ens hi anem apropant, podrem contemplar tota la Pineda des de les alçades.

Pineda de can Ferrer del Coll (maig de 2014)

Arribats al fons de la vall, toca caminar una miqueta, seguint la pista que rodeja les instal·lacions de l'hípica per la banda esquerra, passant pel costat d'algunes edificacions, entre elles un antic molí, fins a arribar a la Pineda.



Les imatges no fan justícia a la mida real dels pins; fixeu-vos en la imatge de sota: la formigueta que s'hi veu al mig és el Mohawk, així que feu-vos una idea de les dimensions dels arbres.



A part dels alts pins, la Pineda es troba rodejada d'alzines, alguna de les quals mereixedora també del seu propi qualificatiu de Monumental.


11 de maig 2014

Roure d'Ancosa (La Llacuna)

Roure d'Ancosa

Espèciequercus × cerrioides
Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: F. Ravell Mateu
Terme municipal: La Llacuna (Plana d'Ancosa)
Coordenades UTM ED50 (m): X 374122  Y 4589768
Alçaria total: 16 m
Volt de canó: 4,48 m
Capçada mitjana: 24,8 m
Edat estimada: centenari

Per arribar al Roure d'Ancosa tenim diverses opcions. Nosaltres vam escollir una de les variants que implicava fer una caminada lleugera d'un parell d'hores entre anar i tornar, avançant per pista forestal i passant pel costat de la casa d'Ancosa, actualment deshabitada. 


Les indicacions de la Generalitat inicien el recorregut a La Llacuna, agafant la pista forestal que es troba en molt bon estat. Nosaltres, però, vam preferir arribar fins a Torrebusqueta (a on s'accedeix per la carretera BP-2121 que surt del centre de La Llacuna), deixar el cotxe a l'entrada del poble i iniciar allí el camí. 

 
De la part dreta del poblet, quan s'acaba l'asfalt, surt una pista que amb pocs minuts ens porta fins a la pista forestal procedent de La Llacuna (enllaçant, així, amb el recorregut proposat per la Generalitat). En aquest punt hi ha un pal indicador, però nosaltres el vam trobar arrencat del terra, així que no sé quant temps més hi serà. 

Un cop en aquest punt, només cal anar seguint les marques blaves pista amunt, fins que veurem la casa d'Ancosa, lamentablement en runes. Seguint el camí trobarem un bonic pou rehabilitat de nou metres de profunditat amb una aigua ben transparent al seu interior.


Seguirem avançant per la pista, passarem pel costat d'una bassa i, pocs metres més enllà, després de passar pel costat d'unes vinyes, amagat entre els arbres, descobrirem l'espectacular Roure. Si algun arbre mereix el qualificatiu de Monumental, sens dubte és aquest brutal roure amb tronc de gairebé 5 metres de perímetre i, malgrat la seva agitada vida, encara ple de vitalitat.

Roure d'Ancosa (maig de 2014)
 

Al costat del gran roure se n'hi troba un altre, probablement fill seu, que queda empetitit al costat de la magnitud del seu veí, però que bé podria merèixer també l'adjectiu de Monumental.

 

Clarament, no podríem haver triat una opció millor per arribar al número 100 de la nostra particular col·lecció d'Arbres Monumentals de Catalunya!

Arbres Monumentals de l'Anoia

A la comarca de l'Anoia hi ha quatre arbres declarats Monumentals i un en previsió de ser-ho:

- Pi Gros de can Gallego (Cabrera d'Igualada) - mort el 1999 a causa d'un llamp
- Roure d'Ancosa (Llacuna)
- Pineda de can Ferrer del Coll  (Piera)
- Alzina de can Gol (Sant Martí de Tous)
- Salze de can Mensa (Prats de Rei)




10 de maig 2014

Fent recompte...

Ara que anem pel centenar d'Arbres Monumentals localitzats, és un bon moment per fer un cop d'ull i resumir la situació en què ens trobem. En aquest any i mig llarg que fa que anem a la recerca i captura (fotogràfica) d'aquestes meravelles de la nostra història, hem tingut el plaer de conèixer (hi afegeixo també alguns dels que ja mai tindrem ocasió de visitar i que, malauradament, podem tatxar de la llista...):

Alt Empordà

1. Suro del mas Perxés (Agullana)
2. El Fadrí (Agullana)
3. Roure dels Capellans o Roure de la Font del Bac (Albanyà)
5. El Suratell (La Jonquera)
6. Arbre de la Llibertat (Llançà)
8. Alzines Bessones de mas Nebot o Alzines Grosses del Bosquet (Vilanant)
9. Plàtan de can Compte (Capmany)
10. Plàtan de la Plaça (Colera)

Bages

11. Alzina del mas Pujol (Artés)
12. Pi del Rèvol (Cardona) - mort per un incendi el 1998
13. Alzina Grossa de Querol (Fonollosa)
14. Roure del Massot (Moià)
15. Plàtan d'en Gibert (Monistrol de Montserrat)
16. Lledoner de l'Estació (Rajadell)

Baix Camp

17. Alzina del mas de Borbó (L'Aleixar)
18. Pi de les Planes (L'Aleixar)
20. Pi del Boter (Riudoms) - arrencat per un bufarut el 2001

Baix Empordà

21. Alzina de mas Salelles (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura) - morta el 2005
22. Arboç de can Genoer (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
23. Llentiscle de Torrent (Torrent)
24. Pi Gros d'en Cama o Pi de Romanyà (Santa Cristina d'Aro)

Cerdanya

25. Avets de Das (Das)

Conca de Barberà

26. Cedre del Jardí dels Salesians (Vimbodí - Poblet)
27. Servera de Riudabella (Vimbodí-Poblet)

Garraf

28. Pi de la Palanca (Sant Pere de Ribes)
29. Pi Gros de la masia d'en Cabanyes (Vilanova i la Geltrú)

Garrotxa

30. Roures d'Hormoier (Montagut i Oix)
32. Roure de la Xoriguera (Les Planes d'Hòstoles)
33. Teix del Torrent de l'Orri (Sales de Llierca)
34. Roure de la Mestressa (La Vall d'en Bas) - caigut pel vent el 2007
35. Roures de can Planes (La Vall de Bianya)
36. Roures de la Torre (La Vall de Bianya)

Gironès

37. Pi de can Salvador (Llagostera) - mort el 2009

Maresme

39. Garrofer de Montcabrer (Cabrils)
40. Gatell de can Arenes (Dosrius) - mort el 2005
42. Cuprés de can Figueras (Premià de Dalt)

Montsià

43. Auba de la Descàrrega (Amposta) - tombat per les ventades del cicló Klaus el 2009
44. Carrasca Grossa de les Vallcaneres (La Sènia)
45. Faig Pare del Retaule (La Sènia)
46. Pi Gros del Retaule (La Sènia)

Osona

47. Til·ler de Masjoan (Espinelves)
48. Auró de Masjoan (Espinelves) - mort el 1996
49. Teix de Masjoan (Espinelves)
50. Castanyer d'Índia de Masjoan (Espinelves) - mort el 2005
51. Avet de Masjoan (Espinelves)
52. Sequoia de Masjoan (Espinelves)
53. Cedre de Masjoan (Espinelves)
54. Roure del Pla del Call (Rupit i Pruit)
55. Roure del Vilar o Roure de la Senyora (Sant Boi de Lluçanès)
56. Fageda de la Grevolosa (Sant Pere de Torelló)
57. Roure de Carboneres (Santa Maria de Corcó) - mort el 1997
58. Pinsap dels Sors (Seva)
60. Alzina del Pujol (Taradell)
61. Plàtan de la Font Gran (Taradell)
64. Faig de la Font (Vidrà)
66. Avet noble del Noguer (Viladrau) - mort el 2002
68. Sequoia de Tortadès (Vilanova de Sau)

Pla de l'Estany

71. Castanyer del pla de Sant Nicolau (Sant Antoni de Vilamajor)
72. Alzina de la Casa Nova de Vilafreser (Vilademuls) - aterrada per les nevades de 2010

Priorat

73. Om del Parc de Cornudella (Cornudella de Montsant) - mort per grafiosi el 1999
74. Alzina del mas de la Barba (Cornudella de Montsant)
75. Surera del mas de les Moreres (Cornudella de Montsant)
76. Saüquer de Fontalba (Ulldemolins)

Ribera d'Ebre

77. Pi de cal Pino (Palma d'Ebre)
78. Mata de Darmós (Tivissa)
79. Pi de Montbrió (Flix)

Ripollès
80. Roure d'Engelats (Campelles)
81. Roure Glanic (Les Llosses)
82. Roure del Vilardell (Ribes de Fresser) - mort per les ventades del cicló Klaus el 2009
83. Roure de Perramon (Ribes de Fresser)
84. Grèvol de Ventolà (Ribes de Fresser)
  
Selva

86. Roure de can Puig (Amer)
87. Arbre de la Llibertat (Arbúcies)
88. Càdec del Boixaus (Arbúcies)
91. Alzina de la Coma (Sant Hilari de Sacalm)
92. Lledoner de l'Esparra (Riudarenes) - mort el 2007
93. Cirerer del Soler de Mansolí (Sant Hilari de Sacalm) - mort per una ventada el 2013
94. Es Roure de Bon Retir (Tossa de Mar)
95. Suro de can Magre (Vidreres)
97. Freixe de l'Aulet (Vidreres)
98. Suro de can Ferrer (Riudarenes? Sant Hilari de Sacalm?) - mort per un incendi el 1994

Terra Alta

99. Auró de Josepó (Horta de Sant Joan)
100. Lo Parot (Horta de Sant Joan)
101. Lo Pi Ramut (Arnes)
102. Lo Pimpoll (Arnes)
103. Pi de Balija (Horta de Sant Joan)
104. Pi de Maurí (Horta de Sant Joan)
105. Pins del Collet de Fenassar (Horta de Sant Joan)

Vallès Occidental

106. Alzina de can Pedró (Palau-solità i Plegamans) - morta el 2004
107. Roure del Parc de ca n'Oriol (Rubí) - mort el 2010
108. Pi de les Quatre Besses del Dalmau (Sant Llorenç Savall)

Vallès Oriental

109. Plàtan de la Font de la Pineda (Bigues i Riells)
110. Roure de can Corró (Caldes de Montbui) - mort el 1997
111. Castanyer Gros de la Casa del Bosc o Castanyer de can Cuch (Cànoves i Samalús)
112. Roure del Giol (Castellcir)
113. Castanyers de la Traüna (Fogars de Montclús)
114. Alzines de Santa Maria del Vallès (Lliçà de Vall)
115. Arboç de Sant Esteve del Coll (Llinars del Vallès)
116. Boix de l'Església (Montseny)
117. Roure de Santa Maria de Montnegre (Sant Celoni) - mort pel temporal de vent i neu de 2010
118. Om del Banc de la Paciència (Sant Feliu de Codines) - mort per grafiosi el 1996

02 de maig 2014

Pi de la Palanca, Mata de la Mata (Sant Pere de Ribes) i Pi Gros (Vilanova i la Geltrú)

Pi de la Palanca

Espècie: pinus halepensis
Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: Ajuntament de Sant Pere de Ribes
Terme municipal: Sant Pere de Ribes (Les Roquetes, davant l'Església Vella)
Coordenades UTM ED50 (m): X 396688  Y 4568418
Alçaria total: 30 m
Volt de canó: 4.36 m
Capçada mitjana: 16 m
Edat estimada: ?

Per trobar el Pi de la Palanca ens hem de dirigir cap a Sant Pere de Ribes i, just a l'entrada de la barriada de les Roquetes (venint de la C-32, sortida 26 a Sant Pere de Ribes sud), agafar el carrer de l'esquerra (Passeig de la Circumval·lació), que, encara que no ho sembli, és de doble sentit. El seguirem fins al final, on trobarem davant nostre el gran pi i l'Església Vella al seu darrere.

El Pi de la Palanca diuen que deu el seu nom al fet que el seu gran tronc es divideix en dos peus des de pràcticament el terra, amb la qual cosa sembla que es tracti de dos arbres diferents fusionats per la soca, com si un d'ells fes palanca amb l'altre.

Pi de la Palanca (maig de 2014)

Castell de Ribes i Església Vella 

L'arbre es veu ben cuidat, apuntalat per totes bandes per evitar que caigui a causa de la gravetat. Llàstima que no es pugui dir el mateix del seu entorn, ja que la riera veïna està plena de brutícia i el pont que la creua, tot pintat de grafittis. Fins i tot hi ha una pintada en el mateix tronc de la Palanca. Lamentable.



Mata de la Mata

Espècie: pistacia lentiscus
Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: ?
Terme municipal: Sant Pere de Ribes (casa de la Mata)
Coordenades UTM ED50 (m): X 396768  Y 4566268
Alçaria total: 3,5 m 
Volt de canó
Capçada mitjana: 15 m
Edat estimada: 150 anys

La mateixa web de la Generalitat ens informa que l'accés a la mata és restringit, així que de moment no l'hem vista.

Pi Gros de Vilanova i la Geltrú o Pi Gros de la Masia d'en Cabanyes

Espècie: pinus pinea
Declarat Arbre Monumental: l'any 1997
Propietari: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Terme municipal: Vilanova i la Geltrú (Camí de la Parellada)
Coordenades UTM ED50 (m): X 392432  Y 4566740
Alçaria total: 18,5 m
Volt de canó: 3,88 m
Capçada mitjana: 25,3 m
Edat estimada: 250-300 anys

Aquest preciós i ben cuidat pi es coneix amb el nom de Pi Gros de la Masia d'en Cabanyes perquè es troba situat al camí de la Parellada, a prop de la masia on va viure el poeta Manuel de Cabanyes.

Pi Gros de la Masia d'en Cabanyes (maig de 2014)


Arbres Monumentals del Garraf

A la comarca del Garraf s'hi troben tres arbres declarats Monumentals, malgrat que un d'ells és un arbust:

- Pi de la Palanca (Sant Pere de Ribes)
- Mata de la Mata (Sant Pere de Ribes)
- Pi Gros de Vilanova i la Geltrú (Vilanova i la Geltrú)